Josep Cunill i Parés
Josep Cunill al programa Club Trébol, en directe i cara al públic als estudis de Ràdio 4 el mes de juny de 2009.
Hi ha músics que destaquen per la seva habilitat en tocar un instrument, pel seu virtuosisme. N'hi ha d'altres que triomfent pel seu temperament dalt de l'escenari. Són els més coneguts: els genis, les estrelles.
Hi ha un altre mena de músics, amb molta tècnica que queden més en segon pla i no són tan coneguts del públic. En molts cassos, gaudeixen del reconeixement dels companys i els productors i les discogràfiques saben que poden confiar en ells a l'hora de posar en marxa projectes importants.
Un d'aquests músics amb gran tècnica i elegància, Josep Cunill, amb 60 anys de carrera, ocupa un capítol de Club Trébol.
Lorenzo González
El cantant veneçolà Lorenzo González va conquerir el públic espanyol dels anys 50 amb una orquestra on tocava el piano Aldemaro Romero. A aquest músic no li agradava la vida a Madrid i se'n va anar. El va substituir Josep Cunill i durant la seva estada va tenir ocasió de tocar al costat de Chappottín un gran contrabaixista cubà i Carlos Forcade, un percussionista també cubà que tocava les tumbadores de manera excepcional. Així va enregistrar el seu primer disc amb l'enregistrament d'alguns dels èxits més sonats de Lorenzo González com Nunca i Ojitos traidores.
La feina el porta a Amèrica del Sur amb una de les orquestres de Lluís Rovira, Suspiros de España
Enregistren diversos discos a Brasil
I després, també a l'Amèrica Llatina, una altra orquesta catalana, Els Fatxendes que allà es feien dir Casino de Sevilla
S'acaben les gires per Amèrica i Josep Cunill torna a Barcelona. Readaptar-se no va ser fàcil. Primer va entrar en un grup que actuava a l' Hostal de la Gavina de S'Agaró, Los 4 de la Torre, on va substituir en Joan de la Torre, el pianista que havia marxat al servei militar. Després a la sala Las Vegas de Barcelona va acompanyar diversos artistes, entre ells, el cantant italià Italo Leone.
Josep Cunill va formar part de la segona versió del grup Latin Combo. En aquells anys 1962-64 va coincidir, en aquest grup de ball, amb músics de la categoria de Ricard Roda, Manolo Bolao, Jordi Coll i Jaume Villagrasa Cavall (antic músic de Bonet de San Pedro). Van enregistrar molts discos al segell barceloní Vergara.
Després va formar el grup del cantant de boleros Moncho
L'any 1969 va fer les orquestracions del primer disc de boleros de Moncho
Peret va inventar una nova rumbeta catalana de gran èxit gràcies al toc caribeny del piano que li va afegir Josep Cunill. Tots els gitanos catalans li reconeixen.
Peret amb Josep Cunill al piano, Pedrito Díaz a les congues, Miquel Rubio al baix, JM Bardagí a la guitarra elèctrica i Chipén a les palmes.
A principi dels 70, passen una temporada a Eivissa amb aspecte de hippies amb el grup Fruta Bomba
i després dirigir la gran orquestra dels espectacles de Sara Montiel
i la gran orquestra de Moncho a Las Vegas de Barcelona
L'any 1972 Saporo Records un petit segell discogràfic de Barcelona relacionat amb el mestre Casas Augé va encarregar a Josep Cunill un àlbum de rumbetes catalanes amb aire modern per a ballar a les discoteques. Amb piano i orgue Hammond va enregistrar les rumbes més conegudes d'en Peret .
L’any 2007 el DJ Txarly Brown va remesclar les rumbetes catalanes que Josep Cunill havia enregistrat l’any 1972. Trenta cinc anys més tard, aquella música encara és vigent pel públic jove de discoteques. L’any 2008 es reeditava en vinil l’àlbum LP Rabbit Rumba que el pianista i organista Josep Cunill havia enregistrat fent la broma de traduir el seu cognom a l’anglès.
Gato Pérez també va demanar la col·laboració de Josep Cunill per a la seva experiència rumbera i va enregistrar amb el els seus dos primers àlbums Carabruta i Romesco.
Finalment, molts anys de feina a hotels de luxe fent música ambiental, li van permetre gaudir de Jobim.
L'any 2009 Josep Cunill va venir a tocar el piano al programa Club Trébol que vam fer cara al públic als estudis de Ràdio 4
Després de 60 anys de treballar de músic per tot el món, es va poder jubilar amb una certa tranquilitat econòmica i ara toca el piano cada dia però per plaer.
