Sebastià Albalat i Bernal (1907-1966)
Han passat molts músics pel Club Trébol de Ràdio 4 que ens han explicat la seva vida, mentre escoltàvem la seva obra. Són els principals noms propis que actuaven a la Barcelona del segle XX. Aquest programa és diferent. El dediquem a un músic del que coneixem molta producció, moltes anècdotes i sabem el prestigi de que gaudia entre els seus companys però no hi ha família directa ni testimonis que ens puguin donar dades de la seva intensa vida personal.
SEBASTIÀ ALBALAT i BERNAL (1907-1966) va ser:
1) un multi-instrumentista que tocava saxos, clarinet, piano, acordió, orgue electrònic...
2) un promotor de formacions vocals com el Trio Vocal Hermanas Russell i Albalat y su ritmo con los 5 Harmónicos.
3) un innovador: Albalat i su órgano eléctrico...
4) un músic que va formar part de les principals orquestres del nostre país els anys 30 i 40: Napoleon´s, Crazy Boys, Miuras de Sobré, Plantación i Martín de la Rosa.
5) Sebastià Albalat també va treballar al cinema els anys 50 amb el director català Ignasi Farrés, més conegut com Ignacio F. Iquino
6) va fer moltes sessions com a músic de convocatòria per l’enregistrament de discos a La Voz de su Amo, on va ser un dels principals responsables els anys 50 i principi dels 60.
i 7) Al Festival de la Canción Mediterránea de principi dels anys 60 també se’l podia veure tocant l’orgue electrònic, així com a les orquestres de TVE quan feien programes en directe.
Els anys 40 van triomfar al món de l’espectacle tres germanes americanes: les ANDREWS SISTERS. Eren tres veus harmonitzades que interpretaven temes amb swing i una miqueta de jazz, amb una posta en escena elegant. Discos i cine van escampar el repertori de les ANDREWS SISTERS. SEBASTIÀ ALBALAT va prendre nota i en va fer una versió espanyola: el TRIO VOCAL HERMANAS RUSSELL neix l'any 1943 i va ser una rèplica digna de les originals americanes.
Sebastià Albalat, en la seva vida de músic professional va treballar en diverses formacions que actuaven a les principals capitals d'Europa. Va ingressar a la Companyia Transatlàntica Francesa com a principal component dels conjunts dels seus vaixells de luxe.
A Berlín hi es va produir un fet determinant a la seva carrera: va conèixer el clarinetista-saxofonista americà Danny Polo i d'aquella amistat li va néixer a Albalat la febre pel jazz. Va formar part, com a saxo, a diverses orquestres de Berlín. Danny Polo era un bon músic que havia tocat amb l’orquestra del francès Ray Ventura i posteriorment amb el conegut jazzman americà Jack Teagarden i fins i tot va compartir escenari amb Miles Davis. El jazz va apassionar Albalat i va aconseguir fer sonar el clarinet i el saxo amb bon swing.
Sebastià Albalat va tornar a Barcelona i tenia moltes ofertes per actuar a orquestres professionals. Primer va començar tocant a l'Orquesta Napoleon's, més tard va entrar als Crazy Boys, després Miuras de Sobré, Plantación i Martín de la Rosa. Aquesta llista que us acabem de donar és de la flor i nata de les orquestres dels anys 40.
Trio Vocal Hermanas Russell en uns enregistraments de 1953 en plaques de 78 rpm, reeditats en vinil l'any 1959
Luis Cuenca, un dels humoristes més famosos del Paral·lel dels anys 50 i 60, va ser el protagonista de la pel·lícula Quiéreme con música que l’any 1957 va rodar el director català Ignasi Farrés, conegut artísticament com Ignacio F. Iquino. La música era del mestre Casas Augé i Sebastià Albalat no tan sols va enregistrar la banda sonora sinó que va sortir en pantalla i el podeu admirar fent malabarismes amb saxo i clarinet a you Tube.
A finals dels anys 50 els músics de Barcelona demanaven la participació de Sebastià Albalat pels seus enregistraments. Si als anys 40 li deien Albalat el enciclopédico, ara ja li deien l’avi Albalat, tot i que tenia només 50 anys.
Amb el seu orgue electrònic molt rudimentari, un Solovox que no podia fer acords, va participar a un dels millors discos del moment, un LP del guitarra elèctrica Fernando Orteu de 1960 per a la casa SAEF amb Ricard Roda al saxo, Joan Anton Calvet a la bateria, Frank Dubé a l’acordió, Eduardo Gracia al Contrabaix, Josep Matas al vibrafon, Domingo Portuguès al saxo i Lleó Borrell al piano i arranjaments.
Últim disc on consta la participació de Sebastià Albalat a l'orgue, l'any 1963 amb Manolo Cubedo a la guitarra elèctrica i el mestre Lleó Borrell al piano i arranjaments.
Última presència discogràfica de Sebastià Albalat en un disc d'encàrrec que possiblement no va estar a les botigues i que té data de publicació el 1966. El segell Mayang era una petita marca del seu antic company de La Voz de su Amo, el tècnic Josep Alier.
Amb el suport de la societat de gestió
0 Comentarios