« Crisi invisible | Portada del Blog | En la oscuridad »

    miércoles 26.jul.2017    por Olga Rodríguez    0 Comentarios


Refugiat, refugiada
:

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, “Persona que, tot i pertanyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions.

La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració — i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció”.

Aquesta és la definició de “refugiat”, un terme al qual no donem ara mateix el significat correcte, perquè li diem refugiats a persones que encara no ho són, tot i que volen aconseguir aquest estatus i reclamen el dret d’asil. Els hauríem de dir, per ser més exactes, desplaçats o migrants, demandants d’asil i de refugi.

Ara mateix, ho sabem perquè és la gran vergonya d’Europa i de la Humanitat, hi ha milers i milers de persones demandant aquest refugi, amuntegades en els mal anomenats “camps de refugiats”, tot esperant ser acollits.

La Unió Europea va fixar uns compromisos d’acollida, que vencen el 26 de setembre. La directora de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat, CCAR, Estel.la Pareja, assegura tenir poques esperances en que es pugui complir aquest compromís: “Si no han estat capaços fins ara, no sembla que en el temps que queda ho faran. I què passarà? Doncs que les sancions quedaran en paper mullat. I al final, les persones continuaran posant la seva vida en perill, trobant la mort quan intenten fugir de la mort, per a vergonya de tots nosaltres.”

Hi coincideix la Marga Garcia, coordinadora del grup de voluntaris de Migra Studium, que fan visites periòdiques al CIE de la Zona Franca de Barcelona i membre de la plataforma Tancarem el CIE: “La gent continuarà arribant, tinguem o no compromissos. És ridícul intentar posar barreres, i el més lamentable és no facilitar-los vies segures i abocar-los al que diem que volem combatre, que són les màfies. És contradictori i hipòcrita que es demani als estats que compleixin els compromisos d’acollida i al mateix temps se’ls recrimini si no eviten l’arribada de més persones”.

La UE blinda i externalitza les seves fronteres –afegeix l’Estel.la Pareja— quan, recordem, l’asíl és un dret d’obligat compliment. No és baladí, per exemple, que Alemanya hagi acollit tantes persones refugiades; respòn a una necessitat de mà d’obra. És una autèntica hipocresia”.

Segons l’últim informe de la CEAR sobre “La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa”, ha augmentat de forma destacada el nombre de sol.licituts d’asil al nostre país. L’any passat, van ser 15.755 persones, i la gran majoria no procedeixen de Síria, com podríem pensar, sinó de Veneçuela. En segona posició, ara sí, Síria, i en tercer lloc, Ucraïna, seguits a més distància d’Algèria i Colòmbia.

Segons l’informe de la Comissió Espanyola d’Ajut al Refugiat, 22 mil sol.licituts continuen en espera de ser resoltes. Amb tot, Estel.la Pareja destaca un canvi de tendència: “ha augmentat el nombre de resolucions favorables, fins al 67%. Però que això no ens faci pensar en un canvi de política, sinó que ve causat per l’arribada de persones de Síria. Seria flagrant negar-los l’entrada. Però no estan rebent el mateix tracte les persones que venen d’altres indrets”. “O altres condicions –intervé la Marga Garcia— com ara la seva condició sexual o per motius religiosos”. Al final, “només 355 han aconseguit l’estatus de refugiat, segons Pareja, és a dir, un 3’4%, la majoria sirians. I no oblidem que l’any passat va ser un dels més negres de morts a la Mediterrània”. També aquest 2017.

Les dades són corroborades per un altre informe, de Migra Studium i el Servei Jesuïta a Migrants, segons el qual només un 22% de les demandes de sol.licitut de protecció i asil són admeses a tràmit, i això no vol dir que finalment la persona acabi rebent aquest estatut de refugiat, el que significa una situació d’irregularitat sobrevinguda, que el pot fer haver de tornar al país del que va haver de fugir.

 

IMG_20170615_154254_807[1]

 

“Menys plàstics, més Mediterrani”:

Embarquem al Rainbow Warrior, emblemàtic vaixell de Greenpeace, en plena campanya internacional per denunciar la contaminació marina causada pels plàstic. Elvira Jiménez, responsable de la campanya d'oceans de l’organització ecologista, ens explica que “fins a un 80% de tota la brossa que es troba al mar són plàstics, sobre tot envasos. A la Mediterrània hi ha una densitat mitjana de plàstic similar a les famoses “illes” del Pacífic”.

I d’on surt tot això? Qui n’és el responsable? “La majoria, un 80%, provenen de terra –diu Jiménez--, la resta és per l’activitat marítima”. Tot plegat es tradueix en un perill per als ecosistemes i la fauna marins: tortugues, dofins, balenes, foques, peixos i aus marines queden enredats en els plàstics i moren asfixiats o de gana. “La majoria són microplàstics, invisibles, que es van incorporant a la cadena alimentària, perquè nosaltres ens alimentem d’espècies que han menjat aquest plàstic, que porta additius i tòxics”.

Aquest material triga anys a desintegrar-se. Per exemple: “una cullereta triga 400 anys a desaparèixer. Una bossa, 50 anys”.

Plastics Greenpeace

 

“Amb un parell d’ales”:

De vegades, cal posar-li a la vida un parell … d’ales, per poder continuar endavant. Ho sap bé l’Alba Rivas Molina. Als 12 anys, va començar a patir problemes d’audició. I als 20, va desenvolupar la Síndrome de Brown Vialetto Van Leeve. Es tracta d’una malaltia rara, de la qual hi ha només dos casos al nostre país, el seu i el d’una altra noia de Tenerife. A tot el món, són 80 els afectats coneguts, però se suposa que hi ha més malalts que encara ho desconeixen.

Segons l’Alba, la malaltia no la limita gaire, perquè ella no li permet, tot i que “porto fèrul.les als peus, perquè em va afectar el moviment i l’estabilitat. Vaig estar dos anys sense poder menjar per la boca, amb una sonda estomacal, però amb logopedes i rehabilitació he pogut estabilitzar la malaltia i portar una vida normal. Hi ha petites coses, però em vaig adaptant”.

L’Alba té avui 25 anys. La malaltia la va obligar a abandonar la seva professió d’infermera, però l’ha donat l’oportunitat de complir el seu somni: ser escriptora. “La malaltia em va ajudar a saber adreçar els somnis. Al principi, em demanava molt de repós a casa i vaig començar a escriure. Si la malaltia no hagués entrat a la meva vida, jo hauria continuat la meva feina i no hagués trobat el moment per a escriure. De vegades, hi ha moments durs, però són necessaris.”.

 

Va començar amb un blog, HOPE, on escrivia microrelats, però es va atrevir a fer el seu primer llibre i presentar-lo ni més ni menys que al Premi Planeta. El va escriure en només 15 dies, animada per la seva mare, i el resultat va ser quedar finalista i publicar “Con un par de alas”.

L’Alba Saskia, aquest és el seu nom artístic, explica que les seves ales són “la meva gent, poder compartir els bons moments i els no tan bons. És la força que em dona per fer-ho tot. Les limitacions, que moltes vegades ens imposem nosaltres mateixos, es poden superar”.

Una història de superació que no es queda aquí. L’Alba, amb la seva família, ha posat en marxa l’associació nacional Hope de suport als afectats de malalties rares, per recaptar fons per a la investigació.

 Alba Saskia i jo

 http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-17-06-2017/4066350/

 

Olga Rodríguez   26.jul.2017 13:17    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios