“Las flores y los tanques”

     El 28 d’octubre es commemora el neixement de la Txecoslovàquia independent, l'any 1918. És a dir, que enguany se celebra el centenari  de la independència de l'Imperi Austro-hongarès. Un centenari que coincideix amb  els 50 anys de la Primavera de Praga, un període de liberalització política durant la Guerra Freda, entre el 5 de gener i el 20 d'agost del 1968, l'any d'un altre moviment alliberador cèlebre, la revolució del Maig francés, que ha acaparat tota l’atenció.

    A la Primavera de Praga no se li ha donat la importància que realment té. Per això, volem fer justícia i mirem cap a l’antiga Txecoslovàquia (avui dividida en la República txeca i Eslovàquia), amb l’ajuda del nostre company de RNE Luis Zaragoza. Doctor en Periodisme i historiador, ha reviscut la Primavera de Praga, en el seu llibre “Las flores y los tanques”.

      

 

    La Primavera de Praga buscava suavitzar aspectes totalitaris i burocràtics del règim soviètic a Txecoslovàquia i establir un socialisme "de rostre bumà", amb partits polítics i sindicats, llibertat de premsa i d'expressió, dret de vaga.... Però el somni es va trencar quan la URSS i els seus al.liats del Pacte de Varsòvia (tret de Romania) van envaïr Txecoslovàquia i van posar fi al procés d'apertura política. “La Primavera de Praga –ens explica Luis-- fue muchas cosas y, a la vez, no las fue. Buscaba aunar lo mejor del socialismo y lo mejor de la democracia. Empezó siendo una reforma del sistema comunista para hacer más suaves sus estructuras. El problema es que al final no se sabe lo que pudo haber sido, porque esa experiencia llena de contradicciones, de esperanzas y de temores, que fue pacífica, acabó interrumpida por la fuerza de los tanques. Yo digo que ese día, el 20 de agosto de 1968, los futuros se convirtieron en condicionales. Lo que nos queda es que pudo haber sido muchas cosas, pero no le dejaron ser nada. La URSS tuvo miedo al contagio, a que esa experiencia reformista se pudiera extender a otros países.

    Para el comunismo y para la izquierda, aunque hoy se recuerde menos, fue mucho más importante que el Mayo francés. Porque planteaba una tercera vía. De repente, Checoslovaquia decidía plantearse un modelo de democracia socialista que era distinta a lo que se había vivido hasta entonces. Fue un proceso que se siguió muy de cerca por el comunismo europeo.

    El mundo occidental también lo observó con mucho interés, les hubiera gustado que Checoslovaquia se convirtiera en la “república burguesa” que decía la URSS, pero no intervino mucho, se mantuvieron muy a la expectativa, como observadores. Cuando entraron los tanques en Checoslovaquia, no se creó una escalada de tensión con respecto a la Unión Soviética”.

 

 

     Més commemoracions històriques: es compleixen 80 anys de l’acte de comiat als brigadistes voluntaris que van lluitar contra el feixisme al costat de la República, a la Guerra Civil. 80 anys després, Barcelona ha tornat a homenatjar aquells més de 30 mil homes i dones, procedents de més de 50 països. Aproximadament una quarta part no van tornar a casa, perquè van morir en una guerra que no era la seva... o sí, perquè era la lluita per la democràcia i la llibertat.

    Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals, ens explica que “s'ha conegut molt, però no suficient, qui era aquesta gent que va intuïr que calia fer front al feixisme creixent a Europa i al món i van venir a lluitar a la guerra d'Espanya. Pensem que va venir gent de tot tipus i classe social, trebaaaldors del camp, obrers manuals, poetes, pintors, etc, i de llocs tan llunyant com la Xina, Austràlia, àrabs sobre tot d’Algèria, jueus no només d’Europa sinó d’Israel… Eren romàntics i aventurers, però la majoria eren conscients que venien a lluitar per la democràcia a Europa”.

     Quan les Brigades Internacionals marxen d'Espanya, encara no ha acabat la guerra. A finals d'octubre del 38, encara faltarà més de mig any, però la guerra ja es dona per perduda. Se’n van en virtut d'un acord internacional, que signa el Govern republicà espanyol, pel qual aquests brigadistes han de ser llicenciats. Però els alemanys i italians que feien costat als colpistes van continuar lluitant a la Guerra Civil. "Aquest és un pacte que només es va complir per una de les parts—recorda Amouroux. Negrin creia que amb aquest gest de bona voluntat, els països pressionarien els al.liats de Franco, alemanys i italians, pero no va ser així . Cal assenyalar que les primeres tanquetes que van entrar a Barcelona l'any 39 eren italianes”.

     Fa 10 anys, els brigadistes internacionals rebien el reconeixement d'Espanya amb la concessió de la nacionalitat espanyola als supervivents. Encara n’hi ha tres, gairebé centenaris: “Virgilio Fernández, de 99 anys, camiller; Josep Almudévar, valencià nascut a frança, i un altre a Anglaterra, no identificat”-ens explica Eduard Amouroux, que remarca que les dones també van tenir un paper important, “no només infermeres, també van lluitar. És un fet poc destacat, eren menys, però també van agafar les armes i algunes van morir”.

 

 

     Amb ulls de dona:

    En el nostre empeny de veure el món “amb ulls de dona”, la Míriam Hatibi ens proposa fer un canvi d’hàbits de consum i optar per formes més responsables i sostenibles. Per exemple, ens pregunta: “cal comprar tot el que comprem? Comprem més del que necessitem, de forma poc reflexionada”. Per això, ens proposa altres opcions, com llogar un vestit per a un casament, recòrrer als mercats de segona mà, compartir cotxe o emportar-nos el menjar que no ens acabem al restaurant. Així, lluitem també contra el malbaratament d’aliments. I ens recorda que l’economia col.laborativa és una bona opció.

     Una altra reflexió que ens fa la Míriam Hatibi: “no n’hi ha prou amb reciclar, sinó que hem de generar menys residus. Objectiu: residu zero. Cada persona generem un quilo i mig de brossa cada dia”. Com? Evitant l’ús de bosses, embolcalls i coberts de plàstic. “Hem de fer fora el plàstic de la nostra vida, pel planeta i per la nostra salut”. Una manera és tornar al reciclatge de les ampolles de vidre; tan antic i tan modern. “Ho podem fer millor --ens recorda la Míriam. Podem començar a fer canvis, petits gestos des de ja”.

 

    El Síndic respon:

    També parlem d’Ecologia, de les queixes que arriben al Síndic de Greuges per motius ambientals i urbanístics, amb el Jaume Saura, l’Adjunt General al Síndic. “Des de fa dos o tres anys –ens diu-- hi ha hagut un repunt de queixes per temes mediambientals i, en concret, per l’impacte dels plans urbanístics al medi natural. Afecten sempre i del que es tracta és de que aquest impacte sigui mínim i no afecti al dret a gaudir del medi ambient i del paisatge. En aquests estudis d’impacte ambiental, no s’està tenint en compte el que anomenanem “alternativa zero”. És a dir, que es poden fer les coses sense causar un impacte al medi natural, “podem plantejar-nos no intervenir en un territori, per no causar aquest impacte”. Preservar el medi ambient és un deure i un dret.

 

https://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-contra-feixisme-comunisme/4811896/