Club Trébol

Joan Díaz, pianista

Cobla, flamenc, poesia... i el que faci falta

Joan Díaz, aquest 26 d'octubre al Club Trébol de Ràdio 4

Des que va començar a guanyar els primers calerons tocant l'orgue electrònic en una pizzeria o anant a Burgos amb 17 anys com integrant d'una orquestra, Joan Díaz ha fet un fructífer camí. Aquest dissabte 26 d'octubre, parlarà d'aquesta trajectòria i de l'ofici de músic al programa Club Trébol de Ràdio 4. 

Joan Díaz Foto: Carles Roche

Ha fet sevillanes i bandes sonores. Ha tocat amb orquestres de ball, amb l'emblemàtic grup d'ska Skatalà, s'ha endinsat en el mon del jazz formant part de l'escuderia Fresh Sound i retent homenatges a figures com Bill Evans i Wayne Shorter. Juga amb les cançons tradicionals fent un duo de proximitat amb el seu amic Jordi Molina però també coordina produccions de prou envergadura i complicacions logístiques, com la que el va dur a arranjar i coordinar l'espectacle conjunt del guitarrista flamenc Niño Josele, la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i el trompetista sard Paolo Fresu, o la que més recentment l'ha dut a agafar el poemari Bestiari, de Josep Carner, i musicar-lo amb una pila de grans músics, en un projecte artístic i educatiu.

De totes aquestes aventures, i també de detalls significatius com els seu gust per un instrument aparentment senzill del qual en treu un gran partit, la melòdica, o del grup Newcat, on es fan combinant els instruments 'moderns' amb els tradicionals, en parlarà el pianista, compositor i arranjador Joan Díaz al programa Club Trébol d'aquest dissabte 26 d'octubre.

Conjunts universitaris de música moderna

Pioners del rock

Els grups universitaris barcelonins, al Club Trébol

El programa del 19 d'octubre s'endinsa en el món dels primers grups universitaris de Barcelona que, entre els darrers cinquanta i els primers seixanta, van convertir-se en els pioners de l'incipient rock. Los Pájaros Locos, Los Catinos, Golden Quarter, Los Gatos Negros... tots ells sonen en aquest programa especial del Club Trébol a Ràdio 4. 

Los Catinos 1961       Foto: Arxiu Jordi Roura

El rock va implantar-se a Catalunya, a finals dels anys cinquanta, a través dels grups universitaris i concursos de grups novells. Eren formacions integrades per joves entusiastes que versionaven èxits internacionals del twist, i alhora encara mantenien una forta influència dels combos italians -amb les balades de Pepino di Capri ocupant un lloc preferent- i dels ritmes ballables com el txa-txa-txà. Un referent d'aquesta escena eren Los Pájaros Locos, sorgits el 1956 a Premià de Mar com a Woody Walter. Poc després, el 1959, van guanyar el Festival de Conjuntos Universitarios Amateurs i van gravar el seu primer EP, ja com a Los Pájaros Locos. Començava així una carrera llarga i prolífica, del swing i la cançó italiana al twist, el txa-txa-txà i el madison. Van canviar de músics en diverses ocacions, però el període de més popularitat va ser aquell en què van tenir l'italià Piero Carando com a cantant italià.

Una altre grup important en aquest moviment va tenir una empenta important el 1961 al Teatre Calderón de Barcelona, en guanyar el Concurso de Grupos Universitarios, que organitzava el SEU. Eren Los Ticanos, que més tard es convertirien en Los Catinos, 'conjunto italo-español' i emblema de tots aquells conjunts que actuaven en col·legis majors i per la part alta de Barcelona. Los Catinos van gravar el seu primer disc el 1962, amb Vergara, i vant tenir força èxit amb una sonoritat de guitarres cristal·lines emmirallades en els Shadows, teclats senzills però elegants i la veu impostada del seu líder, Manolo Vehí. Feien moltes versions italianes, però també adaptaven èxits francesos com "Tous les garçons et les filles", de Françoise Hardy. 

També van tenir molt d'èxit els Golden Quarter, que van guanyar el mateix concurs l'any 1962 i van publicar dos discos a Vergara amb versions d'èxits italians, nordamericans i llatinoamericans. I Los Gatos Negros, fitxats el mateix 1962 pel segell Belter, que van gravar una versió twist del conegut espiritual "When the Saints Go Marchin' In". Per la seva banda, Los Delta, també a Belter, comptaven amb tres vocalistes i van gravar "El pullover", mentre que Los Extraños, gravats per La Voz de su Amo, lluïen unes guitarres Gibson que pocs es podien permetre, una imatge impactant i un repertori on fins i tot hi cabia algun tema propi.

