« Incendi poètic a La Muga | Portada del Blog | La balada d'Eladio Reinón »

Les bambes del 'crooner'

    viernes 10.ago.2012    por Pere Pons    0 Comentarios

L'aparició de Harry Connick Jr. a finals de la dècada dels vuitanta va encendre l'esperança de la parròquia jazzera més clàssica necessitada d'una regeneració en el perfil del crooner. Orfes de noves grans veus que revitalitzesin l'impuls de la cançó nord-americana, van veure en aquest fill de Nova Orleans de casa bona –de pare fiscal i mare jutjesa– unes aptituts i unes maneres que els remetien a l'elegància i el swing del Sinatra més primigeni. Com acostuma a succeir en aquest tipus de situacions, la comparació acaba transformant-se en una perillosa arma de dobla fulla. Les expectatives que genera que a un artista l'equiparin amb el mestre absolut de l'art que representa, és directament proporcional a la responsabilitat que li cau al damunt com a il·lusionant relleu d'un referent que ell sap que no te substitut possible. L'empeny de Harry Connick Jr. per a desmarcar-se d'aquesta disjuntiva ha acabat determinant la progressió d'una carrera ambivalent, entre la reafirmació de la personalitat pròpia i la necessitat d'acontentar l'ànim general. Una dualitat que en el seu cas particular ha derivat en una indefinició que enlloc  de sumar atributs i mèrits ha acabat restant valor i convicció a les seves facultats.

 

El seu pas pel fastuós Festival de Peralada –únic concert a tot l'Estat– va suposar una constatació d'aquest conflicte d'identitat que no l'ha permés consagrar-se amb la plenitud desitjada en cap de les facetes que practica. Com a crooner, guarnit amb camisa oberta, samarreta Imperio, pantalons de mecànic i bambes, el seu estil casual transmetia un aire d'informalitat que contrastava amb el tratjo americana dels seus músics i els vestits de nit d'un públic de golf i ruleta. Però allò que més el delatava era el to anodí i poc engrescador amb el que va atacar estàndars com "Smile" o adaptacions de clàssics com "And I Love Her" dels Beatles. La sensació era que havia sortit a escena amb el pilot automàtic activat i que encara que s'omplís la boca del magnífic castell de la familia Suqué, les formidables platjes de L'Escala i les meravelles del país –per a ell Spain–, a l'hora de fer feina tant la seva esplèndida veu com l'ofici dels seus magnífics músics semblaven trobar-se de vacances. Els solos queien a compta-gotes i en dosis mínimes, en una tasca que bàsicament es van repartir el saxo tenor de Jerry Weldon i la trompeta de Kevin Bryan. La seva fortuna, i la dels assistents, és la de mantenir en nòmina un home-espectacle com és el trombonista-cantant-percussionista i xouman Lucien Barbarin, un autèntic talismà que va contribuir a donar brillantor a l'espectacle amb els seus números a "St. James Infirmary" i "Bourbon Street". Les seves intervencions i els moments que el propi Harry Connick va destinar a esplaiar-se com a pianista i a deixar-se anar com a explorador dels sons tel·lúrics de la vella Nova Orleans van ser els únics que van concedir certa legitimitat a la vetllada. Tot i que la nit va acabar amb el contagiós ritme del "Mardi Gras", la impressió d'haver estat testimoni d'un espectacle pràcticament idèntic –inclús més rebaixat d'intensitat– al que va presentar ara fa cinc anys en la seva darrere visita a Barcelona , potser ajuda a entendre perquè als seus 45 anys Harry Connick Jr. encara es promociona com una jove promesa. Tot i que el més correcte seria considerar-lo com una promesa estancada.    

(La foto és de Josep Aznar)

Foto Josep Aznar_HARRY CONNICK JR_04

Pere Pons   10.ago.2012 22:20    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido registrado. Los comentarios no aparecerán hasta que sean aprobados. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Los comentarios están moderados y no estarán visibles hasta que sean aprobados.

Mi comentario

Pere Pons

Bio L'home del jazz

Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios