« Qui defensa els defensors? | Portada del Blog

Obrint fronteres

    viernes 28.jul.2017    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    4 de juliol: desaparegudes 49 persones al Mar d'Alborán. El testimoni el donen tres supervivents del naufragi d'una pastera.

    11 de juliol: tres morts en el naufragi d'una zodiac a Alhucemas. Testimonis asseguren que l'embarcació va ser embestida per la Marina marroquina.

      Són només alguns exemples de morts a l'anomenada "Frontera sud", la que separa Espanya del nord del Marroc. És un degoteig de morts que no acostumen a acaparar portades informatives, però que hi són... Morts invisibles.

     Els que hem vist, els que sabem i hem comptat, són SIS MIL persones mortes en els últims 20 anys a l'Estret de Gibraltar, mirant d'arribar al continent europeu. Segons l'Organització Internacional de Migracions, per cada mort visible, ni hi ha dos d'invisibles.

     Per tal de denunciar la impunitat de tantes morts i la política migratòria i d'asil d'Espanya i la Unió Europea, diverses organitzacions han protagonitzat la Caravana a Melilla “Obrint Fronteres”, continuació de la que es va fer l’any passat a Grècia. Entre els participants a la caravana, hi era l’Adam Díaz, d’Stop Mare Mortum. Ens explica que “la frontera de Ceuta i Melilla és una de les fronteres de tot el món on més es vulneren de forma flagrant els drets humans, el dret a l’asil i el dret a l’emigració. Tot aixo està recollit a la Convenció de Ginebra, que han signat Espanya i el Marroc, però després hi ha altres lleis internes que contradiuen les directrius internacionals. A la frontera de Ceuta i Melilla hi ha tecnologia puntera, sensors de moviment, sensors de so, llums de visió nocturna…, hi ha una quantitat d’inversió tecnològica important. De fet, al famós mur de Trump, hi ha empreses espanyoles que han concursat per participar perquè desgraciadament tenen molta experiència en el sector”.    

Rumbomelilla-800x600

    Vulneració de drets i morts a la Frontera Sud, a l’Estret, i també a la Mediterrània central. Allà treballa l’ong Proactiva, amb dos vaixells, el nou “Open Arms” i el “Golfo Azzurro”. Les ong que rescaten immigrants a la Mediterrània estan en el punt de mira de diversos països, com Itàlia, que els reclama un “codi de conducta”. Per la seva banda, el ministre espanyol de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va acusar les ong de fomentar la immigració irregular. Després, es va disculpar per les seves paraules.

    Òscar Camps, director-fundador de Proactiva, convida Zoido a pujar als seus vaixells i veure la feina que fan i la situació que s’hi viu. “És insostenible –diu--. Caldria que el ministre vingués i veiés en persona que el que ha dit és no és cert”. Pel que fa al codi de conducta exigit a les ong, diu que “l’únic codi és salvar vides, protegir els més vulnerables. Tot això és només una estratègia per desacreditar-nos i que la gent no ens doni diners. Volen treure’ns d’allà perquè som testimonis incòmodes. Portem Premsa a bord a totes les missions, per tant no som benvinguts”.

Proactiva

 

    Les atrocitats al mar i la impunitat seran jutjades per un Tribunal Permanent dels Pobles, que s’acaba de constituït a Barcelona. Al desembre, es farà la primera audiència d’aquest tribunal popular, que –per primer cop- jutjarà les morts i desaparicions a la Mediterrània i reclamarà responsabilitats als Govern.   Jeza Goudinov ens explica que el Tribunal Permanent dels Pobles “és un organisme independent, amb seu a Roma, que ha tingut molta incidència a l’Amèrica Llatina, per exemple. Realment, és un tribunal d’opinió, però pel recorregut que té, acostumen a prendre’s molt seriosament les seves decisions. La idea és que totes aquelles polítiques que han provocat la mort de persones i la vulneració de drets siguin jutjats els seus responsables”.

