Brasil i els nostres músics
Sambes, bosses i maxixes
Els músics catalans i el Brasil, a Club Trébol
Ja als anys trenta del segle passat sonaven sambas i maxixas als salons musicals de Barcelona. Per exemple, les del Maestro Demón amb la seva orquestra, que les tocava en teatres del Paral·lel i va gravar-es també en discos de peda. Dècades més tard, la irrupció de la sofisticada bossanova va enlluernar mig món i músics d’arreu. Entre ells hi havia, per exemple, el guitarrista Ferran Orteu, que al cap dels anys deixaria gravades sensacionals peces instrumentals d'aquest gènere.
A començaments dels seixanta, molts petits combos catalans van incorporar bossanoves als seus espectacles de ball, si bé uns any abans el primer Latin Combo ja havia gravat la seva versió de "Rio Grande". I molts cantants de moda les van immortalitzar a l’estudi. Per, exemple, Lita Torelló, que el 1962 va gravar per al segell Vergara una fantàstica versió del clàssic de João Gilberto “Desafinado”, mentre que Jesús Moreno and His Barcelonians (o sigui, Jesús Peyrón i la seva orquestra que treballava als creuers del Carib) va gravar la "Samba Bop”. Un altre gran intèrpret de l’època, Salvador Font ‘Mantequilla', acostumava a oferir, en la seva etapa de violinista a Mallorca, una suite amb grans èxits de la bossanova. I Seison Show, un supergrup que va funcionar entre els anys 1964 i 1965, on hi havia la italiana Nella Colombo i las Hermanas Serrano, van dur al terreny de la bossanova “La ragazza del weekend” i la celebèrrima “La mama” de Charles Aznavour. Rudy Ventura va deixar també la seva lectura particular de la samba “Ese beso”, i Tony Vilaplana va adaptar la mateixa peça al català. També han treballat intensament amb el material brasiler Carme Canela, Enric Hernàez, Maria Cinta... Però si hi ha un artista que va treballar especialment la música brasilera, aquest és Llorenç Torres, net del Maestro Demón. Va escriure i interpretar diverses bossanoves en català, com el seu primer disc “Ja en parlarem demà”.
Totes aquestes músiques, i algunes altres com una gravació inèdita de "Chega de saudade" de Jobim feta pel pianista Josep Cunill o la versió bossanova del "Cant dels ocells" de Josep Soto i Paquito d'Rivera, protagonitzen el programa Club Trébol a Ràdio 4, d'aquest 16 de juliol de 2017.
La música brasilera ja la trobem a Barcelona els anys 30 amb les sambes i matxitxes que tocava el Maestro Demón amb la seva orquestra al Paral·lel i que va gravar en discos de pedra. Trenta anys més tard, la bossa nova interessava al guitarrista Ferran Orteu i petits combos les incorporaven al seu repertori de ball o braserie.
Doi doi de l'Orquestra Fon Fon era la melodia que escoltàvem en un disc SAEF de 1963 de Fernando Orteu y su conjunto. També als cantants de moda, les editorials de partitures i les discogràfiques els feien gravar bossa nova. Com la Lita Torelló que l'any 1962 va gravar a Vergara una versió de Desafinado.
Jesús Moreno and his Barcelonians o sigui Jesús Peyrón i la seva orquestra de creuers pel Carib, va gravar la Samba bop que ara escoltàvem. Fins i tot el músic cubà Paquito d'Rivera es va interessar per les bossa nova que escrivia Peyrón i així o va explicar al públic del Jamborée en una visita recent.
Salvador Font Mantequilla, en la seva etapa de violinista a Mallorca, tocava amb el pianista Argimiro Sanpedro suites de bossa nova on hi havia Corcovado, Canción de Orfeo, Desafinado... El seu violí vellutat li donava un aire especial.
La cantant italiana Nella Colombo, les Germanes Serrano i el trio de ritme del Dúo Dinámico amb Xavier Cubedo al baix, Miguel Iniesta a la guitarra i Manuel Ribera Parcerises a la bateria, conformaven el Seison Show, un super grup de vida curta 1964-65. No era rendible economicament i després de publicar 5 discos EP es van desfer. Es sentien a gust amb el ritme de bossa nova. Ara els escoltàvem en una versió de la cançó italiana La ragazza del weeek end. Un costum dels 60's era que si un ritme tenia èxit se'l posava a tot arreu com el Somni d'amor de Litsz a ritme de twist, La vall del riu vermell en rock and roll... Seison Show va gravar a ritme de bossa nova la cançó trista de Charles Aznavour La mama l'any 1964.
La Nova cançó catalana va ser un fenomen, pel que fa a la música, afrancesat. Hi va haver poques excepcions però molt rellevants: Llorenç Torres, net del Maestro Demón, es va donar a conèixer amb una bossa nova i en va interpretar moltes més a principi dels anys 70.
Chega de saudade de João Gilberto té una versió catalana que no està gravada en disc però que van enregistrar els Seveis Exteriors de RNE-Catalunya l'any 1991. El grup vocal A Capel·la eren vuit cantants dirigits per Xavier Garriga, que els vam enregistrar en un concert donat a la Casa Elizalde de Barcelona. El piano de Josep Cunill ens va obsequiar en exclusiva un enegistrament el 2006 de la mateixa melodia. Chega de saudade: Brasil i Catalunya al programa Club Trébol de juliol de 2017.
L'últim tema de l'últim disc de Lita Torelló l'any 1967 conté Tristeza d'Haroldo Lobo i Niltinho. Els professionals de la cançó van deixar bones versions de la música del Brasil com Rudy Ventura i Ese beso que després va gravar en català i castellà Tony Vilaplana per la marca Vergara. Al progra podeu escoltar un muntatge de les dues versions.
L'any 1972 Ferran Orteu va voler gravar un disc amb presència important de bossa nova i molts mitjans musicals i tècnics. La petita discogràfica barcelonina Spiral va publicar La guitarra con bossa amb aquest Solos tu y yo que hem programat i sentim Ferran Orteu com ens explicava la seva preferència per la bossa nova.
El guitarrista Josep Soto va gravar l'any 2001 una versió amb aire de bossa nova de la cançó tradicional catalana El cant dels ocells. El convidat que hi va posar el clarinet era un músic d'excepció, el cubà Paquito d'Rivera. Brasil i Catalunya una vegada més, com a tots els exemples que us posem al programa de juliol 2017.
Una cantant granadina que els anys 60 va fer la seva carrera a Barcelona i ara viu a Mollerussa, Gelu també va gravar bossa nova encara que sonava més italiana que brasilera. Cúlpale a la bossa nova.
Salomé va tenir el privilegi de gravar diverses vegades les mateixes cançons i aquest no és un fet corrent a l'ambient discogràfic espanyol. Belter va gravar la cançó Sóc molt poca cosa de JMª Andreu i Lleó Borrell per segona vegada sense conjunt modern, amb protagonisme especial de la guitarra de Manuel Cubedo. El resultat: un encert i l'aire de bossa nova molt més intens.
Abans que la bossa nova ens arribés, les sambes i choros ja estaven al repertori dels grups de ball com el primer Latin Combo que a finals dels anys 50 va gravar Río Grande.
Maria Cinta Rosselló, com Llorenç Torres, ha sigut de les artistes de la nova cançó catalana que més s'han acostat al Brasil, sense oblidar Enric Hernàez un altre cantautor. El tema Corsaris, amb lletra i música de Maria Cinta dona a entendre clarament la seva vinculació a la bossa nova i Brasil en general.
I acabem el Club Trébol Brasil-Barcelona amb el guitarrista Ferran Orteu en un enregistrament de l'any 2000 amb guitarra sola de Desafinado. Des de la matxitxa del Maestro Demón al Paral·lel dels anys 30 fins les excel·lents versions de Carme Canela del segle XXI, hi ha hagut molt bona música que convé recordar. Hi haurà més programes amb aquesta temàtica.
