Josep Maria Duran, al Club Trébol de Ràdio 4

La importància dels músics de sessió                    (Jordi Martí Fabra)

El pianista i guitarrista Josep Maria Duran exemplifica la mar de bé la importància, discreta però central, que tenen els músics de sessió i transversals. Ell serà el protagonista aquest diumenge del programa Club Trébol a Ràdio 4.

Josep Maria Duran Foto: Arxiu Jordi Roura

Nascut a Montroig del Camp el 1951, Josep Maria Duran va créixer en el si d'una família de músics. El seu pare, que dirigia l'Orquestra Jackson, el va fer tocar amb aquesta agrupació quan tenia pocs anys i encara estudiava al Conservatori de Barcelona. Però aviat van arribar els Beatles i la revolució del pop-rock. Seguint aquesta estela, Duran va formar el grup Los No, amb els quals va gravar algunes cançons d'èxit com ara “La llave”, a més de fer versions de grups com els mateixos Beatles o Crosby, Stills & Nash.

 

Cal dir que tot i la seva joventut, Duran era un músic especialment valorat perquè posseïa el preuat carnet blanc, el carnet professional certificat pels estudis al conservatori i el sindicat oficial de músics. Va ser una peça important de la Barcelona Laietana, amb projectes com ara els Barcelona Traction de Lucky Guri, i la seva versatilitat també li va permetre participar en moltes gravacions als estudis barcelonins dels setanta: Belter, Emi, Gemma... i també fer produccions per al segell Zafiro/Novola a Madrid, amb fòrmules exitoses com Juan y Junior, Mocedades... També a Madrid, va entrar en contacte amb el jazz, formant part de la cantant nordamericana Dona Hightower. Va compaginar la feina de músic de sessió amb la de productor, treballant en discos com ara el que el cantant Luís Aguilé fa gravar íntegrament en català. I fent la mili a Eivissa va tocar amb Mi Generación, el grup barceloní d'Eliseo Parra, que feia temporada a l'illa.

 

A partir del 1979, Duran va entrar en contacte amb el teatre musical català. I el 1981 va signar la banda sonora de la pel·lícula La quinta del porro (Francesc Bellmunt, 1981). Tant els musicals com les bandes sonores han estat terrenys per on ha transitat aquest músic d'ofici. De totes aquestes experiències, i també de la seva gran debilitat per Igor Stravinski, en parlarà Josep Maria Duran.