« Mèxic, el país més violent | Portada del Blog | »

Els drets dels migrants

    martes 20.feb.2018    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

L’arribada d’immigrants i refugiats a Europa no s’atura, per moltes barreres que els hi posem, ni pel mal temps de l’hivern. L’aventura de llançar-se al mar, o de creuar  a peu els Alps nevats, la continuem veient, i continúa passant encara que no la veiem.

En el primer mes del 2018, han arribat a Europa a través de la Mediterrània més de 6.600 persones, segons l’Organització Internacional per a les Migracions. La major part, un 64%, van arribar a Itàlia. A Espanya, un 19%,  i un 16% a Grècia. L’estadística recull també la dada negra de 246 persones mortes al mar. Si ho multipliquem pels 12 mesos, ens surten els 3 mil –oficials—ofegats l’any passat.

La Generalitat va posar en marxa fa un any el Programa Català de Refugi, que ens va presentar aquí el secretari de Migracions de la Generalitat, Oriol Amorós. En fem ara balanç. Amorós ens explica que el Programa, com tota la gestió de la Generalitat, s’ha vist afectat per l’aplicació de l’article 155. I no només per la intervenció financera, sinó sobre tot perquè –en no haver consellera- s’ha d’enviar tot a signar a Madrid. Un dels temes que s’ha vist afectat és el Pla de Prevenció de la Radicalització, aprovat al setembre, després dels atemptats de l’agost, que no s’ha pogut posar en marxa.

Pel que fa al Programa Català de Refugi, tot i que encara és d’hora per avaluar-lo, el secretari de Migracions destaca els bons resultats que s’han aconseguit en els primers casos: “Les persones refugiades no les hem de veure, d’entrada, com a població beneficiària de serveis socials –ens diu Amorós--; és població “normal”, que de cop i volta, per la qüestió de la violència, ha de deixar el seu país, trenca uns vincles violentament, arriba a una nova societat i ha de refer aquests vincles. I qui millor per refer els vincles que la ciutadania? Evidentment, hi ha feines que requereixen professionals (situacions de salut mental, inserció laboral, aprenentatge de l’idioma…), però hi ha moltes altres coses en què es pot fer l’acompanyament”.

El secretari de Migracions de la Generalitat es mostra preocupat perquè aquest any “hi haurà molta gent que sol.liciti asíl, que em temo que se’ls denegarà. Aleshores, la situació en què quedaran és d’immigrants irregulars. Aquesta gent, que no crec que serán expulsats, se’ls hauria de donar un estatus especial”.

Oriol Amorós es pregunta “com és posible que la majoria de sol.licituts d’asil i refugi a Ceuta i melilla siguin de blancs, quan la majoria són persones subsaharianes les que volen entrar? Això és racisme institucional. Només es dona accés a la sol.licitut d’asíl i refugi a persones que han entrat legalment per la frontera i són els que deixa passar el Marroc”.

 

Oriol Amorós

La llegada de inmigrantes y refugiados a Europa no para, por muchas barreras que les pongamos, ni por el mal tiempo del invierno. La aventura de lanzarse al mar, o de cruzar a pie los Alpes nevados, la continuamos viendo, y continúa pasando aunque no la veamos. 
En el primer mes de 2018, han llegado a Europa a través del Mediterráneo más de 6.600 personas, según la Organización Internacional para las Migraciones. La mayor parte, un 64%, llegaron a Italia. A España, un 19%, y un 16% en Grecia. La estadística recoge también el dato negro de 246 personas muertas en el mar. Si lo multiplicamos por los 12 meses, nos salen los 3 mil –oficiales—ahogados el año pasado.

La Generalitat puso en marcha hace un año el Programa Catalán de Refugio, que nos presentó aquí el secretario de Migraciones de la Generalitat, Oriol Amorós. Hacemos ahora balance. Amorós nos explica que el Programa, como toda la gestión de la Generalitat, se ha visto afectado por la aplicación del artículo 155. Y no sólo por la intervención financiera, sino sobre todo porque –al no haber consellera- se tiene que enviar todo a firmar a Madrid. Uno de los temas que se ha visto afectado es el Plan de Prevención de la Radicalización, aprobado en septiembre, tras los atentados de agosto, que no se ha podido poner en marcha.

En cuanto al Programa Catalán de Refugio, a pesar de que todavía es pronto para evaluarlo, el secretario de Migraciones destaca los buenos resultados que se han conseguido en los primeros casos: “Las personas refugiadas no las tenemos que ver, de entrada, como población beneficiaria de servicios sociales –nos dice Amorós--; es población “normal”, que de repente, por cuestión de la violencia, tiene que dejar su país, rompe unos vínculos violentamente, llega a una nueva sociedad y tiene que rehacer estos vínculos. Y ¿quién mejor para rehacer los vínculos que la ciudadanía? Evidentemente, hay trabajos que requieren profesionales (situaciones de salud mental, inserción laboral, aprendizaje del idioma…), pero hay otras muchas cosas en que se puede hacer el acompañamiento”. 

El secretario de Migraciones de la Generalitat se muestra preocupado porque este año “ habrá mucha gente que solicite asilo, que me temo que se les denegará. Entonces, la situación en que quedarán es de inmigrantes irregulares. Esta gente, que no creo que sean expulsados, se les tendría que dar un estatus especial”. 

Oriol Amorós se pregunta “¿cómo es posible que la mayoría de solicitudes de asilo y refugio en Ceuta y Melilla sean de blancos, cuando la mayoría de las personas que quieren entrar son son subsaharianas? Esto es racismo institucional. Sólo se da acceso a la solicitud de asilo y refugio a personas que han entrado legalmente por la frontera y son los que deja pasar Marruecos”. 

 

 

Els drets dels migrants:

L’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) ha organitzat a Barcelona unes jornades sobre els drets dels migrants. Entre els participants, Naima Hamami i Habib Luizi, del sindicat Unió General Tunisiana del Treball. Aquest és un dels integrants del Quartet tunisià que va guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 2015, en reconeixement a la seva contribució a la construcció d’una democràcia plural al seu país, arran la revolució del 2011. Un dels pocs casos d’èxit de l’anomenada “primavera àrab”. Això fa que Tunísia hagi passat de ser país de trànsit a país d’acollida de migració subsahariana.

En aquesta trobada de Barcelona, s’ha denunciat l’incompliment dels drets de les persones migrades subsaharianes tant en el lloc d’origen, com durant el trànsit, i després, un cop han arribat a la seva destinació final. Precisament, els problemes als seus països d’origen són els el que els obliguen a marxar, per buscar millors condicions. Però el viatge és llarg, pot durar anys, en què s’han d’anar buscant la vida, i es veuen obligats a acceptar qualsevol feina, qualsevol condició, per tal de poder sobreviure i continuar el viatge cap a la seva destinació final, cap a Europa.

No sempre, no tothom aconsegueix el seu objectiu d’arribar a Europa. Però és que els que sí que hi arriben , tampoc no veuen el final als problemes, perquè un cop aquí es continuen trobant amb moltes traves, amb rebuig, discriminació… i si troben feina, acostumen a ser treballs precaris, molt malpagats, sense contracte ni cap mena de garantia ni de drets. “Sense contracte, treballen irregularment i tenen problemes d’allotjament –ens diu Naima Hamami-- però insisteixen a quedar-se malgrat les dificultats per trobar una feina digna. Preferirien quedar-se a casa, i volen guanyar prou diners aquí per poder tornar al seu país”. Naima destaca iniciatives d’ajuda entre ells, com els estalvis col.lectius i els micro-crèdits, on també participa població autóctona.

Naima...

La Asamblea de Cooperación por la Paz (ACPP) ha organizado en Barcelona unas jornadas sobre los derechos de los migrantes. Entre los participantes, Naima Hamami y Habib Luizi, del sindicato Unión General Tunecina del Trabajo. Éste es uno de los integrantes del Cuarteto tunecino que ganó el premio Nobel de la Paz en 2015, en reconocimiento a su contribución a la construcción de una democracia plural en su país, tras la revolución de 2011. Uno de los pocos casos de éxito de la llamada “primavera árabe”. Esto hace que Túnez haya pasado de ser país de tránsito a país de acogida de migración subsahariana. 

En este encuentro de Barcelona, se ha denunciado el incumplimiento de los derechos de las personas migradas subsaharianas tanto en el lugar de origen, como durante el tránsito, y después, una vez han llegado a su destino final. Precisamente, los problemas en sus países de origen son los que les obligan a marchar, para buscar mejores condiciones. Pero el viaje es largo, puede durar años, en los que se tienen que ir buscando la vida, y se ven obligados a aceptar cualquier trabajo, cualquier condición, para poder sobrevivir y continuar el viaje hacia su destino final, hacia Europa. 

No siempre, no todo el mundo consigue su objetivo de llegar a Europa. Pero es que los que lo hacen tampoco ven el final a los problemas, porque una vez aquí se continúan encontrando con muchas trabas, con rechazo, discriminación… y si encuentran trabajo, acostumbran a ser trabajos precarios, muy malpagados,sin contrato ni ningún tipo de garantía ni de derechos. “Sin contrato, trabajan irregularmente y tienen problemas de alojamiento –nos dice Naima Hamami-- pero insisten en quedarse a pesar de las dificultades para encontrar un trabajo digno. Preferirían quedarse en casa, y quieren ganar suficiente dinero aquí para poder volver a su país”. Naima destaca iniciativas de ayuda entre ellos, como los ahorros colectivos y los microcréditos, en las que también participa población autóctona. 



 

 

Càrnies en lluita:

El sector carni és en peu de guerra, i no només per la pol.lèmica sobre la qüalitat dels productes, sinó sobre tot per les condicions laborals. La plataforma Càrnies en lluita denuncia l'existència de falses cooperatives que obliguen els seus treballadors a convertir-se en falsos autònoms si volen tenir feina. “És un frau de llei—assegura Montse Castanyer, dirigent del sindicat COS d’Osona i portaveu de la plataforma--. És esclavatge pur i dur, és terrorisme patronal. Els treballadors han de fer jornades maratonianes, s’han de pagar els equips, no poden ni anar al lavabo, estan en condicions infrahumanes. I, amenaçats i coaccionats, si no volen signar són acomiadats. A més, hi ha racisme. S’aprofiten dels nouvinguts que no entenen l’idioma ni coneixen les lleis. Travessen un mar en patera o caminant, no venen aquí a prendre-li la feina a ningú, sinó a buscar donar de menjar a les seves famílies. I n’abusen”.

És el que està passant a l’escorxador Le Porc Gourmet, de Vic: “De moment són 28 famílies afectades, però l’1 de març seran 500 més, que poden ser desnonades, que es poden quedar sense llum ni aigua ni gas. Estem en una situació d’emergència. Tenim una caixa de resistència, però necessitem la col.laboració i solidaritat de tothom. El que volen és un lloc de feina i condicions laborals normal. No són esclaus, són persones”.

La situació de falsos autònoms no només passa a les Càrnies, sinó que s’està implantat a altres sectors, segons Castanyer. “És un problema de tots i totes. Avui són ells, però podem ser tots”.

Càrnies en lluita

El sector cárnico está en pie de guerra, y no sólo por la polémica sobre la calidad de los productos, sino sobre todo por las condiciones laborales. La plataforma "Càrnies en lluita" denuncia la existencia de falsas cooperativas que obligan a sus trabajadores a convertirse en falsos autónomos si quieren tener trabajo. “Es un fraude de ley—asegura Montse Castanyer, dirigente del sindicato COS de Osona y portavoz de la plataforma--. Es esclavitud pura y dura, es terrorismo patronal. Los trabajadores tienen que hacer jornadas maratonianas, se tienen que pagar los equipos, no pueden ni ir al lavabo, están en condiciones infrahumanas. Y, amenazados y coaccionados, si no quieren firmar son despedidos. Además, hay racismo. Se aprovechan de los recién llegados que no entienden el idioma ni conocen las leyes. Atraviesan un mar en patera o vienen andando, no vienen aquí a quitarle el trabajo a nadie, sino a buscar dar de comer a sus familias. Y abusan de ellos”.

Es lo que está pasando en el matadero Le Porc Gourmet, de Vic: “De momento son 28 familias afectadas, pero el 1 de marzo serán 500 más, que pueden ser desahuciadas, que se pueden quedar sin luz, ni agua, ni gas. Estamos en una situación de emergencia. Tenemos una caja de resistencia, pero necesitamos la colaboración y solidaridad de todo el mundo. Lo que quieren es un lugar de trabajo y condiciones laborales normales. No son esclavos, son personas”.

La situación de falsos autónomos no pasa sólo en las Cárnicas sino que se está implantado en otros sectores, según Castanyer. “Es un problema de todos y todas. Hoy son ellos, pero podemos ser todos”.

 

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-els-drets-dels-migrants/4469467/

 

Olga Rodríguez   20.feb.2018 12:58    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios