Aquesta nit ens ha deixat un dels gran bateries catalans del segle XX, Joan Anton Calvet. Amb precedents musicals a la família -pares cantants i oncle director d'orquestra- i continuadors com el seu fill Joan Anton -guitarra i baix-, ha deixat una petjada important a la música popular del país.

Foto: Juan Miguel Morales (2009)

També era un bon amic nostre i amb ell, la seva muller Ángela i el seu fill Joan Anton vam compartir vetllades molt agradables mentre feiem entrevistes.

Gràcies mestre i descansa en pau!

BIOGRAFIA

Joan Anton Calvet és un bateria que va treballar de mitjans dels anys 40 fins al final del segle XX . Era lector de música i dominava molts tipus de ritmes. Havia estat treballant amb una orquestra a Cuba i tenia experiència amb ritmes caribenys. Va ser un instrumentista molt solicitat per cantants i productors de discos.

Joan Anton Calvet ha viscut la música a casa per tres branques familiars: els Calvet, els Oliva i els Ibarz. Ha estat un músic de referència als estudis de gravació: participava en grups de jazz de Francesc Burrull, enregistrava les cançons de l’estiu d’en Rudy Ventura, donava suport orquestral al Show a l’americana de Ramon Calduch i Josep Guardiola dels anys 90 i acompanyava els espectacles de cuplet i music-hall de Mary Santpere i Sara Montiel.

Joan Anton Calvet i Oliva va néixer a Barcelona el 30 de novembre de l’any 1929. Va realitzar des de molt petit estudis de piano i bateria amb diferents professors particulars. Als 15 anys va debutar com a professional de bateria.

Era un moment en que els bateries es cotitzaven molt bé. El públic estava entusiasmat amb els ritmes cubans i brasilers d’una banda i el jazz i la música swing per l’altra. Paradoxalment, encara no es podia estudiar bateria al Conservatori i, oficialment, aquest instrument no existia.

Joan Anton Calvet forma part d’una nissaga de músics professionals. El seu avi Miquel Oliva, mort l’any 1932, era contrabaixista de cobla. Aquí el podeu veure a una foto dels anys 20.

el seu pare Antoni Calvet Vidal era pianista i bateria, el seu oncle Enric Oliva era violinista i pianista. La seva mare Teresa Oliva i Espelt era pianista i cantant lírica, solista de l’Orfeó Català i havia cantat al Liceu. El seu sogre Agustín Ibarz Clavería era violinista, acordionista i pianista. El seu cosí germà Enric Oliva era bateria professional i va tocar al grup de Joan Manuel Serrat. El seu fill Joan Anton Calvet Ibarz és professor superior de guitarra i també baixista.

La vida professional de JOAN ANTON CALVET va començar en diverses orquestres de ball. Va debutar tocant la bateria l’any 1946 a l’orquestra del trompetista cubà Vicente Gallardo i el mateix any 1946 va passar a l’Orquesta del trompetista Antonio Busquets.

1948 Calvet amb Orquesta Antonio Busquets

L’any 1948 i 1949 forma part de l’Orquesta Gran Casino de Lluís Rovira, els anys 1950 i 1951 se’n va anar a l’Orquesta de l’acordionista Mario Vilar que actuava a El Cortijo i La Rosaleda, a l’Orquesta dirigida per Julio Sandarán i Xapellí.

Amb l’Orquesta Rider’s, formada per ell amb sis músics, va actuar a les sales Bolero i Emporium de Barcelona de l’any 1951 al 1953. Aquest mateix any va entrar a l’Orquestra Olivian’s i va actuar a l’Hotel Ritz de Madrid i les sales Casablanca i Bodega del Calderón de Barcelona.

A mitjans d’octubre de l’any 1953, va arribar un moment important per a la vida de JOAN ANTON CALVET, va rebre una proposta per anar a Amèrica amb l’orquesta Solera de España del seu oncle Enric Oliva per a fer una gira que va durar sis anys. Només van fer un parèntesi l’any 1957 en que van tornar a Espanya per canviar alguns músics.

SOLERA DE ESPAÑA era el nom que havien posat a l’antiga Orquesta Olivian’s integrada per Enric Oliva (piano i direcció), Luis Caballería (saxo tenor i violí), Jaume Ventura “Rudy” (trompeta i violí), José Luis de los Arcos (saxo alt, clarinet i violí), Antoni Sagi Chupi (trompeta i contrabaix), Pepe Forns (vocalista), Jesús Moreno Peirón (trombó, contrabaix i acordió), Alejo Rosell (saxo alt i violí), Josep Ferret (trompeta i violí) i Joan Anton Calvet (bateria). Van actuar al Tropicana de La Havana i diverses sales de Panamà, Venezuela, Puerto Rico, República Dominicana... També van actuar a Suècia i per tota Espanya. Van enregistrar diversos LP’s que va publicar la casa Musart, ara reeditats en CD i disponibles al nostre mercat, van actuar a programes de ràdio i TV.

L’any 1958 l’orquestra SOLERA DE ESPAÑA va acabar el contracte a Mèxic amb Televisión Mexicana i Teatro Lírico degut al gran terratremol que els va agafar dalt de l’Hotel Continental Hilton. Van tornar a La Havana fins que el 1959 els va agafar la revolució de Fidel Castro. Van anar a Santo Domingo i el sindicat de músics dels EUA no els va deixar complir un contracte d’un any al Waldorf Astoria i se’n van tornar a Barcelona.

L’any 1960 amb Jaume Ventura Rudy company de l’orquesta Solera de España van decidir formar un petit conjunt, com els italians que en aquell moment estaven de moda: Renato Carosone, Marino Marini, Bruno Martino... RUDY VENTURA y su CONJUNTO va ser un grup on tothom doblava instruments i feien espectacle i cantaven. Vicenç Sabater (piano), Eugeni Murgui (saxo alt i clarinet), Francisco Calzada (saxo tenor, flauta i violí), Rudy (trompeta i veu) i J.A. Calvet (bateria).

Sonaven en directe com als discos i aportaven l’experiència de les gires caribenyes en els ritmes amb molt d’èxit. Bolero, Emporium i altres sales de Barcelona van ser les plataformes de llançament d’aquest conjunt en el que Joan Anton Calvet s’hi va estar fins l’any 1971 quan la discogràfica Belter va forçar a Rudy perquè canviés els músics i l’imatge.

Durant tot aquest temps amb en Rudy, Calvet també va treballar molt de músic d’estudi i la seva bateria pop i jazz era molt apreciada als estudis espanyols. Va intervenir l’any 1969 en el disc Fascinación per a la casa Ekipo amb l’Orquesta Latino Americana de Josep Valero. El mestre Josep Casas Augé i altres arranjadors dels anys 60 reclamaven sovint els serveis de Calvet, sobre tot per a discos de La Voz de Su Amo, Vergara, Columbia, Edigsa i Concèntric.

D’aquest període cal destacar que Francesc Burrull el va convocar per a dur el ritme en els discs LP Audiència Pública i Homenatge musical als Setze Jutges que l’any 2009 es va reeditar en CD i també va intervenir en el CATALONIA JAZZ QUARTET amb els millors músics de jazz catalans de finals dels 60.

La dificultat d’aprendre un instrument sense mètode ni text ni professors va fer que al principi a JOAN ANTON CALVET davant d’una bateria completa com ell deia li sobressin peces. Adquirint discos d’importació, demanant consells al bateria del Tropicana de La Havana i estudiant molt, va fer-se un estil.

Els anys de treball amb el conjunt de Rudy Ventura van significar una marató de ritmes diversos. Les modes als anys 60 duraven poc i a més a més de la música caribenya, el rock, el pop, la samba i el swing, s’havien d’interptretar ritmes exòtics russos com el Casatschok, escandinaus com la Yenka, japonesos com el Yamasuki...

Les discogràfiques dels anys 60 van esdevenir molt poderoses fins el punt d’influir en el repertori i la formació de cada grup. Per passar de Vergara a Belter, en Rudy Ventura, va haver de pagar un peatge. Va disoldre el seu grup i Joan Anton Calvet va ser una de les víctimes d’aquella operació.

Els arguments de Discos Belter per a prescindir de músics tan bons com Joan Anton Calvet, Francisco Calzada o Eugeni Murgui van ser que eren vells i en Rudy necessitava una imatge més jove, dinàmica i rockera.

Quan Calvet va acabar la seva col·laboració amb el conjunt de Rudy Ventura, va muntar el quintet TROPICAL POP per a fer ball i acompanyar cantants com Antonio Machín, Salomé, Lorenzo González, Jorge Sepúlveda, Sara Montiel, Mary Santpere, Ramon Calduch entre d’altres. El grup estava format per tres de l’antic conjunt d’en Rudy: Eugenio Murgui, Francisco Calzada i Joan Anton Calvet amb Àlex Vidal (trompeta, violí i guitarra) Sejo Calzada (piano) fill d’en Francisco i Joan Anton Calvet Ibarz (baix) fill d’en Calvet. Més tard Paulino substitueix al pianista Sejo Calzada. De 1972 fins a 1996 el grup va treballar en gires per Catalunya i la resta d’Espanya. Va actuar a Suïssa l’any 1974 i com a orquestra estable a la sala Niza de Barcelona. El 9 de juny de 1992 van acompanyar un concert de dues grans estrelles de la cançó Ramon Calduch i Josep Guardiola en l’espectacle Show a la americana al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. Les actuacions de TROPICAL POP anaven des de les vetllades camp que es van posar de moda a principi dels anys 70 fins les revetlles joves amb música disco o els balls per a escollir la pubilla del poble. Eren una formació tot terreny i la seva qualitat musical significava la continuitat dels millors moments del conjunt de Rudy Ventura. El crític Albert Mallofré en un article de La Vanguardia sobre l’Orquestra Plateria de l’any 1978 posa Tropical Pop com exemple de formació de ball amb gran qualitat musical.

Tropical Pop a la Sala Niza de Barcelona l'any 1990

L’any 1996 Calvet es va jubilar i el grup va continuar fins l’any 2000.

Cal destacar la conciència professional d’aquest músic que a la transició democràtica es va implicar en el Sindicat Musical de Catalunya on va dirigir l’Escola de Música durant 5 anys i que, a títol personal, escrivia cartes al director als diaris reclamant millors condicions laborals per a la seva professió.

Adjunto un enllaç on podreu escoltar el propi JOAN ANTON CALVET com ens parla de la seva vida i obra: Club Trébol JOAN ANTON CALVET

i un fragment de la filmació de l'entrevista: