Beatles en català-1
A principi dels anys 60 l'irrupció dels Beatles va remoure tot el panorama de la música moderna del món i també a Catalunya, en els grups que s'expressaven en castellà i en els pocs que ho feien en català. Els 4 Gats, pioners dels conjunts que cantaven en català, amb en Francesc Pi de la Serra com a guitarra solista, tenien una inclinació clara cap el rhythm & blues i el seu segon disc EP tot són blues però al seu tercer EP van posar entre més blues una divertida versió lliure del Please please me dels Beatles que ells van titular L'home solter.
A la discogràfica Concèntric, Els Drums van versionar una de les més populars temes de Lennon i McCartney, el tema de la pel·lícula de dibuixos psiquedèlics El submarí groc.
Les Germanes Ros, l'any 1965 van enregistrar un altre gran èxit dels Beatles amb unes veus molt ben harmonitzades i acoplades, passades pel filtre de músics que no eren "peluts", com es deia en aquell temps.
Sí que eren "peluts" els Dracs, antics The Fire Stars que havien saltat a la fama després d'haver guanyat un concurs de conjunts a l'Orfeó Gracienc de Barcelona. A Concèntric els van catalanitzar el nom i es van convertir en Els Dracs. Van tenir una trajectòria molt coherent i actuaven, cosa que no passava amb la major part dels altres grups que Edigsa, Concèntric i Sayton-Canigó feien gravar en català. No replay Folch i Camarasa la va convertir en No contesta ningú amb Els Dracs.
Nuri Santamaria va ser la primera rockera catalana que vibrava i feia vibrar publics multitudinaris només amb l'ajut de la seva veu i la guitarra. Amb músics de convocatòria de la discogràfica Vergara, no amb cap conjunt rock, va enregistrar She's a woman, en català És una dona.
En un registre humorístic la família de Lleonard Giner va formar el grup Carraixet al País Valencià.
En un disc de finals dels 70 Carraixet va fer una versió rural i valenciana de l'Obladi-obladà un altre hit dels 4 de Liverpool. El van titular La carxofa.
Més Beatles en català. L'any 1977, el grup Ara Va de Bo amb les veus de Jaume Sesé i Ricard Casals, acompanyats de Max Sunyer i Kitflus Mas, van versionar I'll cry instead amb lletra del poeta Josep Maria Andreu. Es va titular No puc fer res més sino plorar.
Més tard a Girona, els germans Frauca, Eva Trullàs i la resta de components del Quartetto da Cinque van fer una excel·lent versió catalana de Can't buy my love.
A la cançó catalana del segle XX els Beatles van ser versionats des de conjunts de rock fins la Núria Feliu que en un disc dels 80 va incloure un Something amb molta electrònica i que va traduir com Alguna cosa no va a l'hora.
Els Picapedrers els anys 60 van enregistrar la versió catalana de Ticket to ride que en català va ser Un bitllet he comprat.
A principi dels 70, el grup Ara Va de Bo va traduir All togheter now la cançó que tanca la pel·lícula Yellow submarine i la van publicar en català al seu segon disc de l'any 1972. Aquesta mateixa lletra va servir per una versió molt bona ja feta al segle XXI pel grup Els Amics de les Arts .
En català però més concretament "en garrotxí" el grup Magical Mistery Grup, dedicat exclusivament a interpretar la música dels Beatles va traduir I'm so tired per Estic tan cardat i la va incloure a un disc col·lectiu dedicat a reivindicar els cigarrets Celtes curts.
Una de les melodies més boniques del repertori dels Beatles és In my life que ha tingut moltes versions i en català diversos artistes coneguts s'hi han apuntat però al Club Trébol hem programat una molt bona versió d'un grup anònim mallorquí dedicat a fer covers pel segell Tumbet Records.
Els 3 tambors es van dedicar a traduir Beatles al català. Recordo escoltar-los en Tell me why que ells van traduir com Tens les mans mullades. En van fer moltes més que cantaven a les seves actuacions en concerts de cançó catalana. Al moment de gravar discos amb la casa Belter l'any 1967 ja estaven en un projecte més relacionat amb Bob Dylan i la cançó de protesta i només va quedar un inequívoc rastre Beatle en una cançó del segon disc i on la portada també és clarament de influència Beatle. El seu concert de comiat al teatre de la parroquia de Sant Medir va començar amb She loves you. Al segon i últim disc de 1968 hi havia un títol que ja dona pistes de l'estil de la cançó En aquella hora de la tarda tan trista i tan amarga tu i jo caminant sols per la carretera i la portada tenia un aire Beatle.
Carles Laporta era un pianista i compositor que va tenir èxit a diversos Festivals de Cançó dels anys 60. També era un especialista en circuits d'hotels i sales on feia música d'ambient suau. L'any 1985 va fer uns arranjaments per a quartet de corda sobre èxits dels Beatles. Va ser un disc LP projectat amb més il·lusió que mitjans que va sortir publicat en una marca principalment dedicada a comercialitzar cintes cassette. Era un seguit de cançons que ell va dirigir amb el nom de Camerata 85.
Hi ha molt més a dir dels Beatles en català i ho farem en un proper Club Trébol on assistiran músics destacats d'aquell moment. Fins aviat!
