Responsabilitat empresarial

 

 

    Què és més important, els drets humans o el benefici de les empreses? Les persones o els diners? Preguntes de fàcil resposta, en principi: haurien de primar sempre els drets de les persones i no els interessos econòmics. Però estem acostumats a veure tot el contrari: les grans multinacionals espolien els territoris on treballen, s’emporten els recursos naturals, contaminen la zona, exploten els seus habitants i, si són condemnats per aquestes accions –poques vegades, per cert—acostumen a no complir la sentència. On queda la responsabilitat social de les empreses? Són només paraules?

 

    Ho hem vist moltes vegades a “Món possible”: empreses que exploten els recursos d'un territori, sense tenir en compte o sense importar-los les conseqüències de la seva acció. I, el que és pitjor, amb total impunitat. És el cas de la companyia nord-americana Chevron-Texaco. Ha extret milions de barrils de petroli a Lago Agrio, a l'Amazònia equatoriana, i ha causat el que està considerat com un dels pitjors desastres petrolers del món.

    Ens ho va denunciar l'advocat Pablo Fajardo, un dels més de 30 mil indígenes afectats, que va estudiar Dret per correspondència, per tal de poder defensar els drets del seu poble i el seu territori. I ha tornat al programa, per explicar-nos quina és la situació. Després de 25 anys de lluita, s’ha pogut demostrar la responsabilitat de l’empresa en el desastre ambiental de l’Amazònia i la petrolera texana ha estat condemnada per la Cort Suprema de l’Equador, però no ha complert la sentència. “La Corte Constitucional de Ecuador emitió la última sentencia el 10 de julio, pero el 30 de agosto Chevron logró sacar un laudo arbitral en el sistema de arbitraje internacional, con sede en La Haya, un panel de arbitraje privado, que ordena al Estado ecuatoriano a anular la sentencia. Pero no hay norma jurídica vigente en Ecuador que permita al Estado anular esa sentencia, porque ya ganamos el caso en forma definitiva. El Estado ecuatoriano debe defenderse de esos arbitrajes y buscar su nulidad. Nosotros continuamos litigando en Cortes extranjeras para homologar nuestra sentencia y poder ejecutarla, de manera que Chevron pague lo que debe, 9.500 millones de dólares, una cantidad insuficiente para reparar todo el daño causado: 500 mil hectáreas de selva tropical amazónica contaminadas, más de 2 mil afectados de Cáncer, dos pueblos indígenas completos extinguidos y una afectación directa a la cultura de los pueblos, alimentación, economía…, hay un daño que es irreparable”.        

                      

     Ángel Justino Piaguaje, de la Unión de Afectados y Afectadas de las operaciones petroleras de Texaco en Ecuador, destaca el dany no material: “por ejemplo, el daño a la espiritualidad, a la sabiduría transmitida por nuestos abuelos. Nuestros ríos, el agua, el alimento de esas aguas, el bosque… Ha habido una reducción de los territorios de los pueblos indígenas, rodeados por la actividad petrolera. El daño lo seguimos viviendo, porque los pozos están enterrados con petróleo y todavía siguen filtrando y matando a nuestra gente. La empresa se fue, pero los efectos continúan. Estamos luchando por nosotros y por el planeta, por el bien de todos”.

    La zona afectada registra la taxa de Càncer més alta de tot Llatinoamèrica. Els afectats reclamen Justícia i la reparació del dany.

 

 

    Drets laborals a la Xina:

 

    L’activista pels drets laborals a la Xina Pat Kin Wan ha portat a Catalunya la seva lluita. En un país que no destaca precisament per la defensa dels drets humans, Pat Kin Wan i la seva organització, la fundació internacional LESN, s’encarreguen de supervisar les condicions de treball a les fabriques xineses i controlar que es compleixen els drets laborals. Una feina que acostumen a fer els sindicats, però a la Xina només pot haver-hi un sindicat i està obligat a obeïr el Govern, o sigui que no fa aquesta funció de control.

    “Les condicions laborals a la Xina –ens explica Pat KinWan—són salaris molt baixos i llargues jornades de feina per poder aconseguir un sou. No hi ha seguretat en el treball; els treballadors no saben, per exemple, quin tipus de químic estan fent servir i que és perjudicial per a la seva salut. Si es posen malalts, no cobren i perden la feina. I el subsidi d’Atur és insuficient per poder viure. Els treballadors es troben que no poden confiar en el sindicat, ni en el Govern, ni en la llei. Per això he vingut a Europa, perquè es conegui aquesta situació”

 

    Empreses socials:

    A l’altre plat de la balança, trobem les empreses d’economia social, que posen en el centre la persona, sense deixar de banda l’ànim de lucre. Ens ens parla la Carmen Parra, directora de la Càtedra UNESCO Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural i de la Càtedra d’Economia Solidaria de la Universitat Abat Oliva. “La crisi ens ha ajudat molt a veure la societat d’una altra manera. El capitalisme genera pobresa i desigualtats. Per això intentem que els nostres estudiants coneguin altres exemples d’empreses, que es pot conjugar guanys econòmics i compromís social”.

     Per al director gerent d’Apunts, Julio Castillo, això és no només posible, sinó obligatori. Ens explica que la seva missió és “servir a nuestos clientes como cualquier empresa y trabajar por la inclusión social de nuestro colectivo, afectado de problemas de salud mental. El trabajo es el elemento más cohesionador que hay. Nosotros tenemos que generar suficientes ingresos para continuar reinviertiendo y generar futuro”.

    La LISMI, la Llei d’Integració Social del Minusval.lid, preveu que les empreses de més de 50 treballadors reservin un 2% dels llocs de treball a persones discapacitades. Parra i Castillo es feliciten perquè algunes empreses van més enllà i hi reserven el 4, el 5 o el 6% de places.

http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-mes-important-els-drets-humans-benefici-les-empreses/4817559/