« Reptes i estratègies sindicals | Portada del Blog | Garantir un mínim per viure »

França frena, Europa respira

    martes 9.may.2017    por Olga Rodríguez    1 Comentarios

Els nostres veïns francesos han decidit que les regnes del país les porti el jove polític liberal Emmanuel Macron, en comptes de l’ultra-dretana Marine Le Pen. França ha frenat el xenòfob i antieuropeu Front Nacional i Europa respira tranquila perquè Macron és un europeïsta convençut, tot i que reclama una reforma de la UE per tal d’evitar un “Frexit”.

A banda de la victòria de Macron, hem de tenir en compte algunes coses: primera, Le Pen no ha guanyat, però no està morta i amenaça de crear un nou partit per aprofitar l’oportunitat històrica que té l’extrema dreta a França; segona, l’abstenció ha estat la segona opció més triada pels francesos, descontents amb les altres dues; i tercera, cap a on va realment França ho veurem a les eleccions legislatives del mes que ve.

Analitzem les claus dels resultats de la segona volta de les presidencials franceses amb Francis Ghilès, investigador del CIDOB. Segons Ghilès, a França ha guanyat la intel.ligència, la preparació i la dignitat, per sobre de la guerra bruta. Le Pen s’ha passat la campanya desprestigiant i insultant Macron, a qui l’electorat ha vist com l’únic candidat dels dos capaç de ser un president, un home d’estat. “El que és essencial –diu Ghilès— és semblar presidencial i Le Pen no ho ha estat. Per això, tot i no estar d’acord amb el seu programa, han votat majoritàriament Macron perquè ha parlat a la intel.ligència del poble. Macron parla d’una manera molt simple, molt directa, no insultant. Abordant els problemes. Dient “hi ha problemes, no serà fàcil, però tinc esperança en el futur de França”.

Per contra, Le Pen ha fet en tot moment el discurs de la por, al terrorisme, a l’Euro, al futur. “Sortir de l’Euro seria una catàstrofe econòmica. –afirma Francis Ghilès-. Le Pen ha donat la impressió que no sabia de què estava parlant. Això és molt greu per als votants de dreta. El que estem vivint a França és una lliçó de democràcia”.

Per a Ghilès, que Emmanuel Macron hagi estat elegit amb el 66% dels vots “és fonamental perquè dona al nou president més força i autoritat moral de cara a les eleccions legislatives del juny”. Segons l’analista, l’elecció de Macron és el millor que li podia passar a França i a Europa.  I ho ha aconseguit per dues raons: “perquè té “collons” i un cap ben fet i per la sort que els altres polítics han desaparegut: Sarkozy, Fillon, Valls… Els dos grans partits,  el republicà i el socialista, els dos grans pilars de la República, han col.lapsat. Això explica el que ha passat”.  I una altra raó: “Macron està net, no té corrupció. Fa respecte i té dignitat. I el que ens fa falta a Europa és dignitat”.

 

Macron

Nuestros vecinos franceses han decidido que las riendas del país las lleve el joven político liberal Emmanuel Macron, en vez de la ultra-derechista Marine Le Pen. Francia ha frenado al xenófobo y antieuropeo Frente Nacional y Europa respira tranquila porque Macron es un europeísta convencido, a pesar de que reclama una reforma de la UE para evitar un “Frexit”.

Además de la victoria de Macron, tenemos que tener en cuenta algunas cosas: primera, Le Pen no ha ganado, pero no está muerta y amenaza con crear un nuevo partido para aprovechar la oportunidad histórica que tiene la extrema derecha en Francia; segunda, la abstención ha sido la segunda opción más elegida por los franceses, descontentos con las otras dos; y tercera, hacia dónde va realmente Francia lo veremos en las elecciones legislativas del mes que viene.

Analizamos las claves de los resultados de la segunda vuelta de las presidenciales francesas con Francis Ghilès, investigador del CIDOB. Según Ghilès, en Francia ha ganado la inteligencia, la preparación y la dignidad, por encima de la guerra sucia. Le Pen se ha pasado la campaña desprestigiando e insultando a Macron, a quien el electorado ha visto como el único candidato de los dos capaz de ser un presidente, un hombre de estado. “Lo que es esencial –dice Ghilès— es parecer presidencial y Le Pen no lo ha sido. Por eso, a pesar de no estar de acuerdo con su programa, han votado mayoritariamente a Macron porque ha hablado a la inteligencia del pueblo. Macron habla de una manera muy simple, muy directa, no insultando. Abordando los problemas. Diciendo “hay problemas, no será fácil, pero tengo esperanza en el futuro de Francia”. 

Por el contrario, Le Pen ha hecho en todo momento el discurso del miedo, al terrorismo, al Euro, al futuro. “Salir del Euro sería una catástrofe económica. –afirma Francis Ghilès-. Le Pen ha dado la impresión de que no sabía de qué estaba hablando. Esto es muy grave para los votantes de derecha. Lo que estamos viviendo en Francia es una lección de democracia”.

Para Ghilès, que Emmanuel Macron haya sido elegido con el 66% de los votos “es fundamental porque da al nuevo presidente más fuerza y autoridad moral de cara a las elecciones legislativas de junio”. Según el analista, la elección de Macron es lo mejor que le podía pasar a Francia y a Europa. Y lo ha conseguido por dos razones: “porque tiene “cojones” y una cabeza bien hecha y por la suerte de que los otros políticos han desaparecido: Sarkozy, Fillon, Valls… Los dos grandes partidos, el republicano y el socialista, los dos grandes pilares de la República, han colapsado. Esto explica lo que ha pasado”. Y otra razón: “Macron está limpio, no tiene corrupción. Da respeto y tiene dignidad. Y lo que nos hace falta en Europa es dignidad”.

 

El Che, l'home darrera el mite:

CHE ok

Enguany es compleixen 50 anys de la mort del Che Guevara, el gran revolucionari del segle XX, artífex de la revolució cubana amb Fidel Castro, que va tenir el somni d’estendre la revolució a tot el continent llatinoamericà. Però va ser capturat i assassinat a la selva boliviana. Tenia 39 anys i aquell dia, el 9 d’octubre el 1967, es convertia en mite. D’estudiant de Medicina a l’Argentina, a líder revolucionari i polític marxista. Va voler solucionar les injustícies, les desigualtats socials, i la corrupció política.

Donar a conèixer l’home, més enllà del mite, és l’objectiu del seu germà petit, Juan Martín Guevara, al llibre “Mi hermano el Che”. L’única manera de deixar de tenir-lo allà dalt com un mite és posar-lo de peus a terra i posar contingut a la seva imatge, arribar al seu pensament”. Un pensament que podem definir com a “Guevarisme”: “No el podem definir allunyat del Marxisme ni del Leninisme – afirma el seu germà-. Però ell és un crític, fa crítiques a Marx i Lenin”. Un pensament plenament vigent avui dia: lluita contra les injustícies, contra les desigualtats, contra l’imperialisme… “Aquesta desigualtat és encara pitjor ara. Tenim un conjunt de països lluitant per quedar-se amb el que s’anomena ‘mercat’. I què és el mercat? Doncs, el treball de la gent. I on s’acumula això? Amunt. I els problemes on són? Avall. I cada cop la bretxa continúa fent-se més gran”.

Si el Che visqués ara, què diria? “Si el meu germà visqués ara, segurament Llatinoamèrica seria alliberada, perquè ell hauria triomfat, perquè no hauria marxat de cap dels llocs on va estar combatent sense la victòria. Era o victòria o mort”.

Juan Martín Guevara s’ha proposat amb aquest llibre desmitificar el seu germà, que es conegui l’home que hi ha darrera l’icona: “Era un tipus d’una família gens normal, no vam ser soldadets gens normals, vam fer sempre el que ens va semblar, amb un nord: ser bons, ser millors. Era un viatger, ho va aprendre del ‘viejo’, a anar pel món, sempre per sota, coneixent la gent i donant-la el que necessitava. Amb un sentit de l’humor ben àcid. I el que es proposava, ho feia”. La militància li venia de família, dels pares, d’alguns oncles: “Un va estar a Espanya, durant la Guerra Civil, a les Brigades Internacionals. I la meva tia Carmen era encara més comunista que l’oncle Jorge. I els ‘viejos’ van rebre molts exiliats espanyols. La meva ‘vieja’ havia estat educada en un col.legi de monges i no podia ni veure una sotana. No podien veure tampoc els militars. Eren antimilitars i anticolonialistes”.

Juan Martín Guevara desmenteix les biografies del seu germà que assenyalen que la seva era una família acomodada: “Han dit que èrem una família oligàrquica, aristrocràtica… No, no hi havia ‘plata’, això de l’oligarquia és absurd. A casa meva hi havia molt pocs diners, però no era una casa pobre, èrem orgullosos”.

La família Guevara va pagar les conseqüències de tenir un revolucionari. Casa seva va patir diversos atacs i Juan Martín i un altre germà van acabar a la presó. Vuit anys s’hi va estar tancat, durant la dictadura militar; tot i això, a Juan Martín Guevara no li pesa ser el germà petit del Che: “Al contrari, jo sóc el germà de sang d’Ernesto i el company d’idees del Che. Jo no he viscut a l’ombra, sinó a la llum, i aquesta llum l’he de traslladar.  Si vaig estar prés va ser per ser militant. Potser per ser el germà del Che em va anar pitjor, però pot ser també que per ser el germà del Che no em matessin”.

El seu germà reivindica l’argentinitat del Che, que no va ser profeta a la seva terra: “és evident que hi ha alguna cosa que impedeix considerar argentí el Che. Crec que és ideològic, el substracte conservador i de dretes que tenim a l’Argentina. És preferible que Messi sigui el nostre ídol –riu—o Maradona”.

Per reivindicar la figura d’Ernesto “Che” Guevara, recuperar el seu llegat i mantenir viva la seva memòria, el seu germà ha creat l’associació “Por las huellas del Che” i ha escrit el llibre “Mi hermano el Che”.

GUEVARA

Este año se cumplen 50 años de la muerte del Che Guevara, el gran revolucionario del siglo XX, artífice de la revolución cubana con Fidel Castro, que tuvo el sueño de extender la revolución a todo el continente latinoamericano. Pero fue capturado y asesinado en la selva boliviana. Tenía 39 años y aquel día, el 9 de octubre de 1967, se convirtió en mito. De estudiante de Medicina en Argentina, a líder revolucionario y político marxista. Quiso solucionar las injusticias, las desigualdades sociales y la corrupción política.

Dar a conocer al hombre, más allá del mito, es el objetivo de su hermano pequeño, Juan Martín Guevara, en el libro “Mí hermano el Che”. “La única manera de dejar de tenerlo allí arriba como un mito es ponerlo de pies en la tierra y poner contenido a su imagen, llegar a su pensamiento”. Un pensamiento que podemos definir como “Guevarismo”: “No lo podemos definir alejado del Marxismo ni del Leninismo – afirma su hermano-. Pero él es un crítico, hace críticas a Marx y a Lenin”. Un pensamiento plenamente vigente hoy en día: lucha contra las injusticias, contra las desigualdades, contra el imperialismo… “Esta desigualdad es todavía peor ahora. Tenemos un conjunto de países luchando para quedarse con lo que se denomina ‘mercado’. ¿Y qué es el mercado? Pues, el trabajo de la gente. ¿Y dónde se acumula esto? Arriba. ¿Y los problemas dónde están? Abajo. Y cada vez la brecha continúa haciéndose más grande”.

Si Che viviera ahora, ¿qué diría? “Si mi hermano viviera ahora, seguramente Latinoamérica sería liberada, porque él habría triunfado, porque no se habría marchado de ninguno de los lugares donde estuvo combatiendo sin la victoria. Era o victoria o muerte”.

Juan Martín Guevara se ha propuesto con este libro desmitificar a su hermano, que se conozca al hombre que hay detrás del icono: “Era un tipo de una familia nada normal, no fuimos soldaditos nada normales, hicimos siempre lo que nos pareció, con un norte: ser buenos, ser mejores. Era un viajero, lo aprendió del ‘viejo’, a ir por el mundo, siempre por debajo, conociendo a la gente y dándole lo que necesitaba. Con un sentido del humor muy ácido. Y lo que se proponía, lo hacía”.

