Llorenç Inglés, de Sant Antoni a Calcuta
El bateria protagonitza aquest 24 de juny el Club Trébol
Aquest diumenge 24 de juny, el programa Club Trébol de Ràdio 4 parlarà amb un dels grans músics de la música popular del segle passat a Catalunya, el bateria Llorenç Inglés, que va rodar el món com a músic i va ser també testimoni privilegiat de l'ambient musical a les sales barcelonines.

Llorenç Inglés. Foto: Arxiu Jordi Roura
Llorenç Inglés Coma va néixer a Barcelona el 16 de novembre de 1925. A la família no hi havia tradició de músics, més enllà d'un oncle que va anar a l'Argentina als anys vint i va arribar a treballar amb Carlos Gardel, tot i que va acabar tornant arruïnat. Inglés va començar a estudiar diversos instruments al Conservatori del Liceu de Barcelona, però els va deixar tots per dedicar-se a la bateria; hi va tenir molt a veure un timbal que els seus pares, originaris del poble d'Alcanyís, tenien penjat en una paret a casa.
Molt vinculat a l'ambient musical del barri de Sant Antoni, entre els anys 1945 i 1947 Llorenç Inglés va actuar amb orquestres i grups de ball dels anomenats domingueros (músics amateurs que compaginaven la música amb altres professions) i a partir del 1948 va començar a tocar amb orquestres professionals. Eren els anys en què els grans referents mundials eren Glenn Miller, Duke Ellington, Benny Goodman... i a Barcelona, Bonet de San Pedro havia trencat motllos amb el seu swing de combos reduïts, generant una legió de seguidors, mentre que el jueu francès Bernard Hilda, des de la seva orquestra a l'hotel Ritz, introduïa la moda dels violins i els acordions.
Va ser precisament amb Bonet de San Pedro amb qui Inglés va deixar de ser un músic dominguero per esdevenir plenament professional: l'1 de juny de 1948 va tocar en el nou grup de l'estrella mallorquina al Saló Rio del carrer Floridablanca. A partir d'aleshores, i durant els anys quaranta i cinquanta, el bateria no va parar de recórrer món amb diversos combos i orquestres: Portugal (on va coincidir amb Henry Salvador), Alemanya, Escandinàvia, el Líban (al Casino Aley), Pèrsia (a l'hotel Palace de Teheran, on també va tocar per al Xà), l'Iraq (al cabaret Abdulla's), l'Índia (al restaurant italià Firpo's de Calcuta)... i també a les moltíssimes sales que animaven la vida nocturna de Barcelona: la Rosaleda, el Cortijo i els Tres Molinos, el Ritz... i a la part baixa i més canalla, el Panam's, el Tabú, el New York, el Jamboree...
A partir del 1969 Llorenç Inglés va deixar les actuacions per dedicar-se a fer d'agent d'espectacles.
Llorenç Inglés. Foto: Arxiu Jordi Roura
Llorenç Inglés Coma va néixer a Barcelona el 16 de novembre de 1925. A la família no hi havia tradició de músics, més enllà d'un oncle que va anar a l'Argentina als anys vint i va arribar a treballar amb Carlos Gardel, tot i que va acabar tornant arruïnat. Inglés va començar a estudiar diversos instruments al Conservatori del Liceu de Barcelona, però els va deixar tots per dedicar-se a la bateria; hi va tenir molt a veure un timbal que els seus pares, originaris del poble d'Alcanyís, tenien penjat en una paret a casa.
Molt vinculat a l'ambient musical del barri de Sant Antoni, entre els anys 1945 i 1947 Llorenç Inglés va actuar amb orquestres i grups de ball dels anomenats domingueros (músics amateurs que compaginaven la música amb altres professions) i a partir del 1948 va començar a tocar amb orquestres professionals. Eren els anys en què els grans referents mundials eren Glenn Miller, Duke Ellington, Benny Goodman... i a Barcelona, Bonet de San Pedro havia trencat motllos amb el seu swing de combos reduïts, generant una legió de seguidors, mentre que el jueu francès Bernard Hilda, des de la seva orquestra a l'hotel Ritz, introduïa la moda dels violins i els acordions.
Va ser precisament amb Bonet de San Pedro amb qui Inglés va deixar de ser un músic dominguero per esdevenir plenament professional: l'1 de juny de 1948 va tocar en el nou grup de l'estrella mallorquina al Saló Rio del carrer Floridablanca. A partir d'aleshores, i durant els anys quaranta i cinquanta, el bateria no va parar de recórrer món amb diversos combos i orquestres: Portugal (on va coincidir amb Henry Salvador), Alemanya, Escandinàvia, el Líban (al Casino Aley), Pèrsia (a l'hotel Palace de Teheran, on també va tocar per al Xà), l'Iraq (al cabaret Abdulla's), l'Índia (al restaurant italià Firpo's de Calcuta)... i també a les moltíssimes sales que animaven la vida nocturna de Barcelona: la Rosaleda, el Cortijo i els Tres Molinos, el Ritz... i a la part baixa i més canalla, el Panam's, el Tabú, el New York, el Jamboree...
A partir del 1969 Llorenç Inglés va deixar les actuacions per dedicar-se a fer d'agent d'espectacles.

Llorenç Inglés. Foto: Arxiu Jordi Roura