« La balada d'Eladio Reinón | Portada del Blog | Obert per vacances »

De pianos, tràmecs i cebes

    jueves 16.ago.2012    por Pere Pons    0 Comentarios

Convertit en parc temàtic d'accés exclusiu, entre les atraccions que cada estiu ofereix l'Empordà la música esdevé un dels seus reclams essencials. Les més visibles i notòries es disfressen de festivals i a través d'un decorat natural de castells, casinos, jardins botànics i pòrtics medievals omplen de goig a un públic de cartró pedra, que te l'oportunitat de lluir les joies, vestits d nit i el penúltim retoc dermoestètic  després d'una atrafagada jornada al iot o al club de golf. Els seus concerts o actuacions musicals es converteixen en  l'anècdota o l'excusa escaient per a procurar l'entreteniment dels ramats sel·lectes de Pititos i Pititas que en el decurs dels anys han convertit la Costa Brava en el feu del seu oci estiuenc. Però com acostuma a succeir en les històries grandilocuents, dins seu s'urdeix una subtrama que és la que realment sosté la versemblança del relat.  Es circulant per les carreteres secundàries, sortejant rotondes i prescindint de les senyalitzacions impossibles dels ineptes del Ministerio de Obras Públicas (MOPU), com s'aconsegueix connectar amb l'autèntica intrahistòria d'una comarca dividida en dos (Alt i Baix Empordà) a través d'unes propostes que preserven el pòssit genuí de la creació artística sense necessitat de fastes i altres escarafalls.

D'aquesta manera és com un aconsegueix plantar-se al bellmig de Peratallada, localitat del municipi de Forallac amb més d'una dotzena de restaurants –un per cada vint habitants–, i a través d'una pantalla insta·lada a la plaça del Castell l'eternitat de Buster Keaton converteix en màgica una vesprada amb l'ajut implícit de la música en directe de Jordi Sabatés. Tot i que la provisionalitat de l'escenari a l'intempèrie, que cal muntar i desmuntar cada nit, no permet l'ús d'un piano acústic, l'experiència i la saviesa del mestre Sabatés acabarà transformant el teclat elèctric que te entre els dits en el providencial transmissor sonor de ls imatges en moviment. La capacitat que ha desenvoupat aquest extraordinari músic a l'hora de  vestir amb notes i acords les ombres i la i·lusió l'ha convertit en un dels millors experts d'aquest art. Ho acaba de demostrar recentment amb el muntatge Le Piano Magique, on ha possat música de forma magistral a les pel·lícules del cineasta pioner Segundo de Chomón. En un exercici similar des d'un altre registre estilític destaca la seva obra A propòsito de Bola de Nieve, on les seves composicions estàn inspirades en un documental que retrata la biografia del mític cantant cubà. Com tampoc és casualitat que entre les seves obres més reeixides figuri la seva particular adaptació musical pel clàssic Nosferatu de Murnau.

   

Però els mèrits de Sabatés no tant sols recauen en el domini de l'ofici musical, l'àmplia paleta de registres estilístics i la llarga experiència de treballar amb sincronia amb les imatges, sinó en un profund coneixement de l'art del cinematògraf que li permet escollir pel·lícules de primera referència i al mateix temps tan poc conegudes com la revel·ladora Sherlock Junior. Dos anys abans de signar la que seria la seva obra més popular, El maquinista de la General (1926), l'home del rostre impassible es trobava immers en una progressió sense límits a l'hora de portar a la pantalla les fantasies més impossibles. Un dels cims dels seus propòssits es concreta precisament en la materialització de Sherlock Junior (1924) , que en la seva versió espanyola es va donar a conéixer com El Sherlock moderno. El film, amb només quaranta-quatre minuts aplega tots els elements que convertirian a Buster Keaton en un clàssic absolut del gènere -humor, persecucions, surrealisme, innovació, acrobàcies, màgia i misteri– i es converteix en un dels primers exponents de cinema dins el cinema. És una autèntica caixa de sorpreses amb situacions i números realment sorprenents que se superen en cada seqüència. Resulta impressionant com tots els detalls d'una acció trepidant emmarcada dins un joc de miralls permanent i una poètica soterrada es tradueix en les mans de Jordi Sabatés en un exercici de musicalitat exquisida com si les notes fossin les costures per a un tratjo fet a mida. En la mesura que l'art és l'expressió d'un món paral·lel a través de la invenció, l'evasió i la fantasia, el que aconsegueix Sabatés en aliança amb Buster Keaton és una autèntica meravella que mereix l'admiració suprema. Els propers 27 i 28 d'agost les últimes funcions.

 

Sense sortir de la mateixa carretera en direcció a Torroella de Montgrí, a les afores de la petita localitat de Güalta es troba l'enclau del Mas Sorrer. Aquesta antiga masia reconvertida en restaurant ha customitzat els seus horts i els ha transformat en un dels bars musicals més exclusius de la zona. Enmig d'un entorn de pomeres, oliveres i gira-sols, on abans hi havia tractors, palets de fruita i bales de palla hi ha pistes de ball, taules de billar i una barra amb taula de dj que serveix d'abeurador pel bestiar més il·lustre dels voltants. Diferents sessions de música en directe i un festival de curt-metratges han estat algunes de les iniciatives que han ajudat a projectar la imatge d'aquest entorn tan singular. Ara que s'han complert deu anys de la seva transformació, els seus responsables han volgut celebrar-ho convidant a participar alguns dels artistes que han nodrit el programa d'activitats en el decurs d'aquest deceni. 

Entre ells la nit del diumenge 12 d'agost va ser el torn del pianista gadità Chano Domínguez. Instal·lat a Catalunya des de fa més d'una dècada, en un primer temps a les muntanyes del Garraf i poc després als boscos de Vallgorguina, el pianista contemporani que millor ha sabut conjugar els llenguatges del flamenc i el jazz, es va presentar en format de duet al costat de Marina Albero. Una parella gens estranya si es te en compta que és la seva dona i mare dels seus fills, però poc habitual pel que fa a les comptades ocasions en les que han compartit escenari. Mentre ell s'asseia al piano, Marina va demostrar primer al vibràfon i després al salteri el potencial que atresora en les seves extarordinàries dots musicals. El repertori va combinar temes d'autoria pròpia ("Marçal") amb clàssics de jazz modern (Bill Evans) i altres d'ascendència llatina com el "Caravan" de Juan Tizol. DEsprés d'un solo al piano, va torna a ser Marina Albero la que va sorprende al personal amb l'evocadora sonoritat del salteri, un instrument mil·lenari d'origen persa que al llarg de la història ha anat escampant la seva influència i els seu ús pels països més diversos de la riba mediterrània. En el tram final de l'actuació i abans dels bisos, el públic va veure l'opció de participar a la festa amb la tonada de la popular "La tarara" i una vegada finalitzat el concert,el desig de compartir el disc que ja te tenregistrat Marina Albero i que espera discogràfica que l'editi es va convertir en una necessitat d'urgència.

 

Sortint de Güalta en direcció a Parlavà, una altra moguda musical de naturalesa ben diferent reclamava una nova aturada en la ruta. Resulta que a les afores del poble que va veure néixer Lluís Llach, entre mig de camps de blats de moro i userda, sortejant recs i camins de terra, en una esplanada d'un parell de bessanes se celebra una de les raves més multitudinàries de l'estiu.  Prop de quatre mil persones es van donar cita en la vuitèna edició del Techno-Tràmec, un festival que en el seu origen va néixer com una resposta dels joves de la zona a les festes populars de la localitat empordanesa i que al desbordar les expectatives ha esdevingut un dels fenòmens de música electrònica més massius del país –amb el permís del Sónar, és clar–. Projectors, pantalles, torres de llum i cabines de dj convertien al llarg de la nit i fins gairebé la sortida del sol aquell paratge agrícola en una macro-discoteca a l'aire lliure on el tam-tam electrònic i el ritual de la dansa hipnòtica dictaven la seva llei. Hedonisme a vuit euros l'entrada i amb unes ulleres de regal.

 

Per acabar d'arrodonir els contrastos en la lletra petita d'aquest breviari musical empordanès , sortint de Parlavà en direcció a Figueres, una desviació a l'esquerra ens sitúa a la localitat de Camallera. En aquesta petita vila amb aturador de la Renfe i on fan la millor coca dolça del país, l'inesgotable Pere Camps troba temps en el seu inesgotable activisme per a fer plausible una extensió del seu Barnasants. A l'espera de rebre aquest octubre el Premi Nacional de Cultura, mentre recull les tomates, apren a penjar les cebes i espera a que madurin les sindries i els melons, l'home que ha agermanat Barcelona i Montevideo en nom de la paraula cantada, omple la Plaça de l'Esgèsia d'algunes de les veus més representatives del gènere de la cançó als Països Catalans. Enguany –la quarta edició de Camallera Cançó d'Autor– ho fa des del 15 al 21 d'agost amb un cartell que inclou els recitals de Cesk Freixas, Dani Flaco, Feliu Ventura, Joan Amèric, Enric Hernàez, Más Vale Tarde Ke Nunca i Verdcel. Una iniciativa que més enllà del valor que te en si mateixa, també serveix per a reivindicar l'impuls de les obres de rehabilitació de l'antic cinema Sonora per a convertir-lo en un espai cultural per a la localitat.  

 

 

Pere Pons   16.ago.2012 16:04    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido registrado. Los comentarios no aparecerán hasta que sean aprobados. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Los comentarios están moderados y no estarán visibles hasta que sean aprobados.

Mi comentario

Pere Pons

Bio L'home del jazz

Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios