Gloria Lasso, una vilafranquina internacional
Gloria Lasso va ser una cantant catalana de projecció internacional. Durant els anys 50 era la veu espanyola més famosa de la cançó romàntica. Pel que respecta a la vida privada, la seva biografia serviria d'argument a una pel·lícula d'Almodóvar i quan la veièssim encara diríem que exagera i que això no és possible a la vida real.
Dediquem un programa de Club Trébol a Gloria Lasso aquesta gran artista capaç d'enregistrar dues sardanes en català els anys 50 i al mateix temps compartir escena i amistat amb les figures més importants de la música d'aquell temps.
Rosa Maria Coscolín i Figueres, artísticament coneguda com Gloria Lasso, va néixer a Vilafranca del Penedés l'any 1922, no està clar ni el dia ni la hora perquè hi ha dues partides de naixement diferents. Va tenir una infantesa difícil: vivia a una mena de bar-burdell del Barri Xino de Barcelona i de nena el seu pare la feia actuar amb la seva germana disfressades de mexicanes i cantant per a un públic que no estava per cançonetes.
El seu pare, a part de regentar aquell local, traficava amb productes robats i va anar a la presó en més d'una ocasió. Quan Gloria Lasso tenia 10 anys, en una de les gires que li feien fer per Catalunya cantant per bars de mala nota, el seu pare la va violar.
Va passar la guerra mig a Barcelona, mig a l'Aragó i en acabar, va marxar de casa i amb poc més de 17 anys es va casar amb Guillermo Lasso, un sergent de l'exercit que la acompanyava a la guitarra i de qui va prendre el nom artístic. D'aquesta manera es va posar a cantar als nius d'art de Barcelona, locals no massa aconsellables per a una noia jove com "La Bola de Oro".
La carrera triomfal de Gloria LASSO comença a París l'any 1954 fent versions en francès i castellà dels èxits internacionals del moment però hi ha una primera part de la seva vida artística menys coneguda i més difícil on feia un gènere propi.
Diuen les cròniques dels anys 50 que Gloria Lasso no tenia les qualitats vocals ni l'estil de la seva contemporània Lolita Garrido però va saber aplegar a la seva personalitat, la genuina representació de la qualitat artística i l'imatge de la "dona fatal" que responia al gust de l'època.
Acompanyada del seu marit se'n va anar a Madrid i actuava a clubs petits. Va trobar feina de presentadora a Radio Madrid i així les seves cançons s'escoltaven molt sovint al programes d'aquesta emissora.
L'any 1949 Fernando García li va oferir que estrenés alguna de les seves cançons: Santa Cruz, María Dolores, Bésame en la noche i Malvarrosa. Va enregistrar en discos de 78 rpm aquestes cançons i de seguida es van fer famoses. Es va presentar a "Villa Romana", un dels locals més elegants de Madrid però malgrat obtenir un èxit important i continuar enregistrant discos, la seva fama va patir alts i baixos segurament per la inestabilitat de la seva vida afectiva, després d'aconseguir la nul·litat del seu fracassat matrimoni.
L'any 1951, durant una de les seves visites a Barcelona, es va presentar a l'elegant sala de festes Oro del Rhin de la Gran Via ja com una figura consagrada del bolero i la melodia moderna, on va rebre el sincer aplaudiment d'un públic que va reconèixer el perquè de la seva justa i ben consolidada fama.
RINA KETTY era el nom artístic de Cesarina Pichetto, una cantant italiana que triomfava a França en un gènere denominat Cançó exòtica o també Cançó mediterrànea. Havia nascut a Torí el 1911 i estava casada amb JEAN VAISSADE, un acordionista i compositor francès que li escribia les cançons. A finals dels anys 30 es va fer un tip de vendre discos de la cançó pseudo-espanyola Sombreros et mantilles.
L'any 1954 Gloria LASSO pren el relleu de RINA KETTY i també canta cançó espanyola amb un accent francès rudimentari. Actuava a cabarets de París d'ambient espanyol com "La Puerta del Sol". El títol del seu primer èxit de 1955 ja ho diu tot Amour, castagnettes et tango.
La carrera francesa de Gloria LASSO va ser tan important que consta com la primera artista que va vendre 1 milió de còpies del disc Extraños en el paraiso.
Les orquestres que acompayaven a Gloria LASSO eren les millors del moment com Franck Pourcel o Paul Mauriat que sabien donar prestància als ballables del moment, molt sovint a ritme de cha cha cha més parisenc que caribeny.
LUIS MARIANO, un altre espanyol resident a París, va ser molt amic de GLORIA LASSO. Ell hagués volgut fer carrera en el camp líric pel que tenia aptituds però la discogràfica el va dur per altres camins. Amb la GLORIA van cantar a duo un èxit de finals dels 50, Canastos.
Malgrat la distància, GLÒRIA LASSO va influir en els artistes catalans més del que ella podria imaginar. Dos exemples: FONT SELLABONA el trovador de Catalunya va escriure una cançó per a ella que li van encarregar els directius de Ràdio Barcelona i MAGDA la dama de la cançó catalana reconeixia l'any 1985 la influència de Lasso al principi de la seva carrera.
L'any 1959, en plena fama internacional, la vilafranquina GLORIA LASSO va voler enregistrar dues sardanes en català, La Santa Espina que no hem pogut trobar i La sardana de la rosa de Jaume Torrents. Era un temps en que enregistrar un disc amb música lleugera en català tenia una significació important.
Tot i que alguns músics catalans que van coincidir al nord d'Àfrica amb GLORIA LASSO ens comentaven que era una mica tibada i no massa simpàtica amb ells, hi ha d'altres que la recorden com una gran artista.
Amb els seus companys francesos hi va haver una gran sintonia. Charles Trenet va escriure cançons per ella tot i que el seu estil no era massa semblant.
Edith PIAF, cantant amb una vida tan plena de drames com la Gloria va ser gran amiga i consellera seva. Piaf va aconsellar a Lasso que marxés a Mèxic, on ella estava convençuda que triomfaria.
Brassens va compartir llargues vetllades amb Gloria Lasso d'ençà que van compartir escenari per a rebre el premi "Bravo del Music Hall", una mena d'Òscar pels cantants francesos dels anys 50. Amb Jacques Brel també hi va haver una profunda amistat tot i que el belga sempre es lamentava que Gloria cantés cançonetes lleugeres i vanals que a ell no li agradaven, amb les aptituds que tenia per a fer coses molt millors.
Hem parlat d'amistat amb artistes francesos i haguessim pogut continuar citant molts més músics i cantants. Ara parlarem d'enemistats, alguna de les quals va ser decisiva a la vida de GLORIA LASSO. Josephine Baker va ignorar sempre a Gloria i DALIDA l'antiga Miss Egipte, d'origen italià, li va prendre el lloc després d'una lluita acarnissada. Havia arribat a convocar sessions d'enregistrament a la matinada de la cançó Bon voyage perquè un músic l'havia advertit que DALIDA s'avançaria a treure-la i ella no volia perdre la primícia. DALIDA amb els anys moriria tràgicament després de diversos intents de suicidi i GLORIA recordant-la des de Mèxic deia "que descansi en pau la Dalida però que descansi molt en pau i que Déu l'acompanyi".
DALIDA va guanyar aquesta guerra a GLORIA LASSO però també hi van intervenir altres fets en que marxés de França. GLORIA LASSO es va casar deu vegades, encara que tres d'aquests casaments reconeixia que només eren muntatges de cara a la premsa. Preguntada per l'home que més havia estimat sempre deia que era Jean Marcilly, un periodista que li robar tot el que va poder: el cor, els diners i la virginitat de una de les tres filles seves. “Va ser un amor tan cec que quan me'n vaig adonar de l'engany i la traició. Al saber que Marcilly li havia fet a la meva Rosita allò que el meu pare em va fer a mi quan era petita, vaig agafar una pistola decidida a matar-lo”. Per fortuna no ho va fer. Els amics la van ajudar a superar el tràngol. Entre ells CHARLES AZNAVOUR que li va dedicar Que c'est triste Venise i GILBERT BÉCAUD que va escriure per ella Et maintenant .
GLORIA LASSO va deixar París i es va auto-exiliar a Mèxic on va refer la seva vida com a persona, amb uns quants matrimonis més i com a cantant. Va fixar la seva residència a Cuernavaca on va viure fins els 83 anys. La vilafranquina ROSA MARIA COSCOLÍN va morir el 4 de desembre de 2005. D'ella ha quedat molta discografia: 180 enregistraments, un llibre autobiogràfic i el record en molts joves dels ansy 50 i 60.
Agraïm a Maria José Lasso, filla gran de la Glòria, actualment periodista i radiofonista a Mèxic el seu ajut en la revisió de les dades biogràfiques de la seva mare i l'aportació de material per a realitzar aquest programa. Agraïm també la col·laboració del músic mexicà Jesús Peredo Flores de Cuernavaca, Mèxic.
0 Comentarios