Rafael Grimal, "el cubanito" al Club Trébol

Cubanito, bufant de l'Havana a Barcelona              Jordi Martí Fabra

La vida i la música de Rafael Grimal, al 'Club Trébol'

De l'Havana a Barcelona, Rafael Grimal 'Cubanito' és un d'aquells músics tot terreny que han deixat una fonda empremta: com a clarinetista virtuós, però també multiinstrumentista, arranjador, músic de sessió, compositor... Cubanito va ser el protagonista del programa Club Trébol el passat 7 de gener.  

Rafael Grimal, Albert Pinto i Miquel Lizandra amb Sticks Quartet a l'Hotel California de Palma, el 1968.

Foto: Arxiu Jordi Roura 

Rafael Grimal Olmos és un músic polifacètic. En els ambients jazzístics i d'orquestres de ball és el Cubanito, mentre que al Conservatori del Liceu va ser el Mestre Grimal, catedràtic de clarinet i durant molts anys peça fonamental de la Banda Municipal de Barcelona.
 
Va néixer a l'Havana el 1945, en el si d'una família d'origen català, i aviat es va fer notar com un músic precoç i superdotat. Des de molt petit va tenir moltíssima afició per la música. El primer instrument que va tocar, de manera autodidacta, va ser l’harmònica. Poc després li va caure a les mans un acordió com a regal de Reis, i l'ingrés al conservatori municipal de l’Havana va proporcionar-li els primers contactes amb el piano i el solfeig. I, un temps més tard, el clarinet, que acabaria sent el seu instrument preferit. 

Músic de vocació i aptituds innates, amb 14 anys va aconseguir una plaça de professor de clarinet a la banda municipal de l’Havana (gràcies a una dispensa d’edat que li va donar el doctor Angel del Cerro, aleshores alcalde de la capital cubana). Va ser allà on va començar a fer amistat amb un altre gran clarinetista cubà, Paquito D’Rivera.

 

En la seva primera estada a Barcelona, en un viatge amb els pares per conèixer la família, ja va entrar en contacte amb el Conservatori del Liceu, on va fer algun curs de perfeccionament. I el 1959, amb la Revolució Cubana, la família va decidir fer definitivament les maletes i instal·lar-se a Barcelona. La família de Grimaltenia un bar al carrer del Pi, i allà va posar-se a treballar com a cambrer mentre començava a donar-se a conèixer en els ambients musicals de la ciutat, bufant el saxo alt i el clarinet amb petits combos, amb l'orquestra de ball Florida, amb el grup pioner dels sons caribenys La Sonora Trinidad, etc. 

   
Rafael Grimal amb Xavier Dolç a la sala d'actes del Conservatori del Liceu 2.       Foto: Arxiu Jordi Roura 
 

Amb la Big Band de Barcelona, formada per Francesc Burrull en honor de Duke Ellington, va tocar el saxo, i també amb una fugaç orquestra que va dirigir Lleó Borrell l'any 1973. A partir d'aquells mateixos anys va esdevenir un músic de sessió molt sol·licitat a la casa Belter, compartint estudis i escenaris amb Núria Feliu, Ramon Calduch, Serrat, Dyango, Carmen Sevilla, Augusto Algueró, Moncho... També va gravar uns quants discos amagat sota el nom de Enzo Lupo y Su Saxo de Oro. Va formar una orquestra pròpia: Enzo Lupo y Su Combo.

 

Rafael Grimal també ha estat un prolífic compositor. Ha escrit marxes i pasdobles per a banda, arranjaments de cançons populars catalanes, música de cambra (quartets de saxofons o clarinets, trios, peces per a clarinet solista i saxofon amb acompanyament de piano)... I ha estat durant molts anys una peça important de la Banda Municipal de Barcelona.

Aquí podeu escoltar el programa de Club Trébol dedicat a Rafael Grimal 'Cubanito'. 

 

 
Tocant amb el Burrull Trio, el 1986.          Foto: Arxiu Jordi Roura