Martí Montserrat Serramont (1906-1990)
Martí Montserrat i Guillemat va néixer el dia 3 de juliol de 1906 a El Morell (Tarragonès). Era fill d'en Martí i l'Antònia, els propietaris del café del poble.
Als 7 anys li van regalar el primer acordió. Va anar a estudiar les primeres nocions de música a Reus. A casa seva, el café del poble, actuava pels clients i també anava a altres pobles a fer la mateixa feina, vestit encara amb la bata d'escola.
Més tard els pares el van enviar a estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va fer tota la carrera de piano. Amb aquests estudis, al llarg de la seva vida artística va poder exercir de compositor, director d’orquestra, pianista, guitarrista, acordionista i organista.
Serramont va tenir sempre molt d'interés pels instruments nous, exòtics i que funcionaven amb electricitat. Un dels seus instruments especialment apreciat pel públic va ser la guitarra hawaiana, la guitarra mágica, que tocava al revés i de la que havia estat autodidàcta.
Els anys 30 treballa en formació de duet amb José Morató i després amb Casado amb el que triomfa a París i a Suïssa. També forma part de Los Muchachos una orquestrina d'aire espanyol-andalús que passeja per Europa acompanyant la cantant Dolly.
La seva primera composició oficial va ser el xotis Ni pintao de l’any 1925 que va publicar amb una partitura il·lustrada pel dibuixant Opisso. En aquests anys, a mitjans dels anys 20, va aconseguir l'obra de més projecció internacional de tota la seva carrera, el tango La gloria del águila que Carlos Gardel va fer famosa arreu del món en disc i en les actuacions.
El vuelo del águila CARLOS GARDEL
Serramont també va ensenyar a Gardel un altre tango que després seria molt famós La cieguita.
L’any 1932, després d’integrar diverses orquestres, va formar el seu propi conjunt ORQUESTA SERRAMONT que actuava a sales de festa i enregistrava discos.
L'any 1936, al esclatar la guerra civil ell es trobava a París on es va quedar fins que va acabar. L'any 1939 va tornar cap Espanya pensant que no li passaria res però el regim de Franco el va fer presoner i el va enviar a un camp de concentració de Guernica. Serramont, un home extraordinariament pulcre i exigent amb l'higiene, no volia menjar i es va anar posant molt malalt. Finalment, tuberculós i molt deprimit, va ser acollit per unes monges que el cuidaven a les que ell, en agraiment pel tracte rebut, va compondre música per les misses i el mes de Maria del convent.
A principis dels anys 40 va tornar al seu poble, El Morell. Es volia acabar de curar i refer. L'estada al seu poble va significar a més a més de la recuperació física un canvi important a la seva vida familiar. De fet tenia casa a Barcelona perquè allà hi havia la feina però viatjava sovint a El Morell. En aquest temps, va treballar molt en teatre musical pel poble: va adaptar uns pastorets tradicionals, va escriure La passió de les dones i una sarsuela titulada L'ocell de foc. El 30 d'abril de 1946 es va casar amb Maria, 15 anys més jove que ell i filla d'una família que estava en litigi amb els Montserrat per uns terrenys i problemes de la guerra civil.
Una vegada casats se'n van anar a Barcelona on van viure de rellogats a diferents cases properes a la Rambla i a dos punts que interessaven molt a Serramont per la seva feina: el Liceu i el Sindicat de Músics.
Els anys 40 que van ser foscos per a molts artistes, van tenir una escletxa per SERRAMONT que va treballar molt en el cine que es feia a Barcelona. Com autor de la música, cançons i fins i tot fent d’actor, va treballar al cinema espanyol dels anys 40 en pel·lícules com La culpa de otro, Un enredo de familia, Obsesión, Huyendo de si mismo, Internado para señoritas, Delincuentes i La melodía misteriosa. Hi ha dues etapes en la seva col·laboració amb el cinema: primer amb Iquino a les comedietes dels anys 40 i després amb Joan Fortuny als 50 on fins i tot van fer versions dobles de pel·lícules amb arguments més seriosos, per a Espanya censurades i per Europa amb escenes més pujades de to.
Els anys 1947-48 els va passar actuant en sales de París, al Club Brooks de Tanger i al Gran Casino d'Espinho a Portugal.
SERRAMONT va compondre dues sardanes El noiet de l’acordió l’any 1949 i El port de Barcelona que va incloure a una de les Bandes Sonores de pel·lícules. També dels anys 40 es conserva correspondència amb l'escriptor humorístic Enrique Jardiel Poncela, amb qui havien de fer una obra de teatre musical.
Als anys 50 es va fer molt famosa la seva orquestra atracció MUSETTE DE SERRAMONT que, a més a més d'acuar sola, va acompanyar artistes coneguts: Carlos Acuña, Lydia Scotty, Mario Calvell, Ballet Buenos Aires, Lucho Gatica, Los Panchos, Víctor Balaguer, etc.
A la dècada dels 60 va actuar durant quinze anys seguits a la sala Bolero de BCN on va coincidir amb Josep Guardiola i el Dúo Dinámico, entre d’altres. Ja havia actuat a altres locals importants de Barcelona com El oro del Rhin i Rigat. SERRAMONT va dirigir la primera orquestra de TVE a Catalunya, als estudis de Miramar.
Amb l'humorista Cassen van implantar una moda de ballables humorístics que denominaven ríase bailando. Van treballar junts en diversos discos i espectacles.
La chacha y el Cha cha cha CASSEN
L'any 1964 es va presentar al Festival de la Canción Mediterránea però la seva cançó no va passar la ronda prèvia.
En aquesta època vivia d'actuar a casaments i festes particulars on actuava amb petites formacions ocasionals i també donava classes d'acordió.
Cap a l'any 1968 se'n va anar a viure a Tarragona on va actuar a la Sala Maxim's dos anys aproximadament. Després va tornar a Barcelona i els últims anys de la seva vida es va dedicar molt a la composició i arranjaments. També va endreçar i classificar papers de la seva carrera que guardava feia anys i que omplen diversos armaris del seu estudi al carrer Nou de la Rambla.
Serramont entrevistat a RNE l'any 1976 per Luis del Olmo
Va morir el 12 de gener de 1990.
Tot i que componia i dirigia, com més se’l recorda en l’ambient musical de Catalunya és com a instrumentista. SERRAMONT va ser el nom artístic que va triar MARTÍ MONTSERRAT, un músic nascut a principi del segle XX que va tenir una llarga trajectòria professional. Va saber-se adaptar a canvis de modes, guerres i seriosos problemes de salut amb unes idees molt clares del que volia fer i el que volia ser al món de la música. Tan aviat mirava endavant i adaptava els últims avenços tecnològics per a les seves orquestres, com retrocedia a esquemes clàssics per a fer reinterpretacions de les seves composicions. Ball, varietats, cine, sarsueles... De Carlos Gardel fins l’humorista Cassen passant per Marcos Redondo i Emili Vendrell, una llarga llista d’artistes va col·laborar amb Serramont en 70 anys de vida artística.
Van enregistrar temes seus Emili Vendrell, Carlos Gardel, Cassen, Rafael Medina, Marcos Redondo, Mario Visconti, Carlos Acuña, Mercedes Vecino, Lucho Gatica, Trio Los Panchos i Eugenia Roca, entre d’altres.
Sergio Pena dijo
Muchas gracias por esta información, cuanto me gustaría poder profundizar en la interesante vida de Serramont, acepto sugerencias.
Un saludo y enhorabuena por esta sección.
22 nov 2018