Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
Els millors directes del jazz català es donen cita cada dissabte al migdia a la sintonia de Ràdio 4. Jazz amb gel, la versió estiuenca de L'Home del Jazz, reserva als aficionats i als oinets en general una sel·lecció de les concerts més destacats que ha acollit en el transcurs de la temporada el local històric del Jamboree. Concerts qie podeu recuperar des del podcast de Jazz amb gel (http://www.rtve.es/alacarta/audios/jazz-amb-gel/) com els de la Jamboree Big Latin Band, Chamorro-Motis All Stars i Gorka Benitez Quartet.
Aquest dissabte es corona el mes de juliol amb l'emissió del concert de Marco Mezquida i Pablo Selnik. El pianista menorquí i el flautista de Barcelona han establert un dels tàndems més originals i creatius de la novíssima escena jazzística del país. Així ho han deixat exposat en el disc Miscel·lània 2 que han elaborat junts i que vertebra l'actuació que Jazz amb gel ha capturat des de la cova del Jamboree. Amb la complicitat dels tècnics de só Joan Melero i Àlex Monsoliu, aquest dissabte a les 14h si sintonitzes Ràdio 4 podràs fer-te una idea del nivell d'excel·lència que hi ha en els fogons jazzístics del país.
Mezquida i Selnik són dos magnífics exponents dels fruits que ha estat generat en el darrers temps l'EScola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), com també ho han fet altres centres d'estudis superiors com el Taller de Músics o el Conservatori del Liceu. La seva proposta és una reconfortant demostració d'atreviment i personalitat pròpia. Clar que són les seves primeres passes, però en cap cas es tracta d'un treball d'escola o de lluentor acadèmica. Sinó més aviat d'aprofitar els coneixements adquirits per dir la seva servint-se del jazz com un llenguatge transversal on tenen cabuda des del mainstream fins el free passant per la música clàssica i les sonoritats populars. És un duet fora de sèrie del que cal gaudir-ne de principi a fí. Com així espero que podeu fer.
A aquestes alçades del segle XXI el jazz requereix amplada de cintura. Malgrat perduren en el temps reductes integristes abonats a la pràctica del talibanisme musical, el jazz atresora tantes vivències, formes i modalitats que desacrediten per si mateix a tots aquells que prediquen un concepte únic com l'autèntic i veritable en detriment de la resta. El passat cap de setmana hem tingut l'oportunitat de tastar la meravellosa pluralitat que conviu dins aquest lleguatge, amb tres magnífiques propostes que han exposat una mostra de la vitalitat i el contrast que es manifesta en nom del jazz.
La nit del divendres, en el marc exclusiu dels Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell), l'octogenari Tony Bennett va lluir amb dignitat i elegància la seva condició de crooner crepuscular. La veu que va deixar corprés Frank Sinatra va oferir un recital d'antologia amb tots els èxits de la seva carrera al descobert. Va ser una vetllada entranyable, amb l'al·licient familiar de presentar en societat la seva filla, Antonia Bennett, amb la que va acabar interpretant alguns temes a duet. No van faltar títols de totes les èpoques i els diferents autors que a través de la seva veu han marcat la carrera del cantant predilecte de Bill Evans: "I Got Rhythm", "Old Friends", "But Beautiful", "The Good Life", "Once Upon a Time", "Shadow Of Your Simle"...aquests i molts altres van anar mostrant la seva capacitat evocadora juntament amb la condició de clàssics atemporals. Impossible no emocionar-se davant el seu cor robat per "San Francisco" o l'admiració declarada per Charles Chaplin –"Smile"– fins a sentir l'ànima enlairada amb la màgia de "Fly Me To The Moon".
Sense sortir de l'atmòsfera de glamur i de la geografia de l'Empordà, l'endemà va ser el Festival de Peralada el que va proporcionar una altra vetllada de musicalitat exquisida per a la gent guapa. En aquesta ocasió la responsable va ser la cantant de New Jersey Melody Gardot. La seva proposta defuig els convencionalismes i l'etiquetatge d'un gènere o un estil concret. Darrere la seva figura sostinguda en taló d'agulla i coronada per un turbant, habita el misteri d'una dama d'ulleres fosques i veu tel·lúrica. El cant és per a ella un joc que l'ha aferrat a la vida després que un tràgic accident estigués a punt de desconnectar-la del món terrenal. Gardot interpreta, actúa, gesticula i comunica amb la complicitat d'uns músics excel·lents que li serveixen el clima necessari per a cada cançó. Ja es tracti d'un gospel ("No More My Lord"), una bossa nova ("Mira"), la chanson ("Les etoiles"), el fado ("Lisboa"), el jazz ("Summertime"), el soul ("Baby I'm a Fool") o l'ancestralitat africana ("Iemanja"). Acompanyada del seu bastó argentat, el seu repertori va ser la invitació un viatge per les sonoritats dels territoris més diversos, tot recreant una atmòsfera de cabaret sofisticat. Amb el permís de la nostra gran Martirio, Melody Gardot es va reivindicar com una de les dames més interessants de la cançó d'avui.
Per a compensar aquest devesall glamurós, Barcelona havia reservat per a la nit de diumenge una sessió de jazz ferotge sense concesions. A la 2 de l'Apolo, una sala més procliu al rock de garatge i a les propostes alternatives, tot estava preparat per acollir una nova escomesa dels nòrdics The Thing. Un trio quasi atòmic al que donen vida el saxo Mats Gustafsson, el baterista Pal Nilssen-Love i el baixista Ingebrigt Hâker Flâten, i que feia poques setmanes ja havia deixat el segell de la seva identitat entre les parets del JazzRoom-La Cova del Drac. L'al·licient que s'afegia per l'ocasió era la incorporació en el projecte de l'estrella del pop Neneh Cherry, amb la que acaben d'enregistrar el disc Cherry Thing. Digna filla del seu pare, el trompetista i paradigma del free jazz Don Cherry, la cantant ha volgut posar a prova les seves capacitats fent costat a una de les formacions jazzístiques més trepidants i abassagadores del planeta. I el cert és que després d'uns primers minuts de tanteig i d'un cert desgavell, tant punt es va ajustar la intensitat de la veu amb la dels músics, el crit va desaparéixer en benefici d'una veu convertida en quart instrument. Aquesta dinàmica va provocar que el concert anés de menys a més fins al punt que en el tram final, era la veu de Neneh Cherry la que controlava la situació i marcava el camí a seguir. En el transcurs d'aquestra progressió The Thing va saber cedir part del seu impacte devastador, per a què la pubilla de can Cherry explorés tota una sèrie de possibilitats que fins ara tenia dormides, però que formen part irrenunciable de la seva genètica. Va ser una sessió tan incisiva com revitalitzadora on el jazz es va expressar des d'una de les seves vessants més rebels i creatives. Inconformisme i convicció, dos valors que propostes com aquesta enlairen el jazz a la màxima potencia.
Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