 

    Molts dels que aconsegueixen arribar a Europa, després de travessar la Mediterrània, acaben dedicant-se a la venta ambulant. #VidaMantera és un treball periodístic, fet per Catalunya Plural i SOS Racisme gràcies a la beca DevReporter de LaFede.cat, que ens acosta a la realitat dels venedors ambulants al Senegal, d’on procedeixen la majoria de manters que hi ha a Barcelona.

    Segons el Yeray Sánchez, un dels autors del treball, que tindrà continuitat en un llibre, el que més el va cridar l’atenció quan va arribar a la capital senegalesa, Dakar, va ser “la concepció diferent de l’espai públic. Allà, serveix per a tot. També hi ha conflictes amb la Policia i també estan organitzats. Hi ha tres organitzacions de venedors ambulants molt poderoses. És una manera de funcionar, l’organitzativa, que després han portat aquí. És una qüestió cultural, d’aliances”.

    Mònica López, de SOS Racisme, que també va viatjar al Senegal, para atenció en la situació de vulnerabilitat que tenen els manters en una ciutat com Barcelona, amb continus enfrontaments amb la Guàrdia Ubana, i acusacions mútues. SOS Racisme té comptabilitzats 44 casos d’agressions o discriminacions per part de la Guàrdia Urbana. “Hi ha males pràctiques policials: les discriminacions per perfil ètnic, o que moltes vegades les sancions als venedors ambulants no se’ls notifiquen en el moment dels fets, sinó que s’assabenten que estan implicats en un cas dos mesos després dels fets”. Així és molt difícil poder defensar-se, es lamenta la Mònica, que denuncia l’ábús de l’acusació d’atemptat a l’autoritat.

    Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, ens confessa que mai no ha volgut vendre al carrer. Si ho fa és per necessitat, perquè no té una alternativa. Des del sindicat, reclamen un lloc estable on poder fer la seva activitat, sense problemes amb la Policia, i poder crear ocupació.

El col.lectiu de manters ha posat en marxa la marca “Top Manta”: “Como nos acusaban del delito de apropiación industrial –diu l’Aziz-- queremos ser nosotros mismos los proveedores, queremos dejar de vender todas estas marcas que explotan a sus trabajadores. Para nosotros, es una forma también de luchar contra la explotación que ejercen sobre los pobres. Vemos que es una oportunidad.

La manta que utilizamos refleja el cayuco, refleja las olas del mar, que para nosotros son las dificultades, las fronteras, la Ley de Extranjería, el Código Penal…”.

  VidaMantera

 

    25 anys després dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, ens acostem a la figura dels voluntaris, que es van fer molt visibles en aquella ocasió. Fins aleshores, no havíem sentit a parlar d’ells. Ni els mateixos voluntaris es reconeixien amb aquesta etiqueta, segons l’explica al Jordi Subirana la Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social. “La gent anava a col.laborar –diu Alsina-- i no sabia que estava fent un voluntariat. Aleshores va tenir un nom, una definició, una etiqueta. A partir d’aquí, les coses queden com regulades, han tingut un nom”.

    Francina Alsina destaca la tasca dels voluntaris a tantes organitzacions socials i ella mateixa, com a voluntària, destaca --a banda del que donen— tot el que reben: “tu, el que estas rebent són espurnes d’afecte”.

Subirana i Alsina

 

    Tanquem temporada a “Món possible” amb les paraules de l’activista xinès pels Drets Humans i Premi Nobel de la Pau Liu Xiaobo, que acaba de deixar-nos: “Espero amb impaciència el dia que el meu país sigui una terra de llibertat d’expressió, on ningú sigui perseguit per tenir opinions diferents. Espero ser l’última víctima. Cap força pot detenir la recerca de llibertat de l’home”.

 

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-obrint-fronteres/4115414/

 

Olga Rodríguez   28.jul.2017 18:17    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios