2 posts de febrero 2018

Ramon Evaristo i les seves orquestres

Entre Duke Ellington i el pasdoble  (Jordi Martí Fabra)  

El Club Trébol de Ràdio 4 viatjarà aquest diumenge 25 de febrer a la Barcelona dels anys 40 i les orquestres que animaven els salons i hotels de la ciutat amb els balls de moda. I ho farà de la mà d'un dels músics més cèlebres i prolífics d'aquells anys: Ramon Evaristo.  

Ramon Evaristo amb una orquestra tanguera a l'hotel Alfonso XII de Sevilla, l'any 1942 Foto: Arxiu Jordi Roura 

A la posguerra, el swing, rumba i pasdoble marcaven la pauta i dominaven la moda en el gust popular. S'havien d'oblidar moltes coses i ballar anava bér per passar les penes i els ofecs de l'època... Una de les orquestres més famoses d'aquells anys va ser la de Ramon Evaristo.

Ramon Martínez Fernández, conegut artísticament com a Ramon Evaristo, va néixer a Cuenca el 14 d'octubre de 1909. Als 7 anys li van regalar un violí i, després de fer diversos cursos de música a Granada, amb 11 anys va traslladar-se a Barcelona. 

El 1932, van destinar-lo com a mestre a Vilafranca del Penedes, i allà va montar una orquestra d'aficionats, amb el quals tocaven estàndards de jazz. Era l'Orquesta Royaltie, al capdavant de la qual va fer bolos arreu de Catalunya. Una mica més tard, quan es va formar el Hot Club de Vilafranca, l'orquestra va canviar-se el nom i va passar a anomenar-se Creación

   Ramon Evaristo Foto: Arxiu Jordi Roura 

Durant la Guerra Civil, el músic va formar part de la banda de la Divisió Jaen 25 de l'exèrcit republicà a Barcelona. Acabada la guerra, és represaliat i el destinen com a mestre a Las Hurdes, a Extremadura. Així que va poder, va traslladar-se a Barcelona per dedicar-se completament a la música. El 1940 va crear la seva pròpia orquestra. Devot de Duke Ellington, va treballar especialment en la promoció del jazz a Vilafranca del Penedès, on va impulsar diversos festivals i matinals, presentats pel periodista Miguel Cueto, que comptaven amb el patrocini de Caixa del Penedès.

Als anys 40, Evaristo també va treballar en la música de moltes de les comèdies lleugeres que es rodaven a Barcelona. I no parava d'actuar amb la seva orquestra, on hi destacava el saxofonista José Llata, integrant d'una nissaga de músics i pallassos, amb qui es va conèixer a la Divisió Jaén 25. Llata era capaç d'introduir solos a l'estil de Johnny Hodges en els pasdobles que triomfaven a l'època. També van fer de cantants de l'orquestra vocalistes tan extraordinaris com Rina CeliEnrique del Caro i Bonet de San Pedro, i clarinetistes virtuosos com Adolf Ventas. En combos més reduïts, Evaristo va compartir escenari amb grans músics com el pianista Lleó Borrell.

Evaristo va ser protagonista d'una escena, la de la Barcelona dels anys 40, on també brillaven personatges com ara Bernard Hilda, violinista jueu francès que, des de l'escenari de l'hotel Ritz, compaginava la feina de músic amb la d'espia dels aliats. Hilda va ser competidor feroç d'Evaristo, però també un cordial col·lega.

Després del gran èxit als anys 40 i 50, va passar una etapa subsitència fent bailongo a sales com la Cibeles als anys 60, i encara va conèixer una nova etapa quan joves músics i aficionats van revaloritzar-lo. El 1982 va fer la seva darrera actuació: un homenatge al seu estimat Duke Ellington a Torelló. Ramon Evaristo, que va morir a Barcelona el 10 de febrer 1990, serà el protagonista aquest diumenge 25 de febrer al programa Club Trébol de Ràdio 4.

 
L'orquestra de Ramón Evaristo Foto: Arxiu Jordi Roura

Ramon Farran (1939), bateria, productor i director musical

El bateria més jove d'Europa             (Jordi Martí Fabra)

Ramon Farran, aquest 4 de febrer al Club Trébol

Als seus inicis, el van arribar a presentar com el bateria més jove d'Europa. Però Ramon Farran ha acabat sent molt més que això. Productor de grans èxits de Los Sirex a Peret, compositor, músic de sessió, jazzista... Ell i la seva música seran els protagonistes aquest diumenge 4 de febrer al Club Trébol de Ràdio 4.
Ramon Farran bateria personalitzada BLOG 
Un jove Ramon Farran toca la seva bateria personalitzada Foto: Arxiu Jordi Roura 

Ramon Farran va néixer el 4 de gener de 1939 a Barcelona, a les acaballes de la Guerra Civil, en el si d'una nissaga de músics. De fet, la referència del seu pare, músic i poeta, va ser molt important en la seva formació. El pare dirigia l'orquestra Plantación, on també cantava ocasionalment la seva mare.

Tot i que ja tocava anteriorment, va ser amb aquesta orquestra que va fer el seu debut professional, el 1949 i amb deu anys, en una festa a Tàrrega. Els programes de l'orquestra el van començar a presentar com "el batería más joven de Europa".

El debut com a músic d'estudi també el va fer sent un nen. Per al segell La Voz de su Amo, va intervenir en una de les darreres gravacions del cantant Jorge Sepúlveda: "A escondidas", del 1954, on Ramon Farrantocava els bongós. Poc després, forma part del conjunt de Frank Martín, el piano y su ritmo, que capitanejava el mestre Francesc Burrull. I el 1957 entra com a baterista en el conjunt de Tete Montoliu, amb el qual va gravar dos discos cabdals del jazz català.

La moda dels combos a la italiana va ser intensa a la Barcelona de finals dels cinquanta. En aquells temps,Farran va formar part d' Edi Guerin and les Barcels, amb qui va gravar un disc el 1959. I entrats els anys seixanta forma el conjunt Ramon 5, amb el qual grava fins i tot una versió del "Girl" dels Beatles.

El 1966 arrenca una altra feina important per a Ramon Farran, la de productor musical: produeix la cèlebre "La lágrima", de Peret, però també Los SirexJuan y Junior, Los Diablos, Julio Iglesias... i Los Relámpagos, amb qui va gravar una versió elèctrica de "La Santa Espina" que va ser tot un èxit. També va produïr l'eurovisiva "La la la", del 1968, i va escriure amb la seva dona, Lucía Graves, "Fiesta", que Los Valldemossa van dur al mateix festival uns anys més tard.

 
Ramon Farran al segle XXI Foto: Arxiu Jordi Roura

Pel que fa a la cançó catalana, va conrear el repertori infantil amb La Barrila i va col·laborar amb el cantautor mallorquí Toni Morlà. I va arribar a muntar una gran orquestra per interpretar el repertori del showmanArtur Kaps, de la companyia Els Vienesos del Paral·lel barceloní, amb una tenora ocupant un paper protagonista. Una de les seves últimes iniciatives va ser la creació de l'Orquesta Nacional de Jazz de España, amb la qual va gravar un disc l'any 2010.
 

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios