Club Trébol

Josep Maria Andreu (1920-2014)

  

Josep Maria Andreu a l'any 1963, després de guanyar el 1er. premi del Festival de la Canción Mediterránea amb Se'n va anar, interpretada per Raimon i Salomé.

Un poeta Premi Carles Riba de 1959 que es va dedicar a escriure cançons.

 JM Andreu explica la seva biografia

 

El primer disc de Grau Carol on van aparèixer L'astronauta una de les primeres lletres de JM Andreu 

Disc de Salomé amb Se'n va anar editat l'any 1963 

 

Jacinta va enregistrar moltes de les versions catalanes d'èxits internacionals que va escriure JM Andreu

Lluís Olivares que veiem al centre de la foto, va ser un altre dels principals intèrprets de les versions i cançons originals de Josep Maria Andreu i del músic Lleó Borrell. Amagat darrera Lleó Borrell hi ha Salvador Escamilla, artífex des de l'Estudi Toreski de Ràdio Barcelona de la difusió d'aquell repertori.

  

Òscar Dalmau parla de JM Andreu al diari AVUI

 

La cançó en català encara està de dol per la mort del mecenes Ermengol Passola. Ell va ajudar a fundar les discogràfiques Edigsa i Concèntric, els dos motors principals de la Nova Cançó durant el franquisme.
Gràcies a la seva tasca han transcendit noms com Serrat, Llach o Raimon, però caldria aclarir a les noves generacions que durant la dictadura no tot s'acabava en els cantautors, encara que sigui l'únic que s'ha reeditat en CD. Per reanimar un mercat discogràfic gairebé inexistent en la nostra llengua va caldre molta més gent que escrivís lletres, intèrprets que les cantessin, i compositors que les posessin en solfa.
L'autor, que no cantant, més prolífic de tots ha estat el poeta barceloní Josep Maria Andreu. Amb 88 anys i el cap ben despert encara recorda amb orgull que va guanyar el premi Carles Riba l'any 1959 i no li van caure els anells per adaptar, poc després, els seus versos a les exigències rítmiques i estructurals de la cançó popular. Perquè l'Andreu és un poeta que, a més de publicar sobre paper, també ho ha fet sobre vinil. I de quina manera! Durant els anys 60 i 70 va escriure tants temes que hi havia qui creia que eren 3 en un: Josep, Maria i Andreu. Ell solet deu haver fet mig miler de cançons, entre originals i adaptacions. Quaranta anys abans que Cris Juanico traduís el Fly me to the moon, l'Andreu ja l'havia fet seva com Porta'm lluny del món perquè la cantés la Núria Feliu. O Nina de cera (Poupée de cire), El món (Il mondo), i tantes altres.
Si als Estats Units Hal David comptava amb Burt Bacharach per signar temes com Alfie, Wives and lovers o Walk on by, a Catalunya Josep Maria Andreu va formar amb el mestre Lleó Borrell la parella de fet amb més èxit de la cançó popular catalana del segle vint. Junts van guanyar el 5è Festival de la Cançó Mediterrània amb Se'n va anar. I a partir d'aquí, la febre creativa del senyor Andreu es va disparar.
Jacinta, Salomé, Francesc Heredero, Maria Cinta, Ramon Calduch, Grau Carol, Magda, Salvador Escamilla, Jordi Barre... gairebé tots els intèrprets de la Nova Cançó han gravat temes d'ell. Fins i tot Montserrat Caballé o Josep Carreras. Si l'Andreu fos nord-americà, a hores d'ara ja tindria un songbook, un cançoner amb el recull de tots els seus poemes musicats acompanyat d'un triple CD amb les millors interpretacions. De fet, el músic, musicòleg i home de ràdio Jordi Roura està intentant publicar-lo.
Esperem que el Josep Maria ho pugui veure.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dijous, 8 de gener del 2009

 

 

 

Fins i tot temes instrumentals de Scott Joplin va adaptar Josep Maria Andreu per a Núria Feliu que s'editaven a la seva extensa i diversa discografia.  Amb ella van fer un llibre titula Vols ballar? amb 93 cançons i ballables adaptades al català.  Va ser una publicació d'Edicions La Magrana de l'any 1994 destinada a que les orquestres catalanes cantessin en català els denominats estandars. 

 

  

 

L'any 1987 el tenor Josep Carreras va guanyar el premi Disc Català de l'Any de Ràdio 4 amb Et portaré una rosa amb música de Parera Fonts i lletra de Josep Maria Andreu.

 

 I, encara que els mitjans no en parlin gaire, Josep Maria Andreu també va desenvolupar una carrera important en el camp de la cançó infantil.

El gripau blau, una creació de Josep Maria Andreu per Ara Va de Bo

La cançó I'm in love with a big blue frog de Peter, Paul & Mary va ser el punt de partida per a una cançó que s'ha fet famosa en versió d'Ara Va de Bo, de Xesco Boix, del Grup de Folk, d'Els Kumbes del Mambo, Roleguita & Boquerón, Aina Maria Picó, Agustí Baró i Joan Bibiloni i altres intèrprets. Hi ha escoles i clubs d'esplai que porten el seu nom i també col·leccions de llibres. L'argument de l'animal fatxenda va ser una creació de Josep Maria Andreu que no tenia res a veure amb el text original que parlava de problemes racials als EUA. L'any 1974 el grup Ara Va de Bo li va encarregar la versió i la va enregistrar. Xesco Boix feia poc que havia deixat el grup però com que hi havia bona relació amb els antics companys el van convidar a cantar en el disc amb Núria Ventura, Jordi Roura i Josep Maria Pujol.

A TVE, l'any 1974 la van interpretar Dolors Laffitte, Jordi Roura, Ricard Casals i Laura Pérez.

 

Amb el suport de la societat de gestió

 

Sebastià Albalat i Bernal (1907-1966)

Han passat molts músics pel Club Trébol de Ràdio 4 que ens han explicat la seva vida, mentre escoltàvem la seva obra.  Són els principals noms propis que actuaven a la Barcelona del segle XX.  Aquest programa és diferent.  El dediquem a un músic del que coneixem molta producció, moltes anècdotes i sabem el prestigi de que gaudia entre els seus companys però no hi ha família directa ni testimonis que ens puguin donar dades de la seva intensa vida personal.  

SEBASTIÀ ALBALAT i BERNAL (1907-1966) va ser:

1) un multi-instrumentista que tocava saxos, clarinet, piano, acordió, orgue electrònic...  

2) un promotor de formacions vocals com el Trio Vocal Hermanas Russell i Albalat y su ritmo con los 5 Harmónicos.  

3) un innovador: Albalat i su órgano eléctrico...

4) un músic que va formar part de les principals orquestres del nostre país els anys 30 i 40: Napoleon´s,  Crazy Boys, Miuras de Sobré, Plantación i Martín de la Rosa.   

5) Sebastià Albalat també va treballar al cinema els anys 50 amb el director català Ignasi Farrés, més conegut com Ignacio F. Iquino

6) va fer moltes sessions com a músic de convocatòria per l’enregistrament de discos a La Voz de su Amo, on va ser un dels principals responsables els anys 50 i principi dels 60. 

i 7) Al Festival de la Canción Mediterránea de principi dels anys 60 també se’l podia veure tocant l’orgue electrònic, així com a les orquestres de TVE quan feien programes en directe.

Els anys 40 van triomfar al món de l’espectacle tres germanes americanes: les ANDREWS SISTERS.  Eren tres veus harmonitzades que interpretaven temes amb swing i una miqueta de jazz, amb una posta en escena elegant.  Discos i cine van escampar el repertori de les ANDREWS SISTERS.  SEBASTIÀ ALBALAT va prendre nota i en va fer una versió espanyola: el TRIO VOCAL HERMANAS RUSSELL neix l'any 1943 i va ser una rèplica digna de les originals americanes.  

Sebastià Albalat, en la seva vida de músic professional va treballar en diverses formacions que actuaven a les principals capitals d'Europa. Va ingressar a la Companyia Transatlàntica Francesa com a principal component dels conjunts dels seus vaixells de luxe.  

 A Berlín hi es va produir un fet determinant a la seva carrera: va conèixer el clarinetista-saxofonista americà Danny Polo i d'aquella amistat li va néixer a Albalat la febre pel jazz.  Va formar part, com a saxo, a diverses orquestres de Berlín. Danny Polo era un bon músic que havia tocat amb l’orquestra del francès Ray Ventura i posteriorment amb el conegut jazzman americà Jack Teagarden i fins i tot va compartir escenari amb Miles Davis. El jazz va apassionar Albalat i va aconseguir fer sonar el clarinet i el saxo amb bon swing.

 

Sebastià Albalat va tornar a Barcelona i tenia moltes ofertes per actuar a orquestres professionals. Primer va començar tocant a l'Orquesta Napoleon's, més tard va entrar als Crazy Boys, després Miuras de Sobré, Plantación i Martín de la Rosa. Aquesta llista que us acabem de donar és de la flor i nata de les orquestres dels anys 40. 

  Orquesta Crazy Boys

 Miuras de Sobré

 

   

Trio Vocal Hermanas Russell en uns enregistraments de 1953 en plaques de 78 rpm, reeditats en vinil l'any 1959

Luis Cuenca, un dels humoristes més famosos del Paral·lel dels anys 50 i 60, va ser el protagonista de la pel·lícula Quiéreme con música que l’any 1957 va rodar el director català Ignasi Farrés, conegut artísticament com Ignacio F. Iquino. La música era del mestre Casas Augé i Sebastià Albalat no tan sols va enregistrar la banda sonora sinó que va sortir en pantalla i el podeu admirar fent malabarismes amb saxo i clarinet a you Tube.

 

A finals dels anys 50 els músics de Barcelona demanaven la participació de Sebastià Albalat pels seus enregistraments. Si als anys 40 li deien Albalat el enciclopédico, ara ja li deien l’avi Albalat, tot i que tenia només 50 anys.

  Solovox

Amb el seu orgue electrònic molt rudimentari, un Solovox que no podia fer acords, va participar a un dels millors discos del moment, un LP del guitarra elèctrica Fernando Orteu de 1960 per a la casa SAEF amb Ricard Roda al saxo, Joan Anton Calvet a la bateria, Frank Dubé a l’acordió, Eduardo Gracia al Contrabaix, Josep Matas al vibrafon, Domingo Portuguès al saxo i Lleó Borrell al piano i arranjaments.  

Últim disc on consta la participació de Sebastià Albalat a l'orgue, l'any 1963 amb Manolo Cubedo a la guitarra elèctrica i el mestre Lleó Borrell al piano i arranjaments.

Última presència discogràfica de Sebastià Albalat en un disc d'encàrrec que possiblement no va estar a les botigues i que té data de publicació el 1966. El segell Mayang era una petita marca del seu antic company de La Voz de su Amo, el tècnic Josep Alier.

Amb el suport de la societat de gestió