Club Trébol

Enzo Lupo y su saxo de oro (1973-1976) Alter ego de Rafael Grimal

El saxofonista que mai no va existir

Els solistes 'ficticis' dels anys setanta, al Club Trébol de Ràdio 4

El Club Trébol d'aquest 21 de desembre repassa la biografia d'un músic que mai no va existir: Enzo Lupo y su saxo de oro, que va vendre grans quantitats de discos per a Belter entre el 1973 i el 1976, El músic real que hi havia al darrera, Rafael Grimal, recordarà al programa aquells temps peculiars de la indústria.

Rafael Grimal Olmos 'el Cubanito', nascut el 1945 a l'Havana, fill de família catalana, va arribar a Barcelona a principis dels seixanta, i va desenvolupar una llarga i fructífera carrera com a músic en diversos vessants. Per exemple, va arribar a dirigir la Banda Municipal de Barcelona. Ara, un dels episodis menys coneguts d'aquest músic transversal va ser el que el va dur a gravar el saxo alt en uns misteriosos i exitosos discos que signava Enzo Lupo y su saxo de oro, per al segell Belter.

Mentre altres músics, com ara Rudy Ventura, Alfred Domènech o Francesc Burrull feien encàrrecs similars de música instrumental, però signant amb el seu nom, Enzo Lupo era en realitat un nom fictici, sota el qual s'amagava el virtuosisme del saxo de Grimal. A Madrid, es va produir una operació similar.  Eren discos de música comercial signats per un altre destacat saxofonista, Pedro Iturralde que no s'amagava sota cap pseudònim exòtic.

Va ser el resultat d'una època en què els solistes tocàvem melodies molt populars, èxits de l'estiu, temes curts i ballables, etc.-explica Rafel Grimal-Enzo Lupo-. Se'm va proposar fer això des de la casa Belter, i molts altres músics feien el mateix; covers de piano, de saxo alt... Eren gravacions que per a les discogràfiques representaven poques despeses i molts ingressos. Ara bé, tot i tractar-se de covers, aquests músics de sessió no s'estaven de mirar d'esplaiar-se i introduir, en la mesura del possible, elements jazzístics o petites improvisacions. Això sí, sense anar-te'n gaire de la línia que et marcaven, recorda Grimal-Lupo.

Podeu escoltar el programa sencer a aquest enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/club-trebol/club-trebol-21-desembre-2019/5469097/

 

Guitarres a Barcelona

Víctor Cortina i el projecte 12x6, al Club Trébol de Ràdio 4

Amb l'àlbum 12x6 (Segell Microscopi, 2019), destacats guitarristes d'àmbits diversos fan un triple homenatge: a la guitarra, a la ciutat de Barcelona i al guitarrista i arranjador Fernando Alonso. Al Club Trébol en parlem amb l'impulsor del projecte, Víctor Cortina.  

Miquel Llobet

Al voltant de la tasca de Fernando Alonso (guitarrista, recuperador del llegat de Miquel Llobet, arranjador i activista de la guitarra a Barcelona), Víctor Cortina (músic que va ser, per exemple, una de les tres guitarres de la banda laietana Secta Sònica) ha anat donant forma a un projecte que ha acabat convertint-se en un bon aparador del que és, i ha estat, la tradició guitarrística a Barcelona, de l'època del gran Ferran Sor al present en què brillen Toti Soler, Feliu Gasull, Pedro Javier González, Mario Mas, Marta Robles, Pau Figueres, Ernest Martínez... passant per baules imprescindibles com les del citat Llobet o el seu mestre, Francesc Tàrrega.

De tota aquesta història en parla Víctor Cortina al programa Club Trébol d'aquest 14 de desembre, en una conversa a dues veus i sis cordes amanida amb algunes de les peces que s'inclouen en l'àlbum 12x6: peces conegudíssimes, provinents de camps diversos (les bandes sonores, la cobla, la clàssica, el bolero...) arranjades per a guitarra clàssica per Fernando Alonso (qui, per cert, a banda de tot el que hem dit abans, també canta tangos, i molt bé...).

 

Podeu escoltar el programa a http://www.rtve.es/alacarta/audios/club-trebol/club-trebol-14-12-19/5464525/

Pedro Javier González, guitarrista barceloní

Una guitarra al servei de la música

Aquest dissabte 7 de desembre visita el Club Trébol de Ràdio 4 un guitarrista transversal molt lligat a l'escena barcelonina. Ha acompanyat a grans veus i ha format part de grups arxipopulars, però des de fa poc més de deu anys s'ha concentrat en el seu instrument. És Pedro Javier González.

Pedro Javier González Foto: Arxiu del músic

Pedro Javier González (Barcelona, 1962) va començar a aficionar-se a la guitarra quan la seva família materna, que eren fusters i els agradava molt la música, es feien ells mateixos els instruments. A la casa familiar de Molinicos, a la serra del Segura, va trobar la guitarra i va conèixer la música com 'un sistema de comunicació emocionant'.

En tornar a Barcelona, van comprar-li la seva primera guitarra i va posar-se a aprendre, i també a actuar fent duo amb Pepe Camacho o acompanyant el cantant de Mataró Genís Mayola. També tocaven al carrer, i allà va ser on els va escoltar la germana de Toti Soler, que els va posar en contacte amb aquest gran guitarrista, amb el qual Pedro Javier González va tocar durant quatre anys.

Un altre gran pas en la seva carrera va ser el que va dur-lo a formar part durant una dècada del grup de pop-rock El Último de la Fila, i, posteriorment, encara deu anys més amb el cantant d'aquest grup quan va iniciar la seva carrera en solitari, Manolo García. En paral·lel, però, Pedro Javier no es va quedar quiet: va gravar una sèrie de discos amb versions guitarrístiques de clàssics del pop-rock internacional, va publicar discos amb peces pròpies, va muntar un trio ben compenetrat amb el percussionista Roger Blàvia i Toni Terré, va continuar amb la seva passió per la feina de músic d'estudi i va participar també en alguns discos de Joan Manuel Serrat. Fins que va arribar un punt en què va deixar aparcar una mica tota aquesta activitat per concentrar-se en l'aprenentatge al més profund possible del seu instrument. De totes aquestes experiències en parlarà Pedro Javier González aquest dissabte 7 de desembre al programa Club Trébol de Ràdio 4.