« Grups vocals dels 70's i 80's | Portada del Blog | Pedro Javier González, guitarrista barceloní »

Ricard Roda, saxo i més

Saxos, clarinets i bigotis pintats

La música i la vida de Ricard Roda, al Club Trébol

El Club Trébol de Ràdio 4 recupera aquest dissabte dels seus arxius la música, les paraules i els testimonis de la vida de Ricard Roda, saxofonista barceloní amb un carisma especial i una llarga carrera que va abarcar l'era de les grans orquestres, l'escena Laietana i alguns dels millors grups del jazz català.
Ricard Roda i el seu estimat saxo, en dos moments de la seva vida Foto: Arxiu Jordi Roura / Juan Miguel Morales

Ricard Roda va néixer a Barcelona el 13 de novembre 1933. El seu pare ja era un bon afeccionat a la música, i tocava amb una d'aquelles orquestres de la ciutat denominades 'de domingueros'. En Ricard va fer la carrera de clarinet amb el mestre Joan Vives al Conservatori Municipal de Barcelona, i ben aviat va esdevenir músic professional. Ell mateix recorda la seva primera feina: "Vaig començar a treballar als 13 anys, cobrant catorze pessetes tocant el clarinet en un ballet, per recomanació del mestre Vives".

Però la seva passió és el jazz, i el 1947, amb catorze anys, s'integra al nou grup Jam Session que es forma al Hot Club de Barcelona. Aprendrà molt amb el saxofonista nordamericà Don Byass, que a finals dels quaranta orquestra de Lluís Rovira, i que li ensenyarà sobretot a respirar amb l'instrument. Poc després, amb quinze anys, entra en un altre grup de jazz, l'Orquesta Crazy Boys, que pren el relleu del grup Muchachos Locos a la Sala Rialto de Barcelona.

La formació era bàsicament la mateixa que la de Jam Session, amb la incorporació de Lleó Borrell al piano. El seu repertori es basava en el swing i els ballables de Glenn MillerXavier Gugat... però incorporaven també improvisacions jazzístiques. Roda, amb 15 anys, explicava que es va arribar a pintar un bigoti fals perquè el deixessin entrar a treballar en algun local, com ara l'elegant Monterrey del Turó Park. El 1949, Roda i els seus companys van passar els exigents examens del Sindicat Vertical de Músics. Ho van fer fàcilment, donada la seva formació clàssica. Aquells eren anys en què molts locals tenien dues orquestres pròpies, i també s'organitzaven jam sessions com les de la sala Oasis, al carrer Canuda. 

El 1950, Jaime Camino arriba a la ciutat per actuar a la sala Rigat amb músics nordamericans i cubans. Però aviat té problemes amb els seus músics i aviat pensa en muntar una orquestra nova, i recluta els joves integrants de Jam Session. Van debuten a La Buena Sombra, prop de la  Rambla, i també van animar el Novedades, al carrer Casp. Després anirien a Madrid, on Ricard Roda té el mèrit d'haver tocat i dirigit la primera Orquestra de Ràdio Telesivió Espanyola.

A mitjans dels anys cinquanta, Roda serà integrant entre altres del quintet de Tete Montoliu (amb el qual grava un parell de discos pioners, el 1958), i també tindrà l'oportunitat de tocar al costat d'estrelles com Gerry Mulligan i Dizzie Gillespie. Quan ja han passat de moda les grans orquestres, s'integra en la segona formació del Latin Combo, on havien de fer molts papers (allà, Roda va arribar a cantar rock and roll). El 1969, participa en una altra gravació emblemàtica, Nits de jazz al Jamboree, amb Ricard Miralles al piano.

Als anys setanta, amb la irrupció de la Música Laietana a l'entorn de la sala Zeleste, Roda estableix vincles amb una generació molt més jove, la de Xavier Batllés i Víctor Amman, i és així com entrarà a l'Orquestra Mirasol i participarà al disc Salsa Catalana (Edigsa, 1973). Aquells van ser uns temps en què va conviure amb dos públics diferents, el del Jamboree i el de Zeleste.

Va dedicar-se a la docència i va encapçalar un grup de saxofonistes singular, Roda de Saxos. Però és que el saxo i el clarinet de Ricard Roda també han deixat emprempta en el món de la cançó (SerratLlachNúria FeliuMarina RossellMaria del Mar BonetLa TrincaDyango...), així com amb l'OBC, la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra del Teatre Lliure... i també amb la llegendària Joséphine Baker, quan aquesta va actuar a la sala Emporium del Carrer Muntaner.
 
Totes aquestes vivències, a més d'alguna perla històrica com una de les primeres gravacions de Roda, una versió de "Na cadença do samba" estampada en una placa de 78 rpm amb el cantant Miguelito Valdés, protagonitzen aquest episodi del Club Trébol a Ràdio 4.
 
Escolteu-lo complet a aquest enllaç:

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios