Club Trébol

Jordi Bonell, una guitarra amb caliu

Va fer-se gran a la Barcelona del Zeleste. Músic de sessió i acompanyant de grans veus de la música popular, és també un guitarrista amb una gran personalitat, amb un llenguatge propi que connecta el jazz amb el flamenc i les tradicions musicals més diverses. Aquest diumenge 28 d'abril visita el Club Trébol Jordi Bonell.

Jordi Bonell 

Jordi Bonell passarà aquest dissabte 28 d'abril pel programa Club Trébol de Ràdio 4 per comentar la seva prolífica trajectòria musical. Des que escoltava Cream i Led Zeppelin amb el seu germà a Radio Luxemburg fins els discos que ha publicat recentment, prodigis de caliu artesanal com ara Coral Pulse (Temps Record, 2016).

Entre aquests dos episodis, hi ha els inicis amb el grup Secta Sònica, en plena Barcelona Laietana, sota l'aixopluc de Xavier 'Gato' Pérez; la descoberta de nous horitzons musicals amb Joan Albert Amargós i Carles Benavent; aventures dels anys vuitanta com l'orquestra Factoria musical i el grup Azúcar imaginario; les col·laboracions amb cantautors com Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra i, sobretot, Joan Manuel Serrat, amb qui va fer llargues gires durant els anys noranta; projectes d'envergadura com els espectacles de Palabra de guitarra, amb Joan Bibiloni i una pila de grans guitarristes... i també, per suposat, la cèlebre anècdota del 8 de març de 1988, quan li van dir que al cap de dues hores havia de tocar amb Chet Baker a Barcelona, perquè el guitarrista previst no havia arribat a la ciutat.

De Sanremo a Benidorm

L'època daurada dels festivals de cançó, al Club Trébol

(Jordi Martí Fabra-Jordi Roura)

 

Als seixanta, els festivals de cançó van proliferar a la costa Mediterrània i van actuar com motors de la música moderna. Aquest diumenge 13 d'abril, el programa Club Trébol a Ràdio 4 recordarà moltes d'aquelles cançons. Algunes avui encara sonen la mar de bé. D'altres, són més "comercials". Però totes van marcar una època.

El grup malagueny Los Gritos va interpretar "La vida sigue igual" a Benidorm

El Festival Internacional de la Canción de Mallorca va crear-se amb molta ambició i recursos econòmics, tot i que finalment va tenir una trajectòria discontinua i no va acabar de quallar. Però s'hi van presentar bones cançons: per exemple el 1966, quan l'italià Tony Dallara va guanyar la tercera edició amb "Margarita".

A Barcelona, entre 1959 i 1967 s'hi va celebrar el Festival de la Canción Mediterránea, organitzat per RNE, TVE i l'Ajuntament de Barcelona. Hi van passar els artistes més representatius del país interpretant els estils més diversos i sorprenents. El cantant líric Ramon Calduch, hereu artístic d'Emili Vendrell, per exemple, en una ocasió va haver de tirar cap al surf cantant "Fiesta en mi corazon"; el 1963 Raimon i Salomé van establir una fita de la cançó catalana amb el cèlebre "Se'n va anar"; aquell mateix any, els italoargentins Los TNT van quedar segons amb "Paz", tot i que havien presentat cançons molt millors, com ara "Contrato". Itàlia va guanyar la primera edició, el 1959, amb "Binario" interpretada per Claudio Vila, i sempre va dur-hi grans artistes. També va vèncer l'any 1964, quan Emilio Pericoli i Wilma Goich van cantar "Ho capito que ti amo", del malaurat Luigi Tenco, tot i que la cançó va quedar desqualificada unes setmanes més tard en descobrir-se que no era ben bé inèdita. I el 1966, per exemple, hi va participar el gran Memo Remigi cantant "L'home de palla". 

Totes aquestes cançons i moltes més, com ara la cançó en italià que Los Bravos van presentar al popular Festival de Sanremo o la versió de "La vida sigue igual" que els malaguenys Los Gritos van dur a Benidorm a l'ombra de la versió molt més ensucrada de Julio Iglesias, sonaran en un programa especial en què també s'explicaran anècdotes i testimonis de l'auge i el declivi dels festivals de cançó als anys seixanta.