Manel Camp i Oliveras
Manel Camp i Oliveras neix a Manresa el 20 d'abril de 1947.
Als 8 anys, a contracor, va al Conservatori de Manresa obligat pel seu pare que era director d'orquestra dominguera. Els professors li diuen que no perdi el temps perquè aquell nen NO és músic.
Als 12 anys entra a l'orquestra del seu pare i s'ho comença a prendre seriosament i a passar-ho bé amb la música.
Finalment, estudia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Obté el titulat de grau professional l'any 1969. Alumne de Joan Guinjoan, col·labora en concerts de Diabolus in Música.
Als 21 anys coincideix amb Santi Arisa a la "mili" i decideixen muntar un grup.
Neix FUSIOON que es diferenciava d'altres formacions de la música progressiva per tenir una major tècnica i coneixements teòrics, deguts a que procedien del món clàssic.
MANEL CAMP (teclats), JORDI CAMP (Baix), MARTÍ BRUNET (Guitarra), i SANTI ARISA (bateria), actuen amb el nom de FUSIOON de 1970 a 1976. Realitzen concerts, publiquen 3 discos LP i 2 singles.
Després de FUSIOON es converteix en un expert músic de sessió amb en Santi Arisa encara que el projecte clàssic l'ha de descartar. També treballa en publicitat. Dues temporades a LAS VEGAS de Barcelona amb Santi Arisa i estius al PLAY BOY d'Eivissa.
Relleva una generació de músics de la mà d'Alfred Domènech. Es fa càrrec de la direcció musical del cantant Miguel Gallardo. L’any 1978 publica un disc amb Tony Ronald de productor, Alfred Domènech director, Jaime Márques arranjador i consta Manel Camp arranjador de bases. Durant tres anys treballa amb MIGUEL GALLARDO (Granada 1950 - Madrid 2005) fent les funcions de director musical.
Fa molts arranjaments anònims fins Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Realitza gires per Espanya i Amèrica amb Joan Manuel Serrat
L'any 1979 dirigeix un concert històric amb dues gran figures de la cançó Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet i músics de primera línea. D'aquells concerts en surt un disc amb molt d'èxit.
Treballa pel nou segell català Pu-put, nascut a finals dels 70 de la mà d'Antoni Parera Fons. Per aquesta marca catalana de Zafiro arranja i dirigeix en directe el disc Viure a Barcelona (1978) de Núria Feliu, primer Disc Català de l'Any de Ràdio 4.
Implicació important a la cançó catalana. Hi té una gran influència: després del Viatge a Ítaca de Lluís Llach arriba Ben aprop, un duet amb Maria del Mar Bonet que uns quants anys més tard repetirà amb un altre títol Blaus de l'ànima.
Manel Camp ha tingut el privilegi de treballar amb grans orquestres clàssiques com The London Symphony Orhestra i la Scottish Philharmonic Orcherstra
Escriu bandes sonores de pel·lícules
Es anys 60 queda impressionat pel treball del pianista francès Jacques Loussier amb una col·lecció de LP's titulats Play Bach on es combina el jazz i la música barroca. Amb la pianista clàssica Ludovica Mosca fa una experiència similar en 4 CD's però a dos pianos i basant-se a més a més de J.S. Bach en altres compositors barrocs: Couperin, Scarlatti, Rameau... i obres pensades per a clavicèmbal.
Dedica dos àlbums a improvisar sobre autors de la nova cançó catalana. El treball obté menció de millor aportació al jazz en el Disc Català de l'Any de Ràdio 4.
La seva labor d'arranjador, director i acompanyant de molts cantants catalans li permet fer aquest exercici.
El tècnic Joan Sirvent, Ramon Muntaner i Manel Camp enregistrant un disc als estudis Gema 2 de Barcelona
Amb Raimon hi ha diverses col·laboracions destacades en volums recopilatoris, una extensa obra publicada els anys 80 per Belter i albums amb material nou els anys 90.
Manel Camp i Raimon l'any 1997 enregistrant Cançons de mai
Amb el cantant valencià Miquel Gil i el grup de dansa Factoria Mascaró presenten el 2008 un espectacle multidisciplinari a la Fira de Manresa i al Festival Tradicionàrius
En tot aquest temps va actuant i publicant discos de jazz en molt diverses formacions
Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés en el treball Jazz Nadal que es representa actualment
Des de 1969, Manel Camp, té interès en l'ensenyament de la música i al 2014 és responsabe del Departament de Jazz i Música Moderna a l'Escola Superior de Música de Catalunya-ESMUC.
amb el suport de la societat de gestió
