Directors musicals discogràfiques 60's i 70's a Barcelona (1ª i 2ª part)
El diumenge 10 de novembre s'emet la primera part d'un Club Trébol especial dedicat a conèixer el món de les principals discogràfiques del nostre país els anys 60 i 70 del segle XX, a través de tres Directors Musicals que ens expliquen les seves experiències.
Joan Barcons de Discos Belter, Alfred Domènech de La Voz de su Amo-EMI i Francesc Burrull de Discos Concèntric als estudis de Ràdio 4.
1962 Burrull pianista integrant del grup de música ballable Latin Quartet
Director musical de l'editora en català Discos Concèntric produeix el primer disc del mallorquí Guillem d'Efak
Als seus discos com aquest de Guillermina Motta té cura de fer sortir els noms, cognoms i instrument de cada músic que intervé.
També treballa per Edigsa i fa arranjaments dels primers grans èxits de Joan Manuel Serrat com Paraules d'amor i Si em mor de Raimon, entre d'altres.
Al mateix temps fa encàrrecs per altres cases com la madrilenya Movieplay on versiona amb orgue The Beatles, Rolling Stones, Adamo i els èxits de l'estiu.
A Concèntric escriu cançons amb Josep Maria Espinàs i Jordi Sarsanedas per a Lita Torelló
Fa els arranjaments i dirigeix les primeres produccions de Lluís Llach: L'estaca, El bandoler, etc.
Forma la Big Band de Barcelona amb músics del Sindicat Musical de Catalunya i enregistren un disc on Belter els tracta com un cover i no posa cap mena de crèdit a la tapa.
Gairebé cinquanta anys després, Francesc Burrull reprén els arranjaments que havia fet per a Joan Manuel Serrat, en fa una reducció a piano i enregistra dos discos amb la cantant Laura Simó i munten una gira de concerts que passegen amb èxit pel país.
Alfred Domènech, director de l'orquestra del programa Fantasía de RNE-Barcelona i del conjunt del Festival de la Canción Mediterránea accedeix a la Direcció Musical de La Voz de su Amo on hi ha els millors artistes del moment. El seu interès per a renovar li porta problemes amb la Direcció Artística de la casa. Posar violins a la versió Ma vie de Los Mustang, va significar la dimisió d'Alain Milhaud i el seu reforçament.
Cada estiu ha de muntar conjunts i orquestres per a versionar els èxits més comercials.
Malgrat tot, pot signar els treballs i treballar en bones condicions amb els músics que anirà renovant. Seu és el mèrit d'haver incorporat a les sessions músics de noves generacions com Manel Camp, Santi Arisa, Kitflus, JM Bardagí, Francis Rabassa...
Joan Barcons, intèrpret d'oboè, accedeix a Discos Belter on s'hi està, en exclusiva, vint anys ininterromputs. La seva empresa és una editora sòlida amb objectius clarament comercials. Ha de mostrar una gran versatilitat arranjant i dirigint un espectre tan ampli com Mi carro de Manolo Escobar, les sardanes cantades de Salomé i versions orquestrals de bandes sonores de pel·lícules. Compta amb un estudi i un equip de tècnics i músics propi. Aquest sistema de treball és únic al nostre país. Té l'honor de dirigir l'orquestra d'Eurovisió en dues ocasions.
Salomé elogia Joan Barcons per la seva professionalitat i bon tracte en els molts discos que van fer amb ell dirigint gran orquestra.
L'enregistrament dels discos de Manolo Escobar era una labor delicada per a no trencar el caire espontani del seu estil i al mateix temps enriquir-lo musicalment. Un exercici que el Mestre Barcons va realitzar amb èxit durant molts anys i que va generar anècdotes que ens explica.
A Belter no es tenia gaire en compte el paper del músic i molts discos sortien anònims.
Encara pitjor, hi havia el costum de posar noms inventats que sonessin exòtics i comercials a les produccions que executava Joan Barcons. Va arribar a tenir una llarga col·lecció de pseudònims com aquest inexistent Henry Solomon, sense que tingués opció d'opinar.
Amb el suport de la societat de gestió
