Club Trébol

Josep Maria Valentí CHACHO

El diumenge 26 de maig a Club Trébol tindrem un programa de 60 minuts dedicat al primer ministre de la rumba, Josep Maria Valentí CHACHO.  Coneixerem la seva biografia, una selecció discogràfica de tota la seva carrera i els testimonis del productor i músic gitano Johnny Tarradellas, el músic i productor Albert Vidal de Los Guacamayos que a mitjans dels anys 70 va escriure cançons pel CHACHO i li va produir els discos i Txarly Brown el DJ que l'ha recuperat al segle XXI pel públic jove a les discoteques.   

 

Josep Maria Valentí CHACHO

Josep Maria Valentí, conegut artísticament com CHACHO ha sigut un dels tres grans de la rumba catalana als anys 60 i 70, conjuntament amb Peret i Antonio González Batista, el Pescaílla. Una de les característiques que al principi va definir la música del CHACHO va ser la incorporació del piano a la rumba. Nascut al barri del Portal de Barcelona, CHACHO va desaparèixer de l’escena musical a finals dels anys 70 per només reaparèixer esporàdicament en concerts puntuals i alguns homenatges. Ja entrat el segle XXI, el productor Txarly Brown i alguns DJ’s el van redescobrir, regravar i remesclar. Avui a Club Trébol parlarem d’un home que als anys 60 podia rumbejar èxits com aquest Congratulations de Cliff Richard  i que avui els DJs el reversionen a ell, parlarem de la història del denominat Primer Ministro de la Rumba: Chacho.

Josep Maria Valentí, artísticament conegut com Chacho, va néixer l’11 de novembre  de l’any 1940 a Barcelona. Fill de mare paia i pare gitano. La seva mare el va apuntar a classes de piano al Liceu, però  aviat va deixar els estudis, encara que no la música. Chacho de jove era amic i veí d’en Peret, amb qui passava llargues hores al carrer tocant i cantant, i d’aquesta manera ben aviat va entrar en el món professional de la rumba.

Les primeres gravacions de Chacho van ser amb la discogràfica La Voz de Su Amo, i  d’aquelles primeres passes al món professional ell en guarda molt bon record.

A part de començar a gravar en estudi, Chacho tocava el piano i cantava en directe assíduament. Un dels locals on més temps va fer-ho va ser a Las Vegas, situat al carrer Aribau de Barcelona. Però tocar el piano i cantar a la vegada no era fàcil, i Chacho als concerts com els que feia a Las Vegas s’ajudava d’un segon pianista, tal i com ell explica. Després de molts anys en aquest local, després de centenars de concerts i anècdotes ens explica com algun cop havia rebut la visita  per sorpresa d’alguna estrella tan famosa com el bateria Tito Puente.

El nom de Chacho es va anar fent gran i diferents compositors professionals com Jordi Doncos, Felipe Campuzano, Albert Vidal, M. Daura o Josep Maria Mira van començar a compondre i produir els seus temes. Albert Vidal de Los Guacamayos i productor de la casa Discophón, ens ho explica.

Parlem  amb un dels músics i productors més importants de la rumba catalana, Johnny Tarradellas.  Ell va ser acompanyant de Peret durant els anys gloriosos, va integrar el duet Chipén i enregistra i produeix la major part de discos i artistes de la rumbeta catalana actual.   Hi va haver una època de la carrera Chacho en què l’experimentació i evolució de la rumba van ser imprescindibles per no caure en la repetició.  D’aquesta manera va poder mantenir la seva vigència a través de les modes i seguir arribant a tots els públics.

Johnny Tarradellas

Chacho, el protagonista de Club Trébol, avui a Ràdio 4, va ser un artista que als anys 70 es mantenia com un dels millors rumberos del país.  Peret, l’altre estrella, va començar a protagonitzar pel·lícules i això li va donar més fama, encara que aquelles pel·lícules eren comedietes de baix pressupost i una simple excusa per a lluïment del cantant.  Va ser en una actuació al Júlia de Madrid quan al Chacho també li va arribar el moment en què li van proposar fer el salt al cinema.

La mala sort que va acabar amb la carrera cinematogràfica del Chacho va continuar amb tot un seguit de circumstàncies que el va fer desaparèixer de la primera línia del mapa musical. Del que va quedar molt dolgut va ser de no participar a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992 a l’Estadi de Montjuïc ni de cap dels grans concerts de rumba que es van fer amb motiu de les olimpíades del 92.

Després d’aquesta mala temporada, Josep Maria Valentí, el Chacho va estar molts anys lluny dels escenaris i dels circuits comercials, exceptuant petites aparicions. Va ser en els anys en que el músic i productor Johnny Tarradellas qualifica com l’època fosca de la rumba.

Després d’una llarga travessia pel desert, ja al segle XXI, el productor Txarly Brown va recuperar el Chacho a partir de descobrir un tema de l’única pel·lícula que va protagonitzar.

Dos anys després de la troballa i redescobriment del CHACHO mestre de la rumba, Txarly Brown va produir-li un disc on Josep Maria Valentí, el CHACHO va demostrar la seva bona forma musical i en el que va regravar vells temes com MI CATAPUM de Jordi Doncos, que hem escoltat abans i que també cantava a la pel·lícula Con ella llegó el amor, que escoltarem,  però tot seguit, i tret del mateix àlbum també podrem escoltar un dels múltiples remixes fets per diferents DJs que s’editen en el mateix àlbum, concretament una curiosa versió d’el anillo feta per GENIUS amb un toc reggae que li dóna un aire molt particular.

D’aquesta manera la música catalana va recuperar un dels grans de la rumba que tenia abandonat. Però el millor de tot és que el pas del temps no li va restar talent, ni veu al Chacho, tal i com ens ho comentava Johnny Tarradellas.

Josep Maria Valentí, CHACHO, podria ser un d’aquests casos en els que un gran músic queda oblidat i enterrat després d’haver fet una carrera amb gran reconeixement, però afortunadament no ha estat així. Després de dues dècades, Chacho ha recuperat els escenaris i el públic, a la vegada que torna a actuar, esperem que per molt de temps. El pianista de la rumba, o el primer ministre de la rumba, com li diuen, ha tornat per quedar-se. Una veu i una elegància que van marcar una època als anys 60 i 70 i que ara podem recuperar amb més ganes i tot. Fins aquí la història que coneixem fins ara de Josep Maria Valentí el Chacho, a qui encara li queda molta corda, com ell mateix demostra.

      Club Trébol compta amb el suport de

                                                       

Antònia Sanjuan "Antoñita Rúsel" compleix 90 anys

FOTO: Juan Miguel Morales

Va ser Lina Dalvi, va integrar el Trio Hermanas Russell que promovia Sebastià Albalat i acompanyaven moltes orquestres, va debutar com a solista amb el nom d' Antoñita Rúsel i va fer gires per Espanya amb una important companyia alemanya de revista.  Ella va popularitzar els anys 40 una cançó que ha passat a la història: Mi casita de papel.  Va tenir una carrera artística molt curta però intensa que recorda feliç.  Els seus discos no es troben encara digitalitzats.  A veure si alguna editora es decideix...

Li vam dedicar un programa de Club Trébol el diumenge 28 d'abril.

 

ANTÒNIA SANJUAN i VIDAL va néixer el dia 20 d'abril de l'any 1923 al carrer Argenteria de Barcelona al costat de la basílica de Santa Maria del Mar, on la van batejar.  La seva mare va morir quan ella tenia dos anys i era la filla petita de 8 germans.  Al cap d'un temps d'enviudar, el seu pare es va tornar a casar amb una senyora també vidua que tenia dos fills i amb qui van tenir un altre fill i llavors eren onze persones vivint a la casa.

 

Antoñita Rúsel actua al XXII  aniversari de Ràdio Barcelona

Va estudiar al col·legi públic que hi ha dins del Parc de la Ciutadella fins que als 8 anys van anar a viure al carrer de València a l'Eixample, a prop del Mercat del Ninot on el seu pare treballava de mosso.  Fins la guerra civil va anar canviant de col·legis: les monges adoratrius, escoles de l'Ajuntament, etc.  A partir de 1939 deixa definitivament l'escola i només estudia una mica de mecanografia per intentar aconseguir feina a alguna oficina.  Aprén a cosir pantalons i aquesta serà la seva feina.

A la seva família tots tenien bona veu i molta afició a cantar.  Antònia va estudiar solfeig i piano amb el mestre Olivella, un veí que li donava classes particulars. 

 

L'any 1943, Antònia es presenta a un dels concursos per artistes novells que feia Ràdio Barcelona al Circ Price.  L'apartat d'òpera i sarsuela estava patrocinat per un conyac (Caballero?) i els de "canciones y melodías" per la joieria i rellotgeria La Activa de Rambla de les Flors cantonada carrer del Carme.  Participa a les dues modalitats i arriba a finalista interpretant fragments de "Tosca" i "Madame Butterfly" de Puccini, "Serenata" de Schubert i "Il bacio" que guanya el 1er premi dotat amb 1.000 ptes.

 

Jaume Sanjuan, el germà gran d'Antònia, administra la finca del músic Sebastià Albalat.  Li parla de la seva germana cantant i Albalat s'interessa per ella.  La fa debutar aquell mateix any 1943 en el seu grup en un ball infantil de disfresses, on interpreta música lleugera a El Prado de Sitges. Per actuar en públic es posa el pseudònim de Lina Dalvi.

 

 

El primer disc que enregistra és "La flor de la nieve" amb l'orquestra del Teatre Victòria.  La lletra és de la coneguda autora Cecília A. Mantua que més tard triomfarà amb la sardana "La Pepa maca" en versió de Gaietà Renom i forma part d'una comèdia musical. 

 

A finals de 1943 Sebastià Albalat forma un trio vocal per a la seva orquestrina: les HERMANAS RUSSELL a imatge de les americanes ANDREWS SISTERS que triomfaven a aquell moment.  Antònia Sanjuan serà una de les primeres HERMANAS RUSSELL i també cantarà de solista a les actuacions "Il bacio", "Chiribiribí" i altres temes de lluïment per a veu solista.  Amb el trio s'hi està fins a final de 1944 en que deixa la formació per actuar com a solista a la Sala Novedades amb el QUINTETO NOCTURNOS de Joan Anton Bou, BONET DE SAN PEDRO,  l'ORQUESTA de AMADEO ROVIRA i l'ORQUESTA NOVEDADES que dirigeix el trombonista i cantant JOSÉ VALERO.  També fa dues estades llargues al CLUB TRÉBOL de la Via Layetana. El Mestre Enric Oliva que dirigeix l'orquestra del Club Trebol  li proposa fer uns enregistraments per a la discogràfica Columbia. 

 

L'any 1945, el més atapeït de la seva carrera, s'incorpora a la companyia alemana de revistes SCALA DE BERLÍN que fa gires pels principals teatres d'Espanya, de principi d'agost fins a final de setembre. A final de 1945 la família d'Antònia Sanjuan la obliga a deixar les actuacions i tornar a cosir pantalons.

 

Les actuacions a la ràdio són diferents de les gires i després de molt insistir li deixen que participi al programa cara al públic Álbum de canciones olvidadas que cada 15 dies es fa a la cúpula del Teatre Coliseum, dirigit per Antonio Losada i que s'emet en directe per a tota Espanya a través de la cadena SER.  El programa que té molt d'èxit s'emet durant 1946 i 1947.

 

El mestre que dirigeix l'orquestra del programa de Ràdio Barcelona és Octavio Conill que toca el piano i fa els arranjaments.  Conill li proposa a Antònia actuar a Casa Llibre, una sala molt elegant que forma part de l'Hotel Arycasa on l'acompanyarà el Quinteto Vienés i ella oferirà al públic un repertori més clàssic que a la ràdio.  A Casa Llibre s'hi estarà fins el novembre de 1948 en que es casa i torna a deixar la música.

 

L'any 1950 neix el seu primer fill i l'any 1952 decideix tornar a fer actuacions a Ràdio Barcelona, recollint la invitació que li va fer el cap de programes Jaume Torrents.  En aquesta època participa a espectaculars festes cara al públic com l'aniversari de l'emissora.  També l'any 1952 el seu marit li reclama que vagi a fer unes actuacions a Madrid per necessitat econòmica urgent.  Antònia Sanjuan actua amb èxit a sales de prestigi com Pasapoga i Recoletos.  Ocasionalment, l'abril de 1955, amb motiu d'un viatge a Sevilla actua a l'emissora de la cadena SER de la capital andalusa.

 

L'any 1958, l'empresari Ricard Ardévol li demana si pot fer suplències de cantants en gires i Antònia Sanjuán fa aquestes actuacions fins l'any 1959 i, també esporàdicament, canta a la ràdio fins 1961 en que, definitivament, acaba la seva carrera artística. 

Antònia Sanjuán va venir als estudis de Ràdio 4 al programa especial cara al públic Club Trébol del juny de 2009. La veiem asseguda amb Lita Torelló al primer pla.

FOTO: Juan Miguel Morales