2 posts de marzo 2018

Dodó Escolà "el delfín del saxofón"

Un showman total             (Jordi Martí Fabra)

Clarinetista, saxofonista, compositor, líder d'orquestra, còmic, cantant de repertori lleuger en català, presentador, adaptador d'èxits internacionals de moda, cronista dels anys 50 i 60... Dodó Escolà és el protagonista del programa Club Trébol a Ràdio 4 aquest diumenge 11 de març.

Dodó Escolà (clarinet) i el seu conjunt, a l'avió amb del Dúo Juvent's Foto: Arxiu Jordi Roura 

Domingo Escolà i Balagueró, Dodó Escolà va néixer 1920 a Artesa de Segre. Era el més gran de tres germans i la seva família es dedicava a la fabricació de xocolata. Va estudiar solfeig als Maristes de Lleida, tot i que sempre es va considerar fonamentalment autodiddacta. En esclatar la Guerra Civil, Dodó hi va anar amb el saxo i el clarinet, les cançons i els acudits. Va viure la Batalla de l'Ebre, i allà va ser on va fer els 18 anys. 

Després de passar 7 anys fent de soldat, es reintegra a la vida civil el 1945. Munta una orquestra a Artesa i el 1952 entra en contacte amb la Cobla Barcelona, on entra a treballar com a cantant, solista de jazz i xòfer. Amb la Cobla Barcelona recorria els pobles del Rosselló i el sud de França els caps de setmana, oferint un repertori variat que anava del jazz a la sardana. També va participar en gires internacionals que li van permetre fer amistat amb grans artistes com Gilbert BécaudSacha DistelHenry Salvador i Charles Aznavour.

Tot i que és especialment reconegut per la seva faceta còmica, els primers discos d'Escolà tenien un registre més ambiciós. Així, el 1959 va quedar segon al Festival de la Canción Mediterránea de Barcelona, i el 1960, va participar i guanyar el Festival de la Cançó d'Andorra amb un estil proper al de Domenico Modugno.

 
Dodó Escolà amb les Hermanas Serrano a La Masia Foto: Arxiu Jordi Roura

Els gustos musicals de Dodó, que va acabar adoptant aquest nom artístic perquè així era com l'anomenaven els músics del gran cantant napolità Renato Carosone, eren molt amplis. Estimava especialment el jazz dels petits combos europeus i la figura Quincy Jones, jazzman americà establert a París de qui va versionar i adaptar al castellà el clàssic "Midnight Sun". I també el guitarrista i cantant Sacha Distel, a qui Dodó va dedicar el seu primer disc gravat amb el segell Edigsa.

Al llarg de la seva carrera, a Dodó li va tocar viure molts canvis: l'època de les grans orquestres i la seva caiguda, la crisi dels petits conjunts amb la irrupció dels grups de rock, etc. Tot i que se'l va conèixer com El Delfín del saxofón, no es tenia per un gran intèrpret. I despistat de mena, més d'un cop es deixava l'instrument oblidat a l'escenari.

 
Portada d'un cançoner amb la caricatura de Dodó Escolà Foto: Arxiu Jordi Roura

Admirador fervent de José GuardiolaDodó Escolà va tocar durant molt de temps música de ball a La Masia. Sovint a les nits, després del ball per al públic general, feien sessions de jazz Nova Orleans per als amics. Fins i tot un músic de renom i formació clàssica com Antoni Ros Marbà va anar a tocar amb ell una temporada per aprendre la tècnica i els trucs de la música de ball.

El 1961 va conèixer un gran èxit amb "¿Qué pasa en el Congo?", amb una lletra esbojarrada sobre la guerra al país africà, però l'artista la va retirar del seu repertori en adonar-se que podia interpretar-se com una burla. Les seves cançons es van caracteritzar gairebé sempre per un humor amable i escumós, combinat amb un fons musical de grans arranjaments que tirava dels ritmes més variats: swing, txa-txa-txà, bossanova, rumba... El 1969, Dodó Escolà es va retirar i va posar una xarcuteria al passeig de Sant Joan de Barcelona. Va morir l'any 2005, als 84 anys.

Harmòniques a Barcelona 1950

Fuster i Latorre, harmonicistes

La febre per les harmòniques a Barcelona, a Club Trébol

És un instrument petit i (aparentment) fàcil de tocar. Però pot arribar a cotes altíssimes de virtuosisme. El Club Trébol de Ràdio 4 viatja aquest diumenge 4 de març al món de les harmòniques de la mà de dos dels grans intèrprets d'aquest instrument a Catalunya: Joaquim Fuster i Francisco Latorre.
Quintet Les Akord's Foto: Arxiu Jordi Roura 

Arribada d’Alemanya, l'harmònica va exandir-se molt a Catalunya a partir als anys quaranta i cinquanta, primer en els ambients excursionistes i molt poc després amb el neixement de clubs d’aficionats a aquest instrument, amb dues figures que van resultar clau: el professor Francisco Latorre Quílez i Joaquim Fuster i Alcalá.

Joaquim Fuster va néixer el 1928 a Gràcia, però despres de la Guerra Civil va anar a viure a Manresa, on va estudiar piano i solfeig al seminari amb el pianista cec Nicanor Pérez. El 1948 va tornar a Barcelona per fer el servei militar. Una mica abans, abans amb 18 anys, va començar a tocar l'harmònica, a la qual s'hi acabaria dedicant professionalment.
 
Propiciat per l'èxit de pel·lícules com Siempre en mi corazón (Jo Graham, 1942) i per referències internacionals com Larry Adler i Borrah Minevitch, els grups d'harmòniques es van fer molt populars. Les Akord's, el grup format per Fuster després d'una experiència pròpia amb Los Goliats, triomfaven amb un repertori per a tots els públics centrat en peces arranjades del gran repertori clàssic, idoni per tots els públics, a més d'alguna sardana i algun pasdoble. El 1955, Les Akord's van arribar a proclamar-se campions del món en el campionat de Winterthur, a Suïssa. 
 
La música de Les Akord's, a més d'alguns exemples internacionals de les diverses combinacions que s'han fet amb l'harmònica (harmònica i tuba, concert d'orquestra i harmònica, música de ball amb James Andrews, jazz amb el gran Toots Thielemans), sonaran aquest diumenge 3 de març al Club Trébol de Ràdio 4. I també alguns exemples d'harmònica en peces absolutament populars, del "Love me Do" dels Beatles a l'havanera "La gavina" de Marina Rossell, per a la qual Xavier Batllés va idear una harmònica baixa que va gronxant-se, passant pel calipso "Adelaida", en versió d'Ara va de bo, on hi sona un fantàstic solo de Josep Maria Mayol.

Mayol també passarà per aquest Club Trébol especial per comentar el paper de l'Harmònica Club de Barcelona i qui va ser el seu mestre: Francisco Latorre.

 

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios