3 posts de diciembre 2018

Toni Sagi "Chupi", teclista

D'ofici, músic

Toni Saigi 'Chupi', al Club Trébol de Ràdio 4

El teclista Toni Saigi 'Chupi' serà el protagonista  del programa Club Trébol a Ràdio 4 aquest dissabte 22 de desembre a les 18'05h i dilluns 24 a les 23'59h. Parlarà de rumba, de funk, de música per a publicitat... i de com la música ha passat de ser un somni d'infantesa a un ofici per tota la vida.
Toni Saigi 'Chupi' tocant amb l'Orquestra Plateria Foto: Juan Miguel Morales

D'ofici, músic. El seu pare ja va ser un músic important en l'escena barcelonina del segle passat, i els seus dos fills són ara dos teclistes amb molt de futur. Per Chupi poder viure de la música era un somni apassionant i acabat sent una realitat.

Sempre ha volgut ser Herbie Hancock, un músic a qui s'estima molt i de qui li agrada tot el que fa. I seguint aquesta estela, i altres com la de la música cubana que tant va interpretar el seu pare, s'ha llaurat una carrera en què ha format part de grans grups (Orquestra PlateriaEls PetsJarabe de Palo), així com el terreny de la música per a publicitat i formacions més especialitzades en el funk, l'acid-jazz o el rhythm and blues: Princes of TimeNublaPybus Groove... De totes aquestes experiències en parlarà el músic aquest dissabte 22 de desembre a les 18'05h i dilluns 24 a les 23'59h al programa Club Trébol a Ràdio 4.

Josep Solà i Sánchez (1930-2009)

Pel·lis, anuncis, mambos, sardanes...

Josep Solà Sánchez, al 'Club Trébol' de Ràdio 4

Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009) va ser un pianista, compositor i director que va treballar en àmbits molt diversos. Va ser un músic d'ofici que va treballar al cinema, les orquestres, la publicitat, la composició de sardanes... Ell serà el protagonista del Club Trébol aquest 15 de desembre. 
Josep Solà i la seva primera feina amb l'Orquestra del Mestre Catafal, a Mollet del Vallès. Foto: Arxiu Jordi Roura 

Josep Solà
 va créixer en un Mollet que deixava enrere el passat agrícola i creixia acceleradament al ritme de les fàbriques que s'hi anaven instal·lant. Mentre ajudava el seu pare, que era fuster, Solà estudiava al Conservatori de Barcelona i jugava a futbol i bàsquet (més endavant va ser cunyat, per cert, del popular futbolista molletà del Barça Gonzalvo II).

Abans de ser major d'edat ja es dedicava a la música professionalment, i el 1948 signava les seves primeres composicions, com la sardana "El so de la tenora", que va estrenar-se a la festa major d'hivern de Mollet, o la cançó "Quiero decirte mujer", que va fer ballar aquell mateix any el veïnat de Granollers. 

El 1949, mentre feia el servei militar, tocava a la sala de festes Río, al carrer de Floridablanca de Barcelona, i als primers anys cinquanta va entrar a l'orquestra de Ramon Evaristo i es va anar donant a conèixer com a autor de mambos instrumentals popularíssims: "Miniaturas", "Abrilesco"...

Una mica més tard, el 1956, treballa com a pianista i arranjador amb l'orquestra del famós cantant veneçolà Lorenzo González, i el 1957 li arriba el moment de formar la seva pròpia orquestra, seguint una proposta del saló-restaurant La Masia d'Esplugues. Per la seva formació hi van passar en aquells temps grans vocalistes com la xilena Monna BellRamon CalduchRudy VenturaVíctor Balaguer...

A partir de final dels anys cinquanta i al llarg dels seixanta, Solà signa una infinitat de bandes sonores de pel·lícules de tota mena: comença amb Un vaso de whisky, del 1958, on s'introdueix el jazz en la cinematografia espanyola, i segueix amb Bahía de PalmaEl mujeriegoEl mago de los sueños... Després, del cinema farà el salt a la publicitat. Ell ho veia inicialment com una certa rebaixa artística, però finalment es va decidir. Tot i que restava en un pla més anònim, la feina publicitària era molt més rendible. I així va ser com Josep Solà va facturar jingles popularíssims. Per exemple, els que Núria Feliu va cantar per anunciar les sopes de Gallina Blanca o el vermut Cinzano.  

En el camp de la cançó, va compondre èxits de Los SírexLos MustangLos TNTAntonio MachínJosep Guardiola... i a partir dels setanta va anar compaginant moltes i diverses factes: conseller de la SGAE, autor de llibreria musical, direcció de les companyies Columbia i Belter, responsable de la discografia a RTVE... i, especialment a partir de la seva jubilació en aquesta darrera feina, el 1977, l'escriptura de sardanes i de música per a cobla, treballant des dels formats més ballables fins a les fantasies instrumentals. A Mollet del Vallès, on Josep Solà va escriure moltes peces per a entitats esportives i culturals, hi ha actualment una plaça amb el seu nom.

Toni Xuclà al "Club Trébol" de Ràdio 4

Una guitarra oberta al Mediterrani

És un músic polifacètic que ha treballat en estudis, teatres, auditoris i platós. Ha abarcat des de la intimitat de la guitarra de calidesa mediterrània fins als espectacles de gran format. Aquest dissabte 8 de desembre, Toni Xuclà comenta la seva trajectòria i la seva obra al programa Club Trébol de Ràdio 4.
Toni Xuclà Foto: Juan Miguel Morales

Va ser el més petit de tots a la Barcelona Laietana, on va aprendre i aprendre de músics de referència com Enric Herrera i Carles Benavent. D'aquella època, que recorda "especialment fresca i oberta", en va sortir el seu primer disc com a solista, Conte del Mediterrani (Edigsa, 1978), experiències com La Rondalla de la Costa, etc. Així va obrir-se un camí musical que l'ha dut fins avui mateix, marcat per la recerca d'un llenguatge musical arrelat al Mediterrani català i alhora evolutiu.

Les experiències amb Toti Soler i Ovidi Montllor, els projectes com Giny, seny (auspiciat pel Fimpt de Vilanova i la Geltrú) o la súperbanda Menaix a Truà, els abundants treballs amb la poesia i la feina com a productor seran altres dels temes sobre els quals girarà l'entrevista.
 
Toni Xuclà fa un curiós exercici musical amb instruments petits a Petits mons.

Una de les millors cançons que hem escoltat en els últims anys està produïda, acompanyada i composta per Toni Xuclà. Escoltar a Gemma Humet amb Toni Xuclà en El camí és tot un regal.

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios