Club Trébol

Josep Solà, pianista i compositor polifacètic

Josep Solà ens parla de la seva relació amb el cine de l' Escola de Barcelona i la BSO del mític film Un vaso de whisky 

     

El Mestre Solà va treballar en cine, música ballable, publicitat, sardanes, clàssic i va ser un dels introductors al nostre país de la denominada llibreria musical.  De tot això l'escoltarem com ho explica al programa Club Trébol del 3 de març. 

   

L'any 1948, de jove, estudiava el violí

 

Un dels primers discos d'èxit a Columbia l'any 1960

 

L'experiència de compondre la BSO d'una pel·lícula de dibuixos infantil l'any 1966

Les experiències orquestrals del Mestre Solà eren ben acollides per la crítica com el sonido de algodón de 1982

Josep Solà amb una de les seves orquestres de música ballable a la Barcelona dels anys 60 

Compositor de clàssic i sardanes en els últims temps.  L'Ajuntament del seu poble, Mollet,  el va distingir com a ciutada destacat i té una plaça amb el seu nom.

Francesc Burrull, pianista i molt més

Francesc Burrull Ill va cursar música clàssica i va obtenir premis i notes excel·lents però va haver de guanyar-se la vida amb un altre tipus de música.  Ens ho va explicar a Club Trébol el 17 de febrer. 

Durant molts anys ha estat arranjador, director musical i músic de sessió per a la major part de discogràfiques del país.

L'any 1959, a Suïsa i com per casualitat, neix Latin Combo una formació de ball que esdevindria molt important. Francesc Burrull en seria el pianista a la primera època.

El Latin Combo es va escindir i el 50% va formar Latin Quartet que també van fer història i, entre d'altres, va ser el grup d'acompanyament de Josep Guardiola.

Oriol Martorell va induir Francesc Burrull a acceptar la direcció musical de la discografica catalana Concèntric l'any 1964.  Amb Josep Maria Espinàs van protagonitzar una pàgina important de la nova cançó catalana.  Espinàs-Burrull també van ser un tàndem creatiu que componia cançons, entre d'altres, per a Lita Torelló o propostes infantils com les recentment reeditades Cançons per a encarrilar criatures. 

Fer un disc d'homenantge a Duke Ellington per a la casa Belter, va permetre a Francesc Burrull crear i dirigir durant uns anys la Big Band de Barcelona.  Malhauradament, la casa de discos no va fer constar en els crèdits ni el seu nom ni el de cap dels excel·lents músics que hi participen.

Burrull amb el saxofonista Ricard Roda, company i amic fins el final, amb qui va enregistrar el CD Sinceritat.

Un altre amic i company artístic, Jordi Farràs La Voss del Trópico

L'amistat amb la cantant Laura Simó a principi del segle XXI ha donat dos discos dedicats a versionar Joan Manuel Serrat i diversos concerts d'èxit arreu del país.

A.I.E. i SGAE van celebrar els 75 anys d'aquest pianista i home de fer feines al món de la música, com es defineix ell mateix que no es retira ni en vol parlar.

Llorenç Inglés, un bateria de llarg recorregut

Al Club Trébol vam conversar el 27 de gener amb Llorenç Inglés.  Parlant amb aquest músic, ens podem fer càrrec de la complicada vida dels professionals de la postguerra on hi havia molt poc glamour i molt picar pedra.  En una hora vam viatjar per uns escenaris que  no són coneguts pel gran públic i que explicats en primera persona t'arriben a impressionar.   

 

 

Conjunt de Josep Maria Serra a la premsa finlandesa 1959. D'esquerra a dreta Jordi Gimenez Candela (saxo tenor), Lluís Aragués (trompeta), Llorenç Inglés (bateria), Roberto (contrabaix), Esther (vocalista) i Josep Maria Serra piano.

Llorenç Inglés a Helsinki l'any 1959

 

Llorenç Inglés amb Lluís Aragués ambientats de tropicals  l'any 1959 a Helsinki

Salón Rio de Barcelona.  ( Novembre 1955)  ORQUESTA JOE VENTURA amb Josep Tarazona Pocholo (saxo tenor),  Ramón Vives (piano), Andreu Cusidó (saxo alt),  Llorenç Inglés (bateria),  Joe Ventura (contrabaix), Rafael Blanzaco (trompeta), Joan Prous(trompeta), Pere Sitjas (saxo tenor). 

 

Emili Vendrell, fill i altres pioners de principis dels 60

Diumenge 3 de febrer el Club Trébol està dedicat als pioners de la cançó moderna ballable en català.

Emili Vendrell, fill a Club Trébol amb uns discos molt ben fets a Belter amb Adolf Ventas va ser pioner de la música moderna en català de la postguerra, abans de la Nova Cançó.  Escoltem al programa experiències tan arriscades com Camí de la font d'Apel·les Mestres a ritme de txa txa txa o la sardana Llevantina en swing. 

Roberto Rizo va ser un cantant que passarà a la història per interpretar la cançó del Cola Cao però que va tenir una carrera com a vocalista i fins i tot a principi dels anys 60 va publicar un disc en català.

Jacinta (nom artístic de Pilar Torres) va ser una de les principals veus, juntament amb Grau Carol, Lluís Olivares, Magda, Núria Feliu i Salomé que van cantar les adaptacions de Josep Maria Andreu i les obres que per a ella van escriure Josep Maria Andreu i Lleó Borrell.  Va ser una feina difícil en un moment en que les editores i els mitjans estaven més pels cantautors i els Setze jutges i una cançó més compromesa políticament.  Cap d'aquests artistes en va quedar content i es van retirar prematurament com ens diuen a les entrevistes que els hem fet.

Lluís Olivares acompanyat d'Andreu i Borrell a Ràdio Barcelona recollint un premi que els donava Salvador Escamilla.