Els Francolins amb la Cobla Sant Jordi

    sábado 28.ene.2017    por Jordi Roura    0 Comentarios

En Jordi Martí Fabra ens va acompanyar a l'entrevista amb Joan Moliner i ho comenta a la seva publicació

Flabiols que volen alt

Els Francolins, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Un francolí a Ítaca (DiscMedi, 2017) és el nou i tercer disc de la banda de flabiols Els Francolins. Però no l'han fet tot sols, sinó que els ha acompanyat la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. El 17 de març el presentaran al Tradicionàrius. Però abans, aquest dissabte, sonaran al programa Tradicionàrius a Ràdio 4
 
Els Francolins i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Un so amable, entranyable i dolç... Un repertori que abasta sambes, marxes, improvisacions... Per conèixer que fan i com sonen Els Francolins, el programa entrevistarà Joan Moliner, flabiolaire i autor de la majoria del nou repertori. El músic parlarà dels origens de la banda, vinculats a una comparsa de carnaval tarragonina; de la seva trajectòria, al llarg de la qual han gravat els discos Flabiol pels descosits (DiscMedi, 2002) i Al Tropicana (DiscMedi, 2004), i, és clar, de la nova col·laboració que han establert amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, que ha suposat un punt més d'elaboració respecte els treballs anteriors. 

El podreu escoltar sencer amb totes les músiques al podcast:
www.rtve.es/alacarta/audios/tradicionarius
 
Categorías: Música

Jordi Roura   28.ene.2017 12:59    

Riu 360º: Bona música amb idees innovadores

    martes 24.ene.2017    por Jordi Roura    0 Comentarios

Un refredat inoportú em va impedir respondre l'invitació de Ricard Ros de RIU al concert 360º del XXX Tradicionàrius.  En Jordi Martí Fabra va tenir la sort d'anar-hi i adjunto la seva ressenya.  A veure si el tornen a fer i tinc ocasió d'anar-hi.

Submergits en el riu

Crònica de la presentació de RIU360º al Tradicionàrius

Fa temps que pensem que el grup del Baix Llobregat RIU és una de les realitats més fermes, i alhora més prometedores, del folk català. I després de veure l'espectacle RIU360º, el passat 20 de gener al CAT de Gràcia en el marc del XXX Tradicionàrius, encara n'estem més convençuts.
L'acordionista Pau Vinyoles, al bell mig del CAT. Foto: Josep Tomàs
 
Divendres passat vam sortir de casa amb molt mal cos. No pel fred ni per la pluja, sinó per haver vist per la tele la carrincloneria rampant i perillosa de Donald Trump en la seva presa de possessió com a president dels Estats Units. Una cantant pansida i sense ànima, prefabricada en un concurs, i una cara de gos amenaçant a tort i a dret. Quina cerimònia més penosa... sort que vam arribar al CAT i ens va canviar l'humor, perquè el que hi vam trobar va ser una oda al bon gust i a la imaginació.

D'entrada, a l'auditori s'havien enretirat cadires, hi havia dues grans pantalles a banda i banda, uns entarimats petits al costat oposat a l'escenari més gran i unes capses de fusta de les que es fan servir per dur verdura apilades i formant la paraula RIU. La taula de so, al mig, entre el públic. Aleshores arriba Pau Vinyoles i s'instal·la allà, amb el seu acordió, i el tècnic Aleix Archs al costat. Als entarimats del fons, mig encerclant el públic, es disposa la resta d'integrants del grup: Arnau Barrios (violí), Iu Boixader (contrabaix i baix), Sisco Cardona (guitarra i veu), Ruben Fajardo (busuqui i guitarra) i Ricard Ros (flautes i sacs de gemecs). 

Aquest muntatge parteix del projecte final de sonologia de Pau Vinyoles a l'ESMUC i explora les possibilitats de dur el so directe més enllà de la disposició habitual i unidireccional. Però, amics, no busca l'espectacularitat ni l'impacte –com s'acostuma a fer en aquesta mena d'experiments sonològics–, sinó que juga a fons la carta de la subtilesa. Una carta idònia per a una proposta com la de RIU, que té en el caliu acústic un dels seus trets definitoris. El resultat és un efecte semblant al de passejar per un bosc ple de vent, cants d'ocells, rierols... Les projeccions a banda i banda alternant moviments vegetals i moviments aquàtics reforçen encara més la sensació de placidesa. I si et vas movent d'una banda a l'altra pots entretenir-te com si fossis en un espai obert. Quan va sonar "La platja", per exemple, em va sorprendre un so de flauta al meu darrere, com emergint d'un racó amagat... i al "Matí de Solsona" es va treure a lluir la guitarra hexafònica, que té la particularitat que el so de cada corda surt per un altaveu diferent. 
Arnau Barrios i Ricard Ros. Foto: Josep Tomàs
 
El repertori és principalment instrumental, però apareix també la veu de Sisco Cardona en les bucòliques lectures d'"A una noia que passa per les llosanques" i "Els cigalons de Canalda", que el grup dedica a l'entranyable Artur Blasco. Al final de festa, s'incorpora des de l'escenari l'orquestra A4 Cordes de Sant Boi, dirigida per Càndid Rodríguez. És això el que fa que el folk, més que una música, sigui un compromís amb el territori.

I per acabar, una reflexió: s'ha insistit que la pràctica totalitat dels músics que van engegar el primer Tradicionàrius segueixen actius. És veritat. I també ho és que no és fàcil que surtin propostes més joves amb prou perserverància o prou sort per consolidar-se i seguir el mateix camí. Aquest és un altre dels valors de RIU. Divendres, a la samarreta de Pau Vinyoles s'hi podia llegir: "Cal plantar llavors a cada instant". Vam sortir del CAT pensant en Pete Seeger, que també navegava per un riu i parlava de llavors i perseverància. I que va cantar per Obama poc abans de morir.
 
Categorías: Música

Jordi Roura   24.ene.2017 18:04    

Tramudança, jotes i fandangos mallorquins a Gràcia

    lunes 28.nov.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Tramudança a Gràcia

Els vam entrevistar quan l'hivern passat van actuar per la festa dels Foguerons al 29è Tradicionàrius.  Un grup especial per la seva veterania i manera de plantejar el repertori entre les tonades que han rescatat de la tradició del Llevant de Mallorca i la producció pròpia.  Només tenen dos CD al mercat però són absolutament imprescindibles.

En aquest clip veureu com munten una ballada de jotes al carrer, sense vestits típics i amb el propòsit de fer participar tothom.

CLICA AQUÍ i SENTIRÀS LA SEVA MÚSICA i LES SEVES PARAULES


 

Categorías: Música

Jordi Roura   28.nov.2016 11:54    

Jordi Molina, intèrpret i compositor de tenora

    jueves 17.nov.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

 

Dissabte 19 de novembre de 2016 emetrem un programa íntegrament dedicat a Jordi Molina un intèrpret i compositor de tenora que ja fa anys obre camins per a la nostra música.  Des de 1999, any en què deixa les cobles, no ha parat d'experimentar.  El seu CD Matèria del temps dona la mesura de la maduresa que ha assolit.  Va ser una entrevista molt agradable, malgrat les dificultats tècniques perquè la gravadora no va funcionar i es va haver d'enregistrar la conversa amb el mòbil.  Esperem coincidir aviat amb en Jordi Molina en algun altre programa.

Us adjunto l'article de Jordi Martí Fabra a SONS de la Mediterrània

 

 

Jordi Molina, a Tradicionàrius a Ràdio 4   (Jordi Martí Fabra)

El tenorista actua aquest dissabte 19 de novembre a l'Ateneu de Manlleu

Jordi Molina i el seu grup actuaran aquest dissabte 19 de novembre a l'Ateneu de Manlleu (19 h), en el marc del Circuit Folc, per presentar el disc Matèria del temps (DiscMedi, 2016). I una estoneta abans, el tenorista passarà pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per comentar les singularitats d'aquest treball.
Jordi Molina

L'àlbum Matèria del temps ha tingut una gestació lenta i pensada per traçar una línia argumental en què la tenora vagi travessant estils, colors i expressions musicals diverses, mantenint un clar arrelament amb els gèneres del país. És música per arribar a tothom, vinculada a un paisatge cultural molt concret i alhora oberta a tocs de jazz, música contemporània, etc. que passeja la tenora per nous espais amb un punt reivindicatiu. En definitiva, una nova declaració d'intencions, com a intèrpret i com a compositor, on Jordi Molina explica que ha arribat allà on volia i assenyala el camí que vol seguir a partir d'ara. I atenció a la dada: aquest és el disc número 127 en què ha participat!

Acompanyen Molina en aquesta aventura un grup de músics experimentats i eclèctics: Joan Díaz (piano, teclats... i també melòdica a la fantàstica havanera "Mirall d'aigua"), Joan Aguiar 'Juantxe' (violí, guitarró i mandola), Franco Molinari (contrabaix), Ramon Prats (bateria), Marc Vila (percussions) i Júlia Molina(veu), a més d'abundants col·laboracions. De les diferents peces que el formen i de la trajectòria i el camí que ha seguit fins arribar a aquest projecte en parlarà extensament Jordi Molina al programa Tradicionàrius a Ràdio 4, aquest dissabte 19 de novembre a les 14 h.

El mateix dissabte, a les 19 h, Jordi Molina presentarà el treball en directe a l'Ateneu de Manlleu en el marc del Circuit Folc. Després de presentar-se a les Festes de la Mercè i la Fira Mediterrània de Manresa, el tenorista presentarà Matèria del temps l'11 de febrer a L'Auditori de Barcelona.
Categorías: Música

Jordi Roura   17.nov.2016 16:38    

"La Sardina llatina" amb BIG CAT

    viernes 4.nov.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Hem parlat de gralles, tenores, flabiols i música llatina.  L'Ivó i en Magí gaudeixen de l'experiència que han realitzat amb 13 músics i la direcció del pianista uruguaià Eduardo Tancredi.  La sardina llatina sorprèn i agrada per la seva solidesa musical.   

Big Cat 1 BiN BLOG 3

Aquí podeu escoltar el tema que obre el disc, una versió molt particular de La Santa Espina

I, si teniu més temps, gaudiu d'un concert d'aquesta formació a la que desitgem molts èxits.

La salsa més bella                                   per Jordi Martí Fabra

El grup Big Cat, a 'Tradicionàrius a Ràdio 4'

El graller Ivó Jordà i el tenorista Magí Canyelles són dels integrants de Big Cat, una big band singular que combina els vents i les percussions típics d'una orquestra llatina i instruments catalans com el tible, la tenora, el flabiol i la gralla. Tots dos en parlaran aquest dissabte 4 de novembre al programa 'Tradicionàrius a Ràdio 4'. 
Big Cat

Una saborosa lectura de "La Santa Espina", entre altre tresors, s'amaguen a La sardina llatina (autoeditat, 2016), el primer disc de Big Cat , combo format per tretze músics sorgits en el si de l'Esmuc amb el pianista uruguaià Eduardo Tancredi com a arranjador i director. El repertori inclou també cançons tradicionals catalanes com "Margarideta" -amb uns arranjaments jazzístics del saxofonista Josep Contreras- i composicions com "Quatre palmeres", de Marc Mas, o el popular "Rico mambo", del Rei Pérez Prado, que és el primer tema que van preparar i el que acostuma a tancar les seves actuacions.

Ivó Jordà i Magí Canyelles comentaran les interioritats, les singularitats, el valor i el potencial d'aquest projecte -que fuig de visions folkloritzants i que mira d'integrar llenguatges de manera natural per normalitzar els instruments tradicionals- en una extensa entrevista aquest dissabte 4 de novembre al programa 'Tradicionàrius a Ràdio 4'. 

Una finestra al món del folk
El programa Tradicionàrius, en conveni amb el CAT, es pot escoltar cada dissabte a Ràdio 4, de 14 a 15 h, i es pot escoltar i descarregar a través d'internet aquí. A més, ofereix entrevistes en profunditat amb destacats artistes de l'escena folk i de la música popular catalana en col·laboració amb el web Sons de la Mediterrània.

 

Categorías: Música

Jordi Roura    4.nov.2016 20:24    

19ª Fira Mediterrània de Manresa

    lunes 24.oct.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Fira-Manresa-2016 BLOG

En Jordi Martí Fabra ens va acompanyar el passat dissabte 22 d'octubre amb una crònica àmplia de la 19ª Fira Mediterrània de Manresa.  Concurs SONS, grups de fora i grups del país en un atapeït programa de tres dies i molts locals.

Us oferim l'enllaç de les cròniques de dues actuacions destacades a SONS DE LA MEDITERRÀNIA:

Crònica del concert de COSES i la COBLA SANT JORDI

Crònica de l'actuació de Chicuelo i Marco Mezquida

I si ho voleu sentir tot i amb música aquí podeu...

                                                                             ESCOLTAR EL PROGRAMA

       

Categorías: Música

Jordi Roura   24.oct.2016 13:23    

Faluka Musiqa. De Granada a Barcelona.

    martes 11.oct.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Faluka Musiqa

Dissabte 8 el programa va estar dedicat al grup FALUKA MUSIQA escoltar programa que, des de Granada, arriba a Catalunya per fer una sèrie d'actuacions.  El projecte Faluka es va presentar a Còrdova a l'abril de 2014 i posteriorment es van establir a Granada. En el seu repertori mediterrani aborden, des de peces de música bizantina, fins a la tradició musical sefardí que neix a la Península Ibèrica per a ser influenciada durant l'exili per les cultures del Magrib, Grècia, Turquia i els Balcans, tot passant per la música andalusí i les músiques tradicionals grega i turca. Vam parlar amb Malole Díaz, Yago Mellado i Javier Cortinas que eren a Granada.  

 

Categorías: Música

Jordi Roura   11.oct.2016 11:04    

Rafalito Salazar, 50 anys i molta rumba

    jueves 7.jul.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Rafalito Salazar 1994 a R4 BLOG

Vaig conèixer en Rafalito Salazar presentant el primer disc d’Ai Ai Ai, on hi havia Sota la palmera, al programa Música Sense Fronteres de Ràdio 4.  El 17 de desembre de 1994 els vaig demanar que vinguessin a l’Estudi 1 a tocar cara al públic.  Ho van fer de franc, pagant-se el reforç de músics i els transports d’instruments.  Van triomfar.

Havien passat molts gitanos rumberos pel programa: Peret, Ramonet, Chipén… A les entrevistes tenia la sensació que aquells artistes vivien a un altre món al que jo no hi tenia accés i la seva música no s’havia de contaminar de modernitat ni d’influències paies.  En Peret abominava de la salsa i els instruments de metall.  A mi, sempre m’ha agradat molt la rumba catalana. A principis dels anys 60 el meu pare va gravar els primers discos de Peret a Discophon i m’explicava anècdotes que me’ls feia més interessants i exòtics. Amb en Rafalito va ser tot diferent.  Parlava de música moderna, era un erudit de la salsa i sovint passava tardes del dissabte a l’emissora amb els companys del programa com l’Ester Bages i en Jordi Costa que encara se’n recorden i en parlem.   Amb ell vam conèixer la comunitat gitana dels 90, els seus costums i els seus problemes. Era una classe magistral que esperàvem quan venia a fer la seva col.laboració. En Rafalito Salazar havia fet la síntesi entre el modern i la tradició, les essències gitanes i les influències de fora. Jo tenia la sensació que la seva actitud era un pas important per a tots.

La feina d’Ai Ai Ai va fer que s’espaiessin les col.laboracions fins desaparèixer. L’any 2002 el programa Música Sense Fronteres es va acabar i va ser al 2012, al C.A.T., quan vam tornar a coincidir.  Abraçades, constatació que, malgrat el temps, seguíem tossuts a la mateixa línia i l’alegria de conèixer FORCAT, un projecte en el que en Rafalito estava implicat amb molts altres músics notables i al que jo em vaig oferir a donar suport: rumba catalana a la seu del Tradicionàrius. Excel.lent!

No va ser foc d’encenalls.  Periòdicament, em presentava nous grups de rumba i solistes que mereixien ser coneguts i promoguts per una ràdio pública del país. N’hi havia de nois molt joves, paios que en altres èpoques haguessin fet pop-rock i també gitanos, per mi desconeguts, que es guanyaven la vida venent roba als mercats però cantaven de meravella i havien gravat el seu disc amb música de culte o del món.  Autèntiques joies musicals.  A la major part d’aquests CD’s hi havia la guitarra, la veu, la percussió o la producció d’en Rafalito Salazar, un músic fonamental per entendre el moment d’or que estem vivint a la rumba catalana.  En Rafalito és generós i no diu mai que no a donar un cop de mà als grups (impagable la seva veu a Els petons i les cireres amb TXARANGO pel disc de suport a La Bressola de Perpinyà), parla amb reverència dels seus: Pescadilla, Peret, Chacho, etc. sense perdre de vista el sentit crític, no para de treballar i els seus nous projectes amb el nou Ai Ai Ai segurament seran tan importants com els anteriors.  Com sempre està envoltat dels seus nombrosos amics entre els que, crec, tinc la sort de comptar.  Per molts anys Rafalito i per a tu mig segle no és res. Salut i rumba!

Jordi Roura Llauradó    7 juliol 2016  

 

Aquí podreu veure un Rafalito molt jove en el grup del GatoPérez.  A veure si el trobeu...

 

Categorías: Música

Jordi Roura    7.jul.2016 16:33    

Tarquim, jazz amb arrels valencianes

    martes 14.jun.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Pau Vidal i Jordi Roura BLOG 2

Va ser molt agradable l'entrevista amb en Pau Vidal que podeu escoltar al podcast i excel·lent el concert del diumenge 12 de juny al C.A.T.

************************************************************

Reproduïm l'article de Jordi Martí Fabra a SONS DE LA MEDITERRÀNIA.

Tarquim

 
El saxofonista i flautista Pau Vidal al CAT amb el grup Tarquim i els tres convidats a la presentació de 'Mar endins': Tóbal Rentero, Maria Arnal i Apa

Ja fa temps que els joves jazzistes han vist que no té gaire sentit fer com si haguessin nascut a Nova York o Los Angeles si han crescut a la Seu d’Urgell, a Manacor o a València. Els joves jazzistes no renuncien a res, ni a John Coltrane ni al tarquim musical dels amics, la família i la cultura pròpia. El tarquim (jo tampoc no ho sabia) és un arabisme que designa el “solatge d’un dipòsit d’aigua o d’un lloc on ha passat una riuada”.
 
Amorosos amb el tarquim que trepitgen, anem veient com en els darrers temps surten músics tan interessants com el bateria Arnau Obiols i el Projecte Pirene, lligat als torrents del Pirineu; la cantant Joana Gomila, ben enfangada amb el cançoner mallorquí, o el saxofonista i flautista Pau Vidal, que treballa la música tradicional valenciana amb el seu propi projecte, que es diu precisament Tarquim.
 
Diumenge passat, Tarquim va presentar al CAT de Gràcia el seu primer disc, Mar endins (Taller de Músics, 2016). No va ser una presentació fàcil: el dijous, tres dies abans, va morir el percussionista del grup, Jordi Rodríguez, i el concert va estar penjant d’un fil. Finalment, els seus companys van decidir que el millor era tocar i dedicar-li el concert.
 
Van sonar les set peces que formen l’àlbum i en el mateix ordre, amb un preàmbul en forma d’albà i un bis en forma d’u i dotze. I a mesura que avançava el concert, els nervis inicials van anar deixant pas a una mena d’alliberament pirotècnic i la sensació que alguna important està passant amb la nostra música tradicional, tot i que els mitjans no en parlin gaire.
 
Si “Mar endins” i el “Bolero de Castelló” ens van sonar més insegures que al disc, “La muixeranga d’Algemesí” i “Ignawen” van ser sensacionals. “La muixeranga” manté en aquesta versió de Tarquim tota la seva càrrega emotiva, però alhora funciona com un estàndard sobre el qual poden anar esplaiant-se els intèrprets. El contrabaix de Vic Moliner posa la base, el piano de Joel González exposa la melodia i a partir d’aquí es dispara la fantasia d’Albert Costa (trombó), Bruno Calvo (trompeta) i Pau Vidal (saxo tenor i flauta travessera). I a “Ignawen”, amb els cròtals creant un ambient gnaua, els vents van acabar desbocats i entusiasmant el personal.
 
Per arrodonir la festa, van tocar com a convidats el multiinstrumentista Tóbal Rentero (ocupant el paper que al disc juga un altre músic de categoria, Efrén López), la cantant Maria Arnal (que va lluir-se amb el guitarristaMarc López a “Vicentica”, la cançó de bressol que Pau Vidal dedica a la seva iaia) i el cantaor de Godella Apa, que a més de les albaes inicials i el dotze i u final, va obsequiar-nos amb el seu prodigiós doll de veu en uns cants de batre i en “Foc”, unes albaes que fan pensar en la possibilitat que Duke Ellington hagués estat de jove a l’Horta dirigint alguna rondalla d'amagatotis.
 
En fi, que alguna cosa important està passant amb la música tradicional.
Categorías: Música

Jordi Roura   14.jun.2016 20:43    

Pájaros, projecte musical

    jueves 2.jun.2016    por Jordi Roura    0 Comentarios

Amb Pedro Strukelj conversarem del projecte PÁJAROS una manera de fer visibles diverses cultures musicals

Ens acompanyarà Jordi Martí Fabra director de SONS DE LA MEDITERRÀNIA que ha escrit la següent presentació:

________________________________________________________________

Músiques alades

El projecte 'Pájaros', a Tradicionàrius a Ràdio 4

Pájaros és un projecte en què músics de tota Amèrica i de la Península Ibèrica comparteixen coneixements, suggeriments i reflexions al voltant de les tradicions musicals. Una iniciativa oberta i polifacètica que aquest dissabte 4 de juny es comentarà al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.
La cantadora canària Valentina la de Sabinosa

Al programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 4 de juny, els periodistes Jordi Roura i Jordi Martí Fabra comentaran amb Pedro Strukelj, impulsor de Pájaros, les característiques d'aquesta singular iniciativa que, més enllà, del coneixement compartit a través d'internet, ja s'ha materialitzat en diverses accions i concerts a Barcelona, la Plata (Argentina) i Santiago de Xile.

Al programa hi haurà debat i tertúlia, però també música per escoltar, amb una selecció de les músiques que els participants en el projecte han anat proposant i donant a conèixer a la comunitat de Pájaros en els darrers temps. Un itinerari musical que començarà dominat per les percussions i derivarà després cap a la preponderància de la corda.

1. Rumba en casa de Amado amb Inés Carbonell (CUBA)

 Roberto Rutigliano, percussionista argentí que viu al Brasil comparteix aquesta 'Rumba a casa de Amado' amb Inés Carbonell (Cuba)

 

2.    'Tambores' Hugo Fattoruso y el rey Tambor (URUGUAI)

Gustavo Ripa, guitarrista d'Uruguai comparteix la seva mirada sobre la tradició afro-uruguaiana amb el tema 'Tambors' d 'Hugo Fattoruso y el rey Tambor (Uruguai)

 

3.    Palenque la papayera, Porros, (COLÒMBIA)

 Orbe Ortiz, multi-instrumentista cubà resident a Barcelona comparteix aquests Porros de "Palenque la papayera" (Colòmbia)

 

4.   'Maromero' Pasatono, Oaxaca, MEX

https://vimeo.com/90159225

Sultan Balkanero, músic mexicà de la Internacional Sonora Balkanera comparteix el tema 'Maromero' de l'Orquesta Pasatono, d'Oaxaca, (Mèxic)

5.    'Tango Herreño' Valentina la de Sabinosa  (Canàries)

Lara Bello, cantant de Granada, resident a New York comparteix aquest Tango Herreño de Valentina la de Sabinosa (Illes Canàries)

  

6.      Juan José Robles y Luis Peixoto

'Pájaros' comparteix aquest tema doble "Calçada da Serra" (tradicional Portuguès) i "Parrandas d'Alhama" (Juan José Robles) interpretats per Juan José Robles i Luis Peixoto (Extremadura / Portugal)

  

7.      'Siquisirí' con el grupo Chuchumbé MEX

Simao Hernández, músic mexicà resident a Barcelona comparteix aquest "son jarocho" Siquisirí pel grup Chuchumbé (Mèxic)

 

8. 'Pájaros' comparteix el tema "Viernes de quincena" de Rafael Pino i Edward Ramírez (cuatro) amb Jhoabeat (Veneçuela)

  

Categorías: Música

Jordi Roura    2.jun.2016 20:29    

Jordi Roura

Bio Tradicionàrius

Blog del programa Tradicionàrius on trobaràs tota la informació de la música tradicional al nostre país. Activitats, entrevistes i molta música en viu. Tradicionparius és el programa germà del festival internacional de folk que organitza el Centre Artesà Tradicionàrius
Ver perfil »

Síguenos en...