Shyam Sunder de l'Índia a Sant Feliu de Llobregat

Shyam Sunder 2016

Shyam Sunder  toca flauta bansuri (2016)

El ClubTrébol de Radio4_rne d'aquest dissabte 22 de juny el protagonitzarà el músic indi Shyam Sunder, que explicarà la seva trajectòria vital, la seva manera d'entendre la música clàssica índia, les seves ganes d'ensenyar i les seves col·laboracions amb músics comMaria del Mar BonetJavier Mas, https://aravadebo.cat/, Omar Sosa, Abdeljalil KodssiJackson Browne... A la foto, durant una actuació al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.

 

Eliseo Parra de Valladolid, músic barceloní dels 70's

Dels Beatles a Agapito Marazuela

Eliseo Parra, al Club Trébol

El programa Club Trébol de Ràdio 4 d'aquest 1 de juny estarà dedicat a un músic que ha anat integrant en la seva personalitat l'admiració i els aprenentatges de Joselito el pequeño ruiseñor, els Beatles, el rock progressiu i la salsa, Agapito Marazuela, els panderos quadrats de Peñaparda... Ho heu endevinat: és el gran Eliseo Parra.  
Eliseo Parra Foto: Arxiu Mirmidón

Va néixer a un poblet castellà, Sardón de Duero, on va passar els primers anys de la seva vida, fins que va mudar-se sent un nen a Valladolid i, ja amb catorze anys, a Barcelona. A la capital catalana Eliseo Parra va abocar-se definitivament a una inevitable vocació musical. A partir de 1968, comença a tocar amb el grup Mi Generación, un dels grans grups de l'activa Barcelona d'aquella època, on es començaven a contractar grups de rock. Amb Mi Generación, que destacava pels seus jocs de veus, no només feien llargues temporades d'actuacions a Eivissa, també feien de músics de sessió cantant cors als estudis Gema 2.

Eliseo va col·laborar en els seus anys barcelonins amb una llarguíssima llista de projectes i conjunts, sovint de l'òrbita de l'antiga sala Zeleste: Blay TritonoLa Rondalla de la CostaSardinetaLa Sonora CatalanaLa Murga... fins i tot va passar una temporada a València formant part d'Al Tall.

L'any 1983, Eliseo Parra s'estableix a Madrid, en plena eclosió de la Movida. Allà participa amb projectes com Mosaico (projecte amb el qual van homenatjar Agapito Marazuela en l'any de la seva mort), i on comença a endinsar-se de manera més decidida en els treballs de camp i la recreació de la música tradicional. Aquest vessant es va accentuar encara més a partir del 1989, quan va conèixer el folklorista José Manuel Fraile Gil, del qual Eliseo Parra va esdevenir un gran col·laborador. "La feina amb Fraile Gil em va ensenya definitivament com funciona la música popular i em va proporcionar un coneixement de mi mateix que d'una altra manera no tindria", admet el músic.

D'aquesta manera s'arriba a les darreres dècades, durant les quals Parra ha esdevingut tot un referent del folk i la música tradicional, amb discos influents com Tribus Hispanas i amb propostes que se'n declaren hereves, com l'orquestra de percussions ibèriques Coetus, que encapçala Aleix Tobias.

De totes aquestes experiències en parlarà extensament Eliseo Parra, en el programa que li dedicarà l'espai Club Trébol de Ràdio 4.

Josep Guardiola-2

Una veu inimitable, però molt imitada

Josep Guardiola, al Club Trébol de Ràdio 4

Va iniciar la seva llarga carrera com a solista el 1958 adaptant un èxit italià, "Songo americano". La seva veu, greu, càlida i vellutada, era única. Però va tenir uns quants imitadors. Aquest dissabte 27 d'abril, èxits, rareses i anècdotes del cantant Josep Guardiola (1930-2012) al programa Club Trébol de Ràdio 4.   
Josep Guardiola, retratat per Juan Miguel Morales l'any 2009

Abans de destapar-se com a solista, el barceloní Josep Guardiola havia format part de l'orquestra Crazy Boys, l'orquestra de Lluís Rovira i el conjunt Glory's King. Capaç d'arribar a donar un si bemoll baix amb la seva veu privilegiada, Guardiola va viure un esclat de popularitat amb els seus primers senzills, editats pel segell La Voz de su Amo: "16 toneladas", "Pequeña flor", "Estrella errante"..., clàssics que tornaria a gravar anys després, amb la discogràfica barcelonina Belter, alhora que se l'intentava promocionar entre nous públics cantant, per exemple, corridos i ranxeres.
20 Francesc Burrull Josep Guardiola i Meritxell Galán
Francesc Burrull al piano, Josep Guardiola i Meritxell Galán al Club Trébol de Ràdio 4 (Juny 2009). Foto Juan Miguel Morales

Entre les cançons en català que va gravar destaca la primerenca "Jo", publicada el 1959, que s'acaba amb un solo de saxo tenor del mateix Guardiola (en aquest sentit, el pianista Tete Montoliu es lamentava que Guardiola hagués deixat aquest instrument per dedicar-se a la cançó lleugera). Més curiositats: entre l'etapa de La Voz de su Amo i la de Belter, Josep Guardiola va publicar amb Discos Vergara, i a través de l'associació d'aquesta empresa barcelonina amb l'alemanya Belter va enregistrar un disc en alemany que no va editar-se mai a l'estat espanyol: Blondy heißt meine Gitarre. Aquesta raresa i altres experiments com ara un vell èxit del Paral·lel barceloní, "Adiós amor", amb arranjaments country de Ramon Farran i un solo de tenora d'Aureli Vila, sonaran al programa Club Trébol d'aquest dissabte 27 d'abril, on hi haurà també espai per a cantants que l'imitaven (Jorge TeijónFernando MendozaLluís Heras) i també el que va ser el seu gran rival artístic: Ramon Calduch.

Projecte "Fer de músic"

Tocant d'aquí cap allà

Jordi Molina i el projecte 'Fer de músic', aquest 2 de març al Club Trébol

Ja fa deu anys que el Museu de la Mediterrània va engegar el projecte Fer de Músic, un projecte en què el tenorista i compositor Jordi Molina entrevista i documenta les vides i les trajectòries de músics vinculats a les cobles-orquestra. En parlarà, aquest dissabte 9 de març, al programa Club Trébol de Ràdio 4.
Mauné i els seus Dinàmics, en una imatge promocional del 1966

El projecte Fer de Músic és un treball de recuperació, preservació i divulgació de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres, incialment centrat en la zona de Torroella de Montgrí però després ampliat al conjunt de Catalunya, a través d'enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica. Fins ara s'han fet 39 entrevistes, tot un testimoni en primera persona de l'evolució d'un dels oficis més arrelats al territori empordanés, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Bona part dels protagonistes entrevistats han participat en tota mena de projectes musicals, han conreat els més diversos estils i han acumulat quilòmetres i quilòmetres de carretera per guanyar-se la vida amunt i avall.

Jordi Molina comentarà anècdotes i vivències al voltant d'aquestes entrevistes, sempre diverses i sempre interessants, que constitueixen un valuós patrimoni al voltant de l'ofici de músic. I com sempre, la conversa s'il·lustrarà amb música, dels epés Tenora 66, publicats als anys seixanta per Mauné i els seus Dinàmics, a les sardanes de l'actriu i compositoria Pepita Llunell, passant per l'exuberant Orquestra Caravana -Xavier Cugat, els polifacètics Montgrins, els Latin Combo d'Agapit Torrent i Francesc Burrull, les exitoses havaneres de Josep Bastons i la fantàstica Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra, que el 1953 va esdevenir la primera obra en què s'incorporava un instrument extern al món de la cobla.




 

Guitarristes dels 70's i 80's

Grans solistes i grans músics de sessió

Especial sobre guitarristes tot terreny al Club Trébol

El proper dissabte 23 de febrer, al ClubTrébol de Ràdio 4 s'hi sentiran guitarristes que, a partir dels anys setanta i vuitanta, van combinar els seus projectes més personals amb les sessions d'estudi i les col·laboracions, discretes en els crèdits però decisives en el so final, en tota mena de projectes.
Pedro Javier González. Foto: Arxiu del músic

Al Club Trébol d'aquest dissabte hi sonaran guitarres de qualitat, a les mans d'intèrprets que han combinat els treballs de qualitat amb les col·laboracions professionals de tota mena; guitarristes com ara Santi Picó, que va aportar la seva guitarra a la gravació per a EMI de la celebèrrima i estiuenca "Un rayo de sol", del grup forjat a l'Hospitalet de Llobregat Los Diablos, i posteriorment va formar part de Los Mustang i també va gravar versions instrumentals de clàssics; o Toni Carmona, que va començar a tocar als catorze anys amb els germans Los Amaya i després va acompanyar entre altres l'Orquestra MondragónJoan Manuel SerratNacho CanoLuz Casal... a més de participar en el reeixit projecte del 1995 Palabra de guitarra

També hi sonaran Pedro Javier González, que va ser part important a bona part de les produccions del grup El Último de la Fila, a més de col·laborar amb una bona pila d'artistes i mostrar com a solista un estil ben personal; Mario Balaguer, que va vendre milers de discos l'any 1973 amb la cançó "Charly" del trio Santabárbara, i que el 1980 va gravar en solitari un LP amb Kitflus, Santi Arisa, Eliseo Parra i altres músics de primera línia; Joan Eloi Vila, que va començar com a membre del grup infantil Els Xipis i després va fer carrera com a guitarrista de Joan Baptista Humet, als xous d'Andreu Buenafuente i amb el disc 40 anys i un dia, on no només ha demostrat una gran vàlua interpretativa sinó un gran sentit de l'humor, i Josep Maria Bardagí, guitarrista de trajectòria intensa, del xou televisiu d'Àngel Casas a músic de sessió en tota mena de produccions, a més d'haver realitzat col·laboracions tan conegudes com les que va fer amb Joan Manuel Serrat.

 

 


 

 



Xavier Batllés al Club Trébol de Ràdio 4

La música segons Xavier Batllés

Aquest dissabte 9 de febrer al Club Trébol

Xavier Batllés se sent un músic underground que no renuncia a fer la feina com creu que l'ha de fer. De l'ofici a l'estudi de gravació, i també de la multitud de grups i produccions en què ha pres part al llarg de la seva carrera en parlarà aquest dissabte 9 de febrer al programa Club Trébol de Ràdio 4.    
Xavier Batllés, música popular des del subsol Foto: Arxiu Tradicionàrius

Nascut el 7 d'abril de 1954 al barri de Gràcia, Xavier Batllés va tocar amb els primers grupets a Horta, on va estudiar fins el batxillerat. Una mica més tard, mentre estudiava al Conservatori, va començar a fer el paper d'arranjador per a grups que, una mica més grans que ell, es dedicaven al folk i altres estils. De ben jovenet, gràcies a la feina de tècnic als Estudis Gema-2,  va conèixer músics de generacions anteriors com Ricard Roda Pedrito Díaz, i companys com el pianista Víctor Ammann, amb el qual acompanyaria, en una etapa breu però intensa, el cantautor Ovidi Montllor.

Amman i Batllés serien poc després els pilars de l'Orquestra Mirasol, projecte creat amb la idea d'incorporar al món de la cançó catalana una major riquesa i varietat instrumental en els anys en què, a nivell mundial, el jazz rock marcava la pauta. La voluntat d'aquells joves músics de trencar amb els estereotips hegemònics i d'acostar-se a horitzons musicals més genuïnament mediterranis i a arrels culturals més pròpies van donar pas a La Rondalla de la Costa, amb la veu i les lletres de Marian Albero com emblema.

L'Harmònica Brava i La Murga, que presentaven una alternativa a la música festiva i popular de l'època, o La Sonora Catalana, on s'explotava a fons la rítmica afrocubana, són altres projectes que van comptar amb la petjada de la personalitat de Xavier Batllés, que tanmateix va anar allunyant-se dels escenaris quan, coincidint amb l'eclosió de la informàtica aplicada a la música, va decidir dedicar-se completament a la feina d'enregistrar i produir música al seu estudi. I d'aquesta manera, el segell Batllés ha marcat profundament projectes renovadors del folk com PomadaEls Vernets i Morena, així com diverses feines vinculades a la música infantil i també artistes com Manel Joseph, el rapsoda Xavier Carles o el santboià Qubalale.

Homenatge a Moncho a l'Auditori

Tota una vida

La segona part de l'homenatge a Moncho, al 'Club Trébol'

Ràdio 4 emetrà aquest dissabte 2 de febrer el segon dels programes especials que el Club Trébol ha dedicat a l'homenatge al bolerista Moncho –mort el passat 28 de desembre–, que L'Auditori va acollir el passat 14 de gener, amb la participació d'una bona colla d'amics i col·legues. 
Joanet i Yumitus de la Payoya, durant l'homenatge a Moncho a L'Auditori. Foto: Juan Miguel Morales

Dyango interpretant el tango "Nostalgias" i l'entranyable "La mare"; els integrants de la família de Moncho, els Calabuch, cantant per rumba "Rusó"; Joan Manuel Serrat oferint acompanyat al piano per Kitflus la seva "Cançó de bressol" i "Mediterráneo" abans d'atacar, tots junts, el clàssic bolero "Toda una vida"... Aquesta és la música que sonarà aquest dissabte 2 de febrer al segon programa especial del Club Trébol dedicat al Gitano del Bolero.

Les "Històries de músics" d'Antoni Mas

Sibarites i una mica grillats

Antoni Mas i els músics d’orquestra, al Club Trébol

Al llarg del segle passat, els músics d’orquestra van ser tot un tipus de professional amb tarannà propi. Antoni Mas, que ha abocat records i vivències de tot aquell món al llibre Històries de músics, en parlarà aquest dissabte 19 de gener al programa Club Trébol de Ràdio 4.
Histries de Musics BLOG   Antoni Mas BLOG
El pianista, compositor, director d’orquestra i promotor Antoni Mas és l'autor d'Històries de músics, un llibre on, a través d’anècdotes i vivències, retrata el món de les orquestres que feien ballar els pobles arreu de Catalunya, especialment en terres gironines.
 
Mas distingeix bàsicament dos tipus de músics d’orquestra: els antics i els moderns. I que és el que separaria els uns dels altres? Doncs l’aparició dels automòbils, que va provocar canvis profunds en la mobilitat i les condicions de feina de les orquestres. A partir de les seves vivències, Antoni Mas també distingeix entre els músics barcelonins, formats al Liceu o al Conservatori i amb una base teòrica molt més sòlida, i els gironins, molt més donats a la pràctica i el virtuosisme instrumental.
ANTIGA PRINCIPAL DE LA BISBAL_1928
La Principal de la Bisbal 1928
 
Antoni Mas va començar als anys seixanta tocant el piano amb músics barcelonins a la costa, a Lloret de Mar, a locals com el Cortijo, la Masia, el 1900... Lloret va ser precisament la plataforma des d’on els músics ‘feien sindicat', és a dir, des d'on es coordinaven per anar a treballar en gires que sortien cap al nord, de França a Escandinàvia, on es podien guanyar més diners.
 
El músic de festa major era un personatge que patia molts estereotips, sovint justificats: bon vivant, amant de la broma, aventurer i eixalabrat... "Els músics de festa major havíem d’estar una mica grillats, sinó no haguéssim aguantat aquelles condicions: 200 bolos a l’any, sempre d'un poble a l'altre, sovint sense dormir...", recorda Antoni Mas, que també explica que un dels avantatges de seguir el circuit de les festes majors era que els bons àpats estaven assegurats.
    Amoga 1948
     AMOGA_1957 BLOG
     Amoga 1957
 
Al llibre, Mas ha recollit una seixantena d’anècdotes vinculades a les orquestres i els seus integrants, músics d'ofici que podien esdevenir llegendes locals sense haver gravat cap disc i que havien de ser polivalents i tocar amb garanties més d’un instrument per adaptar-se a tots els terrenys: per exemple, el violí per al concert, el saxo per al ball i i el tible per a les sardanes.
MARINA_1977 blog
Marina 1977
A través d’aquestes històries, l'autor fa tot un retrat de com funcionava aquell món i aquella forma de vida que s’ha esvaït amb els canvis socials i que ja no tornarà. Per això, va decidir agrupar les anècdotes temàticament, introduïnt també reflexions personals sobre cadascun dels temes: la son, la gana, la picaresca, els viatges...
Maravella 1961                                                                   Selvatana 1995 
Antoni Mas protagonitzarà el Club Trébol d’aquest 19 de gener, en un programa que estarà amanit a més amb èxits ballables de diverses orquestres-cobla i cobles-orquestra: MaravellaCosta BravaEmpordà FusióAmoga, la SelvatanaLa Principal de la BisbalLa Cobla MarinaEls Montgrins...

Dave Pybus, saxofonista

Groove i salero

Va créixer a Winnipeg, al mig del Canadà, en la que diuen que és la ciutat més freda del món. Però quan el 1974 va arribar a Barcelona va trobar-se amb el caliu laietà i va decidir quedar-se. El saxofonista Dave Pybus és el protagonista d'un nou episodi del ClubTrébol de Radio4.
Carles Benavent, Dave Pybus, Manel Joseph i Xavier Batllés, en un concert de l'Orquestra Plateria Foto: Juan Miguel Morales

Va començar a tocar saxos i clarinets amb pocs anys. Va anar creixent mentre tocava als primers grupets en plena era dels Beatles i els Rolling Stones i, ja com a professional, va integrar-se en el circuit dels bars de la seva ciutat. Però el destí el duria a un altre continent. El 1974, a través d'un amic català, el seu únic contacte a Europa viatja a Barcelona. I, casualitats de la vida, es troba amb els joves músics de l'Orquestra Mirasol, que en aquell moment buscaven algú per ocupar el lloc del saxofonista Ricard Roda, que no podia atendre els compromisos professionals del grup. 
Dave Pybus a Canet roc
Dave Pybus entre Víctor Amman i Xavier Batllès de l'Orquestra Mirasol al Canet Roc

Així comença la participació de Dave Pybus en l'efervescent escena de la Barcelona Laietana, amb grups, sovint de vida efímera, que bevien del jazz-rock de l'època, però també dels sons salsers de la Fania i de les més diverses tradicions i invents musicals.
Bombolleta volaEsqueixada sniffSecta Sónica ASTROFERIAMirasol Colores RCA 1978 blog

Als anys vuitanta, Pybus continua col·laborant amb tota mena de projectes, del so sofisticat i ballable de la Factoria Musical que capitanejava Joan Albert Amargós a les cançons de Maria del Mar Bonet -per a la qual va gravar, de manera un xic imprevista, un solo de saxo soprano senzillament sensacional-. Aquesta és també l'època en què Pybus va focalitzant les seves propostes en el jazz, participant en projectes ambiciosos com el Transatlàntic Jazz Sextet i els Box Office. 
 
Després, ja als anys noranta, Princes of Time i Shamtime... fins arribar al segle XXI amb el que és el seu projecte plenament consolidat, el Pybus Groove Quartet, en què exprimeix a fons la seva passió per les músiques negres al costat de Toni Saigi 'Chupi'(teclats), Jules Bikoko (contrabaix) i Caspar St. Charles (bateria).

Joan Barcons i les seves orquestres

De Manolo Escobar a la Royal Philharmonic

Joan Barcons i la discogràfica barcelonina Belter, al Club Trébol

Després de recordar la vida i els boleros de Moncho la setmana passada, aquest dissabte 5 de gener al Club Trébol de Radio 4 es recuperarà el programa dedicat a Joan Barcons, arranjador durant vint anys (sovint amagat sota mil i un pseudònims) de l'emblemàtic segell discogràfic barceloní Belter.
Diverses portades de la discogràfica Belter 

Joan Barcons i Moreno va néixer el 10 de febrer 1942 a Barcelona. De ben petit va començar a estudiar música, especialment amb el seu instrument preferit, l'oboè, que és per ell el que millor pot reproduir la veu humana.
 
Després d'acabar la carrera d'oboè i piano al Conservatori, les necessitats econòmiques van dur-lo dels somnis de la música clàssica a la pràctica professional en els camps del jazz i de la música de ball. Va començar a tocar a la sala Jamboree tot i que no tenia l'edat legal suficient per a fer-ho. Allà va conèixer, entre altres, a Tete Montoliu.
 
L'any 1961, l'oportunitat de fer els arranjaments per al primer disc del cantant lleidatà Santi Palau li van obrir les portes a la feina com arranjador, molt més estable que no pas la de músic de clubs nocturns, al segell discogràfic Belter. Ràpidament va esdevenir el director musical d'aquesta discogràfica, prenent el relleu del mestre Casas Augé, i allà va estar-s'hi treballant en exclusiva vint anys, dirigint un equip de músics propi, coordinant les sessions d'estudi i signant interpretacions i arranjaments amb els pseudònims més diversos i encarregant-se del so dels treballs de Manolo EscobarLola FloresJuanito Valderrama... per a ells, Barcons treballava "com un sastre que fa els vestits a mida, buscant que els arranjaments agradessin i es corresponguéssin amb allò que s'esperava de cada artista. Cal tenir en compte que un bon tema amb un mal arranjament, ja no és el mateix. En canvi, un bon arranjament pot arreglar un tema mediocre. No hi ha gaire secrets en això". De la mà de Belter, Barcons també va dirigir l'orquestra del festival d'Eurovisió en dues ocasions, acompanyant els cantants Braulio i Bacchelli.
 
En deixar la feina a Belter, Barcons va recuperar velles facetes: va ser catedràtic d’oboè al Conservatori, va crear el seu estudi de gravació, va atendre encàrrecs diversos (especialment reduccions d'obres orquestrals per a tot tipus de formacions) i va arribar a  dirigir la Royal Philharmonic Orchestra de Londres interpretant l'obra Arrels Catalunya Mil Anys (Horus, 1995).

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios