Dodó Escolà "el delfín del saxofón"
Un showman total (Jordi Martí Fabra)
Clarinetista, saxofonista, compositor, líder d'orquestra, còmic, cantant de repertori lleuger en català, presentador, adaptador d'èxits internacionals de moda, cronista dels anys 50 i 60... Dodó Escolà és el protagonista del programa Club Trébol a Ràdio 4 aquest diumenge 11 de març.
Dodó Escolà (clarinet) i el seu conjunt, a l'avió amb del Dúo Juvent's Foto: Arxiu Jordi Roura
Domingo Escolà i Balagueró, Dodó Escolà va néixer 1920 a Artesa de Segre. Era el més gran de tres germans i la seva família es dedicava a la fabricació de xocolata. Va estudiar solfeig als Maristes de Lleida, tot i que sempre es va considerar fonamentalment autodiddacta. En esclatar la Guerra Civil, Dodó hi va anar amb el saxo i el clarinet, les cançons i els acudits. Va viure la Batalla de l'Ebre, i allà va ser on va fer els 18 anys.
Després de passar 7 anys fent de soldat, es reintegra a la vida civil el 1945. Munta una orquestra a Artesa i el 1952 entra en contacte amb la Cobla Barcelona, on entra a treballar com a cantant, solista de jazz i xòfer. Amb la Cobla Barcelona recorria els pobles del Rosselló i el sud de França els caps de setmana, oferint un repertori variat que anava del jazz a la sardana. També va participar en gires internacionals que li van permetre fer amistat amb grans artistes com Gilbert Bécaud, Sacha Distel, Henry Salvador i Charles Aznavour.
Tot i que és especialment reconegut per la seva faceta còmica, els primers discos d'Escolà tenien un registre més ambiciós. Així, el 1959 va quedar segon al Festival de la Canción Mediterránea de Barcelona, i el 1960, va participar i guanyar el Festival de la Cançó d'Andorra amb un estil proper al de Domenico Modugno.
Dodó Escolà amb les Hermanas Serrano a La Masia Foto: Arxiu Jordi Roura
Els gustos musicals de Dodó, que va acabar adoptant aquest nom artístic perquè així era com l'anomenaven els músics del gran cantant napolità Renato Carosone, eren molt amplis. Estimava especialment el jazz dels petits combos europeus i la figura Quincy Jones, jazzman americà establert a París de qui va versionar i adaptar al castellà el clàssic "Midnight Sun". I també el guitarrista i cantant Sacha Distel, a qui Dodó va dedicar el seu primer disc gravat amb el segell Edigsa.
Al llarg de la seva carrera, a Dodó li va tocar viure molts canvis: l'època de les grans orquestres i la seva caiguda, la crisi dels petits conjunts amb la irrupció dels grups de rock, etc. Tot i que se'l va conèixer com El Delfín del saxofón, no es tenia per un gran intèrpret. I despistat de mena, més d'un cop es deixava l'instrument oblidat a l'escenari.
Portada d'un cançoner amb la caricatura de Dodó Escolà Foto: Arxiu Jordi Roura
Admirador fervent de José Guardiola, Dodó Escolà va tocar durant molt de temps música de ball a La Masia. Sovint a les nits, després del ball per al públic general, feien sessions de jazz Nova Orleans per als amics. Fins i tot un músic de renom i formació clàssica com Antoni Ros Marbà va anar a tocar amb ell una temporada per aprendre la tècnica i els trucs de la música de ball.
El 1961 va conèixer un gran èxit amb "¿Qué pasa en el Congo?", amb una lletra esbojarrada sobre la guerra al país africà, però l'artista la va retirar del seu repertori en adonar-se que podia interpretar-se com una burla. Les seves cançons es van caracteritzar gairebé sempre per un humor amable i escumós, combinat amb un fons musical de grans arranjaments que tirava dels ritmes més variats: swing, txa-txa-txà, bossanova, rumba... El 1969, Dodó Escolà es va retirar i va posar una xarcuteria al passeig de Sant Joan de Barcelona. Va morir l'any 2005, als 84 anys.
Domingo Escolà i Balagueró, Dodó Escolà va néixer 1920 a Artesa de Segre. Era el més gran de tres germans i la seva família es dedicava a la fabricació de xocolata. Va estudiar solfeig als Maristes de Lleida, tot i que sempre es va considerar fonamentalment autodiddacta. En esclatar la Guerra Civil, Dodó hi va anar amb el saxo i el clarinet, les cançons i els acudits. Va viure la Batalla de l'Ebre, i allà va ser on va fer els 18 anys.
Després de passar 7 anys fent de soldat, es reintegra a la vida civil el 1945. Munta una orquestra a Artesa i el 1952 entra en contacte amb la Cobla Barcelona, on entra a treballar com a cantant, solista de jazz i xòfer. Amb la Cobla Barcelona recorria els pobles del Rosselló i el sud de França els caps de setmana, oferint un repertori variat que anava del jazz a la sardana. També va participar en gires internacionals que li van permetre fer amistat amb grans artistes com Gilbert Bécaud, Sacha Distel, Henry Salvador i Charles Aznavour.
Tot i que és especialment reconegut per la seva faceta còmica, els primers discos d'Escolà tenien un registre més ambiciós. Així, el 1959 va quedar segon al Festival de la Canción Mediterránea de Barcelona, i el 1960, va participar i guanyar el Festival de la Cançó d'Andorra amb un estil proper al de Domenico Modugno.
Dodó Escolà amb les Hermanas Serrano a La Masia Foto: Arxiu Jordi Roura
Els gustos musicals de Dodó, que va acabar adoptant aquest nom artístic perquè així era com l'anomenaven els músics del gran cantant napolità Renato Carosone, eren molt amplis. Estimava especialment el jazz dels petits combos europeus i la figura Quincy Jones, jazzman americà establert a París de qui va versionar i adaptar al castellà el clàssic "Midnight Sun". I també el guitarrista i cantant Sacha Distel, a qui Dodó va dedicar el seu primer disc gravat amb el segell Edigsa.
Al llarg de la seva carrera, a Dodó li va tocar viure molts canvis: l'època de les grans orquestres i la seva caiguda, la crisi dels petits conjunts amb la irrupció dels grups de rock, etc. Tot i que se'l va conèixer com El Delfín del saxofón, no es tenia per un gran intèrpret. I despistat de mena, més d'un cop es deixava l'instrument oblidat a l'escenari.
Portada d'un cançoner amb la caricatura de Dodó Escolà Foto: Arxiu Jordi Roura
Admirador fervent de José Guardiola, Dodó Escolà va tocar durant molt de temps música de ball a La Masia. Sovint a les nits, després del ball per al públic general, feien sessions de jazz Nova Orleans per als amics. Fins i tot un músic de renom i formació clàssica com Antoni Ros Marbà va anar a tocar amb ell una temporada per aprendre la tècnica i els trucs de la música de ball.
El 1961 va conèixer un gran èxit amb "¿Qué pasa en el Congo?", amb una lletra esbojarrada sobre la guerra al país africà, però l'artista la va retirar del seu repertori en adonar-se que podia interpretar-se com una burla. Les seves cançons es van caracteritzar gairebé sempre per un humor amable i escumós, combinat amb un fons musical de grans arranjaments que tirava dels ritmes més variats: swing, txa-txa-txà, bossanova, rumba... El 1969, Dodó Escolà es va retirar i va posar una xarcuteria al passeig de Sant Joan de Barcelona. Va morir l'any 2005, als 84 anys.
