108 posts con categoría "Música"

Antoni Mas presenta la música de Josep Bastons

Al millor racó del port hi sona una guitarra...             (Jordi Martí Fabra)

Josep Bastons, a Tradicionàrius a Ràdio 4

L'home de la guitarra (Picap, 2017) és un disc on artistes diversos versionen cançons de Josep Bastons.
El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 convidarà aquest dissabte 16 de desembre el productor del disc, Antoni Mas, per comentar i escoltar alguns dels clàssics més clàssics de l'havanera i la cançó de taverna.
Josep Bastons i Fàbrega

Josep Bastons i Fàbrega (Palafrugell, 1927) és tot un referent en el món de la cançó de taverna. És més, Antoni Mas, pianista, músic prolífic i productor artístic del disc, el valora així: "És una figura capital. Darrera Ortega Monasterio va sorgir ell. Ha tret un partit extraordinari de la seva inspiració". Tapisser d'ofici, Bastons va es va anar endinsant en el món de la música com una afició, començant a tocar la bateria i a cantar amb diverses orquestres i formacions. De més gran, el destí el va dur a ser el gran compositor de les havaneres en català. "A més del seu talent, va tenir la sort i l'habilitat de trobar grans lletristes", afegeix Mas.

A més de retre un merescut homenatge en vida a Josep Bastons, aquest disc pot complir una funció didàctica en un doble sentit. Hi apareixen artistes que poden dur l'havanera a públics nous, mentre que la gent acostumada a escoltar les grans cançons d'en Bastons hi descobrirà una nova manera d'interpretar-les", reflexiona Antoni Mas.
Antoni Mas Tradi R4
Antoni Mas al piano

Al programa també es parlarà sobre les pasterades de Llafranc (les informals reunions per cantar que fan Bastons i els seus amics), les connexions amb Menorca i Tòfol Mus, el moment actual de l'havanera com a realitat artística més enllà del circuit del rom cremat a les festes majors... i es podran sentir algunes de les 16 versions del disc: Gemma Humet amb "Vell veler", Sabor de Gràcia amb "Lola la tavernera", Cris Juanicoamb "Sa barca de suro", Txell Sust amb "Tamariu", Los Guardians del Pont amb "La sirena i la lluna", Ginesa Ortega amb "Bolero", Indira amb "Negro Abelardo", Lydia Torrejón amb "T'estic perdent"...
Categorías: Música

Jordi Roura   14.dic.2017 19:51    

DUETU amb acordió i violí

Senzillesa ilimitada                      (Jordi Martí Fabra)

Duetu, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Un acordió diatònic i un violí expremuts a fons i sense límits. Són Marc del Pino i Coloma BertranDuetu, i han publicat el seu primer disc. Aquest dissabte 7 de desembre, Del Pino estarà al programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per comentar les singularitats d'aquest projecte. 
Marc del Pino i Coloma Bertran, Duetu Foto: Nery Martínez

Són dos músics amb un llarg recorregut com a duet. Es van conèixer a l'Esmuc de Barcelona estudiant arrel fusió amb Marcel Casellas i ara, al cap de deu anys de fer camí pels escenaris, han publicat el seu primer disc: L'era sense pols (Seed Music, 2017).

El repertori de composicions pròpies basades en gèneres ballables i tradicionals, les investigacions amb el diatònic (Marc del Pino ha desenvolupat un sistema simètric per tocar l'acordió), la conformació d'un estil i els referents que t'han ajudat a crèixer, l'empastament 'màgic' entre l'acordió i el violí, la relació entre el públic ballador i els músics i les singularitats de peces com el vals a vuit temps "Old 8 Times Vals" seran alguns dels temes que Marc del Pino comentarà a l'entrevista.

I el títol? L'era sense pols? Doncs fa referència a un espai ideal però improbable per als músics. Les eres acostumen a tenir una gran acústica, però també un munt de pols que amenacen els instruments. "Una era sense pols és el que demanaríem als reis", conclou Marc del Pino.
Categorías: Música

Jordi Roura    7.dic.2017 12:04    

Rumbeta catalana a UNESCO

Trucant a les portes de la Unesco                  (Jordi Martí Fabra)

La candidatura de la rumba catalana a Patrimoni Immaterial i Cultural, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Aquest dissabte 2 de desembre el programa Tradicionàrius a Ràdio 4 entrevistarà David Coll, director de l'Escola de Música Moderna de Girona i un dels impulsors de la candidatura de la rumba catalana a ser declarada patrimoni immaterial i cultural de la Unesco. 
Taula de debat sobre la candidatura al II Simpòsium Nacional de la Rumba Catalana. Foto: Forcat

La necessitat de debat i estudi d'un gènere com és la rumba catalana i les abundants perspetives amb què aquesta pot abordar-se (acadèmica, social, artística...) són algunes de les línies que treballa la candidatura de la rumba catalana a la Unesco. David Coll explicarà al programa Tradicionàrius a Ràdio 4 quina feina ha estant fent, i també com veu ell la rumba catalana, un gènere o corrent musical amb algunes singularitats i diverses etapes històriques, del discurs estètic que va prendre a partir dels anys seixanta, el salt qualitatiu que va experimentar amb les lletres de Gato Pérez, la fugaç injecció d'autoestima dels anys olímpics, el seu encaix en l'anomenada escena mestissa, la creació de la Forcat, la visió de la rumba catalana com un sistema social transfronterer, etc.

També es comentaran els passos que se seguiran a partir d'ara, i que haurien de desembocar en la presentació formal el primer semestre del 2020 i la campanya d'adhesions impulsada al nou web de la candidatura.

I, no podia ser d'altra manera, la conversa s'amanirà amb un repertori de rumbes d'ahir, d'avui i de sempre: PescadillaLolitaChachoPeretDerrumbandLos ManolosOjos de BrujoAi Ai Ai,... i també alguna de les estrelles llatinoamericanes que van inspirar-los i interactuar-hi, com el Trío Cervando DíazCelia Cruz.
Categorías: Música

Jordi Roura    1.dic.2017 16:49    

Pau Riba al "Tradicionàrius a Ràdio 4"

Entre el surrealisme i la natura                    Jordi Martí Fabra

Pau Riba recupera l'espectacle '40 Gripaus', l'1 de desembre al CAT

Després d'omplir el CAT la tardor del 2011 amb un concert on evocava un dels seus discos més especials, Jo, la donya i el gripau (Edigsa, 1971), Pau Riba recuperarà aquest mateix repertori al mateix escenari aquest 1 de desembre. Abans, aquest dissabte 24 de novembre passarà pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per comentar-lo.
Pau Riba. Foto: Juan Miguel Morales

Pau Riba explica que ell sempre ha estat com un pèndol que ha anat basculant entre el rock i el folk.
Jo, la donya i el gripau podria definir-se com un dels seus treballs realment importants. Va arribar després de les dues Dioptria (Concèntric, 1970 i 1971) i abans del rock de l'Electròccid àccid alquimístic xoc (Movieplay, 1975). "Però sobretot va ser un retorn a les essències i una immersió en la cançó tradicional, familiar, infantil, surrealista... i va ser també el producte d'una experiència cabdal, el naixement del meu primer fill a Formentera sense l'ajut de ningú", explica el músic, que també valorarà a l'entrevista al programa Tradicionàrius l'abast popular que han assolit algunes de les seves cançons: "Noia de porcellana", "Taxista", "Cançó 7a en colors"...

Això ha escrit l'artista per presentar el concert 40 Gripaus: "Submergits en la voràgine tempestuosa dels fets polítics resulta un gorg de pau, a part d’un immens plaer, internar-nos de bell nou en el món màgic de Jo, la donya i el gripau per assaborir els petits detalls de la natura, la mini màgia dels moments, l’encant dels jocs inesperats i la celebració de la naixença, en aquest cas d’un primer fill, però també del dia, de la vida, de la natura, fins i tot d’un guitarrí donat a llum per una destarotada guitarra després de sorolloses contraccions...". Al concert 40 Gripaus, produït i dirigit per Memi March, hi participaran Llull Riba (bateria), Mau Boada i un parell de 'juguetaires' (sonadores de joguines i nous invents sorprenents). Per cert, de Jo, la donya i el gripauXavier Baró en va fer aquesta fantàstica lectura.
Categorías: Música

Jordi Roura   24.nov.2017 15:23    

20a Fira Mediterrània de Manresa

Records de la Mediterrània

Amb Jordi Martí Fabra, director de SONS DE LA MEDITERRÀNIA, crònica i cançons de la Fira de Manresa 2017, aquest 11 de novembre a Tradicionàrius a Ràdio 4 

Ja fa un mes que va celebrar-se la XX Fira Mediterrània de Manresa. Aquest dissabte 11 de novembre, al programa Tradicionàrius a Ràdio 4 es farà una mica de balanç d'aquesta edició i sonaran algunes de les moltes músiques que s'hi van poder escoltar entre el 5 i el 8 d'octubre.
Les Balkan Paradise Orchestra, durant la final del Concurs Sons Foto: Carles Rodríguez

El triomf de les Balkan Paradise Orchestra al Concurs Sons de la Mediterrània; la inauguració amb l'espectacle Saba! de joves músics del folk català al teatre Kursaal; l'evolució i la llibertat creativa del conjunt del graller Manu SabatéInxa Impro Quintet; les excursions del cançoner de Mazoni cap a les sonoritats de la ciutat d'Istanbul; les arrels macedònies i andalusos de la rockera Maika Makovski; el terratrèmol de la veu de Rocío Márquez al costat de la viola de gamba de Fahmi Alqhai; la psicodèlia d'anada i tornada de Raúl Rodíguez; la recreació del repertori popular valencià amb Xiromita Trad Project i el passeig per les sonoritats basques de la mà del músic i folklorista Juan Mari Beltran seran alguns dels espectacles que es comentaran, i s'escoltaran, en aquest programa especial de Tradicionàrius a Ràdio 4.
Categorías: Música

Jordi Roura   10.nov.2017 13:28    

Kepa Junkera i la nostra música: "FOK"

Kepa Junkera, a Tradicionàrius a Ràdio 4        (Jordi Martí Fabra)

L'acordionista basc hi presentarà el doble disc Fok

Des que va arribar al FIMPT als anys vuitanta amb el trio Kepa, Zabaleta eta MotrikuKepa Junkera ha mantingut una relació molt intensa amb els Països Catalans. La relació ha culminat amb un doble disc descomunal, Fok (Satélite K, 2017). El músic en parlarà aquest 4 de novembre al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.

Fok no és un disc qualsevol. Kepa Junkera s'ha dedicat els dos darrers anys a gravar més de 200 músics d'arrel d'arreu dels Països Catalans, interpretant repertori tradicional, i, un cop a casa, hi ha afegit ritmes, percussions i trikitixa, mescles i remescles, fins a confeccionar un àlbum que és com un llarg fris panoràmic que retrata la seva amistat amb els músics catalans, de Catalunya al País Valencià i de les Balears a l'Alguer. 

Aquest dissabte 4 de novembre, Kepa Junkera passarà pels micròfons de Tradicionàrius a Ràdio 4 per explicar com un petit instrument autosuficient com la trikitixa, que va arrelar molt fort al País Basc a finals del segle XIX, ha acabat vehiculant un treball tan especial al voltant de la música popular dels Països Catalans. El particular sistema de treball que ha seguit (gravant pistes arreu del territori per afegir-hi noves capes rítmiques i combinacions a casa) o la tria de melodies tradicionals amb l'ajuda dels seus amics seran altres dels temes de l'entrevista, en què Kepa presentarà també algunes de les peces del treball.
Categorías: Música

Jordi Roura    4.nov.2017 14:03    

MORENA, "tradipatxanga" a Ràdio 4

Vam estar conversant diumenge passat amb en Blai Casals.  De la música, dels músics, de l'ofici i dels instruments.  És molt agradable fer una entrevista a una persona que no vol aconseguir "vendre't el producte".   Feia enveja sentir-lo parlar del funcionament de MORENA i de la seva concepció d'allò que ha de ser un espectacle. Aquí teniu l'avançament que fa la revista digital SONS DE LA MEDITERRÀNIA.

*********************************************************

 

Gens seriosos, professionals del tot 

(Jordi Martí Fabra)

El trio Morena, a Tradicionàrius a Ràdio 4

L'acordionista Blai Casals deixa clar que la tradipatxanga del trio Morena no és gens seriosa, però és professional del tot. Aquest dissabte 1 de juliol passarà pels micròfons del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per comentar algunes claus d'aquest grup que comparteix amb Heura Gaya (veu) i Manu Sabaté (clarinet baix).
El trio Morena 

El Conjunto Alegría va ser un grup format per un únic integrant, l'acordionista de la Seu d'Urgell Esteve Ubach, que animava les festes amb acordió i bombo. És un dels molts precedents possibles del trio Morena. I és un dels noms que apareix en la conversa amb l'acordionista Blai Casals, protagonista aquest dissabte 1 de juliol del programa Tradicionàrius a Ràdio 4.

Els referents dels músics que anaven a pobles a fer dansar amb percussions als peus, i que sovint escoltaven la música de moda a la ràdio i l'adaptaven als propis recursos interpretatius, el punt de paròdia i la capacitat per connectar amb la gent en l'àmbit de la festa amb músiques que tothom coneix i lletres provocatives que tothom pot entendre són altres dels trets de Morena que l'acordionista comenta en una entrevista, que per suposat, es combinarà amb el particular repertori del grup, des d'aquell gran merengue de Juan Luis Guerra, "La bilirrubina", que va patir una mena de mutació a Arsèguel, fins a la rumba de La Mosca "Para no verte más", convertida en l'oda-paròdia grallera "Jo et trencaré les canyes", passant per "John Deere", adaptació ponentina del popular pasdoble "Tengo un tractor amarillo".   

Una finestra al món del folk 

El programa Tradicionàrius , en conveni amb el CAT, es pot escoltar cada dissabte a Ràdio 4, de 14 a 15 h, i es pot escoltar i descarregar a través d'internet aquí. A més, ofereix entrevistes en profunditat amb destacats artistes de l'escena folk i de la música popular catalana en col·laboració amb el web Sons de la Mediterrània.
**********************************************************************
Aquí podeu gaudir del seu sentit de l'humor en imatges

 
Categorías: Música

Jordi Roura   29.jun.2017 12:10    

Trobada de Grups de Folk de Catalunya al C.A.T.

Jaume Arnella, amb motiu dels 50 anys del Grup de Folk va proposar fer una trobada amb els grups que es van formar a Catalunya a partir de l'èxit del de Barcelona.  Una trobada informal, una paella i, si al final algú volia cantar que cantés però sense escenari.  Jo n'era escèptic i em feia por caure a la nostàlgia i la demagògia fàcil.  Vam ser tres representants del grup: en Jordi Pujol, en Jaume i jo.  També hi assistia l'home que tant va fer a qui tant deu el Grup de Folk, en Joan de Déu Soler Amigó, autor de lletres de cançons, elaboració de cançoners de butxaca i grafista de portades de disc.  La vetllada va ser un èxit i vaig poder constatar que la química de fa 50 anys encara existia i continuava aquell respecte que permetia compartir escenari i projecte a gent tan diferent.  Aquí teniu algunes imatges d'en Josep Tomàs, fotògraf oficial del Tradicionàrius, comentades per mi i un escrit que li vaig demanar a en Joan de Déu Soler Amigó.

 01 Arnella presenta

Acollida per part d'en Jaume Arnella

 02 Tots al bar del CAT

Una primera part amb cantades de diversos grups

03 Paella

Paella excel·lent de La Terreta

04 Dinar 1

Barrejats per les taules xerràvem i menjàvem

05 Dinar 2

En Jaume  tenia cura que no ens faltés res

06 Roura Arnella Soler-Amigó

07 Brindis

Un brindis amb "Les rondes de vi"

09 GdF precisions

Declaració de principis del Grup de Folk de Barcelona

10 Discutint la jugada

Decidint repertori i dinàmica de l'acte

_______________________________________________________

Corria l’any 1988. L’ateneu Artesà de Gràcia organitzava “Tradicionàrius”,el Primer Cicle de Música Tradicional i Popular. Hi havien estat cridats a participar “32 músics joves que viuen la música des del present”, segons s’explicava en el programa de mà.

Avui, tres dècades després, aquell “Festival Folk Tradicional” ha aplegat molts dels músics que van participar en aquella primera edició. El dissabte 29 d’abril de 2017, al bar del CAT, hem recordat el 50è aniversari de qui sap quants grups de Folk dels seixanta del segle passat amb una arrossada popular per posar en comú experiències, que culminarien amb una cantada col·lectiva.

L’any 2010, al Palau de Mar, al Museu d’Història de Catalunya, la Generalitat va muntar una magna exposició titulada La Nova Cançó. La veu d’un poble, en la qual dinou dels vint-i-un articles del llibre que acompanyaven l’exposició anaven dedicats a la “Nova cançó” i tan sols dos –un d’en Ferran Riera i un de meu- al  moviment folk. Que no fos dit!

El meu article es titulava “De quan la gent cantava” (sense cap referència explícita als reconeguts cantautors dels Setze Jutges), i el d’en Ferran, simplement “Folk”. En ell recordava com “els dos elapés editats pel Grup de Folk entre el 1967 i el 1968 constituirien la primera matèria a partir de la qual sorgiren desenes de formacions de característiques semblants arreu dels Països Catalans, que copiaven els repertoris del col·lectiu barceloní i al mateix temps els enriquien amb material d’origen local o de creació pròpia”.

El dissabte 29 d’abril del 2017, doncs, feia cinquanta anys d’aquell moviment, breu però tanmateix intens. Anàvem  arribant, cadascú al seu aire, com la cosa més natural del món, i tanmateix carregada de sentit. Ens coneixíem, ens desconeixíem, ens reconeixíem. Anys i panys! Ens presentàvem: ah! tu ets en tal, la tal... Te’n recordes? Jo també hi era! Espontàniament les absències es convertien en presències.

Ens van haver d’avisar que ja era hora de dinar: un pica-pica, a càrrec dels del bar del C.A.T., i una bona arrossada. Ens intercanviàvem els seients, els records, les converses. Devíem ser una seixantena llarga pel cap baix. Mentre el bust d’en Clavé, a la paret verda del fons, ens mig somreia. Érem incorregibles.

En havent dinat vam anar-nos col·locant en semicercle, al voltant de la tarima. En Jaume Arnella, informalment, portava la conversa, metre anaven pujant amorrant-se als micros, ex o encara actuals cantaires d’aquell moviment tan enyorat... Guitarres, un banjo, l’acordió d’en Jordi Roura... Ara entenia el títol de la sessió. Jo em pensava que es titulava “El Grup de Folk”, però es deia “Grups de Folk”, perquè n’hi havia hagut per dar i per vendre. Quins temps, aquells! A cada barri, poble, vila o ciutat del país hi havia hagut un, o dos, o qui sap quants grups de folk! I ara, amb els cabells mig emblanquinats, encara s’arrapaven al micro per no deixar anar els records. Quedaven tantes coses!

Per mi –que em va tocar fer de “lletrista”- va ser especialment motivador que es parlés de les lletres –creacions o adaptacions-, perquè el repertori esdevenia inacabable. I tots cantàvem de memòria, memorablement, sense cançoners, discos ni partitures. Vam acabar amb “La vall del riu Vermell” i amb “Les rondes de vi” corejades per tots. Després, els nostres mòbils i agendes copiaven enfebrades adreces electròniques perquè tot allò que tan vivament vam compartir aquell dia no es perdés del tot.

JOAN SOLER I AMIGÓ, abril de 2017

_____________________________________________________________

   12 GdF Montblanc i cartells

Cartells curiosos d'actuacions a Montblanc.
12 GdF Montblanc i cartells

Recorregut telegràfic per les cançons del Grup de Folk.

13 Joan Vilamala ESQUIROLS

Testimoni d'Els Esquirols que aporta Joan Vilamala.
13 Joan Vilamala ESQUIROLS

Testimonis de qui va passar del folk a La Fura dels Baus, el grup de Santi Arisa, la pintura...19 Arnella Les Rondes de vi

En Jaume ens va fer cantar Els Macarrons amb la força que va escoltar que la feia un grup valencià.
19 Arnella Les Rondes de vi

Després del Grup de Folk hi va haver Els Sapastres, Els Baldufes, Ara Va de Bo, El Sac, Marduix i moltes iniciatives tant o més interessants. 
19 Arnella Les Rondes de vi

Quan tothom s'havia allargat una mica en explicacions, en Jordi Pujol va demanar mig minut per parlar... i van ser 30 segons!
19 Arnella Les Rondes de vi

Des de Vilanova i la Geltrú el banjo va anar a visitar en Pete Seeger i ens ho van explicar i cantar.
19 Arnella Les Rondes de vi

En Ferran Riera i el seu llibre van ser molt presents tota la vetllada.
19 Arnella Les Rondes de vi

La Roseta d'Olivella cantada sense allò que ens retallava la censura. 22 Vall riu vermell

La vall del riu vermell amb comentaris d'en Soler Amigó, l'autor.
22 Vall riu vermell
22 Vall riu vermell
Al final foto de família.  Per entrar-hi tothom quedem una mica atapeïts i sempre n'hi algun de tapat o fosc. 

 

Categorías: Música

Jordi Roura   24.jun.2017 18:34    

Eliseo Parra i la Barcelona dels 70's

El músic de Valladolid al XXXè Tradicionàrius   (Jordi Martí Fabra)

Eliseo Parra  va fer el 16 de juny al CAT "un recorregut vital per les seves músiques en català". Era la manera com el carismàtic músic festejava la trentena edició del Tradicionàrius. A més de la seva banda, hi va haver uns quants convidats especials...


Xavier Batllés
, Toni Xuclà, Eduard Altaba, Xavi Garriga, Antonio Palacín i Jordi Fàbregas són alguns dels músics que han col·laborat en un moment o altre amb Eliseo Parra i que l'acompanyaven a l'escenari del CAT. També hi va ser la seva banda, formada pel multibufador Xavi Lozano, el baixista Guillem Aguilar, el guitarrista José Luis Ordóñez i el percussionista Aleix Tobias.

L'empremta d'Eliseo Parra (Sardón de Duero, 1949) en la música popular ibèrica és immensa. La seva influència ha estat decisiva, per exemple, perquè hagi sorgit una iniciativa com la del grup Coetus. Abans, i en l'àmbit dels Països Catalans, va tenir una participació important al costat de moltíssims músics a partir dels anys setanta.

Al número 23 de la revista Folc, Parra explicava al periodista Ferran Riera: "Als anys seixanta, a Barcelona, potser hi havia dos mil grups fent rock'n'roll, i un grapat de llocs on actuar. Hi havia molta activitat. I m'hi vaig ficar. Tinc una foto del 1968 on ja surto tocant la guitarra elèctrica en un poble de Catalunya. Jo llavors estudiava per a delineant, però quan vaig aconseguir el títol vaig dir a mon pare: 'Ja el tinc, ara vull ser músic'. I ell no hi va posar cap obstacle". Al llarg dels anys següents, instal·lat al bell mig de l'Ona Laietana i l'ambient de la sala Zeleste, va formar part de mil iniciatives musicals, principalment com a bateria i cantant, vivint a Barcelona, València, Mallorca, Llavaneres...  

En aquest mateix número, el musicòleg Josep Vicent Frechina va fer una tria de diversos enregistraments discogràfics amb aportacions significatives del músic:

Mi Generación: Mi Generación (Palobal/Belter, 1971)
Ramon Muntaner: Presagi (Edigsa, 1976)
Marina Rossell: Penyora (CBS, 1978)
Josiana: Cançòns d'amor e de tèrra (Edigsa, 1978)
Al Tall: Posa vi, posa vi, posa vi... (Ariola, 1978)
Al Tall: Quan el mal ve d'Almansa... (Ànec, 1979)
Maria del Mar Bonet: Saba de terrer (Ariola, 1979)
Sardineta: Sardineta (Saude, 1979)
Ovidi Montllor: 4.02.42 (Ariola, 1980)
La Murga: Almanac (Edigsa, 1981)
Maria del Mar Bonet: Gavines i dragons (Ariola, 1987)
Categorías: Música

Jordi Roura   23.jun.2017 16:46    

Urbàlia Rurana i "De tornada a les ribes"

Va ser un plaer conversar amb en Toni Torregrossa i adonar-nos que la nova proposta discogràfica continua fidel a la seva llarga carrera.  Canvien músics i, en més de 27 anys, seguim gaudint d'un grup perfectament reconeixible, això sí, enriquit d'instruments i sonoritats.  Tenen ben clar que fan folk i no música de cambra.  Inclouen espais per l'improvisació, arriben guitarres flamenques i es combina la corda de Carles Gil amb el metall potent de la tuba d'en Joan Buigues, mentre juguen les percussions comandades per en Bernat Pellisser i sona la dolçaina de Josep Sebastià.  

 19 temes al nou CD De tornada a les ribes, entre els que destaquem les Albades d'Hortells del clip adjunt

 

Categorías: Música

Jordi Roura   29.may.2017 17:58    

Jordi Roura

Bio Tradicionàrius

Blog del programa Tradicionàrius on trobaràs tota la informació de la música tradicional al nostre país. Activitats, entrevistes i molta música en viu. Tradicionparius és el programa germà del festival internacional de folk que organitza el Centre Artesà Tradicionàrius
Ver perfil »

Síguenos en...