4 posts de abril 2017

La crisi econòmica ens ha fet preguntar-nos: Els nostres fills viuran pitjor que nosaltres? Quin món deixem als nostres néts? Podem encara salvar-lo? Un altre món és possible, però, per aconseguir-lo, no ens podem resignar: "el futur no està escrit. No està tot perdut". Aquesta és la tesi que defensa el periodista i economista Joaquín Estafanía al seu llibre “Abuelo, ¿cómo habéis consentido esto?”. Sosté Estefanía que “els nostres fills ja estan vivint pitjor que nosaltres. És una anomalia històrica, s’ha trencat el progrés. Ara, la inquietut és que no només sigui una anomalia histórica, sinó que els xavals d’una tercera generació, menors d...

La revolució de les emocions

És possible un món sense dolor? Què indica el dolor? I, sobre tot, té cura el dolor crònic? El neuròleg Jordi Montero ha dedicat més de 40 anys al tractament de persones que pateixen dolor. I ens dona “permís per queixar-nos”. El Doctor Montero assegura que el dolor és un invent meravellós: “No és possible un món sense dolor, al menys el món que nosaltres coneixem. Els animals necessitem el dolor agut per defensar-nos del mal. És una alarma que ens avisa del perill. És impossible sobreviure si no notes la sensació de dany. Sense dolor, la vida no s’hauria desenvolupat” Queda clar que el dolor agut és imprescindible per sobreviure, però què...

La revolució gitana

A França, hi ha com a mínim 160 poblacions amb gitanos catalans, que han preservat la Llengua, que ells anomenen "gitano". Ho ha descobert el periodista Eugeni Casanova i explica aquesta realitat desconeguda al llibre "Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora" (Pages Editors) . La majoria són al sud del país veí, però han arribat fins a París i, fins i tot, a la frontera amb Bèlgica. “És difícil creure –afirma Casanova- que una població de desenes de milers de persones sigui tan àmpliament ignorada”. Però ho ha estat i ho està. “Hi ha una barrera difícil de franquejar –reconeix l’autor d’”Els gitanos d...

El preu de l'activisme

Laura Zúñiga és una digna heredera de la seva mare, l’activista hondurenya Berta Cáceres, assassinada fa un any. Berta s’havia destacat en la lluita pels drets de la comunitat indígena lenca. Era una dona lluitadora, que defensava la seva terra, Río Blanco, amenaçada per una presa hidrolèctrica, que malmetria el riu Gualcarque, vital per a la vida d'aquesta comunitat, a més de ser un riu sagrat per als lenca. Una història que es repeteix: els grans poders econòmics trepitjant els drets d'un poble i els seus recursos naturals. Berta Cáceres no és la primera i, malauradament, no serà l'última activista assassinada. Però la victòria de la Berta...

Calendario de este mes

abril 2017
lun. mar. mié. jue. vie. sáb. dom.
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30