La militancia le venía de familia, de los padres, de algunos tíos: “Uno estuvo en España, durante la Guerra Civil, en las Brigadas Internacionales. Y mi tía Carmen era todavía más comunista que el tío Jorge. Y los ‘viejos’ recibieron a muchos exiliados españoles. Mi ‘vieja’ había sido educada en un colegio de monjas y no podía ni ver una sotana. No podían ver tampoco a los militares. Eran antimilitares y anticolonialistas”.

Juan Martín Guevara desmiente las biografías de su hermano que señalan que la suya era una familia acomodada: “Han dicho que éramos una familia oligárquica, aristrocràtica… No, no había ‘plata’, esto de la oligarquía es absurdo. En mi casa había muy poco dinero, pero no era una casa pobre, éramos orgullosos”.

La familia Guevara pagó las consecuencias de tener a un revolucionario en su seno. Su casa sufrió varios ataques y Juan Martín y otro hermano acabaron en prisión. Ocho años estuvo encerrado durante la dictadura militar; aún así, a Juan Martín Guevara no le pesa ser el hermano pequeño del Che: “Al contrario, yo soy el hermano de sangre de Ernesto y el compañero de ideas del Che. Yo no he vivido a la sombra, sino a la luz, y esta luz la tengo que trasladar. 
Si estuve preso fue por ser militante. Quizás por ser el hermano de Che me fue peor, pero puede ser también que por ser el hermano del Che no me mataran”.

Su hermano reivindica la argentinidad de lChe, que no ha sido profeta en su tierra: “es evidente que hay algo que impide considerar argentino al Che. Creo que es ideológico, el substrato conservador y de derechas que tenemos en Argentina. Es preferible que Messi sea nuestro ídolo –ríe-- o Maradona”.

Para reivindicar la figura de Ernesto “Che” Guevara, recuperar su legado y mantener viva su memoria, su hermano ha creado la asociación “Por las huellas del Che” y ha escrito el libro “Mi hermano el Che”.

 

 

Despesa militar versus inversió social:

Colin Archer és un destacat activista per la pau i el desarmament. Ha estat durant 26 anys responsable de l’International Peace Bureau, l’organització per la pau més antiga a tot el món i una de les més prestigioses, que compta amb el Premi Nobel de la Pau. Archer  ha estat a Barcelona, convidat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau i LaFede.cat. Critica que els governs no tinguin com a prioritat invertir més en polítiques socials, sinó en seguretat i política militar: “Estem en una època de governs autoritaris, --diu Archer—i volen augmentar la seva força militar. Han signat els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, però estan augmentant la despesa militar. I la situació és pitjor que abans, hi ha més inseguretat, han creat un enemic terrorista mundial”.

Per al pacifista, tot és qüestió de canviar de prioritats: “cal invertir en la pau, més contactes diplomàtics, educació per la pau, el desenvolupament sostenible, la lluita contra la pobresa i les desigualtats, que fomenten conflictes. També en el medi ambient, el canvi climàtic és una amenaça per al planeta sencer. Cal invertir més en els serveis públics, en educació, en sanitat. I en el sector humanitari; les persones són les més vulnerables (estem veient el drama dels refugiats a la Mediterrània i a la resta del món), necessitem invertir més en aquest sector, és un problema de seguretat també. El problema és que el món està dominat per una ideologia de seguretat militar. És un període difícil, cal la pressió de la societat civil i posar al centre de la política la resolució diplomática dels conflictes. I Europa pot jugar un paper important”.

  Archer ok

Colin Archer es un destacado activista por la paz y el desarme. Ha sido durante 26 años responsable del International Peace Bureau, la organización por la paz más antigua del mundo y una de las más prestigiosas, que cuenta con el Premio Nobel de la Paz. Archer ha estado en Barcelona, invitado por el Centro Delàs de Estudios por la Paz y LaFede.cat. Critica que los gobiernos no tengan como prioridad invertir más en políticas sociales, sino en seguridad y política militar: “Estamos en una época de gobiernos autoritarios, --dice Archer—y quieren aumentar su fuerza militar. Han firmado los Objetivos de Desarrollo Sostenible de Naciones Unidas, pero están aumentado el gasto militar. Y la situación es peor que antes, hay más inseguridad, han creado un enemigo terrorista mundial”.

Para el pacifista, todo es cuestión de cambiar de prioridades: “hay que invertir en la paz, más contactos diplomáticos, educación por la paz, el desarrollo sostenible, la lucha contra la pobreza y las desigualdades, que fomentan conflictos. También en el medio ambiente, el cambio climático es una amenaza para el planeta entero. Hay que invertir más en los servicios públicos, en educación, en sanidad. Y en el sector humanitario; las personas son las más vulnerables (estamos viendo el drama de los refugiados en el Mediterráneo y en el resto del mundo), necesitamos invertir más en este sector, es un problema de seguridad también. El problema es que el mundo está dominado por una ideología de seguridad militar. Es un periodo difícil, hace falta la presión de la sociedad civil y poner en el centro de la política la resolución diplomática de los conflictos. Y Europa puede jugar un papel importante”.

 

 Biocultura:

Comida bio

Una altra forma de consumir és possible. Aquesta és la màxima de la fira de productes ecològics i consum sostenible i responsable Biocultura, que acaba de celebrar la seva edició catalana, amb gran èxit de públic. Els organitzadors han superat les expectatives: 74 mil persones han visitat el saló, al qual se li queda petita la seva ubicació del Palau de Sant Jordi, amb 700 expositors. Això demostra, segons la seva directora, Àngels Parra, que “cada cop hi ha més sensibilitat del ciutadà per tots aquests canvis d’hàbits de consum”.

El món bio no és només alimentació ecològica i cosmètica natural; és també moda sostenible, turisme responsable, “amb el menor impacte possible sobre el medi”, i és també arquitectura ecològica, una novetat enguany a Biocultura: “la casa sana, amb materials de construcció sostenibles, energies renovables, estalvi d’aigua… Tot un univers que s’ha d’anar descobrint”.

Però, sense dubte, la gran estrella és l’alimentació ecològica, “de proximitat, quilòmetre zero, amb cooperatives de productors i consumidors. El 45% dels expositors són d’alimentació, amb 19 mil referències d’aliments certificats. Som entre els 10 principals consumidors d’aquests productes i el primer país europeu i el quart mundial en producció ecològica, però exportem entre el 70 i el 80%. Hem de canviar la tenèdencia i a Biocultura conscienciem d’aquest canvi d’hàbits”.

  BIO

Otra forma de consumir es posible. Ésta es la máxima de la feria de productos ecológicos y consumo sostenible y responsable BIOCULTURA, que acaba de celebrar su edición catalana, con gran éxito de público. Los organizadores han superado las expectativas: 74 mil personas han visitado el salón, al que se le queda pequeña su ubicación del Palau de Sant Jordi, con 700 expositores.  Esto demuestra, según su directora, Àngels Parra, que “cada vez hay más sensibilidad del ciudadano por todos estos cambios de hábitos de consumo”.

El mundo bio no es sólo alimentación ecológica y cosmética natural; es también moda sostenible, turismo responsable, “con el menor impacto posible sobre el medio”, y es también arquitectura ecológica, una novedad este año en Biocultura: “la casa sana, con materiales de construcción sostenibles, energías renovables, ahorro de agua… Todo un universo que se tiene que ir descubriendo”.

Pero, sin duda, la gran estrella es la alimentación ecológica, “de proximidad, kilómetro cero, con cooperativas de productores y consumidores. El 45% de los expositores son de alimentación, con 19 mil referencias de alimentos certificados. Estamos entre los 10 principales consumidores de estos productos y el primer país europeo y el cuarto mundial en producción ecológica, pero exportamos entre el 70 y el 80%. Tenemos que cambiar la tendencia y en Biocultura concienciamos sobre este cambio de hábitos”.

 

 http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-franca-decideix/4007841/

Olga Rodríguez    9.may.2017 12:01    

1 Comentarios

Francia toma la batuta, ...Europa afinará y sonará la partitura de la libertad, igualdad,fraternidad y legalidad. ¡ ...eso esperamos !.

França pren la batuta, ... Europa afinarà i sonarà la partitura de la llibertat, igualtat, fraternitat i legalitat. ¡... això esperem!.

martes 9 may 2017, 12:40

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios