« De pianos, tràmecs i cebes | Portada del Blog | Fins a l'infinit i més enllà »

Obert per vacances

    miércoles 29.ago.2012    por Pere Pons    0 Comentarios

Per setè agost consecutiu el San Miguel Mas i Mas Festival està a punt de culminar una nova edició en la que la música no coneix descans. Ho farà aquest divendres al Palau de la Música amb l'actuació estelar de Joan Chamorro i Andrea Motis, la parella jazzística de l'any de totes totes. Si més no resulta significatiu que després d'haver omplert el Coliseum el novembre dins el marc del Festival de Jazz de Barcelona, exhaurir les localitats al Palau a l'abril programats pel Festival del Mil·leni, esdevenir la sensació de la majoria de festivals de jazz que s'escampen pels Païssos Catalans i deixar la gent al carrer durant les sessions dominicals del Jamboree, la capacitat de convocatòria de la seva proposta es mantingui intacte i bona part de l'aforament pel concert d'aquest divendres ja estigui pràcticament venut. El fenòmen Chamorro-Motis ha establert un miratge en la realitat d'una escena que reclama una atenció de públic i mediàtica més en sintonia amb la qualitat de les propostes que serveix. No deixa de ser estimulant l'aparició d'aquestes propostes que des d'un àmbit minoritari com el jazz atrauen a un públic ampli i se serveixen des d'unes cotes de qüalitat notablement dignes i interessants. Però per a que aquest tipus de reaccions no es facin fugisseres, resulta indispensable aixecar l'oïda i permetre's ser receptiu davant aquells altres projectes amb menys inèrcia mediàtica però amb un atractiu i una singularitat que els fan mereixedors d'una justa atenció.

 

Dins l'assortit variat que ha ofert el cartell del Festival Mas i Mas en la seva recta final, el diumenge es van poder tastar a la sala de cambra del Palau de la Música les exquisideses d'un duet que porta dos anys reinventant-se un repertori a partir de clàssics de Billie Holiday, Nina Simone i Abbey Lincoln. L'expressiva i personal veu de Celeste Alías i la inventiva i l'imaginari sonor del guitarrista Santi Careta han convertit l'espectacle Black i Blue en una meravellosa delicia que sorprén i captiva a l'espectador. En primer terme per l'atreviment d'apropiar-se d'uns estàndars i dotar-los d'una nova fesomia, però a més per a transmetre una complicitat i una entesa que no es fàcil d'assolir entre dos creadors inquiets com és el seu cas.  Les sis actuacions de trenta minuts que van servir durant els dos dies en cartell van suposar a més el comiat d'una proposta que els va unir com a duet a  principis de 2010 i per aquest motiu van enregistrar les sessions amb la intenció de convertir-les en disc si el so i el resultat de tot plegat els convenç. El més estimulant però és que en cap cas suposa un punt final sinó més aviat un punti seguit, ja que fruit d'aquesta entesa ha nascut un nou projecte al que s'han unit la pedal-steel guitar de David Soler i la bateria d'Oriol Roca a l'entorn d'un repertori en versió electro-acústica de l'irrepetibible Antonio Machin. Jazz Machín és el nom de l'invent i ja disposa d'un video que ens permet assaborir un petit tast. 

 

En el mateix escenari que serveix de sala d'assaig de l'Orfeó Català, es va instal·lar durant els dos dies següents (dilluns i dimarts) el saxofonista Llibert Fortuny. A l'igual que en l'edició de l'any anterior del cicle Palau 30', el músic es va presentar en solitari amb la determinació de compartir amb els assistents el procés de la seva tasca creativa. Convertit l'escenari en una rèplica de l'estudi de casa seva, envoltat de pedals, els saxos tenor i soprano, l'EWI (Electronic Wind Instrument) i les pertinents connexions a l'ordinador, Fortuny va desplegar les múltiples possibilitats que ofereix la combinació d'un so orgànic amb la tecnologia. D'aquesta manera va revisitar un clàssic de Charlie Parker, va exprèmer el lirisme d'una balada, va interconnectar el groove amb les sonoritats d'arrel i va derivar la seva solitud fins a esdevenir un autèntic home-orquestra. Lluny de tractar-se d'un concert convencional, la proposta del saxofonista va combinar de forma efectiva el concepte de xou amb el rerafons pedagògic i això va permetre als assistents compartir per una estona la màgia de la creació en mans d'uns dels referents més imponents i desacomplexats dins l'escena jazzística del país.

 

Amb l'atmòsfera de la ciutat carregada d'una humitat més que relativa i els poros oberts a la transpiració sonora, l'últim regal d'aquest itinerari musical ens esperava al soterrani del Jamboree. Sobre l'escenari de l'històrica cava dos vells amics es retrobaven per retre homenatge a una de les veus més singulars i úniques del planeta jazz, la insubstituïble Shirley Horn. Educats en la cultura d'un jazz sense grumolls, net, transparent, sencer i lliure d'estridències Albert Bover i Carme Canela van establir un pacte de respecte màxim a una de les dames més intenses i discretes del gènere. Preservant la proximitat de l'espai i la intimitat del repertori, el duet es va revelar com el format més escaient perquè l'homenatge fos complert. En primera instància per la capacitat de Canela de convertir la serenor i la suavitat en magnífica carícia pels sentits i en paral·lel per la sensibilitat d'un sempre sorprenent Bover a l'hora de convertir les notes en pura emoció i enaltir el tribut a una cantant sense oblidar que al mateix temps va ser una excel·lent pianista. Difícilment podria existir una altra parella en el jazz d'aquestes latituds que reflectís millor l'essència del llegat que ens va deixar Shirley Horn. Canela i Bover ténen l'honestedat, la senzillesa i la convicció necessàries per a introduir-se en el repertori dels seus grans clàssics (des de "Here's to life" fins a "Beautiful Love") i redimensionar la màgia del seu encís tot preservant l'impacte de la seva poètica original. Com a regal a més ens van servir una deliciosa adaptació de l'estàndard italià "Estate" de Martino i Brighetti.  Una peça ideal per a coronar l'èxtasi d'una vetllada de somni que fins i tot ens va fer sentir més amable el rostre d'aquest xafogós estiu.  

 

Pere Pons   29.ago.2012 19:45    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido registrado. Los comentarios no aparecerán hasta que sean aprobados. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Los comentarios están moderados y no estarán visibles hasta que sean aprobados.

Mi comentario

Pere Pons

Bio L'home del jazz

Dissabtes, de 20.00h. a 22.00h. Dues hores amb el millor jazz de tots els temps. Tota l’actualitat i els clàssics. El programa inclou el rànquig de les cinc novetats de la setmana tant del jazz català com internacional.. A cada espai recordarem una peça del mític Tete Montoliu. A la segona hora entrarem en ‘Terra de gegants’, monogràfic dedicat durant un mes a un gegant del jazz, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Count Basie, Billie Holiday, etc...
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios