Acte de contrició

    jueves 21.feb.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

 

    L’Esglèsia demana perdó pels casos d’abusos sexuals a menors i hi ha obert una investigació. El Papa Francesc ha convocat una cimera de Conferències Episcopals de tot el món a Roma, per abordar els escàndols de pederàstia. Un gest que no es creuen les víctimes. Segons Miguel Angel Hurtado, que ha denunciat abusos per part d’un monjo a l’Abadia de Montserrat quan tenia 16 anys, “en quatre dies tindran temps de fer-se la foto, màrqueting, campanya de relacions públiques i poc més. Com volen demanar perdó si no volen saber la magnitut de l’escàndol? A Espanya, ni l’Esglèsia ni l’Estat volen saber la veritat”.

    Estem assistint, atònits, al descobriment de nous casos, noves denúncies, i a la sospita que això no deixa de ser la punta de l’iceberg.  Les víctimes que s’han atrevit a denunciar reclamen justícia, retreuen el silenci de l’Esglèsia durant tots aquests anys i demanen que els delictes no prescriguin.  Montserrat, Vilobí d’Onyar, Constantí, Arbeca, l’escola Claret de Barcelona…, la llista es va allargant.

    Qui va destapar els presumptes abusos sexuals en escoles cristianes va ser Manuel Barbero, que va denunciar el cas del seu fill, i altres companys, a l’escola dels Maristes de Les Corts, a Barcelona. En aquell cas, l’abusador era el professor d’Educació Física, Joaquim Benítez, que ho ha confessat. El 25 de març començarà el judici a l’Audiència de Barcelona. Barbero espera justícia, però es queixa que no s’ha investigat a fons el cas i que no s’ha acompanyat les víctimes: “La Justicia sólo sirve para castigar al agresor, no para reparar a la víctima. Debería tener las dos vertientes: castigar y reparar. Y en este caso no se va a reparar. Por mucho dinero que se le pague a una víctima, nunca reparará el daño que se le ha hecho. Y eso no se tiene en cuenta”.

Amb Manuel Barbero    Amb Manuel Barbero, pare d'un alumne que va patir abusos a l'escola Maristes de Les Corts. Ell va denunciar els casos de pederastia.

 

Manuel Barbero va ser el valent que va trencar el silenci, “Un silenci a crits”, com diu el títol del llibre que ha escrit sobre el cas. “Era necesario denunciarlo -- diu-- porque uno de cada cinco menores ha sido abusado antes de cumplir los 18 años. Yo también, cuando tenía 11 años, por un desconocido”.  Manuel ha fundat l’organització Mans Petites per acompanyar altres víctimes d’abusos sexuals.  

 

Un cas semblant és el de Juan Cuatrecasas, fundador de l’associació Infancia Robada. Juan és pare d’un noi que va patir abusos en una escola de l’Opus Dei a Leioa (Biscaia), per part d’un professor, que va ser condemnat a 11 anys de presó. Arran d’aquells fets, la família va haver de canviar de residència i ara viuen a Haro (La Rioja). Cuatrecasas es queixa que no es té en compte les víctimes i que aquestes pateixen exclusió educativa. “Tienen una discapacidad, tienen picos en su estado emocional, y sufren un retraso educativo, que no se tiene en cuenta en la Selectividad”.

Infancia Robada ha lliurat cinc-centes mil signatures al Congrés dels Diputats reclamant la reforma del Codi Penal perquè aquests delictes no prescriguin i les víctimes puguin ser reparades.

 

Pederastia    Juan Cuatrecasas i Miguel Angel Hurtado, pare de víctima i víctima d'abusos. Han creat l'associació Infancia Robada.

 

 

    “Amb ulls de dona

 

     Míriam Hatibi ens ha proposat veure punts de trobada entre el Cristianisme i l’Islam: com arriba una noia occidental, cristiana, al Sufisme, a través de Santa Teresa?  Aquest és el camí que ha fet Mardía Herrero i que explica al seu llibre “Cómo Santa Teresa me acompañó al Sufismo”. Per a Mardía, “podríamos hablar del Sufismo como la vía para encontrarnos a nosotros mismos, para llegar a lo más profundo de nuestra naturaleza o lo que se suele denominar ‘el camino del corazón’, como morada de la divinidad o como morada de la unidad, como lugar en el que concretar la realidad”. Amb aquesta definició –apunta Míriam Hatibi—tant podríem parlar de l’Islam com de qualsevol altra religió. “Cualquier persona en compromiso profundo consigo mismo, con su sinceridad y con la realidad, se convertiría en un musulmán”, segons Mardía Herrero.

Mardía Herrero    Amb Mardía Herrero i Míriam Hatibi

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-abusos-lesglesia/4990200/

 

 

Olga Rodríguez   21.feb.2019 14:59    

La rebel.lió no es jubila

    jueves 21.feb.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Prop del 20% de la població espanyola supera els 65 anys d'edat, aproximadament uns 10 milions de persones. D'aquí 5 anys, s'espera l'arribada massiva a la jubilació de la generació de l'anomenat "baby-boom". I, segons dades de l'OCDE, al 2050 es duplicarà el nombre de jubilats actual. Serem el segon país més envellit del planeta, després del Japó. Estem preparats per afrontar aquest repte demogràfic? Podrem pagar les pensions?

    Qüestions que preocupen i indignen, a parts iguals, als jubilats actuals i als que aspirem a jubilar-nos, quan toqui, en condicions. Ells ens han donat una lliçó quan s'han llançat al carrer, perquè --diuen-- "la indignació no es jubila mai". Paca Tricio és una d’aquestes jubilades indignades, que ha plasmat tota aquesta indignació en un llibre, La rebelión de los mayores, “una rebelión con arrugas que no se arruga” –diu.

    Han trencat molts estereotips i ens han presentat una Gent Gran activa, compromesa i reivindicativa. Una marea de pensionistes reclamant el que els toca a ells i als que venim al darrera: “Luchamos, en su día, por la democracia y ahora luchamos para que no se pierdan los derechos conseguidos”.

Paca Tricio     Paca Tricio, autora de "La rebelión de los mayores. Porque la indignación no se jubila nunca".

 

 

    El genocidi rohinya:

    El poble rohinya està vivint un autèntic genocidi a Birmània, davant la passivitat i el silenci de la comunitat internacional. Els roginhes són musulmans, que viuen des de fa generacions a Birmània, però no se’ls reconeixen els seus drets de ciutadania. Se’ls considera “apàtrides” i no tenen dret a terres ni a altres propietats. No poden estudiar ni poden casar-se sense permís, entre altres prohibicions. La persecució de què són víctimes ha provocat una diàspora, sobre tot a Bangladesh, d’aquesta minoria ètnica, lingüística i religiosa. Un dels pobles més perseguits del planeta.

    Tun Khin és un defensor dels drets de la població rohinya. Ell va poder exiliar-se al Regne Unit, on va poder estudiar. S’ha convertit en la veu dels seus germans rohinyes i reclama que s’escolti el seu poble. “Els roginyes portem dècades perseguits. Se’ns denega la ciutadania i no podem anar d’una població a una altra. Patim moltes restriccions. L’any passat van matar més de 20 mil persones i van violar les dones davant de les seves famílies. 700 mil persones van fugir a Bangladesh. És una destrucció sistemàtica de la nostra comunitat, un genocidi que encara continúa”.

Roginha      Tun Khin, activista pels drets del seu poble rohinya.

 

 

    Tràfic de persones a l’Índia:

       Meena va ser captada per a la prostitució i quan va aconseguir ensortir-se, la seva filla de 2 anys va quedar segrestada per l’organització. No va ser fàcil, però va aconseguir recuperar la nena en un prostíbul, gràcies a l’ajuda de l’ong Sonrisas de Bombay. El tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual és un destí habitual per a la infancia en aquell país.

    El final de la història de la filla de la Meena va ser feliç, però en molts casos no ho és. “La Índia té 18’6 milions de persones víctimes de tràfic” –ens diu Isabel Martínez, portaveu de Sonrisas de Bombay--. Molts nens i nenes cauen en mans de les xarxes d’explotació sexual. Per això, hem creat un projecte contra el monstre del tràfic de persones, on posem èmfasi en el suport a les dones, la seva salut mental, l’educació i la formació en drets”.

Meena

 

    Mutilació genital femenina:

    Una altra realitat amb nom de dona és la de la Mutilació Genital Femenina, que pateixen nenes i dones a tot el món, sobre tot a l'Àfrica, però també al nostre país.

        Asha tenia 5 anys quan la van sotmetre a una ablació de clítoris, a Somàlia. En nèixer la seva filla, va decidir que no volia que passés per la mateixa situació. Ho va impedir; després, també amb altres nenes del seu entorn, fins que Asha Ismail va crear l'ong Salva una nena, salva una generació, que actúa tant a Espanya, com a l'Àfrica, en la formació de líders locals per conscienciar dels riscos d'aquesta pràctica sobre la salut i la sexualitat de la dona.

    La mateixa lluita encapçala des de fa anys la doctora Adriana Kaplan, des de la Fundació Wassu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Wassu treballa també a Gambia, on ha aconseguit que es prohibeixi aquesta pràctica. Però amb prohibicions no n’hi ha prou, cal conscienciació sobre les conseqüències de la mutilació genital femenina: infeccions, de vegades mortals, esterilitat, problemes en futurs parts... “El tema es la prevención y aquí es donde entra la educación –ens diu la Dra. Kaplan—educar para prevenir y educar para formar profesionales sanitarios. También la concienciación de los líderes religiosos y de los gobiernos”. Adriana Kaplan es lamenta que a casa nostra l’actuació contra la mutilació genital femenina és més punitiva que no pas preventiva: “Las familias tiemblan y lo que hacen es sacar a las niñas de España, llevarlas a sus países de origen, mutilarlas y, en cuanto menstrúan, casarlas. Es una denuncia que venimos haciendo desde hace muchísimos años”.Adriana Kaplan    Adriana Kaplan, directora de la Fundació Wassu de la UAB contra la mutilació genital femenina

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-indignacio-no-jubila/4974916/

 

Olga Rodríguez   21.feb.2019 14:35    

Veneçuela

    lunes 4.feb.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Pugna de legitimitats a Veneçuela entre el president Nicolás Maduro i l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó, que ha rebut el reconeixement de diversos països, començant pels Estats Units, també del Parlament Europeu, i d’alguns Estats membres, com ara Espanya, que reclama la celebració d’eleccions presidencials lliures i amb garanties. Preocupació democràtica, com diu Europa, o interessos econòmics, com denuncia el president Nicolás Maduro, apuntant directament el president nord-americà, Donald Trump?

Maduro-Guaidó

    Analitzem la crisi de Veneçuela, un país assolat per la inflació i el desabastiment de productes bàsics i medicaments. És el president Maduro un president legítim? L'autoproclamació de Guaidó es pot considerar un cop d'Estat? Traslladem aquestes preguntes a la doctora en Dret Internacional Públic Anna Ayuso, investigadora del Cidob per a l'Amèrica Llatina: “un cop d’estat tradicional no és, perquè no ha participat l’Exèrcit, sinó que continúa amb el Govern, però sí que hi ha una lluita de legitimitats. D’una banda, l’oposició diu que les eleccions en què va ser reelegit Maduro no són legítimes, i de l’altra, Maduro diu que és el legítim president. El que hi ha és una contraposició entre si aquelles eleccions van ser o no legítimes. La comunitat internacional, en general, no les ha acceptat; considera que no es van fer en condicions, perquè es va prohibir participar alguns partits polítics, es va impedir que anéssin en coalició, s’havia inhabilitat líders polítics i no hi havia una observació internacional que fós homologable, només els que havia permés el propi Maduro”.

    La principal preocupació, ara mateix, és que hi hagi un vessament de sang. “De fet, tot i que no ha arribat a quotes molt grans, el vessament de sang ja està passant al país –diu Ayuso--. Però sobretot hi ha un problema d’inseguretat a tot el país. Veneçuela té un dels índexs d’homicidis més alts del món, el segon d’Amèrica Llatina després d’Hondures. I el que hi ha és la por a un conflicte obert, que col.lapsaria encara més el país, si no hi ha una sortida negociada a la crisi. L’Exèrcit és el que té ara la paella pel mànec, determinarà la gobernabilitat. El pitjor escenari és que una banda dels militars es quedi amb Maduro i l’altra amb Guaidó, i hi hagi una guerra civil. Malauradament, sempre surt perdent la població civil”. Per això, la investigadora apunta com a millor solució per a Veneçuela la celebració d’eleccions amb garanties.

Anna Ayuso RNE      Anna Ayuso, investigadora del Cidob per a Amèrica Llatina

    Anna Ayuso assenyala que els interessos econòmics tenen bona part de responsabilitat del que està passant a Veneçuela: “un país amb petroli i altres minerals, un país estratègic, hi ha una pugna geopolítica, pel control de l’Hemisferi. Els Estats Units s’havien mantingut una mica al marge mentre hi havia unes majories de països d’esquerres, ara ha canviat i l’actitut és una altra; també han influït les passes que ha donat Rússia cap a Veneçuela, i també la Xina”.

 

    La Societat de Nacions:

    Per evitar conflictes armats i consolidar la pau, després de la Primera Guerra Mundial, es va crear fa un segle la Societat de Nacions, el precedent de l’actual ONU. Estem celebrant, doncs, els cent anys del Multilateralisme. “Una celebració una mica desabrida –ens diu Carmen Parra, directora de la Càtedra Unesco “Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural”, de la Universitat Abat Oliva—perquè els països sembla que han decidit traballar sols, no cooperar. Les grans potències ja no són solament els Estats Units i Rússia, tenim la Xina, tenim altres països que eren emergents, com el Brasil, que han decidit oblidar aquest compromís que es va prendre fa cent anys i que es va renovar amb Nacions Unides.

Carmen Càtedra     Carmen Parra, directora de la Càtedra Unesco "Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural", de la Universitat Abat Oliva

    Tot i els intents de preservar la pau, 20 anys després de la creació de la Societat de Nacions esclataria la Segona Guerra Mundial. “És veritat –diu Carmen Parra— hi ha qui diu “no hem aconseguit res perquè continuem amb conflictes”, però parlem de conflictes, no de guerres. I hem de dir que estem en el període més llarg sense guerres. No hi ha declaracions de guerra”. Malauradament, encara patim els efectes d’aquests “conflictes” o “guerres no declarades”, sobre tot la població civil. I també ho pateix el món del Dret, “perquè el Dret que tenim és de quan hi havia guerres, el Dret dels presoners, de protecció de la ciutadania, dels nens, de les dones...; ara, tot això ha desaparegut. Estem molt preocupats en el món del Dret Internacional”.

 

    Canvi climàtic:

    El president nord-americà, Donald Trump, ho ha tornat a fer: en mig de l'onada de fred que afecta el seu país, s'ha atrevit a fer broma, tot preguntant-se on és l'escalfament del planeta. No és la primera vegada que el mandatari nord-americà nega el Canvi Climàtic. “El Negacionisme pren força i això és perillós” –ens diu Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorologic de Catalunya.

Neu EUA      Nevada als EUA: el canvi climàtic provoca fenòmens extrems, des de sequeres a inundacions

    Segons Prohom, “les dades del 2018, a nivell de Catalunya, confirmen el procés d’escalfament que portem alguns decenis experimentant, i no només es confirma sinó que va incrementant-se i fent-se més evident. 2018 ha estat el sisè any més càlid des que hi ha registres, però la dada és que portem des del 2014 que tots els anys han tingut més d’un grau per sobre de la mitjana. Això no s’havia vist mai. És a dir que estem en un procés en què es perpetúa aquest escalfament i va a més. No hi ha cap element que ens digui que la temperatura s’estabilitzarà, perquè a nivell mundial no es fa res per revertir l’escalfament global, tot i que hi ha voluntat, políticament no es fa res. El planeta cada cop dona més signes que l’escalfament està afectant no només la temperatura: hem tingut sequeres que mai s’havien donat amb tanta severitat, inundacions (Catalunya ha estat de foto)…, els extrems serán més freqüents, pel canvi climàtic”.

    Josep Cabayol ens fa parar atenció a les migracions per causa del canvi climàtic i ens apunta un estudi de la Universitat de Viena, en què ha participat l’espanyol Jesús Crespo, segons el qual s’ha comprovat aquesta correlació directa. Per exemple a Síria: hi va haver un èxode del camp a les ciutats, on es va generar la revolta contra el règim. També a l’Àfrica subsahariana. Segons els estudis que ens comenta Pep Cabayol, “el canvi climàtic triplicarà els procesos migratoris”. I també es donarà aquest fenòmen a l’Estat espanyol, migracions interiors des de les comarques del sud.

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-venecuela/4962094/

 

Olga Rodríguez    4.feb.2019 13:42    

"Fake news"

    lunes 4.feb.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Vivim a l’era de la “Post-veritat”, estem envoltats de “fake news” com ara que "els immigrants ens prenen la feina i reben moltes ajudes públiques", "la violència contra les dones està sobredimensionada", "el canvi climàtic no existeix",  elucubracions tòxiques al voltant d'un succés, com la desaparició d'un menor, i campanyes de boicot a determinades marques i empreses. Notícies d'aquesta mena s'escampen cada dia per les xarxes socials i ens inunden el Facebook, Twitter i Whatsapp. Es donen com a veritats informacions que no ho són, notícies falses que a algú l’interessa que es difonguin, per benefici propi o per crear confusió.  De vegades, a nivell d’un país, d’altres, a nivell planetari. Gràcies a notícies falses, o a mitges veritats, es guanyen eleccions i es fan negocis. Es calcula que l’any 2022, la meitat de les notícies seràn falses. A “Món Possible”, hem volgut saber què hi ha al darrera d'aquestes mentides, per què es produeixen i per què s’escampen tan ràpidament. Quan se suposa que més informació tenim, sobreinformació, ens ha sorgit un problema: com discernim el que és veritat del que no ho és?

    Segons Marc Amoròs, autor de Fake news. La verdad de las noticias falsas, aquestes notícies falses proliferen “perquè hi ha unes plataformes tecnològiques, unes xarxes socials que faciliten la fabricació, difusió i viralització d’aquesta informació falsa, i després perquè hi ha interessos econòmics o ideològics, polítics. Com diferenciar les notícies falses de les reals? Cada cop és més complicat, perquè cada vegada es perfecciona més la confecció de la notícia falsa. Cada cop s’adapten més a les xarxes socials, prenen forma de mem, o es fan vídeos absolutament falsos”. Tot plegat per construir “un relat interessat i falsejat”, que comprem fàcilment. Per què? “Perquè qualsevol informació que acabi donant-nos la raó –assenyala Marc Amorós—inconscientment escollim donar-li veracitat i la compartim en la nostra bombolla d’opinió, construim un relat comú, que ens dona la raó”. I es pot regular? Segons Amorós, “fa de mal regular, sense caure en la censura i en atemptar contra el dret a la informació i la llibertat d’expressió. L’aposta ha de passar per educar la societat”.

Marc Amorós      Marc Amorós, autor de "Fake news. La verdad de las noticias falsas".

 

    “Si volem lluitar contra tot això, --afegeix Roger Francocal que dediquem un doble esforç: esforç de temps (per llegir be i contrastar les notícies abans de compartir-les) i esforç de diners (ens hem acostumat a la informació gratuïta i hem de tenir en compte que la informació de qüalitat s’ha de pagar). El futur és complicat, però hi ha iniciatives en marxa”. A Espanya, Maldita.es, que inclou Maldito bulo, Maldita Ciencia, Maldito Dato, Maldita Hemeroteca i Maldita Inmigración, la més nova, en col.laboració amb Oxfam Intermón. Es tracta d’una eina periodística per comprovar la veracitat de le sinformacions i desmentir rumors, amb l’objectiu que “no ens la colin”.  Segons Clara Jiménez, cofundadora de Maldita.es, membre de la Internacional Fact-checking Network i única representant espanyola al Grup d’experts de la Comissió Europea sobre “fake news” i desinformació, “lo que hacemos es contestar las preguntas que nos hacen los ciudadanos, desmentimos información que está circulando y verificamos el discurso de los políticos cuando nos la intentan colar con una estadística retorcida o cosas parecidas. Básicamente, somos  una herramienta para que los ciudadanos se puedan defender de la mentira. Una de cada tres consultas que nos llegan tienen que ver con la Inmigración”. 

Míriam      Míriam Hatibi

 

         Ho sap bé la Míriam Hatibi, per la seva feina, consultora de Comunicació, i perquè ho ha viscut ella mateixa a les xarxes: molt discurs d’odi, racisme, masclisme, extremisme... “El que veiem –ens diu la Míriam—és que la gent parla però està com aïllada, no ens sentim els uns als altres, la mentida va per una banda i la veritat per una altra. Hi ha un consum ràpid d’informació, mogut per l’emoció, sense reflexió, però oblidem també ràpid”. I no som conscients del mal que fem difonent aquesta mena de notícies, sense comprovació“Els consumidors hem d’anar amb compte amb això –ens diu Hatibi--. I quan una notícia ens indigna, no hem de cometre l’error de compartir-la”, encara que sigui per denunciar-la: “l’estàs fent crèixer, al final”.

    El Roger Franco ens recorda que, a més de suposar un atemptat a la veritat, “les notícies falses són també una amenaça a la democràcia i els drets humans. Cada cop ens afecta més a tots com a societat, no només als mitjans de comunicació. Som en guerra, una guerra propagandística”.

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-fake-news/4951915/

 

 

 

Olga Rodríguez    4.feb.2019 13:13    

Afrontant el judici

    lunes 21.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    “Tranquils, preparats i amb ganes que comenci". Així afronten el judici, que és a punt de començar al Tribunal Suprem, els acusats pel Procés. Ens ho han explicat a Món Possible Diana Riba i Laura Masvidal, dones de Raül Romeva i Joaquim Forn, Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, i Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart. Mentalitzats i convençuts de la seva defensa, volen que comenci ja la vista, per tal de poder-se explicar i fer front a les acusacions de rebel.lió, sedició, desobediència o malversació.

    La situació dels presos, però, “no pot fer-nos oblidar el problema de fons: la independència de Catalunya” —ens recorden. No es trata només d’independència, sinó de democràcia: “Primer van ser els joves d’Altsasu, després els acusats pel Procés, i ara les feministes andaluses”.  Per tot plegat, amb serenitat però amb fermesa, afronten el judici els presos i els seus familiars, constituïts a l'Associació Catalana pels Drets Civils.

Foto MP_presos      Pol Leiva Cuixart, Diana Riba, Bernat Pegueroles i Laura Masvidal

 

    El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha impulsat un escrit signat pels ex-presidents de la Generalitat i del Parlament demanant la llibertat dels empresonats durant el judici, que es preveu llarg. Segons ens ha explicat l'Adjunt General al Síndic, Jaume Saura, “això rau d’una preocupació que tenim de fa temps sobre l’abús que s’està fent de la presó provisional, no només en aquest cas sinó en general al sistema penal espanyol. Hi ha un excés de presó provisional en casos que potser no es justifiquen. Ens sembla que estar en una presó fora de Madrid, amb uns trasllats que, com a mínim, duraran una hora d’anada i una de tornada, emmanillats, passant pels calabossos de l’Audiència Nacional perquè el Suprem no en té…, tot això són situacions que dificulten el dret de defensa i, a més, hi ha el component humanitari”.

Jaume Saura      Jaume Saura

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-davant-judici-del-proces/4943270/

 

Olga Rodríguez   21.ene.2019 14:14    

Com serà el 2019?

    miércoles 16.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Quines són les claus que no hem de passar per alt en aquest any nou? Quins temes marcaran l’agenda mundial? Ho hem repassat a Món Possible amb Eduard Soler, politòleg i doctor en Relacions Internacionals, investigador del CIDOB. La primera qüestió que li hem plantejat al professor és si som a les portes d’una nova crisi econòmica i si estem preparats per a afrontar-la. Segons Soler, aquest serà el gran debat de l’any, però la crisi no esclatarà aquest any. I no, no estem preparats per a una nova crisi –diu-- perquè encara no hem superat l’anterior, que ha provocat tantes desigualtats socials, i, a més, “no hem fet els deures. La Unió Europea, centrada en temes com la Migració i el Brèxit, no s’ha preparat per fer front a un nou xoc econòmic global”.

    Les eleccions europees del Maig, i moltes altres cits electorals a tot el món, marcaran també aquest 2019, amb una preocupació, l’ascens de l’extrema dreta: Trump, Bolsonaro, VOX a Espanya... “Això provocarà reaccions i s’hauran de veure les formes de resistència que emergeixen, la capacitat de teixir iniciatives i estratègies”. Com ara el Feminisme.

    Un altre poder emergent és el de les xarxes, però “amb una derivada perillosa: el “tribalisme digital”, que ens fa consumir només el discurs proper i genera una espiral de desconfiança cap als intermediaris, els experts, els periodistes, els diplomàtics i cap al conjunt de la ciutadania. Trencar les barreres invisibles entre les tribus digitals és el repte dels pròxims anys”.

Eduard_soler_i_lecha                                                     Eduard Soler

    

    Podeu escoltar tota la conversa amb Eduard Soler al nostre web. També la denúncia que fa Oxfam Intermón sobre la situació al camp de refugiats de Moria, a Lesbos, agreujada amb l'hivern. Hem parlat amb la responsable d'Incidència Política d'Oxfam a Grècia, Marion Bouchetel.

Foto LESBOS Oxfam        Camp de refugiats de Moria, a l'illa grega de Lesbos

 

    I fem una mirada a l’Ìndia amb el Doctor Yadamala Balasubaiah, director dels hospitals que la Fundació Vicente Ferrer té en aquell país i Isabel Martínez, de Sonrisas de Bombay.

Image1              Dr. Yadamala Balasubaiah, director dels hospitals de la Fundació Vicente Ferrer a l'Índia

 

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-les-claus-del-2019/4934186/

 

Olga Rodríguez   16.ene.2019 14:19    

Carta als Reis: prou a la pobresa infantil

    viernes 11.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    En el dia de més màgia i il.usió per als més petits, per l’arribada dels Reis de l’Orient, hem volgut dirigir al mirada cap als nens i nenes més vulnerables, el que potser no reben la visita dels Mags ni cap regal, tot i haver-se portat be. I és que la pobresa té, en moltes ocasions, rostre infantil. I és precisament aquesta pobresa infantil la que més mal ens fa o ens hauria de fer.

    Acabar amb la pobresa és la lluita que encarna Sor Lucía Caram, directora de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, que té en marxa diversos projectes de repartiment d’aliments, inserció laboral, una residència per a sense-sostre i pisos d’acollida. “Si lluitem junts, no hi ha barreres –assegura--. La pobresa infantil no té perdó”.

Sor Lucía i jo      Sor Lucía Caram

 

    Podeu escoltar tota la conversa amb Sor Lucía i també amb la Sònia. No ha tingut una vida fàcil per un error de joventut, que va haver de pagar entre reixes, però avui dona gràcies per haver pogut redreçar el seu camí i reincorporar-se a la societat, gràcies a tenir  una feina. La Sònia és una de les beneficiàries del programa Reincorpora del Departament de Justícia i la Fundació La Caixa.

    El que més l’emociona és haver recuperat el seu pare i la seva família, que creixerà amb la criatura que vé en camí. La seva experiència vol que serveixi de guia a altres joves en dificultats. I demana a les empreses que donin una oportunitat a persones com ella, “barcos perdidos” que poden trobar el seu port.

Sonia - Reincorpora     Sonia i Oscar, tècnic de reinserció de Reincorpora

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-lluita-contra-pobresa-infantil/4923119/

 

Olga Rodríguez   11.ene.2019 15:30    

Balanç de l’any: regressió de drets

    viernes 11.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Vivim temps d’incertesa, “temps líquid” que dèia Baumann, en què hem perdut els nostres referents i encara no n’hem sabut trobar de nous. En aquesta situació, la por pot guanyar la batalla a l’esperança, i la resignació col.lectiva instal.lar-se a la societat. Pot passar això o podem despertar, exigir que es respectin els nostres drets i, sobre tot, els dels més vulnerables i precaris, els exclosos. Reivindicar els Drets Humans i la Pau continúa sent l’objectiu, per molta “modernitat líquida” i “tòxica” –la paraula de l’any per al Diccionari Oxford—en què visquem.

    En l’últim Món Possible de l’any, passem revista a la situació dels drets i llibertats a casa nostra, amb l’Adjunt al Síndic de Greuges, Jaume Saura. Els últims informes de la institució reflecteixen una regressió dels drets i llibertats ja assolits, a causa de la Llei Mordassa o els Fets de l’1 d’Octubre i el Procés.

Jaume Saura     Jaume Saura, Adjunt General al Síndic de Greuges

 

    Podeu escoltar tota la conversa i també la secció “Amb ulls de dona”, de la Míriam Hatibi, que ens proposa abordar els abusos infantils amb Vicki Bernadet, directora de la Fundació que porta el seu nom i aten infants que han patit abusos. Molts ho callen; la gran majoria ho expliquen de grans. Això fa que els culpables no paguin els seus delictes i que les víctimes hagin de compartir casa o taula amb l’agressor.

Hatibi-Bernadet     Míriam Hatibi i Vicki Bernadet

 

    I parlem de Pau amb la directora de la Càtedra Unesco “Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural” de la Universitat Abat Oliva, Carmen Parra, i amb David Fernàndez, delegat de la Universitat per a la Pau de Nacions Unides. La pau és un dret i un deure. “La pau és un camí llarg –ens diuen—som els ciutadans els que hem de construir un món més just, més digne amb les persones”.

C. Parra i David Fernández      David Fernández i Carmen Parra

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-abusos-infantils-defensa-dels-drets-pau/4904274/

Olga Rodríguez   11.ene.2019 15:18    

Iemen

    viernes 11.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    20 milions de persones al Iemen (amb una població de 28 milions) es troben en situació d’inseguretat alimentària; 16 milions, directament, passen gana per culpa de la guerra. Una guerra que alimenten els països occidentals, com ara Espanya, amb la venda d’armes.

    Hem tornat a mirar cap al Iemen, tot coincidint amb l’entrada en vigor d’un alto-el-foc després de quatre anys de guerra, amb l’ajuda de Paula San Pedro, responsable d’Incidència Humanitària d’Oxfam Intermon, i Eva Erill, directora de Solidarios sin Fronteras, una petita ong catalano-iemenita que s’hi va posar a treballar quan va esclatar la guerra.

Paula San Pedro                                                                               Paula San Pedro

 

    “El fin de la guerra es necesario –ens diu Paula San Pedro—pero no acabará con el problema de Yemen, porque la emergencia es muy grande. Una de cada tres personas está al borde de la hambruna”.

    Paula i Eva Erill critiquen la hipocresia dels països occidentals, que venen armes a la coalició liderada per l’Aràbia saudita, que mata nens al Iemen. I denuncien que la fam és un arma de guerra.Eva Erill    Eva Erill, directora de Solidarios sin Fronteras

 

    Podeu escoltar la seva denúncia i les reflexions de Neus Casajuana, presidenta de l’associació REVO, i de Josep Cabayol sobre el Canvi climàtic. Analitzen com el nostre sistema econòmic ens porta inexorablement al col.lapse i com els costos de la lluita contra aquest fenòmen recauen sobre els més vulnerables. Això explica protestes com la dels “armilles grogues” a França. “És una emergència canviar el sistema econòmic” –sentencien.

Neus Casajuana (REVO)                                                                                                                            Neus Casajuana, presidenta de REVO

 

   http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-situacio-critica-iemen/4904545/

 

 

Olga Rodríguez   11.ene.2019 09:59    

Drets Humans

    viernes 11.ene.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

 

 “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Ho diu el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides fa 70 anys, el 10 de desembre del 1948. La Declaració Universal dels Drets Humans proclama els drets inalienables de totes les persones, sense importar la raça, el color, la religió, el sexe, l’origen, les opinions polítiques ni cap altra condició. 70 anys després, però, aquests principis no es compleixen per a tots i, fins i tot, drets que s’havien aconseguit, després de batallar molt, estan patint una regressió. Està clar que encara queda molt a fer en la lluita pels drets humans, per assolir el que falta i per mantenir el que tenim, si volem construir un món més just i més digne: un altre “món possible”.

    I com cada any, tot coincidint amb el Dia Internacional dels drets Humans, el Parlament Europeu ha concedit el Premi Sàkharov a la Llibertat de Pensament, que enguany ha recaigut en el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat a Rússia, acusat de terrorisme, per haver-se oposat a l’annexió russa de Crimea. L’activista marroquí Nasser Zefzafi, líder de les protestes al Rif contra l’abús de poder i la corrupció, i les ONG que han salvat migrants a la Mediterrània, com ara la catalana Proactiva Open Arms, n’han quedat finalistes.

Oleg Sentsov

    Anabel Montes, cap de missió al vaixell Open Arms, acusada d’afavorir la immigració il.legal, s’enfronta a una nova acusació per part de la Justícia italiana. “El fiscal de Ragusa ha ratificat l’acusació d’afavoriment de la immigració clandestina contra mi i el capità del vaixell, Marc reig, i ha afegit l’acusació de violència”. Precisament, el Parlament d’Estrasburg ha aprovat instar la Comissió europea a establir visats humanitaris per tal d’evitar més morts al mar. El ponent de la proposta ha estat l’eurodiputat socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar. “Exigimos a la Comisión Europea –ens diu—poder solicitar la visa humanitària fuera de la UE, para no forzarles a la inmigración irregular, arriesgando la vida, y desactivar a las mafias que trafican con personas”.

Anabel Montes

     Anabel Montes i Juan Fernando Lopez Aguilar
Anabel Montes

 

    A Estrasburg, l’eurodiputat Josep Maria Terricabras, d’ERC, vice-president del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, ens ha explicat l’Informe sobre la situació dels drets fonamentals a la UESegons Terricabras, “És molt preocupant que hi hagi drets que están pitjor que fa 40 anys. És un combat constant”.

    A l’informe es parla, entre altres coses, de l’ús excessiu de la força policial i de la influència de la política a la Justícia. També de la vulneració dels drets dels migrants i de l’ascens de l’extrema dreta, que fa augmentar el clima hostil a l’arribada d’immigrants, la xenofòbia, el racisme i el discurs de l’odi. Els drets de les dones, la corrupció política i el Brèxit apareixen també a l’informe, del que ha estat ponent l’eurodiputat català.

Terricabras     Josep Mª Terricabras

 

    El Brèxit és la principal preocupació de la Unió. És una ferida oberta, que fa molt de mal. “Els europeus estem obligats a anar plegats. El Brèxit és dolent per a tots” –ens diu el portaveu del Parlament europeu, el català Jaume Duch.Duch

     http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-des-destrasburg-colpejada-pel-terrorisme/4891086/

Olga Rodríguez   11.ene.2019 09:46    

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios