« Llorenç Inglés, de Sant Antoni a Calcuta | Portada del Blog | Jazz català dels anys 30 i 40 »

Martí Montserrat Serramont (1906-1990)

Serramont a pel·lícula BLOG

Martí Montserrat i Guillemat va néixer el dia 3 de juliol de 1906 a El Morell (Tarragonès).  Era fill d'en Martí i l'Antònia, els propietaris del café del poble.

Als 7 anys li van regalar el primer acordió.  Va anar a estudiar les primeres nocions de música a Reus.  A casa seva, el café del poble, actuava pels clients i també anava a altres pobles a fer la mateixa feina, vestit encara amb la bata d'escola.  

Més tard els pares el van enviar a estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va fer tota la carrera de piano.  Amb aquests estudis, al llarg de la seva vida artística va poder exercir de compositor, director d’orquestra, pianista, guitarrista, acordionista i organista. 

Serramont va tenir sempre molt d'interés pels instruments nous, exòtics i que funcionaven amb electricitat.  Un dels seus instruments especialment apreciat pel públic va ser la guitarra hawaiana, la guitarra mágica, que tocava al revés i de la que havia estat autodidàcta.

Casado et Serramont París 4 cartell al carrer BLOG
Casado & Serramont

Els anys 30 treballa en formació de duet amb José Morató i després amb Casado amb el que triomfa a París i a Suïssa.  També forma part de Los Muchachos una orquestrina d'aire espanyol-andalús que passeja per Europa acompanyant la cantant Dolly.

Miss Dolly y sus muchachos BLOG

La seva primera composició oficial va ser el xotis Ni pintao de l’any 1925 que va publicar amb una partitura il·lustrada pel dibuixant Opisso.  En aquests anys, a mitjans dels anys 20, va aconseguir l'obra de més projecció internacional de tota la seva carrera, el tango La gloria del águila que Carlos Gardel va fer famosa arreu del món en disc i en les actuacions. 

 

La gloria del águila PARTITURA BLOG

 El vuelo del águila CARLOS GARDEL

Serramont també va ensenyar a Gardel un altre tango que després seria molt famós La cieguita.

L’any 1932, després d’integrar diverses orquestres, va formar el seu propi conjunt ORQUESTA SERRAMONT que actuava a sales de festa i enregistrava discos. 

¡Ay Teodoro!1931 BLOG

L'any 1936, al esclatar la guerra civil ell es trobava a París on es va quedar fins que va acabar.  L'any 1939 va tornar cap Espanya pensant que no li passaria res però el regim de Franco el va fer presoner i el va enviar a un camp de concentració de Guernica.  Serramont, un home extraordinariament pulcre i exigent amb l'higiene, no volia menjar i es va anar posant molt malalt.  Finalment, tuberculós i molt deprimit, va ser acollit per unes monges que el cuidaven a les que ell, en agraiment pel tracte rebut, va compondre música per les misses i el mes de Maria del convent.

A principis dels anys 40 va tornar al seu poble, El Morell.  Es volia  acabar de curar i refer. L'estada al seu poble va significar a més a més de la recuperació física un canvi important a la seva vida familiar. De fet tenia casa a Barcelona perquè allà hi havia la feina però viatjava sovint a El Morell.  En aquest temps, va treballar molt en teatre musical pel poble: va adaptar uns pastorets tradicionals, va escriure La passió de les dones i una sarsuela titulada L'ocell de foc.  El 30 d'abril de 1946 es va casar amb Maria, 15 anys més jove que ell i filla d'una família que estava en litigi amb els Montserrat per uns terrenys i problemes de la guerra civil.

Una vegada casats se'n van anar a Barcelona on van viure de rellogats a diferents cases properes a la Rambla i a dos punts que interessaven molt a Serramont per la seva feina: el Liceu i el Sindicat de Músics.

Els anys 40 que van ser foscos per a molts artistes, van tenir una escletxa per SERRAMONT que va treballar molt en el cine que es feia a Barcelona. Com autor de la música, cançons i fins i tot fent d’actor, va treballar al cinema espanyol dels anys 40 en pel·lícules com La culpa de otro, Un enredo de familia, Obsesión, Huyendo de si mismo, Internado para señoritas, Delincuentes i La melodía misteriosa. Hi ha dues etapes en la seva col·laboració amb el cinema: primer amb Iquino a les comedietes dels anys 40 i després amb Joan Fortuny als 50 on fins i tot van fer versions dobles de pel·lícules amb arguments més seriosos, per a Espanya censurades i per Europa amb escenes més pujades de to.

1943 Serramont cine

Els anys 1947-48 els va passar actuant en sales de París, al Club Brooks de Tanger i al Gran Casino d'Espinho a Portugal.

Orquesta Serramont agost 1955 BLOG

SERRAMONT va compondre dues sardanes El noiet de l’acordió l’any 1949 i El port de Barcelona que va incloure a una de les Bandes Sonores de pel·lícules.  També dels anys 40 es conserva correspondència amb l'escriptor humorístic Enrique Jardiel Poncela, amb qui havien de fer una obra de teatre musical.

  Carta Jardiel Poncela BLOG

Als anys 50 es va fer molt famosa la seva orquestra atracció MUSETTE DE SERRAMONT que, a més a més d'acuar sola, va acompanyar artistes coneguts: Carlos Acuña, Lydia Scotty, Mario Calvell, Ballet Buenos Aires, Lucho Gatica, Los Panchos, Víctor Balaguer, etc.  

Bolero abril 1958 BLOG

A la dècada dels 60 va actuar durant quinze anys seguits a la sala Bolero de BCN on va coincidir amb Josep Guardiola i el Dúo Dinámico, entre d’altres.  Ja havia actuat a altres locals importants de Barcelona com El oro del Rhin i Rigat.  SERRAMONT va dirigir la primera orquestra de TVE a Catalunya, als estudis de Miramar.

Amb l'humorista Cassen van implantar una moda de ballables humorístics que denominaven ríase bailando.  Van treballar junts en diversos discos i espectacles.

Cassen RIASE BAILANDO

La chacha y el Cha cha cha CASSEN 

L'any 1964 es va presentar al Festival de la Canción Mediterránea però la seva cançó no va passar la ronda prèvia.

En aquesta època vivia d'actuar a casaments i festes particulars on actuava amb petites formacions ocasionals i també donava classes d'acordió.

Cap a l'any 1968 se'n va anar a viure a Tarragona on va actuar a la Sala Maxim's dos anys aproximadament.  Després va tornar a Barcelona i els últims anys de la seva vida es va dedicar molt a la composició i arranjaments.  També va endreçar i classificar papers de la seva carrera que guardava feia anys i que omplen diversos armaris del seu estudi al carrer Nou de la Rambla.

Martí Montserrat Serramont Caricatura març 1959 BLOG

Serramont entrevistat a RNE l'any 1976 per Luis del Olmo

Va morir el 12 de gener de 1990.

Tot i que componia i dirigia, com més se’l recorda en l’ambient musical de Catalunya és com a instrumentista.  SERRAMONT va ser el nom artístic que va triar MARTÍ MONTSERRAT, un músic nascut a principi del segle XX que va tenir una llarga trajectòria professional.  Va saber-se adaptar a canvis de modes, guerres i seriosos problemes de salut amb unes idees molt clares del que volia fer i el que volia ser al món de la música.  Tan aviat mirava endavant i adaptava els últims avenços tecnològics per a les seves orquestres, com retrocedia a esquemes clàssics per a fer reinterpretacions de les seves composicions.  Ball, varietats, cine, sarsueles...  De Carlos Gardel fins l’humorista Cassen passant per Marcos Redondo i Emili Vendrell, una llarga llista d’artistes va col·laborar amb Serramont en 70 anys de vida artística.

Van enregistrar temes seus Emili Vendrell, Carlos Gardel, Cassen, Rafael Medina, Marcos Redondo, Mario Visconti, Carlos Acuña, Mercedes Vecino, Lucho Gatica, Trio Los Panchos i Eugenia Roca, entre d’altres.

 

 

 

 

1 Comentarios

Muchas gracias por esta información, cuanto me gustaría poder profundizar en la interesante vida de Serramont, acepto sugerencias.
Un saludo y enhorabuena por esta sección.

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios