« Guitarres a Barcelona | Portada del Blog | Luisita Tenor, una veu dels 60's »

Enzo Lupo y su saxo de oro (1973-1976) Alter ego de Rafael Grimal

El saxofonista que mai no va existir

Els solistes 'ficticis' dels anys setanta, al Club Trébol de Ràdio 4

El Club Trébol d'aquest 21 de desembre repassa la biografia d'un músic que mai no va existir: Enzo Lupo y su saxo de oro, que va vendre grans quantitats de discos per a Belter entre el 1973 i el 1976, El músic real que hi havia al darrera, Rafael Grimal, recordarà al programa aquells temps peculiars de la indústria.

Rafael Grimal Olmos 'el Cubanito', nascut el 1945 a l'Havana, fill de família catalana, va arribar a Barcelona a principis dels seixanta, i va desenvolupar una llarga i fructífera carrera com a músic en diversos vessants. Per exemple, va arribar a dirigir la Banda Municipal de Barcelona. Ara, un dels episodis menys coneguts d'aquest músic transversal va ser el que el va dur a gravar el saxo alt en uns misteriosos i exitosos discos que signava Enzo Lupo y su saxo de oro, per al segell Belter.

Mentre altres músics, com ara Rudy VenturaAlfred Domènech o Francesc Burrull feien encàrrecs similars de música instrumental, però signant amb el seu nom, Enzo Lupo era en realitat un nom fictici, sota el qual s'amagava el virtuosisme del saxo de Grimal. A Madrid, es va produir una operació similar.  Eren discos de música comercial signats per un altre destacat saxofonista, Pedro Iturralde que no s'amagava sota cap pseudònim exòtic.

Va ser el resultat d'una època en què els solistes tocàvem melodies molt populars, èxits de l'estiu, temes curts i ballables, etc.-explica Rafel Grimal-Enzo Lupo-. Se'm va proposar fer això des de la casa Belter, i molts altres músics feien el mateix; covers de piano, de saxo alt... Eren gravacions que per a les discogràfiques representaven poques despeses i molts ingressos. Ara bé, tot i tractar-se de covers, aquests músics de sessió no s'estaven de mirar d'esplaiar-se i introduir, en la mesura del possible, elements jazzístics o petites improvisacions. Això sí, sense anar-te'n gaire de la línia que et marcaven, recorda Grimal-Lupo.
 

0 Comentarios

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Jordi Roura


Jordi Roura presenta CLUB TREBOL en Radio 4. El 'Club Trébol' va ser un local de Barcelona on als anys 40 van coincidir actuant diverses generacions de músics catalans d’abans i després de la guerra. El nom d’aquesta sala popular ens ha semblat oportú per a un programa que fa un recorregut per la biografia i l’obra dels protagonistes de la música del nostre país al segle XX, des de principi dels anys 30 fins a finals dels 70. Sentirem la veu dels propis músics, altres testimonis de l’època i es pot trobar al blog material gràfic i petites filmacions que s’han fet expressament per aquest programa. “Club Trébol” està basat en el treball Noms Propis-Músics Catalans del segle XX de Jordi Roura que es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios