2 posts de junio 2017

Dyango, el músic i cantant

La formació i els gustos del cantant barceloní, a Club Trébol

És un dels cantants catalans més coneguts arreu del món. Però se l'ha lligat tant al rol de veu romàntica per a cançons melòdiques que el seu solidíssim bagatge musical ha quedat sempre en un discretíssim segon pla. Aquest diumenge 25 de juny, Dyango parla de música amb Jordi Martí Fabra al Club Trébol.  

Els ensenyaments músicals del seu pare, que era trompetista; l'admiració envers els grans músics de jazz, la referència de cantants com Roberto 'Polaco' Goyeneche, Lucho Gatica i Gilbert Bécaud, l'encant del tango, els vincles amb músics com Ricard Miralles, Ricard Roda i Francesc Burrull, la fracassada gira europea amb el jove grup de jazz Los Cinco de Barcelona, la fal·lera pel Barça, l'afició a la pintura, els inicis musicals a la sala Las Vegas, l'èxit massiu a Amèrica i el seu bateig artístics a l'ombra de Django Reinhardt són alguns dels temes que es tractaran a l'entrevista amb Josep Gómez Romero, Dyango.

Combos dels 50's i 60's a Barcelona

Força Itàlia i el txa-txa-txà  (Jordi Martí Fabra i Jordi Roura)

Els combos de la Barcelona de 1960, a Club Trébol

Aquest diumenge 18 de juny, el programa Club Trébol, de Ràdio 4, viatjarà fins a la Barcelona de finals dels cinquanta i principis dels seixanta. Un moment molt particular, després de l'esplendor de les grans orquestres i just abans de l'arribada dels peluts, en què van proliferar els petits combos amb gust per la cançó italiana i el txa-txa-txà.
El conjunt Los Embajadores amb el cantant Domenico Modugno, el 1959  

A finals dels anys cinquanta del segle passat, les orquestres de ball de Barcelona, tant les professionals com les anomenades popularment 'domingueres', van patir una crisi important. D'una banda, van proliferar les gires a l’estranger que proporcionaven als músics ingressos més segurs i estables, i de l'altra, els canvis en els gustos i les noves modes propiciades pel rock and roll i el twist van anar preparant el terreny perquè, en pocs anys, els grups 'peluts' canviessin de dalt a baix el model de la música popular.

Abans que es consolidés del tot aquest canvi de paradigma, però, hi va haver un temps de transició en què van proliferar els combos amb un sabor genuí. Petites formacions integrades per músics que havien format part de grans orquestres i que buscaven noves expressions artístiques sota la poderosa influència dels cantants italians i d'un ritme molt concret: el txa-txa-txà. Ricard Roda, Salvador Font 'Mantequilla', Josep Cunill, Francesc Burrull, Ramon Farran o Manolo Bolao van ser alguns d'aquests músics.
 
Bon exemple d'aquesta tendència és el grup de vida efímera Eddy Guerin & Les Barcels, que el 1959 van gravar, a la seva manera, quatre èxits del Festival de la Cançó de Sanremo. Formaven el grup Ramon Farran a la bateria, Manolo Bolao a la guitarra elèctrica, Ricard Roda als saxos, clarinets i flautes, i els germans Gràcia al baix i el piano.

 
1959 el grup Los Barcel's  format per Eduardo Gracia, Manolo Bolao, Eddy Guerín i Ramon Farran, amb Ricard Roda, enregistrant un disc per a SAEF 
 
Un altres d'aquests combos té el seu origen el 1958 a Suïssa. Allà estava de gira l'Orquestra Tropicana quan quatre dels seus integrants (el bateria Josep Coll, el contrabaix Jaume Vilagrassa, el saxofonista Agapit Torrent i el pianista i vibrafonista Francesc Burrull) van fer plans per muntar un conjunt a la italiana i tocar a petites sales de Barcelona. Així va néixer el Latin Combo, que va debutar a la sala Bikini el maig del 1958. Veus discretament cuidades i molts txa-txa-txàs eren marca de la casa. Fins i tot van dur a aquest ritme l'èxit “Quinze años tiene mi amor”, del Dúo Dinámico.
 
Un altre grup d'aquella escena eren Los Embajadores, quintet format pel trompetista Ferran Orteu. Entre 1959 i 1962 van publicar diversos discos. Tot ho passaven a txa-txa-txà, fins i tot el pasdoble valencià “El fallero”, amb una curiosa versió que incloïa desenvolupaments jazzístics amb vibràfon, flauta i piano. També versionaven al seu aire peces com el bolero “La escalera” o “El berebito”, una mena de garrotín andalús, que també duïen al terreny del txa-txa-txà.
 
En la mateixa època de finals dels cinquanta, La Voz de Su Amo va publicar un EP curiós protagonitzat per un supergrup de veus. Es feien dir Los Volare i hi cantaven, entre altres, Josep Guardiola i las Hermanas Serrano. I aquells anys, també corria per les sales de Barcelona el guitarrista gitano Miguel Manzanos, que havia format part del llegendaris Clippers dels anys quaranta i que posteriorment formaria un quintet propi, amb el qual va adaptar cançons italianes i èxits del moment, publicant tres discos per a Discophon. Al quintet d'aquest gitano català hi havia també el trompetista i cantant valencià Vicente Serrano, i junts adaptaven temes italians com ara "Luna de Capri". 
 
Aquests grups, en definitiva, estaven molt pendents de la moda italiana i d'artistes com Bruno Martino, Renato Carosone, Peppino di Capri... però també de la cançó francesa (atenció a la versió ballable que Los Comodines feien de "L'important c'est la rose", de Gilbert Bécaud) i dels sons brasilers i la nova bossanova que arribava des d'ultramar. La segona formació dels Latin Combo, per exemple, van gravar per a Vergara una gran versió del “Desafinado” de Joao Gilberto, amb un solo de guitarra de Manolo Bolao
 
Tota aquesta estètica es va anar diluïnt, primer amb la irrupció dels conjunts joves sorgits dels ambients estudiantils (Los Pájaros Locos, Golden Quarter, Los Catinos) i després amb els peluts que seguien la nova hegemonia instaurada pels Beatles.

Totes aquestes músiques sonaran al programa Club Trébol de Ràdio 4, aquest diumenge 18 de juny, a partir de les 16 h. També pot escoltar-se a la carta i baixar-se com a podcast en aquest enllaç.
 


Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios