Josep Solà i Sánchez (1930-2009)
Pel·lis, anuncis, mambos, sardanes...
Josep Solà Sánchez, al 'Club Trébol' de Ràdio 4
Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009) va ser un pianista, compositor i director que va treballar en àmbits molt diversos. Va ser un músic d'ofici que va treballar al cinema, les orquestres, la publicitat, la composició de sardanes... Ell serà el protagonista del Club Trébol aquest 15 de desembre.
Josep Solà i la seva primera feina amb l'Orquestra del Mestre Catafal, a Mollet del Vallès. Foto: Arxiu Jordi Roura
Josep Solà va créixer en un Mollet que deixava enrere el passat agrícola i creixia acceleradament al ritme de les fàbriques que s'hi anaven instal·lant. Mentre ajudava el seu pare, que era fuster, Solà estudiava al Conservatori de Barcelona i jugava a futbol i bàsquet (més endavant va ser cunyat, per cert, del popular futbolista molletà del Barça Gonzalvo II).
Abans de ser major d'edat ja es dedicava a la música professionalment, i el 1948 signava les seves primeres composicions, com la sardana "El so de la tenora", que va estrenar-se a la festa major d'hivern de Mollet, o la cançó "Quiero decirte mujer", que va fer ballar aquell mateix any el veïnat de Granollers.
El 1949, mentre feia el servei militar, tocava a la sala de festes Río, al carrer de Floridablanca de Barcelona, i als primers anys cinquanta va entrar a l'orquestra de Ramon Evaristo i es va anar donant a conèixer com a autor de mambos instrumentals popularíssims: "Miniaturas", "Abrilesco"...
Una mica més tard, el 1956, treballa com a pianista i arranjador amb l'orquestra del famós cantant veneçolà Lorenzo González, i el 1957 li arriba el moment de formar la seva pròpia orquestra, seguint una proposta del saló-restaurant La Masia d'Esplugues. Per la seva formació hi van passar en aquells temps grans vocalistes com la xilena Monna Bell, Ramon Calduch, Rudy Ventura, Víctor Balaguer...
A partir de final dels anys cinquanta i al llarg dels seixanta, Solà signa una infinitat de bandes sonores de pel·lícules de tota mena: comença amb Un vaso de whisky, del 1958, on s'introdueix el jazz en la cinematografia espanyola, i segueix amb Bahía de Palma, El mujeriego, El mago de los sueños... Després, del cinema farà el salt a la publicitat. Ell ho veia inicialment com una certa rebaixa artística, però finalment es va decidir. Tot i que restava en un pla més anònim, la feina publicitària era molt més rendible. I així va ser com Josep Solà va facturar jingles popularíssims. Per exemple, els que Núria Feliu va cantar per anunciar les sopes de Gallina Blanca o el vermut Cinzano.
En el camp de la cançó, va compondre èxits de Los Sírex, Los Mustang, Los TNT, Antonio Machín, Josep Guardiola... i a partir dels setanta va anar compaginant moltes i diverses factes: conseller de la SGAE, autor de llibreria musical, direcció de les companyies Columbia i Belter, responsable de la discografia a RTVE... i, especialment a partir de la seva jubilació en aquesta darrera feina, el 1977, l'escriptura de sardanes i de música per a cobla, treballant des dels formats més ballables fins a les fantasies instrumentals. A Mollet del Vallès, on Josep Solà va escriure moltes peces per a entitats esportives i culturals, hi ha actualment una plaça amb el seu nom.
Josep Solà va créixer en un Mollet que deixava enrere el passat agrícola i creixia acceleradament al ritme de les fàbriques que s'hi anaven instal·lant. Mentre ajudava el seu pare, que era fuster, Solà estudiava al Conservatori de Barcelona i jugava a futbol i bàsquet (més endavant va ser cunyat, per cert, del popular futbolista molletà del Barça Gonzalvo II).
Abans de ser major d'edat ja es dedicava a la música professionalment, i el 1948 signava les seves primeres composicions, com la sardana "El so de la tenora", que va estrenar-se a la festa major d'hivern de Mollet, o la cançó "Quiero decirte mujer", que va fer ballar aquell mateix any el veïnat de Granollers.
El 1949, mentre feia el servei militar, tocava a la sala de festes Río, al carrer de Floridablanca de Barcelona, i als primers anys cinquanta va entrar a l'orquestra de Ramon Evaristo i es va anar donant a conèixer com a autor de mambos instrumentals popularíssims: "Miniaturas", "Abrilesco"...
Una mica més tard, el 1956, treballa com a pianista i arranjador amb l'orquestra del famós cantant veneçolà Lorenzo González, i el 1957 li arriba el moment de formar la seva pròpia orquestra, seguint una proposta del saló-restaurant La Masia d'Esplugues. Per la seva formació hi van passar en aquells temps grans vocalistes com la xilena Monna Bell, Ramon Calduch, Rudy Ventura, Víctor Balaguer...
A partir de final dels anys cinquanta i al llarg dels seixanta, Solà signa una infinitat de bandes sonores de pel·lícules de tota mena: comença amb Un vaso de whisky, del 1958, on s'introdueix el jazz en la cinematografia espanyola, i segueix amb Bahía de Palma, El mujeriego, El mago de los sueños... Després, del cinema farà el salt a la publicitat. Ell ho veia inicialment com una certa rebaixa artística, però finalment es va decidir. Tot i que restava en un pla més anònim, la feina publicitària era molt més rendible. I així va ser com Josep Solà va facturar jingles popularíssims. Per exemple, els que Núria Feliu va cantar per anunciar les sopes de Gallina Blanca o el vermut Cinzano.
En el camp de la cançó, va compondre èxits de Los Sírex, Los Mustang, Los TNT, Antonio Machín, Josep Guardiola... i a partir dels setanta va anar compaginant moltes i diverses factes: conseller de la SGAE, autor de llibreria musical, direcció de les companyies Columbia i Belter, responsable de la discografia a RTVE... i, especialment a partir de la seva jubilació en aquesta darrera feina, el 1977, l'escriptura de sardanes i de música per a cobla, treballant des dels formats més ballables fins a les fantasies instrumentals. A Mollet del Vallès, on Josep Solà va escriure moltes peces per a entitats esportives i culturals, hi ha actualment una plaça amb el seu nom.
0 Comentarios