El Conjunto Mangas Verdes tenien molt d'èxit versionant èxits de la cançó francesa, com ara "Perdóname amigo", manllevada de Johnny Halliday. Els primers Mustang tampoc no van escapar a aquest ambient afrancesat i van gravar en francès el "Hully Gully", al costat d'"El talismán", d'Elvis Presley. I en català, què sonava en aquesta escena dels primers conjunts moderns, previs a l'explosió dels Beatles? Doncs poca cosa, però alguna cosa hi havia: Els Xerracs, per exemple, que feien acurades versions de That's my desire (Jo vull això) un tema vocal de The Shadows.

Tots ells sonen en aquest programa especial del Club Trébol a Ràdio 4, que podeu escoltar aquí.

Peret Reyes, 50 anys de rumbeta catalana

Una figura rumbera

Peret Reyes, al Club Trébol de Ràdio 4

Aquest dissabte 12 d'octubre visita el Club Trébol de Ràdio 4 un músic que du la rumba catalana a la sang. Peret Reyes, que va créixer al carrer de la Cera observant com animava les festes gitanes el seu avi, i que avui, després de més de cinquanta anys de carrera, és tota una autoritat en aquest mon.

Peret Reyes Foto: Arxiu del Taller de Músics

Peret Reyes és un músic del barri barceloní del Portal, un dels llocs de la ciutat on va néixer la rumba, i segurament, el que més artistes ha generat. Ell de fet, està emparentat amb la majoria. Els seus fills, Candeli i Toni Reyes, continuen la tradició musical i artística. El seu avi va ser el Toqui, un dels músics barcelonins que, abans que la rumba catalana existís més o menys tal i com la coneixem avui, van començar a assajar noves maneres de tocar la guitarra i abordar el repertori. El seu germà gran, Ramonet, va ser també una figura important i emblemàtica. I el Rei de la Rumba, Peret, va ser el seu padrí, li va ensenyar a tocar la guitarra i, anys després, quan Reyes tenia setze anys, el va fitxar com a bongosero i se'l va endur a tocar per tot el món.

La feina anònima i versatil a l'històric segell barceloní Belter; la participació en els primers anys d'un grup esplendorós com van ser Los Amaya; la trajectòria innovadora amb el grup Chipén -on feia duo amb Johnny Tarradellas- en els anys en què la rumba catalana travessava les seves hores més baixes, l'efímer ressorgir rumber als primers noranta de la ma d'un reaparegut Peret, la tornada a una rumba més acústica i orgànica amb els Papawa i els anys més recents, en què ha començat a publicar discos ja com a Peret Reyes, seran altres temes que l'emblemàtic artístic comentarà en aquesta extensa entrevista.

Veus femenines-1 (1924-1971)

Catorze clàssics ballables del segle XX

El Club Trébol fa una passejada per les grans veus femenines de la música popular catalana

El Club Trébol de Ràdio 4 d'aquest dissabte 5 d'octubre farà un passeig per grans veus femenines de la música popular catalana a través de catorze clàssics que han triomfat als teatres del Paral·lel, a les ràdios dels celoberts, als festivals i als envelats de poble. 

Pilar Alonso

El viatge arrencarà el 1924 amb "L'autobús", fox-trot en català popularitzat per la diva menorquina Pilar Alonso, i farà parades al 1932 (amb un altre fox-trot, "Sota el paraigua", cantat per Rosita Vernis), al 1941 (amb la celebèrrima i descarnada "Tatuaje", de la valenciana Concha Piquer), al 1942 (amb el swing orquestral de "Sucedió en abril", escrita per Manuel Palos i interpretada per la barcelonina Rina Celi, 'la primera vocalista hot de España'), al 1943 (amb el líric i bucòlic "La flor de la nieve", gravat per Lina Dalvi), al 1947 (amb Lolita Garrido, 'la núvia del swing' nascuda a Manises, anticipant-se en un any a l'arribada de la tele amb el mambo "La televisión"), al 1949 (amb "Maria Dolores" interpretada per la genial vilafranquina Gloria Laso), al 1953 (tornant a Lolita Garrido i la seva versió d'"El baiao de Anna", que Silvana Mangano va popularitzar a través de la pel·lícula Anna), al 1958 (amb Gloria Lasso triomfant a França amb el txa-txa-txà "Cachito"), al 1961 (amb la versió 'barcelonina' de l'eurovisiva "Nous les amoreux", a càrrec de la cantant Gelu, i una altra versió ieiè amb la mateixa artista, el "Dime por qué" del Dúo Dinámico, on Gelu es va doblar la pròpia veu), al 1964 (amb el "Tot el que sóc", de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell, que Franciska va presentar al Festival de Mallorca), al 1965 (amb la "Poupée de Cire" de France Gall, versionada al català per Renata), al 1968 (amb la triomfant versió castellana que Lita Torelló va fer de la samba "Incendio en Rio" i, finalment al 1971, (amb Amparo Granados cantant "Aurora" al capdavant del trio Alicia y Nubes Grises).