« | Portada del Blog | 8 de Març: vaga feminista »

Silencis mediàtics

    miércoles 28.feb.2018    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

 Informem els mitjans de comunicació de tot i com cal? Què callem? I, sobre tot, per què? Hi ha censura? O autocensura? A “Món Possible, entonem el mea culpa i treiem a la llum "silencis mediàtics. Ho fem a partir de l'Anuari Mèdia.Cat, que recull temes periodístics silenciats pels mitjans. Els  esdeveniments al voltant de l’1 d’octubre, amb les seves llums i ombres, ens marquen el punt de partida. 

 El fotoperiodista Jordi Borràs ha estudiat 139 casos de violència al voltant d’aquests fets. Borràs, que ha fet moltes cobertures d’actes d’extrema dreta i està amenaçat, ens diu que “hi ha un gravíssim cas de violència a l’entorn de l’espanyolisme, amb agressions molt greus i de forma continuada. La violència de l’entorn de l’extrema dreta ha traspassat cap a un espanyolisme més transversal. La violència creix a partir del “a por ellos”, l’1-O es dispara i ha traspassat el seu entorns natural. I això és greu”.

 Elisenda Rovira, coordinadora de l’Anuari Mèdia.Cat, destaca que els periodistes s’han convertit en el punt de mira, amb amenaces, coaccions i agressions. Ho recullen al “Mapa de la censura” de l’Anuari. “És una situació molt preocupant –afirma l’Elisenda— no només per a la seguretat dels periodistes, sinó també per a la democracia i pels drets de tota la ciutadania. I això no s’atura.”

 L’Anuari Mèdia.Cat incideix també en com l’antiindependentisme es va barrejar en la cobertura dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost passat. I analitza el paper del Periodisme en tot això.

Una altra de les entrades de l’Anuari –ens explica l’Elisenda-- fa referència a les empreses catalanes que s’estan enriquint a costa dels refugiats: “quines empreses estan fent negoci amb les fronteres d’hipersecurització?”

 

 ¿Informamos los Medios de todo y como es debido? ¿Qué callamos? Y, sobre todo, ¿por qué? ¿Hay censura? ¿O autocensura? En “Món Possible”, entonamos el mea culpa y sacamos a la luz "silencios mediáticos. Lo hacemos a partir del Anuari Mèdia.Cat, que recoge temas periodísticos silenciados por los medios. Los acontecimientos alrededor del 1 de octubre, con sus luces y sombras, nos marcan el punto de partida. 

El fotoperiodista Jordi Borràs ha estudiado 139 casos de violencia alrededor de estos hechos. Borràs, que ha hecho muchas coberturas de actos de extrema derecha y está amenazado por ello, nos dice que “hay un gravísimo caso de violencia en el entorno del españolismo, con agresiones muy graves y de forma continuada. La violencia del entorno de la extrema derecha ha traspasado hacia un españolismo más transversal. La violencia crece a partir del “a por ellos”, el 1-O se dispara y ha traspasado su entornos natural. Y esto es grave”. 

Elisenda Rovira, coordinadora del Anuari Mèdia.Cat, destaca que los periodistas se han convertido en el punto de mira, con amenazas, coacciones y agresiones. Lo recogen en el “Mapa de la censura” del anuario. “Es una situación muy preocupante –afirma Elisenda— no sólo para la seguridad de los periodistas, sino también para la democracia y para los derechos de toda la ciudadanía. Y esto no se para.”

El Anuari Mèdia.Cat incide también en cómo el antiindependentismo se mezcló en la cobertura de los atentados de Barcelona y Cambrils, el pasado agosto. Y analiza el papel del Periodismo en todo esto.

Otra de las entradas del Anuario –nos explica Elisenda-- hace referencia a las empresas catalanas que se están enriqueciendo a expensas de los refugiados: “¿qué empresas están haciendo negocio con las fronteras de hiperseguridad?”.

 

ANUARI

 

 

El Síndic respon:

 

Més preguntes que ens fem: Hi ha una situació d’emergència en matèria de Drets Humans? Segons l’Adjunt General al Síndic de Greuges, Jaume Saura,“hi ha una situació de regressió de drets, de retrocesos sobre tot en drets civils i polítics, llibertat d’expressió, manifestació… Hi ha un ús excessiu del dret administratiu sancionador i del dret penal per restringir drets i llibertats fonamentals”.

I hi ha presos polítics? Segons Saura, en tant quehi ha delictes polítics, hi ha presos polítics. Dir això no és cap menyspreu a la democràcia espanyola. No és incompatible que hi hagi presos polítics amb la democràcia”.

Pel que fa a la separació de poders, l’Adjunt al Síndic ens explica queen la percepció d’independència judicial, Espanya ocupa el lloc 24 de 27 a nivell europeu”.

 


Más preguntas que nos hacemos: ¿Hay una situación de emergencia en materia de Derechos Humanos? Según el Adjunto General al Síndic de Greuges, Jaume Saura,  “hay una situación de regresión de derechos, de retrocesos sobre todo en derechos civiles y políticos, libertad de expresión, manifestación… Hay un uso excesivo del derecho administrativo sancionador y del derecho penal para restringir derechos y libertades fundamentales”. 

Y ¿hay presos políticos? Según Saura, en cuanto que “hay delitos políticos, hay presos políticos. Decir esto no es ningún desprecio a la democracia española. No es incompatible que haya presos políticos con la democracia”. 
 
En cuanto a la separación de poderes, el Adjunto al Síndic nos explica que “en la percepción de independencia judicial, España ocupa el lugar 24 de 27 a nivel europeo”. 
 

  Jaume amb barba

  

Malalties rares:

 

Patir una malaltia rara o minoritària acostuma a ser un calvari, un rosari de metges i proves fins donar amb el diagnòstic, amb l’etiqueta que et diu què et passa. “Al principi va ser un canvi molt gran –ens explica l’Alba Salkia, que pateix la Síndrome de Brown Vialetto Van Leeve, una patologia que li va li provocar sordesa i atròfia muscular, concretament una disfàsia als músculs del coll que la van tenir dos anys sense poder menjar. -. Vaig passar de ser una nena de 20 anys independent, amb feina, a estar moltes hores en un sofà o a l’habitació, sense menjar, amb una sonda a l’estòmac”.

 L’Alba i la seva família han posat en marxa l’associació Hope (esperança), amb què vol fomentar la recerca sobre la malaltia que pateix. Només n’hi ha dues persones diagnosticades a tot Espanya, i una vuitantena a tot el món. Però l’Alba està convençuda que n’hi ha més casos no diagnosticats. “Jo vaig trigar 10 anys en què em diagnostiquessin la malaltia. El que vull és escurçar el temps de diagnòstic i que hi hagi una línia d’investigació aquí”.

 


Sufrir una enfermedad rara o minoritaria acostumbra a ser un calvario, un rosario de médicos y pruebas hasta dar con el diagnóstico, con la etiqueta que te dice qué te pasa. “Al principio fue un cambio muy grande –nos explica Alba Saskia, que sufre el Síndrome de Brown Vialetoo Van Leeve, una patología que le provocó sordera y atrofia muscular, concretamente una disfasia en los músculos del cuello que la mantuvieron dos años sin poder comer-. Pasé de ser una niña de 20 años independiente, con trabajo, a estar muchas horas en un sofá o en la habitación, sin comer, con una sonda en el estómago”.

Alba y su familia han puesto en marcha la asociación Hope (esperanza), con la que quiere fomentar la investigación sobre la enfermedad que sufre. Sólo hay dos personas diagnosticadas en toda España, y unas 80 en todo el mundo. Pero Alba está convencida de que hay más casos no diagnosticados. “Yo tardé 10 años en que me diagnosticaran la enfermedad. Lo que quiero es reducir el tiempo de diagnóstico y que haya una línea de investigación aquí”.

 

ALBA SALKIA

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-silencis-mediatics/4488259/

 

Olga Rodríguez   28.feb.2018 14:00    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios