Enric Madriguera, un músic català que va triomfar a Amèrica
ENRIC MADRIGUERA és un músic català nascut a principi del segle XX, que va ser molt popular als EUA i pràcticament desconegut a Catalunya. Va estudiar amb Enric Granados i va col·laborar amb Pau Casals. El seu objectiu era fer una carrera de violinista clàssic i, sempre que va poder, va fer derivar la seva carrera cap a la música culta però la fama i els guanys econòmics els va tenir gràcies a la música ballable dels anys 20, 30 i principi dels 40.
Els seus principals èxits eren temes musicals de l’Amèrica Llatina: rumbes, congues, beguin i tangos que ell interpretava pel públic dels EUA.
La seva vida és pràcticament paral·lela en el temps i l’espai geogràfic a la de Xavier Cugat però així com Cugat va tornar a Catalunya i va viure en un primer pla d’actualitat fins la seva mort, Enric Madriguera va intentar establir-se a Catalunya amb projectes musicals seriosos a principi dels anys 60 però no se’n va sortir i va tornar als EUA on va morir l’any 1973.
A Club Trébol hem parlat de la seva biografia i hem escoltat algunes de les seves interpretacions més representatives així com passatges musicals relacionats amb la seva carrera. També hem escoltat la seva veu en una entrevista realitzada l’any 1965 pel periodista Joan Armengol que ens han cedit la Biblioteca de Catalunya. Pràcticament, tots els temes que hem programat d’Enric Madriguera procedeixen de laborioses reconstruccions tècniques de discos de 78 rpm.
Adiós és l'èxit més conegut d'Enric Madriguera
ENRIC MADRIGUERA i RODÓN va néixer a Barcelona l'any 1902.
El seu professor de piano va ser Enric Granados però ell de seguida es va voler dedicar al violí. Va ser alumne del Mestre Munné al Conservatori del Liceu. Es va perfeccionar amb Joan Manén i ben aviat va mostrar els seus dots de nen prodigi.
Als 14 anys va emigrar als EUA amb la seva mare i la seva germana Paquita. Tots dos eren nens prodigi. El dia 9 de març de 1917 va donar un concert particular amb la seva germana a l’Aeolian Hall.
Als Estats Units va tenir ocasió de conèixer i tractar gent important. A les vetllades que organitzava Rosa Culmell a casa seva hi assistia la flor i nata dels artistes. Com una petita mostra de quin ambient hi havia direm que el famós cantant Enrico Caruso va regalar un violí Guarnerius a l’Enric.
Un dia, Caruso va proposar als dos germans Madriguera que s’afegissin a una gira seva. Paquita va acceptar però l’Enric es va voler quedar a Nova York. Quan va acabar la gira, Paquita i la seva mare van tornar a Espanya. L’Enric va demanar de quedar-se per a poder estudiar amb el professor rus Leopold Auer que acabava d’establir-se a Amèrica. El van deixar quedar amb la condició que anés a viure a casa dels amics de Richmond Hill: La cantant d’òpera Rosa Culmell, una cubana que s’havia separat del músic català Joaquim Nin i que vivia amb la seva filla Anaïs. L’escriptora Anaïs Nin recull en els seus diaris l’estança d’Enric Madriguera a casa seva. Se’n va enamorar perquè era ben plantat i un home de món.
Pau Casals va convidar ENRIC MADRIGUERA a viatjar a Cuba i actuar amb la simfònica de La Havana.
Diuen que, a Cuba, va patir una lesió a la mà que li va impedir tocar i durant unes setmanes només passejava per l’illa. Va ser llavors que va quedar captivat per la música cubana. MADRIGUERA va tornar als Estats Units amb un gran nombre de partitures cubanes i als anys 20 va formar i dirigir una de les primeres orquestres llatines amb els noms de Madriguera y Sus Notas Mágicas i Enric Madriguera’s Havana Casino Orchestra van donar a conèixer els ritmes afrocubans als nord-americans.
Les responsabilitats d’aquest músic-nen prodigi van ser molt grans. Quan encara no tenia 30 anys ja era director de la Filharmònica de Cuba. Després de col·laborar amb la companyia discogràfica Columbia Records, va començar el seu interès per la música popular i de ball. De tornada als EUA, l'any 1932 va formar un altre grup a Nova York, del qual va ser vocalista Helen Ward. A part d’intèrpret també és autor de moltes cançons populars de l'època com Adiós i The Minute Samba i també de l’obra de teatre musical The Moor and the Gypsy i del ballet Follies of Spain. La seva música va adquirir una gran popularitat als EUA a la dècada dels 30 i els 40 on ENRIC MADRIGUERA està considerat com un dels pioners de la música llatinoamericana als EUA. L’any 1943 vint-i-un representants dels cossos diplomàtics de l’Unió Panamerican a Washington li van concedir el títol d’Embaixador Cultural de les Amèriques.
A Catalunya, en canvi, no és gens conegut i com anècdota l’única cançó seva que hem trobat enregistrada per un músic català és de Jaume Sisa en el seu àlbum Barcelona postal de l’any 1982 on totes les cançons cantaven a la ciutat comtal.
0 Comentarios