Font Sellabona, el trobador de Catalunya
Pintor de dia, cantant de nit
Font Sellabona, al Club Trébol de Ràdio 4
Aquest dissabte 13 de juliol, el darrer Club Trébol de la temporada a Ràdio 4 recuperarà l'entrevista feta el 2006 a un pioner de la cançó catalana, l'osonenc Font Sellabona, conegut en els seus anys de màxima popularitat com "El Trobador de Catalunya".

Font Sellabona, en el moment de l'entrevista a la seva casa de la Vila Vella de Tossa de Mar, l'any 2006. Foto: Jordi Roura
El final dels anys cinquanta va ser una etapa de frontissa i transició entre modes i estils musicals: els darrers esplendors de determinada cançó melòdica convivien amb els incipients esclats del rock-and-roll. Aquests darrers no eren gaire del gust del guitarrista i cantant Font Sellabona, pioner de la cançó catalana. Sempre va estimar-se més la sardana, el pasdoble, el tango i el txa-txa-txa. Entre 1959 i 1964, va gravar sis discos amb diversos acompanyaments -gran orquestra, petit conjunt i acordió i guitarra- amb composicions que oferien una visió idealitzada i bucòlica de la Plana de Vic i de la Costa Brava.
Josep Font Sellabona va néixer el 13 de desembre de 1925 a Collsuspina. La seva mare cantava a l'església i a casa també es cantava molt. Durant la guerra civil, el pare va haver de marxar a França i la família, després de fugir de la casa de Moià, va passar per Olost de Lluçanès i va establir-se a Vic. Allà va ser on, ja als anys 50, Sellabona va començar a dedicar-se a la cançó catalana. Anteriorment, s'havia foguejat com a pintor de dia i com a músic de nit a l'estranger. Havia estat dos anys a Margate, al sud de Londres, on havia estat cantant, entre d'altres, cançons mexicanes, i un a París, on va descobrir els gegants de la chanson com Georges Brassens i on va conèixer i compartir escenari amb un artista italià que posteriorment esdevindria una celebritat, Domenico Modugno.
En tornar a Vic, Sellabona va escriure "Tossa de Mar" i "Mercat del Ram", una mena d'himne d'orgull osonenc que encara al segle XXI es canta la vigília de Rams com si fos una cerimònia. Quan l'equip de Ràdio Barcelona va anar a Vic per celebrar un festival, el periodista Joaquín Soler Serrano va conèixer Sellabona i el va començar a anomenar "El Trobador de Catalunya", tot un personatge popular que cantava freqüentment als micròfons de l'esmentada emissora, on hi tenia un espai fix amb presentació de tres locutors: Pepe Català, Enriqueta Teixidó i el propi Soler Serrano.
El final dels anys cinquanta va ser una etapa de frontissa i transició entre modes i estils musicals: els darrers esplendors de determinada cançó melòdica convivien amb els incipients esclats del rock-and-roll. Aquests darrers no eren gaire del gust del guitarrista i cantant Font Sellabona, pioner de la cançó catalana. Sempre va estimar-se més la sardana, el pasdoble, el tango i el txa-txa-txa. Entre 1959 i 1964, va gravar sis discos amb diversos acompanyaments -gran orquestra, petit conjunt i acordió i guitarra- amb composicions que oferien una visió idealitzada i bucòlica de la Plana de Vic i de la Costa Brava.
Josep Font Sellabona va néixer el 13 de desembre de 1925 a Collsuspina. La seva mare cantava a l'església i a casa també es cantava molt. Durant la guerra civil, el pare va haver de marxar a França i la família, després de fugir de la casa de Moià, va passar per Olost de Lluçanès i va establir-se a Vic. Allà va ser on, ja als anys 50, Sellabona va començar a dedicar-se a la cançó catalana. Anteriorment, s'havia foguejat com a pintor de dia i com a músic de nit a l'estranger. Havia estat dos anys a Margate, al sud de Londres, on havia estat cantant, entre d'altres, cançons mexicanes, i un a París, on va descobrir els gegants de la chanson com Georges Brassens i on va conèixer i compartir escenari amb un artista italià que posteriorment esdevindria una celebritat, Domenico Modugno.
En tornar a Vic, Sellabona va escriure "Tossa de Mar" i "Mercat del Ram", una mena d'himne d'orgull osonenc que encara al segle XXI es canta la vigília de Rams com si fos una cerimònia. Quan l'equip de Ràdio Barcelona va anar a Vic per celebrar un festival, el periodista Joaquín Soler Serrano va conèixer Sellabona i el va començar a anomenar "El Trobador de Catalunya", tot un personatge popular que cantava freqüentment als micròfons de l'esmentada emissora, on hi tenia un espai fix amb presentació de tres locutors: Pepe Català, Enriqueta Teixidó i el propi Soler Serrano.
A partir de la segona meitat dels seixanta, Sellabona va deixar de gravar cançons i va dedicar-se plenament a la seva altra gran passió, la pintura, que l'entusiasmava des que a Moià, sent un nen, havia ensopegat amb un artista que pintava al mercat. Al cap dels anys, i establert a la Vila Vella de Tossa de Mar, Font Sellabona va esdevenir un pintor reconegut, amb galeries pròpies a Vic, a Tossa i a Almuñécar. Va morir el 2010 a Vic.
Al programa Club Trébol, a més de les cançons i els comentaris de Sellabona, sonarà una tria de peces que el músic va escollir per il·lustrar la seva vida i els seus gustos: "Granada", de Mario Lanza; "Pel teu amor (Rosó)", d'Emili Vendrell; "Corrida de la villette", de l'acordionista Emile Prud'homme; "El otorrinoralingólogo", del trio Los Machucambos; "La luna de miel", de la vilafranquina Gloria Lasso; "Down Mexico way", de Frank Sinatra i Tito Guizar; "Vecchio Frack", de Domenico Modugno; "Le funérailles d'antan", de Georges Brassens; "Les feuilles mortes", d'Yves Montand; "Cançó de matinada", de Joan Manuel Serrat i "Man's smart, woman smarter", de Harry Belafonte.
0 Comentarios