« Jazz català dels anys 30 i 40 | Portada del Blog | Jaume Sisa (1948) al Club Trébol »

Aznavour i nosaltres

La influència del cantant francès a Catalunya, al Club Trébol

El programa Club Trébol d'aquest dissabte 6 d'octubre a Ràdio 4 estarà dedicat íntegrament a Charles Aznavour, mort el passat 1 d'octubre, i més concretament a la seva relació amb els músics catalans, amb els comentaris d'Enric Cusí, locutor i especialista en la cançó francesa.
Charles Aznavour 

Als anys seixanta, pocs cantants francesos de primera línia creuaven els Pirineus per actuar a la Catalunya Sud. Ni Brel -que només va visitar Barcelona fugisserament al principi de la seva carrera-, ni Brassens, ni Ferré... van ser els dos grans representants de la línia més comercial de la Chanson, Gilbert Bécaud i Charles Aznavour, qui van actuar amb certa regularitat als teatres i platós d'aquest racó d'Europa... tots dos eren extraordinàriament populars i venien grans quantitats de discos, en francès però especialment en les adaptacions que feien en castellà, orientades al mercat de l'Estat Espanyol i l'Amèrica Llatina.

Baixet, més aviat lleig i amb una veu poc convencional, Charles Aznavour va triomfar des de jove en base a la seva facilitat per escriure grans cançons i dotar-les de punch popular. Fill de la diàspora armènia i de família d'artistes, va fer de secretari i compositor al servei d'Édith Piaf (la poderosa artista que obligar-lo a operar-se el nas), i va fer d'actor, de crooner... la seva obra és amplíssima. 

Va tenir molta relació amb la ciutat de Barcelona. Ja als anys cinquanta actuava a l'Emporium, el cabaret del carrer Muntaner que també van visitar Bécaud i Brel. També va fer-se seus els estudis televisius de Miramar de Barcelona, l'Àngel Casas Show de Televisió de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu... i el Palau de la Música, on va debutar el 2 de maig de 1965. Aquella mateixa tarda, Joan Manuel Serrat havia debtutat com a Jutge amb Remei Margarit i Joan Ramon Bonet a Espluges de Llobregat. Van mirar d'acabar ràpid per anar a corre-cuita al Palau a escoltar l'estrella d'arrels armènies.

En castellà el van versionar els seus amics Josep Guardiola Ramon Calduch (que li va dedicar tot un EP molt ben orquestrat), així com els Gipsy Kings, entre molts altres. En català, es van fer adaptacions per part de Toni VilaplanaMagdaLluís OlivaresJoan Isaac... als anys seixanta, al Mídem de Canes, Lluís Serrahima va convèncer-lo perquè gravés en català. Finalment l'operació no va quallar per interessos discogràfics. I molts anys més tard, a l'Institut Francès de Barcelona, Aznavour va deixar dit que si trobava un bon traductor cantaria en català. La seva influència és forta i transversal. Enric Cusí és de l'opinió que Joan Manuel Serrat, més enllà de les comparacions habituals amb autors més intel·lectuals com Brel, Brassens o Ferré, té molts de paral·lelismes amb Aznavour tant per les cuidades lletres costumistes com per la capacitat extrema per imaginar melodies perdurables. Els lligams entre les peces "Qui?" "Si la muerte pisa mi huerto" en serien un bon exemple.

 
Mary Santpere i Charles Aznavour el 1965 a la Font del Lleó de Barcelona Foto: Horacio Seguí

1 Comentarios

Desconozco de la influencia de Aznavour en Cataluña, pero para mi y cualquier persona que tenga sensibilidad y gusto ( o amor ) por la música era referencial.
Y por lo que he podido ver lo era por todo el mundo.Me ha gustado como lo han despedido en su tierra natal, Francia, con todos los honores.Pienso que lo mismo se podía hacer aquí con Monserrat Caballé porque sinceramente España y por condicionamientos culturales no está muy reñida con los homenajes a sus artistas, véase el caso de Sara Montiel o Marujita Diaz, que aunque por otras diatribas exportaron la marca de España internacionalmente, y creo que no les fue justamente reconocido el mérito.
Sobre Aznavour tuve un día muy triste, Marc Gasca sabe que me encanta la canción francesa y creo que se ha ido no solamente una excelente persona sino un mito viviente, por el que nadie apostaba nada, pero que contradictoriamente la vida le ha dado la estrella más grande del firmamento.,Descansen en paz Aznavour y Caballé..

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios