« Nova vida a L'Home del Jazz | Portada del Blog | Mezquida i Selnik a la pista de Jazz amb gel »

Del glamur al garatge

    martes 24.jul.2012    por Pere Pons    0 Comentarios

A aquestes alçades del segle XXI el jazz requereix amplada de cintura. Malgrat perduren en el temps reductes integristes abonats a la pràctica del talibanisme musical, el jazz atresora tantes vivències, formes i modalitats que desacrediten per si mateix a tots aquells que prediquen un concepte únic com l'autèntic i veritable en detriment de la resta. El passat cap de setmana hem tingut l'oportunitat de tastar la meravellosa pluralitat que conviu dins aquest lleguatge, amb tres magnífiques propostes que han exposat una mostra de la vitalitat i el contrast que es manifesta en nom del jazz.

La nit del divendres, en el marc exclusiu dels Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell), l'octogenari Tony Bennett va lluir amb dignitat i elegància la seva condició de crooner crepuscular. La veu que va deixar corprés Frank Sinatra va oferir un recital d'antologia amb tots els èxits de la seva carrera al descobert. Va ser una vetllada entranyable, amb l'al·licient familiar de presentar en societat la seva filla, Antonia Bennett, amb la que va acabar interpretant alguns temes a duet.  No van faltar títols de totes les èpoques i els diferents autors que a través de la seva veu han marcat la carrera del cantant predilecte de Bill Evans: "I Got Rhythm", "Old Friends", "But Beautiful", "The Good Life", "Once Upon a Time", "Shadow Of Your Simle"...aquests i molts altres van anar mostrant la seva capacitat evocadora juntament amb la condició de clàssics atemporals. Impossible no emocionar-se davant el seu cor robat per "San Francisco" o l'admiració declarada per Charles Chaplin –"Smile"– fins a sentir l'ànima enlairada amb la màgia de "Fly Me To The Moon".

 

Sense sortir de l'atmòsfera de glamur i de la geografia de l'Empordà, l'endemà va ser el Festival de Peralada el que va proporcionar una altra vetllada de musicalitat exquisida per a la gent guapa. En aquesta ocasió la responsable va ser la cantant de New Jersey Melody Gardot. La seva proposta defuig els convencionalismes i l'etiquetatge d'un gènere o un estil concret. Darrere la seva figura sostinguda en taló d'agulla i coronada per un turbant, habita el misteri d'una dama d'ulleres fosques i veu tel·lúrica. El cant és per a ella un joc que l'ha aferrat a la vida després que un tràgic accident estigués a punt de desconnectar-la del món terrenal. Gardot interpreta, actúa, gesticula i comunica amb la complicitat d'uns músics excel·lents que li serveixen el clima necessari per a cada cançó. Ja es tracti d'un gospel ("No More My Lord"), una bossa nova ("Mira"), la chanson ("Les etoiles"), el fado ("Lisboa"), el jazz ("Summertime"), el soul ("Baby I'm a Fool") o l'ancestralitat africana ("Iemanja"). Acompanyada del seu bastó argentat, el seu repertori va ser la invitació un viatge per les sonoritats dels territoris més diversos, tot recreant una atmòsfera de cabaret sofisticat. Amb el permís de la nostra gran Martirio, Melody Gardot es va reivindicar com una de les dames més interessants de la cançó d'avui.

 

Per a compensar aquest devesall glamurós, Barcelona havia reservat per a la nit de diumenge una sessió de jazz ferotge sense concesions. A la 2 de l'Apolo, una sala més procliu al rock de garatge i a les propostes alternatives, tot estava preparat per acollir una nova escomesa dels nòrdics The Thing. Un trio quasi atòmic al que donen vida el saxo Mats Gustafsson, el baterista Pal Nilssen-Love i el baixista Ingebrigt Hâker Flâten, i que feia poques setmanes ja havia deixat el segell de la seva identitat entre les parets del JazzRoom-La Cova del Drac. L'al·licient que s'afegia per l'ocasió era la incorporació en el projecte de l'estrella del pop Neneh Cherry, amb la que acaben d'enregistrar el disc Cherry Thing. Digna filla del seu pare, el trompetista i paradigma del free jazz Don Cherry, la cantant ha volgut posar a prova les seves capacitats fent costat a una de les formacions jazzístiques més trepidants i abassagadores del planeta. I el cert és que després d'uns primers minuts de tanteig i d'un cert desgavell, tant punt es va ajustar la intensitat de la veu amb la dels músics, el crit va desaparéixer en benefici d'una veu convertida en quart instrument. Aquesta dinàmica va provocar que el concert anés de menys a més fins al punt que en el tram final, era la veu de Neneh Cherry la que controlava la situació i marcava el camí a seguir. En el transcurs d'aquestra progressió The Thing va saber cedir part del seu impacte devastador, per a què la pubilla de can Cherry explorés tota una sèrie de possibilitats que fins ara tenia dormides, però que formen part irrenunciable de la seva genètica. Va ser una sessió tan incisiva com revitalitzadora on el jazz es va expressar des d'una de les seves vessants més rebels i creatives. Inconformisme i convicció, dos valors que propostes com aquesta enlairen el jazz a la màxima potencia.

 

 

 

 

Pere Pons   24.jul.2012 01:29    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido registrado. Los comentarios no aparecerán hasta que sean aprobados. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Los comentarios están moderados y no estarán visibles hasta que sean aprobados.

Mi comentario

Pere Pons

Bio L'home del jazz

Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios