Club Trébol

Juan Mena saxofonista i líder d'orquestres de sales de ball de Barcelona

 

 

El músic Juan Mena que avui ens visita va néixer l'any 1945 a Adra, un poble de la costa d'Almería. El seu inici va ser a la Banda de Música tocant el clarinet i el requinto.

L'any 1964, després d'una estada a Barcelona, munta a Almería un grup de pop Los Stukas.

Juan Mena l'any 1966 toca la guitarra elèctrica en el quartet Los Stukas

 Tenen èxit i els fan participar a una pel·lícula de l'any 1966 Amor a la española. 

Els canvien el nom per Los Flames

Recupera el saxo amb l'arribada de la música soul i el fitxa el grup de Madrid Los Continentales

Actuen molt i participen a concursos de conjunts.

Guanyen el 1er. premi a León

Publiquen més discos a Sonoplay una companyia de primera línea 

Els famosos Pop Tops el fitxen i actua amb ells a Madrid i Londres

 Continua amb el soul i forma part del grup Eddie Lee Mattison

 Actuen molt a la Costa Brava a principi dels anys 70

Enregistren per Edigsa un disc en directe al Maddox

Amb diverses formacions visita les principals boites, sales de festa i discoteques del moment com la mallorquina Barbarella

 

Enric Herrera li proposa participar en la nova etapa de Màquina! amb un estil similar al de Blood, Sweat & Tears i Chicago.  S'hi està un temps i enregistra Take it easy i King-Kong...

La nova Màquina! dura molt poc perquè es desfà aviat.  Amb tants músics no era rendible i Juan Mena entra en contacte amb Frank Dubé que després de molts anys d'acordió i música de ball inicia noves aventures.

En temps de la música progressiva, mentre actuen a la Sala Venus, neix una idea agosarada el Proyecto A que publica en forma de LP la casa RCA

Aquesta és la formació de Frank Dubé i Juan Mena l'any 1973

 

El projecte s'avança al seu temps i costa d'entendre a la crítica especialitzada però Dubé i Mena no es rendeixen i es llancen a un altre projecte amb músics molt joves: Max Sunyer, Kitflus, Jordi Colomer i Primitiu Sancho  que aviat serien Iceberg.

 La necessitat de guanyar-se la vida fa que Juan Mena torni a fer música de ball i acompanyar artistes.  Al Club Tiburón de Salou actua amb el cantant argentí Bravo Molina.

 
Coneix Vicente Serrano, un veterà de la música de ball que era el trompeta solista de l'Orquestra del Liceu i es posen a treballar junts.

Juan Mena i Vicente Serrano acompanyen la cantant Teresa Guerra l'any 1978

Treballen molt de temps a Las Vegas, l'emblemàtica sala del carrer Aribau de Barcelona

Allà Juan Mena aprèn de grans mestres del bolero com Moncho

i el mateix Don Antonio Machín

Es decideix a cantar a més a més de tocar saxos i dirigir la seva pròpia orquestra

Orquesta Metropol neix el 1983 i toca a les millors sales de ball de Barcelona

 

 

Juan Mena i la seva Orquesta Gran Palace l'any 2005 

 

i canvi de format... arriba Passiones

 

A tocar del segle XXI acomoda el repertori i els músics a les noves èpoques i publica diversos discos.

 

Els músics no es jubilen mai i Juan Mena malgrat ja podria retirar-se continua practicant, al seu ritme, la música ballable a sales de Barcelona. 

Amb el suport de la societat de gestió

Josep Maria Bardagí (1950-2001)

 

Josep Maria Bardagí va deixar un llegat important a la música del nostre país en una curta però intensa vida artística.  

 

Principi amb conjunt de música ballable al Jamborée de la Plaça Reial.  Los Gratsons tocaven al costat de Los Catinos una de les millors formacions del moment.

Com a músic de sessió va treballar amb els solistes i grups més diversos.  Aquí consta en un disc del cubà Raúl del Castillo que va publicar l'any 1979.

Josep Maria Duran, l'autor, director i intèrpret de la B.S.O. de La quinta del porro (1981) ens comentava que un dels moments més entranyables de l'enregistrament va ser el duet de guitarres que va fer amb JM Bardagí a Xerrameca menorquina amb el baix d'Albert Moraleda i la bateria de Pipo Tudurí.

Aquí veiem a l'emblemàtica sala Las Vegas del carrer Aribau de Barcelona un jove JM Bardagí formant part de l'orquestra de Moncho el rey del bolero a la fila de dalt, el segon començant per la dreta

 

Joan Manuel Serrat va tenir en la guitarra de JM Bardagí un suport que va durar molts anys. Un temps després de la seva mort, en el disc Mo li va dedicar la cançó Capgrós que era el malnom afectuós de JM Bardagí

 

Una de les últimes produccions de JM Bardagí va ser un doble CD instrumental dedicat a les cançons de Joan Manuel Serrat

 

Roque Narvaja, Maria Cinta, Joan Baptista Humet i Ana Belén són alguns dels molts artistes famosos amb qui va col·laborar JM Bardagí

 

 Amb el suport de la societat de gestió

 

Antoni Mas Bou: orquestra, cobla, havaneres i gestió.

A la música del nostre país hi ha departaments amb vida pròpia que són poc coneguts per la resta de músics i dels que se n’ha de fer unes valoracions especials.  Avui ens visita a Club Trébol de Ràdio 4 un mestre que ha viscut i viu intensament el món de les cobles-orquestres  de les comarques de Girona i les havaneres.  Antoni Mas  ens introduirà a un d’aquests departaments que dèiem amb unes característiques molt especials i interessants de conèixer. 

Antoni Mas i Bou va néixer el dia 18 de maig de l’any 1945 a Caldes de Malavella (La Selva).  Va fer la carrera de piano i harmonia al Conservatori del Liceu de Barcelona.  

 

L’any 1971 ja consta una sardana escrita per Antoni Mas a la discografia de la Cobla Maravella, Nosaltres. 

Es va iniciar en el món de la música professional acompanyant Jorge Sepúlveda quan, després d'haver-se retirat, va tornar a principis dels 70 amb la moda camp.  Diu que li deien el chatarra perquè durant la guerra el van afusellar i, tot i que es va salvar, duia metralla a dins del cos.

Sepúlveda als 40's

 

Sepúlveda als 70's

També va acompanyar al gitano del bolero, Moncho

Van irrompre les orquestres de músics joves dels anys 70: Plateria, Salseta, etc. amb molta menys tècnica musical però més atractiu de cara al públic i un repertori modern.  Antoni Mas reacciona modernitzan  les orquestres de ball per on passa: Marina, Caravana i sobre tot la Selvatana. 

  

Orquestra Marina

 

 Periquito de tota la vida, va escriure l'actual Himne del RCE Espanyol, amb l'objectiu de fugir dels pasdobles o marxes previsibles.  Va fer una obra que es pogués escoltar en ambients de festa i celebracions oficials.  El va fer interpretar per l' ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS i l'ORFEÓ CATALÀ

Antoni Mas també s'ha interessat pel món de les havaneres, més enllà del rom, les gorres de mariners i l’avi que va anar a Cuba.  Hi participa i és un dels artífex de la dignificació musical d'aquest gènere.

 

Nina i el grup Port Bo al Palau de la Música Catalana.  Al darrera, el saxo Pep Poblet.

IsaVel és un músical de la seva creació, molt diferent de les altres activitats.

Amb Antoni Mas vam conèixer un músic que ha treballat molts anys per a la dignificació d'una professió en un sector on sovint no hi havia gaire diferència entre l'aficionat de cap de setmana i els professionals.  La seva labor en el Sindicat de Músics Girona ha estat molt valorada.

 

 Amb el suport de la societat de gestió