Club Trébol

Toti Soler, guitarrista i músic de llarga trajectòria

Poesia, Bach, ocells...

Toti Soler, aquest diumenge al Club Trébol de Ràdio 4

El guitarrista Toti Soler passarà aquest diumenge pel Club Trébol de Ràdio 4 per repassar en una extensa i relaxada entrevista la seva trajectòria, des de l'ambient culte i musical on va créixer i va començar a perfilar la seva personalitat artística fins a les 'transparències', composicions despullades ambientades en la pau de l'Empordà. 

Toti Soler Foto: Juan Miguel Morales

La poderosa influència d'un pare que li va inculcar l'amor per la música i la poesia; els inicis amb conjunts de pop com Els Xerracs i Pic-nic; l'explosió de la guitarra elèctrica amb el grup Om; el disc Liebeslied (Edigsa, 1972) amb una important versió de Leonard Cohen; els viatges a Andalusia per conèixer la guitarra ferèstega i indòmita de Diego del Gastor; la particular amalgama de flamenc, jazz i clàssica que pot escoltar-se en treballs com El gat blanc (Edigsa, 1973); els vincles entranyables amb Ovidi Montllor i la sorprenent relació amb el cantautor francès Leo Ferré; l'admiració envers Bach i l'ambient bucòlic de Palau-Sator, el poblet empordanès on enregistra les seves 'transparències'... Tots aquests temes, i encara algun altre, es comentaran i s'il·lustraran aquest diumenge 26 de febrer al programa Club Trébol de Ràdio4, dedicat íntegrament a la personalitat artística, guitarrística i poètica de Toti Soler.

El Mestre Valero. Vocalista, trombonista i director musical.

Un mestre trombonista

La vida i la música de José Valero, aquest 12 de febrer al programa Club Trébol de Ràdio 4

Trombonista, arranjador, director d'orquestra... José Valero és un d'aquells músics que va treballar en diversos estils i facetes al llarg del segle passat. Entre els anys quaranta i setanta del segle passat, Valero va ser una estrella propulsada pel cine, però també va estar al darrera de grans produccions discogràfiques. Ell és el protagonista aquest diumenge 12 de febrer del programa Club Trébol a Ràdio 4. 

 
José Valero, en una foto promocional dels anys quaranta del segle passat

Nascut el 1919 al poble aragonès de Daroca i crescut a Barcelona, José Valero va estudiar música centrant-se en el violí (quan era un nen en va arribar acumular una bona pila, però tots de joguina). L'esclat de la Guerra Civil va estroncar els seus estudis. Acabada la guerra, i decidit a guanyar-se la vida amb la música, Valero va decidir-se per un altre instrument: el trombó.

El jazzista nordamericà Tommy Dorsey va ser el seu gran referent, i aviat va convertir-se, ell mateix, en tot un referent del trombó al país. El 1939 va entrar a l'orquestra de Lluís Rovira, i posteriorment va assumir la direcció de l'orquestra quan el mestre va abandonar-la i va passar a anomenar-se Orquesta Gran Casino. Fins que el servei militar el va enviar a l'Àfrica.

En tornar, el 1942, toca amb orquestres i grava com a vocalista cançons d'èxit, com ara "Sollozos" -potser d'aquí li va venir el sobrenom d'El llorón- o el foxtrot "Tres vagabundos". També actua a les sales barcelonines de l'època: La Rosaleda, El Cortijo, el Frontón Colón, el Novedades... i també al cine, ja que va arribar a actuar a la pel·lícula Deliciosamente tontos, al costat de la gran cantant Rina Celi. Allà cantava la rumba cubana "Vana ilusión", una història d'amors prohibits pel color de la pell.

Amb el pianista italià Alberto Semprini, va integrar-se en un gran muntatge al Paral·lel barceloní, produït pels Vienesos i al costat de destacats instrumentistes. També va organitzar i desfer la seva pròpia orquestra unes quantes vegades. Va recórrer casinos de diversos països iv a ser el marti de Pepita Sansalvador, ballarina del Gran Teatre del Liceu.

El 1958, Valero va decidir deixar el món de les orquestres per dedicar-se a la tasca, en principi més relaxada, dels arranjaments i la gravació en segells com La Voz de su Amo, Vergara, Equipo, Discophon... La seva feina està darrera de molts èxits de Los Sirex, Lita Torelló, Francisco Heredero, Tony Vilaplana, Ramon Calduch... molts el recorden dirigint amb la mà dreta mentre aguantava un cigarret amb filtre amb l'esquerra. José Valero va morir el 18 d'agost del 2001.
 
El 2013, el segell barceloní de Jordi Pujol Baulenas, Fresh Sound, va editar l'àlbum recopilarori de José Valero Al correr del tiempo, amb 24 cançons i un subtítol prou eloqüent: "la voz española del swing melódico y los ritmos tropicales".