« L'amenaça terrorista, coartada per retallar drets humans | Portada del Blog | La infància robada »

Un model de Salut trencat?

    martes 12.abr.2016    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

Tenim clar que Salut no és només l'absència de malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social --segons reconeix l'OMS. Acabem de celebrar el Dia Mundial de la Salut, i això ens convida a tornar a reflexionar sobre aquestes qüestions:

Uns 400 MILIONS de persones al món veuen vulnerat el dret humà bàsic a tenir assistència mèdica.

Un de cada tres habitants no té accés a la medicació necessària per combatre malalties evitables. I el percentatge es duplica als països més pobres de l'Àfrica, Àsia o l'Amèrica Llatina.

Precisament, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per a l'any 2030 és el de donar suport a la investigació i el desenvolupament de medicaments, i que tothom hi tingui accés.

La Salut és un dret, massa vegades vulnerat. També als països desenvolupats. Garantit per l'Estat del Benestar, s'ha vist afectat per la crisi i les retallades.

Segons l'últim estudi de Nacions Unides sobre Urbanisme, la desigualtat en l'accés a serveis mèdics és el principal problema de les ciutats. I la pitjor conseqüència n'és l'elevada mortalitat infantil. Un nen nascut en un barri pobre té el doble de possibilitats de morir abans de complir els 5 anys de vida, que un nen nascut en un barri ric.

L'informe de l'ONU revela que els ciutadans més pobres de les ciutats no assoliran l'Objectiu de Desenvolupament del Mil.lenni de reduïr la taxa de mortalitat infantil.

 

Tenemos claro que Salud no es sólo la ausencia de enfermedad, sino un estado completo de bienestar físico, mental y social --según reconoce la OMS. Acabamos de celebrar el Día Mundial de la Salud, y esto nos invita a volver a reflexionar sobre estas cuestiones: 
Unos 400 MILLONES de personas en el mundo ven vulnerado el derecho humano básico a tener asistencia médica. 
Uno de cada tres habitantes no tiene acceso a la medicación necesaria para combatir enfermedades evitables. Y el porcentaje se duplica en los países más pobres de África, Asia o América Latina. 

Precisamente, uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de Naciones Unidas para el año 2030 es el de apoyar a la investigación y el desarrollo de medicamentos, y que todo el mundo tenga acceso a ellos. 
La Salud es un derecho, demasiadas veces vulnerado. También en los países desarrollados. Garantizado por el Estado del Bienestar, se ha visto afectado por la crisis y los recortes. 
Según el último estudio de Naciones Unidas sobre Urbanismo, la desigualdad en el acceso a servicios médicos es el principal problema de las ciudades. Y la peor consecuencia es la elevada mortalidad infantil. Un niño nacido en un barrio pobre tiene el doble de posibilidades de morir antes de cumplir los 5 años de vida, que un niño nacido en un barrio rico. 
El informe de la ONU revela que los ciudadanos más pobres de las ciudades no lograrán el Objetivo de Desarrollo del Milenio de reduïr la tasa de mortalidad infantil. 

Medecines i diners ISGlobal

 

Gonzalo Fanjul és director d’Anàlisi de Polítiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona i coautor de l’informe “Innovació mèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model trencat”.

Ens explica Fanjul que aquest és un model trencat perquè no conjuga el dret a la salut amb els interessos comercials de les companyies farmacèutiques. Per això, el model no és sa ni és just. La indústria farmacéutica vulnera el dret a la salut quan no investiga ni desenvolupa medicaments per fer front a malalties oblidades o minoritàries, perquè prima més l’interès econòmic.

Els països són culpables de no donar incentius a la indústria perquè pugui desenvolupar tractaments que no resulten molt rendibles econòmicament, però que són necessaris. Hi ha una “despesa catastròfica” –ens explica Fanjul--, obligada per fer front a les malalties. I no és ètic, ni intel.ligent, no fer-ho.

 Gonzalo Fanjul es director de Análisis de Políticas del Instituto de Salud Global de Barcelona y coautor del informe “Innovación médica y acceso a medicamentos esenciales: alternativas a un modelo roto”. 
Nos explica Fanjul que éste es un modelo roto porque no conjuga el derecho a la salud con los intereses comerciales de las compañías farmacéuticas. Por eso, el modelo no es sano ni es justo. La industria farmacéutica vulnera el derecho a la salud cuando no investiga ni desarrolla medicamentos para hacer frente a enfermedades olvidadas o minoritarias, porque prima más el interés económico.
Los países son culpables de no dar incentivos a la industria para que pueda desarrollar tratamientos que no resultan muy rentables económicamente, pero que son necesarios. Hay un “gasto catastrófico” –nos explica Fanjul--, obligado para hacer frente a las enfermedades. Y no es ético, ni inteligente, no hacerlo. 

 

Gonzalo Fanjul

 

La llei diu que "tots els espanyols i els estrangers en territori nacional són titulars del dret a la salut".

Però això es veu afectat, es veu en perill aquest dret, quan -per exemple- s'introdueixen copagaments o s’amplien les llistes d’espera, perquè no tothom pot assumir-ho. Hi ha, doncs, una "bretxa en Salut". Les desigualtats socials acaben determinant la salut. I entre els col.lectius més vulnerables, la Gent Gran i els immigrants sense papers.

El Dret a la Salut, que no es retalli, és el front de lluita aquest mes de la campanya “12 fronts de lluita ontra les desigualtats”, de la Plataforma Pobresa Zero. En parlem amb la Laura Pelay, de la UGT, convençuda de la somatització de la pobresa. Ser pobre emmalalteix, provoca carències físiques, però també malalties mentals, com depressió, ansietat i tendència al suicidi.

Pelay defensa un sistema de salut universal, on tothom tingui garantit aquest dret, i no hi hagi diferències per motius econòmics. Un sistema finançat via impostos, que sigui solidari.

Però les retallades han malmés el nostre sistema de salut i s’han carregat l’anomenat “quart pilar de l’estat del benestar”: la Dependència. Des de la Plataforma Pobresa Zero, reivindiquen la integració de totes dues assistències: un model unitari d’atenció sòcio-sanitària, que permeti lluitar contra la pobresa i la vulnerabilitat de la Gent Gran.

La ley dice que "todos los españoles y los extranjeros en territorio nacional son titulares del derecho a la salud".
Pero esto se ve afectado, se ve en peligro este derecho, cuando -por ejemplo- se introduce el copago o se amplían las listas de espera, porque no todo el mundo puede asumirlo. Hay, pues, una "brecha en Salud". Las desigualdades sociales acaban determinando la salud. Y entre los colectivos más vulnerables, la Gente mayor y los inmigrantes sin papeles. 
El Derecho a la Salud, que no se recorte, es el frente de lucha este mes de la campaña “12 frentes de lucha ontra las desigualdades”, de la Plataforma Pobreza Cero.  Hablamos con Laura Pelay, de la UGT, convencida de la somatització de la pobreza. Ser pobre enferma, provoca carencias físicas, pero también enfermedades mentales, como depresión, ansiedad y tendencia al suicidio. 
Pelay defiende un sistema de salud universal, donde todo el mundo tenga garantizado este derecho, y no haya diferencias por motivos económicos. Un sistema financiado vía impuestos, que sea solidario. 
Pero los recortes han malogrado nuestro sistema de salud y se han cargado el llamado “cuarto pilar del estado del bienestar”: la Dependencia. Desde la Plataforma Pobreza Cero, reivindican la integración de las dos asistencias: un modelo unitario de atención sòcio-sanitaria, que permita luchar contra la pobreza y la vulnerabilidad de las personas mayores. 

Laura_pelay

 

De la mà del Padre Ángel, de Mensajeros de la Paz, s'ha posat en marxa en una esglèsia del centre de Madrid una iniciativa per donar assistència mèdica a immigrants sense papers i persones sense llar. Són metges i infermers voluntaris, coordinats pel doctor Jesús García Pérez, president de la Societat Espanyola de Pediatria Social. Donen una primera atenció mèdica a qui ho necessita, també medecines, gràcies a l’ajuda de farmàcies que hi col.laboren, així com assessorament legal. Es diu “la camilla de la misericòrdia”. I ja pensen a fer mòbil aquesta iniciativa per tot Madrid, en una furgoneta.

De la mano del Padre Ángel, de Mensajeros de la Paz, se ha puesto en marcha en una iglesia del centro de Madrid una iniciativa para dar asistencia médica a inmigrantes sin papeles y personas sin hogar. Son médicos y enfermeros voluntarios, coordinados por el doctor Jesús García Pérez, presidente de la Sociedad Española de Pediatría Social. Dan una primera atención médica a quien lo necesita, también medicinas, gracias a la ayuda de farmacias que colaboran, así como asesoramiento legal. Se llama “la camilla de la misericordia”. Y ya piensan en hacer móvil esta iniciativa por todo Madrid, en una furgoneta.

La camilla de la misericordia

 

L’últim informe d'Amnistia Internacional sobre l’estat de la Pena de Mort al món revela un augment alarmant del nombre d’execucions. Però, a l’altre plat de la balança, l’informe destaca també la tendència cap a l’abolició d’aquesta pràctica a la majoria de països. De fet, els abolicionistes superen ja, per primer cop, els països on es practica la pena de mort, com destaca Dani Vilaró, d’Amnistia a Catalunya.

Amb tot, l’any passat es va registrar el nombre més alt de sentències de pena de mort de l’últim quart de segle. Sense comptar la Xina, que és el país que més executa, però que no en dona xifres, el 2015 van ser executades 1.634 persones. La major part d’aquestes execucions, el 89%, es van concentrar a només tres països: l’Aràbia Saudita, l’Iran i el Paquistan.

Crida l’atenció el cas dels Estats Units, que és el cinquè país on més s’aplica la pena de mort. L’any passat va baixar, però, el nombre d’execucions a 28. És la xifra més baixa dels últims 15 anys.

  El último informe de Amnistía Internacional sobre el estado de la Pena de Muerte al mundo revela un aumento alarmante del número de ejecuciones. Pero, en el otro plato de la balanza, el informe destaca también la tendencia hacia la abolición de esta práctica en la mayoría de países. De hecho, los abolicionistas superan ya, por primera vez, los países donde se practica la pena de muerte, como destaca Dani Vilaró, de Amnistía en Cataluña. 
Con todo, el año pasado se registró el número más alto de sentencias de pena de muerte del último cuarto de siglo. Sin contar la China, que es el país que más ejecuta, pero que no da cifras, en 2015 fueron ejecutadas 1.634 personas. La mayor parte de esas ejecuciones, el 89%, se concentraron en sólo tres países: Arabia Saudí, Irán y Paquistan.
Llama la atención el caso de Estados Unidos, que es el quinto país donde más se aplica la pena de muerte. El año pasado bajó, sin embargo, el número de ejecuciones a 28. Es la cifra más baja de los últimos 15 años. 

Dani Vilaró

Acabem de celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano, una excusa per acostar-nos a la nova realitat, als reptes i reivindicacions d'aquest col.lectiu que es mou entre la tradició i la integració.

El Camilo Giner ens presenta la Paqui Maya Heredia, una jove gitana que compleix l’estereotip de rebuig a l’escola i fracàs escolar, però que va tornar a estudiar i avui treballa en un programa d’inserció laboral de joves gitanes, al Secretariat Gitano de Catalunya.

La paqui reconeix que hi ha prejudicis, en tots dos sentits: dels paios cap als gitanos i dels gitanos envers els paios. Però s’han de combinar les tradicions amb la inclusió a la societat –diu. “No és incompatible”.

 Acabamos de celebrar el Día Internacional del Pueblo Gitano, una excusa para acercarnos a la nueva realidad, a los retos y reivindicaciones de este colectivo que se mueve entre la tradición y la integración. 
Camilo Giner nos presenta a Paqui Maya Heredia, una joven gitana que cumple el estereotipo de rechazo en la escuela y fracaso escolar, pero que volvió a estudiar y hoy trabaja en un programa de inserción laboral de jóvenes gitanas, en el Secretariado Gitano de Cataluña.
Paqui reconoce que hay prejuicios, en los dos sentidos: de los payos hacia los gitanos y de los gitanos hacia los payos. Pero se tienen que combinar las tradiciones con la inclusión en la sociedad –dice. “No es incompatible”.
Logo_8_abril_800x600-3_350x262

La nostra felicitació a l'ÒSCAR CAMPS, elegit Català de l'Any, per la tasca de la seva ong, Pro-Activa Open Arms, uns socorristes de Badalona que porten des de l'estiu passat salvant vides a Lesbos --els vam conèixer aquí, a "Món Possible"--. I felicitats, també, a la plataforma STOP MARE MORTUM, guardonada també per la seva denúncia de les morts a la Mediterrània.

Avui volem deixar-vos amb aquesta reflexió d'Òscar Camps, sacsejant conciències: “Fem el màxim que un èsser humà pot fer per un altre: salvar-li la vida. Això és el que seguirem fent, fins que aquesta Europa desmemoriada no garanteixi els drets fonamentals i trobi la manera d’aturar la guerra”.

Nuestra felicitación a ÒSCAR CAMPS, elegido Catalán del Año, por lalabor de su ong, Pro-Activa Open Arms, unos socorristas de Badalona que llevan desde el verano pasado salvando vidas en Lesbos --los conocimos aquí, en "Món Possible"--. Y felicidades, también, a la plataforma STOP MARE MORTUM, galardonada también por su denuncia de las muertes en el Mediterráneo.
Hoy queremos dejaros con esta reflexión de Òscar Camps, sacudiendo conciències: “Hacemos el máximo que un ser humano puede hacer por otro: salvarle la vida. Eso es lo que seguiremos haciendo, hasta que esta Europa desmemoriada no garantice los derechos fundamentales y encuentre la manera de parar la guerra”.

Oscar Camps

 

 

Olga Rodríguez   12.abr.2016 11:58    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios