« Diferents, però iguals | Portada del Blog | 6 anys de guerra a Síria: "Que pugui entrar l'ajuda i pugui sortir la gent" »

Un preu pel progrés?

    viernes 17.mar.2017    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

L’Organització Mundial de la Salut investiga els efectes que l’anomenada “contaminació electromagnètica” causa o pot causar sobre la nostra salut. Tot i que encara l’OMS no l’ha considerada una malaltia, hi ha especialistes que alerten que aquesta pot ser una autèntica amenaça sanitària del nostre segle.
Se sap que la tecnologia wifi i la telefonia mòbil provoquen en algunes persones el que s’anomena “Electrohipersensibilitat”, una afectació que s’emmarca dins de la Síndrome de Sensibilitat Central, on trobem també la Fibromiàlgia, la Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química.

Segons el Doctor Joaquim Fernàndez-Solà, coordinador de la Unitat de Fatiga Crònica de l’Hospital Clínic de Barcelona, aquests perills no s’acostumen a explicar o no s’expliquen prou pels interessos econòmics de les grans companyies tecnològiques.  “Hi ha un interés claríssim en contrarrestar qualsevol estudi mèdic, que no s’en parli. Estem en la societat del desenvolupament i l’interès és augmentar la qüantitat de comunicació. No podem viure sense els aparells tecnològics, que ens creen dependència, hem d’estar permanentment connectats. Si comparem amb la generació dels nostres pares, estem MIL vegades més exposats a les radiacions electromagnètiques. És un autèntic experiment biològic el que estan fent amb nosaltres, sense garanties de seguretat. Ens estem exposant a un agent agressiu, cada vegada amb més intensitat i durant més temps. Els nens estan 14 hores diàries en contacte amb productes electrònics: el wifi a l’escola i el telèfon, la tablet, la televisió… a casa. Ningú ha demostrat que siguin segurs aquests aparells. Hem perdut el principi de precaució, que sí tenim amb un fàrmac nou o amb un automòbil. No podem dir que és segur quan sabem que no ho és".

El doctor destaca que aquest "és un fenòmen relativament recent en la pràctica mèdica: l’acumulació de radiacions provoca mal de cap, insomni, cansament, irritació de les muscoses… Hem de valorar sempre el risc i el benefici, no hem d’estar en contra del progrés, però cal regular la intensitat. Millor tecnologia amb cables, desconnectar els aparells i el wifi, no tenir aparells engegats mentre dormim i vigilar més el nostre entorn. No tenim un marge infinit de tolerància, com ens passa amb l’alcohol. Al menys el percentatge de la població més sensible. I cada cop tindrem més sensibilitat en aquestes radiacions”.

 

La Organización Mundial de la Salud investiga los efectos que la llamada “contaminación electromagnética” causa o puede causar sobre nuestra salud. A pesar de que la OMS no la ha considerado todavía una enfermedad, hay especialistas que alertan de que ésta puede ser una auténtica amenaza sanitaria de nuestro siglo. Se sabe que la tecnología wifi y la telefonía móvil provocan en algunas personas lo que se denomina “Electrohipersensibilidad”, una afectación que se enmarca dentro del Síndrome de Sensibilidad Central, donde encontramos también la Fibromiàlgia, la Fatiga Crónica y la Sensibilidad Química. 

Según el Doctor Joaquim Fernàndez-Solà, coordinador de la Unidad de Fatiga Crónica del Hospital Clínico de Barcelona, estos peligros no se acostumbran a explicar o no se explican de forma suficiente por los intereses económicos de las grandes compañías tecnológicas. “Hay un interés clarísimo en contrarrestar cualquier estudio médico, que no se hable. Estamos en la sociedad del desarrollo y el interés es aumentar la cantidad de comunicación. No podemos vivir sin los aparatos tecnológicos, que nos crean dependencia; tenemos que estar permanentemente conectados. Si comparamos con la generación de nuestros padres, estamos MIL veces más expuestos a las radiaciones electromagnéticas. Es un auténtico experimento biológico el que están haciendo con nosotros, sin garantías de seguridad. Nos estamos exponiendo a un agente agresivo, cada vez con más intensidad y durante más tiempo. Los niños están 14 horas diarias en contacto con productos electrónicos: el wifi en la escuela y el teléfono, la tablet, la televisión… en casa. Nadie ha demostrado que sean seguros estos aparatos. Hemos perdido el principio de precaución, que sí tenemos con un fármaco nuevo o con un automóvil. No podemos decir que es seguro cuando sabemos que no lo es".

El doctor destaca que éste "es un fenòmen relativamente reciente en la práctica médica: la acumulación de radiaciones provoca dolor de cabeza, insomnio, cansancio, irritación de las muscoses… Tenemos que valorar siempre el riesgo y el beneficio, no tenemos que estar en contra del progreso, pero hay que regular la intensidad. Mejor tecnología con cables, desconectar los aparatos y el wifi, no tener aparatos puestos en marcha mientras dormimos y vigilar más nuestro entorno. No tenemos un margen infinito de tolerancia, como nos pasa con el alcohol. Al menos el porcentaje de la población más sensible. Y cada vez tendremos más sensibilidad en estas radiaciones”.

  Dr. Fernández-Solà

Què s’amaga darrera dels Consolats honoraris?

Són simples legacions diplomàtiques o alguna cosa més? El periodista Rafa Burgos ho ha investigat i ha descobert “la quarta pota de la corrupció”: la diplomàtica. Ho explica al llibre “L’orgia diplomàtica. Ambaixadors i cònsuls al descobert”, que acaba de publicar Pol.len edicions.
“Són molt pocs els que remenen les cireres –conclou Burgos--. Uns noms que es reparteixen els càrrecs de generació en generació i on les connivències (i els favors) han acabat formant part d’una determinada manera de fer. Característica aquesta que també es dona en el món de la diplomàcia”.

Només a la ciutat de Barcelona hi ha prop d’un centenar de Consolats. És la tercera ciutat del món, no capital d’Estat, amb més seus diplomàtiques. Per què aquesta presència de consolats? Què la fa tan “atractiva” en aquest aspecte? El Rafa Burgos ho explica per la potència econòmica que té la ciutat, amb focus com el port i l’aeroport i indústries molt potents. Això fa que hi hagi molts ciutadans estrangers residint, que necessiten fer tràmits. Però, a més, “des del punt de vista geoestratègic, Barcelona és capdal dins de la Mediterrània occidental i està a mig camí entre el nord d’Àfrica i el centre d’Europa, i això últimament és força important, amb tot el tema del Gihadisme. Això ho tenen molt clar als Estats Units, que fins i tot van crear una oficina –ho vam saber arran els cables de Wikileaks—dedicada exclusivament a mirar d’interceptar aquestes connexions entre les xarxes de gihadisme”.

Hem de diferenciar entre els cònsuls de carrera i els cònsuls honoraris, una figura una mica més fosca. En el seu llibre, el Rafa denuncia algunes pràctiques corruptes o poc ètiques dels cònsuls, sobre tot d’aquests últims, dels honoraris: des del tràfic d’influències en benefici propi o d’amics, fins al cobrament de comissions o aprofitar-se del càrrec per obtenir una altra sèrie de beneficis, com ara buscar-se la vida al món dels negocis. “El que més em va sorprendre és veure que no reben cap tipus de sou. Acostumen a ser empresaris, que fan negocis amb els països dels quals són cònsuls honoraris. Aquí hi ha una zona grisa, de quins interesos realment tenen. Ser cònsul honorari permet tenir contactes, fil directe amb càrrecs molt importants, a l’hora de fer negocis o de rebre informacions de primera mà sobre determinats països. I les “portes giratòries” estan molt ben engreixades”. A més, els cònsuls tenen un seguit de privilegis, com no haver de passar per les aduanes als aeroports. Això els permet passar el que vulguin a la seva maleta.

Noms de cònsuls honoraris que ens criden l’atenció: Joan Gaspart, empresari hoteler, és cònsul honorari de les Illes Seychelles des dels anys 80; Jordi Sumarroca, de l’empresa Teyco, que apareix en el cas del 3%, era cònsul honorari de Letònia; el seu amic Jordi Pujol Ferrusola va intentar “comprar” el títol de cònsul honorari del Gabón, “país amb el que feia negocis d’electrificació i també en el món de l’Esport. De fet, la relació de la família Pujol amb la dictadura del Gabón era propera. Quan venien aquí, s’allotjaven a la casa de Jordi Pujol junior, a Pedralbes”. Per cert, l’expresident del Gabón va morir en una clínica de Barcelona.

Estem parlant, en molts casos, de paradisos fiscals, d’empreses pantalla, de frau a Hisenda. I com ha arribat el Rafa Burgos a descobrir tota aquesta “orgia diplomàtica”?  Doncs tot va començar a Santa Coloma de Gramanet: “arran del cas Pretòria, vaig trobar un empresari, Josep Singla, de la immobiliària PROINOSA, que havia creat la Cambra de Comerç del Kazakstan, i curiosament la immobiliària va compartir seu amb el Consolat, a prop de la Diagonal. Estirant del fil, de Santa Coloma vaig arribar al Kazakstan i d’aquí a un tour per tot el món”.  Ara, el Rafa, que també és guia turístic a Barcelona, organitza el “corruptour”, una mena de ruta de la corrupció, per les seus diplomàtiques de la part alta de la ciutat.

 

¿Qué se esconde tras los Consulados honorarios? ¿Son simples legaciones diplomáticas o algo más? El periodista Rafa Burgos lo ha investigado y ha descubierto “la cuarta pata de la corrupción”: la diplomática. Lo explica en el libro “L'orgia diplomàtica. Ambaixadors i cònsuls al descobert”, que acaba de publicar Pol.len edicions. “Son muy pocos los que remueven las cerezas –concluye Burgos--. Unos nombres que se reparten los cargos de generación en generación y donde las connivencias (y los favores) han acabado formando parte de una determinada manera de hacer. Característica ésta que también se da en el mundo de la diplomacia”. 

Sólo en la ciudad de Barcelona hay cerca de un centenar de Consulados. Es la tercera ciudad del mundo, no capital de Estado, con más sedes diplomáticas. ¿Por qué esta presencia de consulados?  ¿Qué la hace tan “atractiva” en este aspecto?
Rafa Burgos lo explica por la potencia económica que tiene la ciudad, con focos como el puerto y el aeropuerto e industrias muy potentes. Esto hace que haya muchos ciudadanos extranjeros residiendo, que necesitan hacer trámites. Pero, además, “desde el punto de vista geoestratègico, Barcelona es capital dentro del Mediterráneo occidental y está a medio camino entre el norte de África y el centro de Europa, y esto últimamente es muy importante, con todo el tema del Yihadismo. Esto lo tienen muy claro los Estados Unidos, que incluso crearon una oficina –lo supimos a partir de los cables de Wikileaks—dedicada exclusivamente a mirar de interceptar estas conexiones entre las redes de yihadismo”. 

Tenemos que diferenciar entre los cónsules de carrera y los cónsules honorarios, una figura un tanto más oscura. En su libro, Rafa denuncia algunas prácticas corruptas o poco éticas de los cónsules, sobre todo de éstos últimos, de los honorarios: desde el tráfico de influencias en beneficio propio o de amigos, hasta el cobro de comisiones o aprovecharse del cargo para obtener otra serie de beneficios, como por ejemplo buscarse la vida en el mundo de los negocios. “Lo que más me sorprendió es ver que no reciben ningún tipo de sueldo. Acostumbran a ser empresarios, que hacen negocios con los países de los cuales son cónsules honorarios. Aquí hay una zona gris, de qué intereses tienen realmente. Ser cónsul honorario permite tener contactos, hilo directo con cargos muy importantes, a la hora de hacer negocios o de recibir informaciones de primera mano sobre determinados países. Y las “puertas giratorias” están muy bien engrasadas”. Además, los cónsules tienen una serie de privilegios, como no tener que pasar por las aduanes en los aeropuertos. Esto les permite pasar lo que quieran en su maleta. 

Nombres de cónsules honorarios que nos llaman la atención: Joan Gaspart, empresario hotelero, es cònsul honorario de las Islas Seychelles desde los años 80; Jordi Sumarroca, de la empresa Teyco, que aparece en el caso del 3%, era cònsul honorario de Letonia; su amigo Jordi Pujol Ferrusola intentó “comprar” el título de cónsul honorario del Gabón, “país con el que hacía negocios de electrificación y también en el mundo del Deporte. De hecho, la relación de la familia Pujol con la dictadura de Gabón era cercana. Cuando venían aquí, se alojaban en la casa de Jordi Pujol junior, en Pedralbes”. Por cierto, el expresidente del Gabón murió en una clínica de Barcelona. 

Estamos hablando, en muchos casos, de paraísos fiscales, de empresas pantalla, de fraude a Hacienda. Y ¿cómo ha llegado Rafa Burgos a descubrir toda esta “orgía diplomática”? Pues todo empezó en SantaColoma de Gramanet: “a raíz del caso Pretoria, encontré aun empresario, Josep Singla, de la inmobiliaria PROINOSA, que había creado la Cámara de Comercio de Kazakstan, y curiosamente la inmobiliaria compartió sede con el Consulado, cerca de la Diagonal. Estirando del hilo, de Santa Coloma llegué al Kazakstan y de aquí a un tour por todo el mundo”. Ahora, Rafa, que también es guía turístico en Barcelona, organiza el “corruptour”, un tipo de ruta de la corrupción, por las sedes diplomáticas de la parte alta de la ciudad. 

RAFA BURGOS


La violència contra les dones a l’Equador


“Sis de cada deu dones a l’Equador pateix alguna forma de violència. I en un de cada quatre casos és violència sexual. És el segon país de Llatinoamèrica en embarassos d’adolescents, fins i tot en nenes de 10 anys. I l’avortament està penat amb la presó, fins i tot en casos de violació”. Ens ho explica Lorena Parreño, economista i defensora dels Drets Humans, especialista en temes de Gènere. Ella coordina projectes de Desenvolupament, Igualtat i Salut i Sexualitat. “La violència –ens diu—és un problema de salut pública a tot el món, també a l’Equador. És la principal causa de mort de les dones. A l’Equador tenim xifres semblants de feminicidis com aquí: més de 20 en el que portem d'any”.

Si la situación de les dones, en general, és complicada a tot el planeta, amb discriminacions i atemptats als seus drets, hi ha determinats llocs i cultures on encara ho tenen pitjor. Per exemple “la dona afroequatoriana –ens explica la Gilma Quiñónez, afrodescendent i educadora comunitària— ha estat molt marginada, invisibilitzada. Fins fa uns 15 anys, estàvem molt limitades. Però hem treballat per donar educació i capacitació a les dones, i han començat a despegar una mica, a empoderar-se”.

Les dones pateixen especialment els estralls que l’acció de les grans empreses de fusta, mineres i palmicultores causen en el territori dels pobles indígenas: explotació depredadora dels recursos, utilització de productes químics, desplaçaments de comunitats… sense cap mena de respecte als drets humans. “Viuen de conrear els seus productes agrícoles, però sense sortida comercial –diu la Gilma-. Les mares no podem donar amb facilitat educación als nostres fills. I la salut també està limitada: si tenim una assegurança mèdica, no podem incloure els nostres fills”.

Empoderar les dones és un dels objectius de l’ong Ajuda en Acció, que porta 35 anys treballant a l’Equador. Segons la Lourdes Mourelo, “no podem entendre el desenvolupament sense tenir en compte les dones”. És la manera d’evitar la cronificació de la pobresa, que passi de mares a fills. I això s’aconsegueix amb “una educación de qualitat, que visibilitzi les dones i les seves aportacions all llarg de la història”.


“Seis de cada diez mujeres en Ecuador sufre alguna forma de violencia. Y en uno de cada cuatro casos es violencia sexual. Es el segundo país de Latinoamérica en embarazos de adolescentes, incluso en niñas de 10 años. Y el aborto está penado con la prisión, incluso en casos de violación”. Nos lo explica Lorena Parreño, economista y defensora de los Derechos Humanos, especialista en temas de Género. Ella coordina proyectos de Desarrollo, Igualdad y Salud y Sexualidad. “La violencia –nos dice—es un problema de salud pública en todo el mundo, también en Ecuador. Es la principal causa de muerte de las mujeres. En Ecuador tenemos cifras parecidas de feminicidios como aquí: más de 20 en lo que llevamos de año”. 

Si la situación de las mujeres, en general, es complicada en todo el planeta, con discriminaciones y atentados a sus derechos, hay determinados lugares y culturas donde todavía lo tienen peor. Por ejemplo “la mujer afroecuatoriana –nos explica Gilma Quiñónez, afrodescendente y educadora comunitaria— ha estado muy marginada, invisibilitzada. Hasta hace unos 15 años, estábamos muy limitadas. Pero hemos trabajado para dar educación y capacitación a las mujeres, y han empezado a despegar un poco, a empoderarse”.

Las mujeres sufren especialmente los estragos que la acción de las grandes empresas de la madera, mineras y palmicultoras causan en el territorio de los pueblos indígenas: explotación depredadora de los recursos, utilización de productos químicos, desplazamientos de comunidades… sin ningún tipo de respeco a los derechos humanos. “Viven de cultivar sus productos agrícolas, pero sin salida comercial –dice Gilma-. Las madres no podemos dar con facilidad educación a nuestros hijos. Y la salud también está limitada: si tenemos un seguro médico, no podemos incluir a nuestros hijos”. 

Empoderar a las mujeres es uno de los objetivos de la ong Ayuda en Acción, que lleva 35 años trabajando en Ecuador. Según Lourdes Mourelo, “no podemos entender el desarrollo sin tener en cuenta a las mujeres”. Es la manera de evitar la cronificación de la pobreza, que pase de madres a hijos. Y esto se consigue con “una educación de calidad, que visibilice a las mujeres y sus aportaciones a lo largo de la historia”.

Dones equatorianes

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-quin-preu-estem-disposats-pagar-pel-progres/3939783/

Olga Rodríguez   17.mar.2017 18:42    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios