Joan Barcons i les seves orquestres

De Manolo Escobar a la Royal Philharmonic

Joan Barcons i la discogràfica barcelonina Belter, al Club Trébol

Després de recordar la vida i els boleros de Moncho la setmana passada, aquest dissabte 5 de gener al Club Trébol de Radio 4 es recuperarà el programa dedicat a Joan Barcons, arranjador durant vint anys (sovint amagat sota mil i un pseudònims) de l'emblemàtic segell discogràfic barceloní Belter.

Diverses portades de la discogràfica Belter 

Joan Barcons i Moreno va néixer el 10 de febrer 1942 a Barcelona. De ben petit va començar a estudiar música, especialment amb el seu instrument preferit, l'oboè, que és per ell el que millor pot reproduir la veu humana.

 

Després d'acabar la carrera d'oboè i piano al Conservatori, les necessitats econòmiques van dur-lo dels somnis de la música clàssica a la pràctica professional en els camps del jazz i de la música de ball. Va començar a tocar a la sala Jamboree tot i que no tenia l'edat legal suficient per a fer-ho. Allà va conèixer, entre altres, a Tete Montoliu.
 

L'any 1961, l'oportunitat de fer els arranjaments per al primer disc del cantant lleidatà Santi Palau li van obrir les portes a la feina com arranjador, molt més estable que no pas la de músic de clubs nocturns, al segell discogràfic Belter. Ràpidament va esdevenir el director musical d'aquesta discogràfica, prenent el relleu del mestre Casas Augé, i allà va estar-s'hi treballant en exclusiva vint anys, dirigint un equip de músics propi, coordinant les sessions d'estudi i signant interpretacions i arranjaments amb els pseudònims més diversos i encarregant-se del so dels treballs de Manolo Escobar, Lola Flores, Juanito Valderrama... per a ells, Barcons treballava "com un sastre que fa els vestits a mida, buscant que els arranjaments agradessin i es corresponguéssin amb allò que s'esperava de cada artista. Cal tenir en compte que un bon tema amb un mal arranjament, ja no és el mateix. En canvi, un bon arranjament pot arreglar un tema mediocre. No hi ha gaire secrets en això". De la mà de Belter, Barcons també va dirigir l'orquestra del festival d'Eurovisió en dues ocasions, acompanyant els cantants Braulio i Bacchelli.

 

En deixar la feina a Belter, Barcons va recuperar velles facetes: va ser catedràtic d’oboè al Conservatori, va crear el seu estudi de gravació, va atendre encàrrecs diversos (especialment reduccions d'obres orquestrals per a tot tipus de formacions) i va arribar a  dirigir la Royal Philharmonic Orchestra de Londres interpretant l'obra Arrels Catalunya Mil Anys (Horus, 1995).