Peret Reyes, 50 anys de rumbeta catalana

Una figura rumbera

Peret Reyes, al Club Trébol de Ràdio 4

Aquest dissabte 12 d'octubre visita el Club Trébol de Ràdio 4 un músic que du la rumba catalana a la sang. Peret Reyes, que va créixer al carrer de la Cera observant com animava les festes gitanes el seu avi, i que avui, després de més de cinquanta anys de carrera, és tota una autoritat en aquest mon.
Peret Reyes Foto: Arxiu del Taller de Músics

Peret Reyes és un músic del barri barceloní del Portal, un dels llocs de la ciutat on va néixer la rumba, i segurament, el que més artistes ha generat. Ell de fet, està emparentat amb la majoria. Els seus fills, Candeli i Toni Reyes, continuen la tradició musical i artística. El seu avi va ser el Toqui, un dels músics barcelonins que, abans que la rumba catalana existís més o menys tal i com la coneixem avui, van començar a assajar noves maneres de tocar la guitarra i abordar el repertori. El seu germà gran, Ramonet, va ser també una figura important i emblemàtica. I el Rei de la Rumba, Peret, va ser el seu padrí, li va ensenyar a tocar la guitarra i, anys després, quan Reyes tenia setze anys, el va fitxar com a bongosero i se'l va endur a tocar per tot el món.

La feina anònima i versatil a l'històric segell barceloní Belter; la participació en els primers anys d'un grup esplendorós com van ser Los Amaya; la trajectòria innovadora amb el grup Chipén -on feia duo amb Johnny Tarradellas- en els anys en què la rumba catalana travessava les seves hores més baixes, l'efímer ressorgir rumber als primers noranta de la ma d'un reaparegut Peret, la tornada a una rumba més acústica i orgànica amb els Papawa i els anys més recents, en què ha començat a publicar discos ja com a Peret Reyes, seran altres temes que l'emblemàtic artístic comentarà en aquesta extensa entrevista.



Veus femenines-1 (1924-1971)

Catorze clàssics ballables del segle XX

El Club Trébol fa una passejada per les grans veus femenines de la música popular catalana

El Club Trébol de Ràdio 4 d'aquest dissabte 5 d'octubre farà un passeig per grans veus femenines de la música popular catalana a través de catorze clàssics que han triomfat als teatres del Paral·lel, a les ràdios dels celoberts, als festivals i als envelats de poble. 
Pilar Alonso

El viatge arrencarà el 1924 amb "L'autobús", fox-trot en català popularitzat per la diva menorquina Pilar Alonso, i farà parades al 1932 (amb un altre fox-trot, "Sota el paraigua", cantat per Rosita Vernis), al 1941 (amb la celebèrrima i descarnada "Tatuaje", de la valenciana Concha Piquer), al 1942 (amb el swing orquestral de "Sucedió en abril", escrita per Manuel Palos i interpretada per la barcelonina Rina Celi, 'la primera vocalista hot de España'), al 1943 (amb el líric i bucòlic "La flor de la nieve", gravat per Lina Dalvi), al 1947 (amb Lolita Garrido, 'la núvia del swing' nascuda a Manises, anticipant-se en un any a l'arribada de la tele amb el mambo "La televisión"), al 1949 (amb "Maria Dolores" interpretada per la genial vilafranquina Gloria Laso), al 1953 (tornant a Lolita Garrido i la seva versió d'"El baiao de Anna", que Silvana Mangano va popularitzar a través de la pel·lícula Anna), al 1958 (amb Gloria Lasso triomfant a França amb el txa-txa-txà "Cachito"), al 1961 (amb la versió 'barcelonina' de l'eurovisiva "Nous les amoreux", a càrrec de la cantant Gelu, i una altra versió ieiè amb la mateixa artista, el "Dime por qué" del Dúo Dinámico, on Gelu es va doblar la pròpia veu), al 1964 (amb el "Tot el que sóc", de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell, que Franciska va presentar al Festival de Mallorca), al 1965 (amb la "Poupée de Cire" de France Gall, versionada al català per Renata), al 1968 (amb la triomfant versió castellana que Lita Torelló va fer de la samba "Incendio en Rio" i, finalment al 1971, (amb Amparo Granados cantant "Aurora" al capdavant del trio Alicia y Nubes Grises).

Font Sellabona, el trobador de Catalunya

Pintor de dia, cantant de nit

Font Sellabona, al Club Trébol de Ràdio 4

Aquest dissabte 13 de juliol, el darrer Club Trébol de la temporada a Ràdio 4 recuperarà l'entrevista feta el 2006 a un pioner de la cançó catalana, l'osonenc Font Sellabona, conegut en els seus anys de màxima popularitat com "El Trobador de Catalunya".  
Font Sellabona, en el moment de l'entrevista a la seva casa de la Vila Vella de Tossa de Mar, l'any 2006. Foto: Jordi Roura

El final dels anys cinquanta va ser una etapa de frontissa i transició entre modes i estils musicals: els darrers esplendors de determinada cançó melòdica convivien amb els incipients esclats del rock-and-roll. Aquests darrers no eren gaire del gust del guitarrista i cantant Font Sellabona, pioner de la cançó catalana. Sempre va estimar-se més la sardana, el pasdoble, el tango i el txa-txa-txa. Entre 1959 i 1964, va gravar sis discos amb diversos acompanyaments -gran orquestra, petit conjunt i acordió i guitarra- amb composicions que oferien una visió idealitzada i bucòlica de la Plana de Vic i de la Costa Brava. 

Josep Font Sellabona va néixer el 13 de desembre de 1925 a Collsuspina. La seva mare cantava a l'església i a casa també es cantava molt. Durant la guerra civil, el pare va haver de marxar a França i la família, després de fugir de la casa de Moià, va passar per Olost de Lluçanès i va establir-se a Vic. Allà va ser on, ja als anys 50, Sellabona va començar a dedicar-se a la cançó catalana. Anteriorment, s'havia foguejat com a pintor de dia i com a músic de nit a l'estranger. Havia estat dos anys a Margate, al sud de Londres, on havia estat cantant, entre d'altres, cançons mexicanes, i un a París, on va descobrir els gegants de la chanson com Georges Brassens i on va conèixer i compartir escenari amb un artista italià que posteriorment esdevindria una celebritat, Domenico Modugno

En tornar a Vic, Sellabona va escriure "Tossa de Mar" i "Mercat del Ram", una mena d'himne d'orgull osonenc que encara al segle XXI es canta la vigília de Rams com si fos una cerimònia. Quan l'equip de Ràdio Barcelona va anar a Vic per celebrar un festival, el periodista Joaquín Soler Serrano va conèixer Sellabona i el va començar a anomenar "El Trobador de Catalunya", tot un personatge popular que cantava freqüentment als micròfons de l'esmentada emissora, on hi tenia un espai fix amb presentació de tres locutors: Pepe Català, Enriqueta Teixidó i el propi Soler Serrano
Font-sellabona-el-mercat-del-ram-BLOG
A partir de la segona meitat dels seixanta, Sellabona va deixar de gravar cançons i va dedicar-se plenament a la seva altra gran passió, la pintura, que l'entusiasmava des que a Moià, sent un nen, havia ensopegat amb un artista que pintava al mercat. Al cap dels anys, i establert a la Vila Vella de Tossa de Mar, Font Sellabona va esdevenir un pintor reconegut, amb galeries pròpies a Vic, a Tossa i a Almuñécar. Va morir el 2010 a Vic.

Al programa Club Trébol, a més de les cançons i els comentaris de Sellabona, sonarà una tria de peces que el músic va escollir per il·lustrar la seva vida i els seus gustos: "Granada", de Mario Lanza; "Pel teu amor (Rosó)", d'Emili Vendrell; "Corrida de la villette", de l'acordionista Emile Prud'homme; "El otorrinoralingólogo", del trio Los Machucambos; "La luna de miel", de la vilafranquina Gloria Lasso; "Down Mexico way", de Frank Sinatra i Tito Guizar; "Vecchio Frack", de Domenico Modugno; "Le funérailles d'antan", de Georges Brassens; "Les feuilles mortes", d'Yves Montand; "Cançó de matinada", de Joan Manuel Serrat i "Man's smart, woman smarter", de Harry Belafonte.

Shyam Sunder de l'Índia a Sant Feliu de Llobregat

Shyam Sunder 2016

Shyam Sunder  toca flauta bansuri (2016)

El ClubTrébol de Radio4_rne d'aquest dissabte 22 de juny el protagonitzarà el músic indi Shyam Sunder, que explicarà la seva trajectòria vital, la seva manera d'entendre la música clàssica índia, les seves ganes d'ensenyar i les seves col·laboracions amb músics comMaria del Mar BonetJavier Mas, https://aravadebo.cat/, Omar Sosa, Abdeljalil KodssiJackson Browne... A la foto, durant una actuació al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.

 

Eliseo Parra de Valladolid, músic barceloní dels 70's

Dels Beatles a Agapito Marazuela

Eliseo Parra, al Club Trébol

El programa Club Trébol de Ràdio 4 d'aquest 1 de juny estarà dedicat a un músic que ha anat integrant en la seva personalitat l'admiració i els aprenentatges de Joselito el pequeño ruiseñor, els Beatles, el rock progressiu i la salsa, Agapito Marazuela, els panderos quadrats de Peñaparda... Ho heu endevinat: és el gran Eliseo Parra.  
Eliseo Parra Foto: Arxiu Mirmidón

Va néixer a un poblet castellà, Sardón de Duero, on va passar els primers anys de la seva vida, fins que va mudar-se sent un nen a Valladolid i, ja amb catorze anys, a Barcelona. A la capital catalana Eliseo Parra va abocar-se definitivament a una inevitable vocació musical. A partir de 1968, comença a tocar amb el grup Mi Generación, un dels grans grups de l'activa Barcelona d'aquella època, on es començaven a contractar grups de rock. Amb Mi Generación, que destacava pels seus jocs de veus, no només feien llargues temporades d'actuacions a Eivissa, també feien de músics de sessió cantant cors als estudis Gema 2.

Eliseo va col·laborar en els seus anys barcelonins amb una llarguíssima llista de projectes i conjunts, sovint de l'òrbita de l'antiga sala Zeleste: Blay TritonoLa Rondalla de la CostaSardinetaLa Sonora CatalanaLa Murga... fins i tot va passar una temporada a València formant part d'Al Tall.

L'any 1983, Eliseo Parra s'estableix a Madrid, en plena eclosió de la Movida. Allà participa amb projectes com Mosaico (projecte amb el qual van homenatjar Agapito Marazuela en l'any de la seva mort), i on comença a endinsar-se de manera més decidida en els treballs de camp i la recreació de la música tradicional. Aquest vessant es va accentuar encara més a partir del 1989, quan va conèixer el folklorista José Manuel Fraile Gil, del qual Eliseo Parra va esdevenir un gran col·laborador. "La feina amb Fraile Gil em va ensenya definitivament com funciona la música popular i em va proporcionar un coneixement de mi mateix que d'una altra manera no tindria", admet el músic.

D'aquesta manera s'arriba a les darreres dècades, durant les quals Parra ha esdevingut tot un referent del folk i la música tradicional, amb discos influents com Tribus Hispanas i amb propostes que se'n declaren hereves, com l'orquestra de percussions ibèriques Coetus, que encapçala Aleix Tobias.

De totes aquestes experiències en parlarà extensament Eliseo Parra, en el programa que li dedicarà l'espai Club Trébol de Ràdio 4.

Josep Guardiola-2

Una veu inimitable, però molt imitada

Josep Guardiola, al Club Trébol de Ràdio 4

Va iniciar la seva llarga carrera com a solista el 1958 adaptant un èxit italià, "Songo americano". La seva veu, greu, càlida i vellutada, era única. Però va tenir uns quants imitadors. Aquest dissabte 27 d'abril, èxits, rareses i anècdotes del cantant Josep Guardiola (1930-2012) al programa Club Trébol de Ràdio 4.   
Josep Guardiola, retratat per Juan Miguel Morales l'any 2009

Abans de destapar-se com a solista, el barceloní Josep Guardiola havia format part de l'orquestra Crazy Boys, l'orquestra de Lluís Rovira i el conjunt Glory's King. Capaç d'arribar a donar un si bemoll baix amb la seva veu privilegiada, Guardiola va viure un esclat de popularitat amb els seus primers senzills, editats pel segell La Voz de su Amo: "16 toneladas", "Pequeña flor", "Estrella errante"..., clàssics que tornaria a gravar anys després, amb la discogràfica barcelonina Belter, alhora que se l'intentava promocionar entre nous públics cantant, per exemple, corridos i ranxeres.
20 Francesc Burrull Josep Guardiola i Meritxell Galán
Francesc Burrull al piano, Josep Guardiola i Meritxell Galán al Club Trébol de Ràdio 4 (Juny 2009). Foto Juan Miguel Morales

Entre les cançons en català que va gravar destaca la primerenca "Jo", publicada el 1959, que s'acaba amb un solo de saxo tenor del mateix Guardiola (en aquest sentit, el pianista Tete Montoliu es lamentava que Guardiola hagués deixat aquest instrument per dedicar-se a la cançó lleugera). Més curiositats: entre l'etapa de La Voz de su Amo i la de Belter, Josep Guardiola va publicar amb Discos Vergara, i a través de l'associació d'aquesta empresa barcelonina amb l'alemanya Belter va enregistrar un disc en alemany que no va editar-se mai a l'estat espanyol: Blondy heißt meine Gitarre. Aquesta raresa i altres experiments com ara un vell èxit del Paral·lel barceloní, "Adiós amor", amb arranjaments country de Ramon Farran i un solo de tenora d'Aureli Vila, sonaran al programa Club Trébol d'aquest dissabte 27 d'abril, on hi haurà també espai per a cantants que l'imitaven (Jorge TeijónFernando MendozaLluís Heras) i també el que va ser el seu gran rival artístic: Ramon Calduch.

Projecte "Fer de músic"

Tocant d'aquí cap allà

Jordi Molina i el projecte 'Fer de músic', aquest 2 de març al Club Trébol

Ja fa deu anys que el Museu de la Mediterrània va engegar el projecte Fer de Músic, un projecte en què el tenorista i compositor Jordi Molina entrevista i documenta les vides i les trajectòries de músics vinculats a les cobles-orquestra. En parlarà, aquest dissabte 9 de març, al programa Club Trébol de Ràdio 4.
Mauné i els seus Dinàmics, en una imatge promocional del 1966

El projecte Fer de Músic és un treball de recuperació, preservació i divulgació de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres, incialment centrat en la zona de Torroella de Montgrí però després ampliat al conjunt de Catalunya, a través d'enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica. Fins ara s'han fet 39 entrevistes, tot un testimoni en primera persona de l'evolució d'un dels oficis més arrelats al territori empordanés, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Bona part dels protagonistes entrevistats han participat en tota mena de projectes musicals, han conreat els més diversos estils i han acumulat quilòmetres i quilòmetres de carretera per guanyar-se la vida amunt i avall.

Jordi Molina comentarà anècdotes i vivències al voltant d'aquestes entrevistes, sempre diverses i sempre interessants, que constitueixen un valuós patrimoni al voltant de l'ofici de músic. I com sempre, la conversa s'il·lustrarà amb música, dels epés Tenora 66, publicats als anys seixanta per Mauné i els seus Dinàmics, a les sardanes de l'actriu i compositoria Pepita Llunell, passant per l'exuberant Orquestra Caravana -Xavier Cugat, els polifacètics Montgrins, els Latin Combo d'Agapit Torrent i Francesc Burrull, les exitoses havaneres de Josep Bastons i la fantàstica Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra, que el 1953 va esdevenir la primera obra en què s'incorporava un instrument extern al món de la cobla.




 

Guitarristes dels 70's i 80's

Grans solistes i grans músics de sessió

Especial sobre guitarristes tot terreny al Club Trébol

El proper dissabte 23 de febrer, al ClubTrébol de Ràdio 4 s'hi sentiran guitarristes que, a partir dels anys setanta i vuitanta, van combinar els seus projectes més personals amb les sessions d'estudi i les col·laboracions, discretes en els crèdits però decisives en el so final, en tota mena de projectes.
Pedro Javier González. Foto: Arxiu del músic

Al Club Trébol d'aquest dissabte hi sonaran guitarres de qualitat, a les mans d'intèrprets que han combinat els treballs de qualitat amb les col·laboracions professionals de tota mena; guitarristes com ara Santi Picó, que va aportar la seva guitarra a la gravació per a EMI de la celebèrrima i estiuenca "Un rayo de sol", del grup forjat a l'Hospitalet de Llobregat Los Diablos, i posteriorment va formar part de Los Mustang i també va gravar versions instrumentals de clàssics; o Toni Carmona, que va començar a tocar als catorze anys amb els germans Los Amaya i després va acompanyar entre altres l'Orquestra MondragónJoan Manuel SerratNacho CanoLuz Casal... a més de participar en el reeixit projecte del 1995 Palabra de guitarra

També hi sonaran Pedro Javier González, que va ser part important a bona part de les produccions del grup El Último de la Fila, a més de col·laborar amb una bona pila d'artistes i mostrar com a solista un estil ben personal; Mario Balaguer, que va vendre milers de discos l'any 1973 amb la cançó "Charly" del trio Santabárbara, i que el 1980 va gravar en solitari un LP amb Kitflus, Santi Arisa, Eliseo Parra i altres músics de primera línia; Joan Eloi Vila, que va començar com a membre del grup infantil Els Xipis i després va fer carrera com a guitarrista de Joan Baptista Humet, als xous d'Andreu Buenafuente i amb el disc 40 anys i un dia, on no només ha demostrat una gran vàlua interpretativa sinó un gran sentit de l'humor, i Josep Maria Bardagí, guitarrista de trajectòria intensa, del xou televisiu d'Àngel Casas a músic de sessió en tota mena de produccions, a més d'haver realitzat col·laboracions tan conegudes com les que va fer amb Joan Manuel Serrat.

 

 


 

 



Xavier Batllés al Club Trébol de Ràdio 4

La música segons Xavier Batllés

Aquest dissabte 9 de febrer al Club Trébol

Xavier Batllés se sent un músic underground que no renuncia a fer la feina com creu que l'ha de fer. De l'ofici a l'estudi de gravació, i també de la multitud de grups i produccions en què ha pres part al llarg de la seva carrera en parlarà aquest dissabte 9 de febrer al programa Club Trébol de Ràdio 4.    
Xavier Batllés, música popular des del subsol Foto: Arxiu Tradicionàrius

Nascut el 7 d'abril de 1954 al barri de Gràcia, Xavier Batllés va tocar amb els primers grupets a Horta, on va estudiar fins el batxillerat. Una mica més tard, mentre estudiava al Conservatori, va començar a fer el paper d'arranjador per a grups que, una mica més grans que ell, es dedicaven al folk i altres estils. De ben jovenet, gràcies a la feina de tècnic als Estudis Gema-2,  va conèixer músics de generacions anteriors com Ricard Roda Pedrito Díaz, i companys com el pianista Víctor Ammann, amb el qual acompanyaria, en una etapa breu però intensa, el cantautor Ovidi Montllor.

Amman i Batllés serien poc després els pilars de l'Orquestra Mirasol, projecte creat amb la idea d'incorporar al món de la cançó catalana una major riquesa i varietat instrumental en els anys en què, a nivell mundial, el jazz rock marcava la pauta. La voluntat d'aquells joves músics de trencar amb els estereotips hegemònics i d'acostar-se a horitzons musicals més genuïnament mediterranis i a arrels culturals més pròpies van donar pas a La Rondalla de la Costa, amb la veu i les lletres de Marian Albero com emblema.

L'Harmònica Brava i La Murga, que presentaven una alternativa a la música festiva i popular de l'època, o La Sonora Catalana, on s'explotava a fons la rítmica afrocubana, són altres projectes que van comptar amb la petjada de la personalitat de Xavier Batllés, que tanmateix va anar allunyant-se dels escenaris quan, coincidint amb l'eclosió de la informàtica aplicada a la música, va decidir dedicar-se completament a la feina d'enregistrar i produir música al seu estudi. I d'aquesta manera, el segell Batllés ha marcat profundament projectes renovadors del folk com PomadaEls Vernets i Morena, així com diverses feines vinculades a la música infantil i també artistes com Manel Joseph, el rapsoda Xavier Carles o el santboià Qubalale.

Homenatge a Moncho a l'Auditori

Tota una vida

La segona part de l'homenatge a Moncho, al 'Club Trébol'

Ràdio 4 emetrà aquest dissabte 2 de febrer el segon dels programes especials que el Club Trébol ha dedicat a l'homenatge al bolerista Moncho –mort el passat 28 de desembre–, que L'Auditori va acollir el passat 14 de gener, amb la participació d'una bona colla d'amics i col·legues. 
Joanet i Yumitus de la Payoya, durant l'homenatge a Moncho a L'Auditori. Foto: Juan Miguel Morales

Dyango interpretant el tango "Nostalgias" i l'entranyable "La mare"; els integrants de la família de Moncho, els Calabuch, cantant per rumba "Rusó"; Joan Manuel Serrat oferint acompanyat al piano per Kitflus la seva "Cançó de bressol" i "Mediterráneo" abans d'atacar, tots junts, el clàssic bolero "Toda una vida"... Aquesta és la música que sonarà aquest dissabte 2 de febrer al segon programa especial del Club Trébol dedicat al Gitano del Bolero.

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios